Coca de albergínia, formatge de cabra i alfàbrega

Aquesta recepta té dues dimensions: la primera és fer-la amb les albergínies escalivades amb foc de llenya i la segona és escalivar les albergínies al forn elèctric. Si teniu possibilitats trieu la primera, doncs el toc de fum li dona un plus, però la segona també està molt bona. 
 
COCA DE ALBERGÍNIA, FORMATGE DE CABRA I ALFÀBREGA 
 
Ingredients: 1 massa finíssima de pizza de 260 grams, 1 albergínia gran escalivada ( 300 grams neta - o +), 15 grams d’alfàbrega, 1 o 2 grans d’all, 50 grams de formatge de cabra de barra sense escorça, sal, pebre i oli. 
 
La base d’aquesta coca pot ser de qualsevol tipus de massa, però com més fina millor, almenys pel meu gust. 
Escalfareu el forn a 200º i mentrestant preparareu la coca. En un bol barrejareu l’albergínia escalivada i tallada a bocins petitons; els grans d’all ben picats (no us passeu); les fulles d’alfàbrega trencades petitones; salpebrareu i ruixareu la barreja amb un raig d’oli. Cobrireu la massa amb la barreja, hi esmicolareu el formatge de cabra damunt d’ella i ja podeu posar-la al forn escalfat a 200º uns 15 minuts, més o menys, tot dependrà del tipus de massa amb el que treballeu. 
La quantitat és per quatre persones. El temps de preparació, si ja teniu les albergínies escalivades és d’uns 30 o 45 minuts, no més . M’agrada servir-la acabada de fer i acompanya d’una bona amanida. 
 
NOTA.- Jo escalivo 4 o 5 albergínies al forn juntes, per estalviar, i després les guardo a la nevera per preparar diferents plats: puré d’albergínia amb «tahin»; lasanya o qualsevol tipus de pasta....

Pastís fil·lo de ceba i orenga fresc

La pasta fil·llo és delicada de treballar, però després de utilitzar-la un parell de vegada ja sabreu que heu de fer i tot us semblarà més fàcil. Coses que he de tenir en consideració: mai deixar-la molta estona al aire, doncs asseca i llavors ja no podreu treballar-la. El farcit no ha d’estar calent, ni massa sucosos o humit, ja que llavors com mullarà excessivament la pasta fil·lo aquesta es trencarà. 
 
PASTÍS FIL·LO DE CEBA, PANSES I ORENGA FRESC 
 
Ingredients: 750 grams de ceba, 50 grams de panses, 40 grams de mantega, 5 grams d’orenga fresc, 5 fulls de pasta fil·lo, sal, pebre i oli. 
 
Posarem una paella amb una mica d’oli al foc i quan estigui calenta hi afegirem la ceba tallada i deixarem que es vagi coent a foc baix. Passats uns minuts salpebrarem, afegirem les panses, remenarem i ho deixarem coure uns 15 minuts més o menys; just abans d’apagar el foc hi posarem l’orenga fresc tallat petitó i ho deixarem refredar abans de muntar el pastís. 
 
Tal com us he explicat la pasta filo -no estar massa temps en contacte amb l’aire- o sigui que hem de tenir-ho tot preparat abans de començar a muntar el pastís. 
 
Farem fondre en un cassó la mantega per pintar els fons i els laterals del motllo. Obrirem el paquet de la pasta fil·lo i posarem damunt del marbre els fulls de pasta filo (que necessitem) per poder-es pintar amb la mantega fosa. Tot seguit –i sencer perdre gens de temps- muntarem el pastís. 
 
Hem de posar quatre de les fulles tenint cura que més de la meitat d’elles quedin fora del motllo, doncs amb aquestes parts taparem el pastís i farem les crestes. La cinquena fulla l’hem de posar al fons del motllo, ja que és la que ens recollirà tot el farcit. Omplirem, tancarem el pastis amb les parts de pasta fil·lo que havíem deixat fora del motllo i amb la pasta fil·lo que ens sobri farem les cretes, plecs… o guarniments. 
 
L’enfornarem uns 10 o 15 minuts, més o menys, a 180º de temperatura, fins que tinguin un color daurat. La mida del motllo és de 20 centímetres. Jo el serveixo acompanyat d’una amanida variada. Calculeu per quatre persones i entre 60 i 90 minuts de preparació. 
 
NOTA: Tal com us he explicat la pasta filo -no pot estar massa temps en contacte amb l’aire- o sigui que hem de tenir-ho tot preparat abans de començar a muntar el pastís.

Maduixes macerades

Siguem realistes les primeres maduixes a tots ens fa il·lusió menjar-les i malgrat sabem que no són les més saboroses, les comprem. Jo les preparo amb diferents ingredients, no sempre el mateixos, i he de dir que un parell hores de maceració fan màgia en elles..
 
MADUIXES MACERADES 
 
Ingredients: 250 grams de maduixes, 1/2 (mitja) cullerada de cafè de pasta concentrada de vainilla Bourbon, 1 cullerada de postre de sucre integral, 1 cullerada de postre de suc de llimona, 1 cullerada de postre de Moscatell (opcional) i un polsim de pebre negra mòlt.
 
