Macarrons amb espinacs, panses i Gorgonzola

Aquesta vegada els he fet gratinats, però també podeu no gratinar-los i estan igual de boníssim. 
 
MACARRONS AMB ESPINACS, PANSES I GORGONZOLA 
Ingredients: 300 grams d’espinacs nets, 30 grams de panses de Corint, 60 grams de Gorgonzola, 150 grams de macarrons, oli d’oliva, sal, pebre negra mòlt, nou moscada, formatge tipus “Emental” i mantega. 
 
Renteu els espinacs ben nets, els centrifugareu per eliminar-ne al màxim l’agua i els deixareu damunt un drap de cotó al marbre de la cuina. Una altra opció és comprar una bossa d’espinacs crus a punt per cuinar que trobareu en qualsevol supermercat. Coure els macarrons en una olla amb aigua i sal i mentre es couen preparareu els espinacs. Posareu en una paella unes gotes d’oli d’oliva i, amb el foc més aviat fort, hi anireu posat els espinacs -els heu d’anar trencant amb les mans mateix-. Veureu que en un primer moment sembla que no els hi podreu posar tots, però ja veure com minven a marxes forçades. Abans d’afegir-hi les panses els salpebrareu, hi ratllareu la nou moscada i remenareu bé. Les panses no cal remullar-se, doncs amb l’aigua que deixen anar el espinacs ja s’hidraten. Heu de deixar-los coure uns 5 minuts com a molt. Si malgrat treballar amb un foc viu, no s’evapora tota l’aigua que deixen anar els espinacs heu de colar-los. Posareu els espinacs ben escorreguts (si heu hagut de fer-ho) a la safata on gratinareu els macarrons, repartireu damunt dels espinacs el Gorgonzola trencat a bocins i hi vessareu el macarrons cuits. Ho barrejareu tot molt bé i ja podeu posar-hi el formatge ratllat i uns bocins petitons de mantega. Els gratinareu d’acord a les pautes del vostre forn i ja podreu servir-los. Les quantitats assenyalades són per dos persones com a plat principal acompanyat d’una amanida. 
 
NOTES: Els macarrons, la pasta en general, sempre al dente i millor no escorre’ls del tot, ja que una mica d’aigua ens aporta suavitat i ens ajuda a que no quedi seca.

Canelons de carbassa amb Gorgonzola

Cada casa té la seva manera de fer el canelons i els de l’àvia o la mare, sempre, serà els millors. La mare feia dos tipus de canalons de Sant Esteve i els de verdures. Com recordo molt bé la feinada que suposava per ella fer els de Sant Esteve jo m’he decantat pels de verdures.

 

CANELONS DE CARBASSA AMB GORGONZOLA

Ingredients: 16 canelons precuinades El Pavo, 600 grams de polpa de carbassa cuita al forn, 70 grams de formatge Gorgonzola, 220 grams de salsa beixamel, sal, pebre negra mòlt, d’oli d’oliva, formatge ratllat tipus Emental i mantega.

 

Tallareu la carbassa per la meitat, traure les llavors, fareu unes marques amb un ganivet, la ruixareu amb sal, pebre i oli i la posareu al forn escalfat a 220º uns 35 minuts fins que quan la punxeu amb el ganivet aquest us entri amb facilitat i tingui una textura suau. Traure la carbassa del forn i la deixareu refredar fins que pugueu manipular-la sense cremar-vos. Quan la carbassa s’hagi refredat amb l’ajuda d’una cullera buideu la carbassa, reservareu la polpa i llençareu la pell.

Xafareu la polpa de la carbassa que barrejareu amb el formatge Gorgonzola, tastareu per saber si heu rectificar de sal i pebre i ja poder muntar el canalons que heu bullit o remullat. Jo utilitzo les plaques precuinades de la marca El Pavo, doncs trobo que fa que aquesta recepta sigui molt més fàcil de fer, però podeu fer-los com vulgueu.

Untareu la safata amb unes gotes d’oli d’oliva, hi posareu el canelons, els cobrireu amb la salsa beixamel, el formatge ratllat i uns bocins petitons de mantega.

Els coureu al forn escalfat a 200º uns 15 o 20 minuts segons el tipus de forn que tingueu, recordeu que els últims 5 minuts heu d’encendre el grill. No m’atreveixo ha dir-vos la quantitat de canalons per persona, diria que tres està força bé, però cada casa és un món o sigui que els heu de calcular segons la gana de la vostra família o convidats.

 

NOTES.- La primera és que malgrat que la recepta de tota la vida, la clàssica, diu que s’ha de posar salsa de beixamel al fons de la safata, jo l’unto amb unes gotes d’oli d’oliva, doncs trobo que l’excés de beixamel –almenys pel meu gust- amaga el sabor de farcit i per mi és la part més important dels canalons. La segona cosa que hem de fer és coure la pasta al dente, potser per això m’agraden les plaques precuinades. La tercera és no posar-hi formatges amb massa personalitat, doncs emmascaren el farcit i la salsa beixamel, per això al meu entendre el més aiden és un formatge tipus “Emental”

La meva recepta de sala beixamel amb nou moscada la trobareu AQUÍ.