Rentareu les maduixes, les deixareu escórrer, els hi traure el peduncle i les tallareu a trossos, recordeu de rentar-les sempre abans de traure’ls-hi el peduncle perquè no els entri aigua. Les posareu en un bol on hi afegireu tots els ingredients, barrejareu bé i les deixeu-ho reposar unes dos hores abans de servir-les. 
 
Quantitats per dos persones. Temps de preparació 15 minuts + el temps de maceració.

Macarrons amb bolets

No sabria dir-vos, però gairebé sempre cuino la pasta amb verdures. Aquesta recepta és per fer-la amb qualsevol tipus de pasta, sempre que aquesta sigui curta com ara: macarrons, farfalle, pennoni, perucchie, tirabuixons, tortiglioni, trottole.... No us aconsello que la feu amb pasta llarga. 
 
MACARRONS AMB BOLETS 
 
250 grams de macarrons, 250 grams de xampinyons, 25 gram de bolets secs (ceps, trompetes de la mort..) 1 ceba, 2 o 3 grans d’alls, sal, pebre negre mòlt, oli d’oliva i formatge Parmesà. 
 
Posareu a primer hora del matí els bolets secs esmicolats a bocins petitons en remull. Netejareu bé els xampinyons i els deixareu escórrer fins l’hora de coure’ls. Us suggereixo que preparareu tots el ingredients abans de començar la recepta. 
Escorrereu els bolets que heu posat en remull a primera hora del mati i en reservareu l’aigua; tallareu a bocins petitons els xampinyons, pelareu els alls, els laminareu i fareu el mateix amb la ceba. 
 
Posareu un raig d’oli d’oliva en una paella, hi afegireu les lamines d’all, els hi donareu un parell de voltes i hi afegireu la ceba, salpebrareu, remenareu, tapareu i ho deixareu coure uns 5 minuts, fins que la ceba comenci a transparentar, llavors jo podeu afegir-hi els xampinyons, remenareu i els deixareu coure uns cinc minuts (+ o ) amb la paella tapada. Finalment hi afegireu els bolets remullats i escorreguts, remenareu be, tastareu per si cal rectificar de pebre i sal i sense tapar la paella i amb el foc més aviat viu acabareu de deixar-ho coure tot. Quan estigui al vostres gust ja podeu apagar el foc. Els xampinyons a mi agrada que estiguin al dente, com la pasta. 
 
Si prepareu els ingredients abans com us he comentat, mentre feu els bolets teniu temps per coure els macarrons i així tendreu cuits ambdós a l’hora. Vessareu els macarrons cuits i escorreguts en un bol i tot segui fareu el mateix amb el preparat de bolets, remenareu i ja podeu servir-ho. 
 
Els acompanyarem de formatge Parmesà ratllat que posarem en un bol separat perquè cada persona es pugui posar la quantitat que vulgui. Les quantitats assenyalades són per quatre persones i el temps de preparació és d’uns 30 minuts. 
 
SUGGERIMENTS: Els macarrons, la pasta en general, sempre al dente i millor no escorre’ls del tot, ja que una mica d’aigua ens aporta suavitat i ens ajuda a que no quedi seca.

Cassola d’arròs amb bolets

Aquesta recepta vaig començar a fer-la quan vivíem a pagès, ja que llavors els bolets que collíem nosaltres o ens regalava en Joan Pons –si l’any era generós- els assecàvem, doncs no donaven l’abast a consumir-los tots. 
Ara els compro a una parada del mercat que exclusivament té bolets i encara que tinc la possibilitat de fer-la amb frescos, doncs té un bon sortit de varietats, m’agrada utilitzar el secs. Podeu fer la barreja que vulgueu, però els ceps són imprescindibles. 
 
CASSOLA D’ARRÒS AMB BOLETS 
 
Ingredients: 35 grams de bolets secs (15 grams de ceps, 10 grams de trompetes de la mort i 10 grams de barreja), 2 grans d’all, 2 pastanagues, tres banques d’api, 200 grams d’arròs, 1 pastilla de brou vegetal ecològic 1,250 mil·lilitres de brou, sal, pebre negra mòlt i oli d’oliva. 
 
A primera hora del matí o la nit anterior heu de posar el bolets secs en remull. L’aigua (1,250 mil·lilitres) on els hàgiu remullat l’heu de guardar, doncs serà el brou amb el que fareu l’arròs. Podeu fer-ho com vulgueu, però a mi m’agrada preparar-me tots els ingredients abans. Començo picant els dos grans d’alls ben petitons; pelant les pastanagues i tallant-les súper petitones; traient -amb el pelador de patates- els fils de les branques d’api i després tallant-les després ben petitones i finalment tallant, també més aviat bocins petits el bolets escorreguts. 
Amb tots els ingredients preparats ja podeu posar una cassola amb un raig d’oli d’oliva al foc mig, quan estigui moderadament calent hi afegireu l’all picat, remenareu, esperareu un parell de minuts (no més), hi ja podeu afegir-hi l’api, remenareu, esperareu uns minuts i ha podeu afegir-hi les pastanagues, remenareu, esperareu uns minuts més i finalment ja podeu afegir-hi els bolets, remenareu, salpebrareu, tornareu a remenar i ho deixareu uns 10 minuts. 
Mentrestant escalfareu el brou (l’aigua on heu remullat el bolets + la pastilla de brou vegetal ecològic). Quan aquest comenci a bullir, afegireu l’arròs a la cassola, remenareu i hi vessareu el brou, remenareu, tastareu el brou per si cal rectificar de sal i ho deixareu coure el temps que necessiti l’arròs, doncs no tots necessiten el mateix. No us oblideu que aquest és una arròs a la cassola o sigui que us ha de quedar sucós, però que no necessiteu menjar-lo amb cullera. 
 
Inclosa la preparació de les verdures he ce calcular que tardareu un hora més o menys. La quantitat és per quatre persones. Plat únic acompanyat d’una amanida. 
 
NOTA.- Us suggereixo que no poseu tot el brou de cop a la cassola, doncs hi ha vegades -no sé molt bé perquè- l’arròs no l’absorbeix tot. Jo sempre en reservo una mica de calent –per no tallar la cocció de l’arròs- i si cal l’afegeixo.

Amanida «Niçoise» amb mostassa

Aquesta recepta és una de les moltes versions que faig inspirada en la clàssica amanida mixta coneguda arreu amb el nom de «niçoise». Ella accepta múltiples ingredients i dels imprescindibles jo en aquesta versió hi he posat: mongeta verda, ou dur, tomàquet i les negres. A tots el puristes que ben segur s’escandalitzaran els demano disculpes, però també els demano que la facin i que la provin. 
 
AMANIDA «NIÇOISE» AMB MOSTASSA 
 
Ingredients: 300 grams de mongeta verda llarga congelada, 2 tomàquets (uns 250 grams), 1 ou dur, olives negres d’Aragó, mostassa Maille: 1 cullerada de postre de Dijon Originale i 1 cullerada de postre à l’Ancienne i un bon raig d’oli d’oliva. 
 
Jo utilitzo mongeta verda llarga congelada, doncs al mercat on compro hi ha una parada que la té de molt bona qualitat i també perquè és molt més ràpida de preparar. 
Coureu la mongeta amb aigua i sal, l’escorrereu i la deixareu refredar. Posareu en el bol, on hi servireu l’amanida, l’oli i les dos cullerades de postre de les dos diferents mostasses i barrejareu. Sobre aquest barreja hi afegireu les mongeta verda llarg ja refredada, els tomàquets tallats a bocins més aviat petitons, l’ou dur tallar a octaus, les olives negres i barrejareu be, però amb cura, tastareu i ja la podeu servir. 
 
NOTA.- Aquesta amanida no necessita maceració o sigui que podeu preparar-la i servir-la, però si que és molt millor -si la feu a l’estiu- tenir els ingredients a la nevera abans de prepar-la, doncs així aquesta estarà fresqueta. Heu de calcular per 2 persones i uns 25 minuts, com a molt de preparació.

Secret ibèric amb xampinyons, pebrot i ceba

Donada la situació energètica actual he decidit provar de cuinar d’una manera molt més sostenible, però igual de saludable i bona que la que he fet fins ara. Les amanides de pasta i/o llegum fredes, entre d’altres, són una bona solució, però no per sempre. Les pautes que m’he donat bàsicament són: utilitzar el mínim d’estris, embrutar menys els fogons i coccions curts. 

SECRET IBÈRIC AMB XAMPINYONS, PEBROT I CEBA 

Ingredients: 250 o 300 grams de secret ibèric, 1 ceba vermella, 1 pebrot verd i 250 grams de xampinyons «agaricus bisporus», sal, pebre negra mòlt i oli d’oliva. 

Netejareu les verdures. Posareu un raig d’oli d’oliva a la paella i hi afegireu la ceba, salpebrareu, tapareu i la posareu a foc mig i la deixareu coure uns minuts. Mentrestant tallareu el pebrot a bastonets allargassats que afegireu a la paella, remenareu, tapareu. Mentre els deixareu coure ambdós un minuts, tallareu els xampinyons a octaus i els afegireu a la paella, remenareu, tapareu i esperareu una quatre o cinc minuts, destapareu, remenareu, tastareu per si cal rectificar i els fins que les verdures estiguin al vostre gust. No us passeu amb el temps de cocció, doncs els xampinyons han de quedar al dent, mai tipus bullits/tous. Quan ja estiguin al punt correcte de cuites, les vessareu len un safata i a la mateixa paella i coureu a foc més aviat alt (volta i volta) el secret ibèric laminat i salpebrat. Podeu substituir el secret ibèric per qualsevol altra carn o peix. NOTA.- Heu de calcular que tardareu uns 30 minuts segons la vostra habilitat i les quantitats estan calculades per dos persones.