Barrejat de pollastre i carbassa

El pollastre modern és un producte de creixement ràpid que ha estat possible gràcies a la proesa de l’enginyeria agrícola. Com creixen tan ràpid i viuen molt poc la seva carn és bastant insípida. Per això si us ho podeu permetre us suggereixo que utilitzeu els anomenats “free range” o com diríem nosaltres “pollastres amb llibertat de moviment”, doncs com més bo sigui el pollastre millor serà el barrejat 
 
BARREJAT DE POLLASTRE I CARBASSA 
 
 Ingredients: 300 grams de pit de pollastre sense pell i desossat, 300 grams de carbassa crua, pelada i sense llavors, 1 ceba vermella, 30 grams de panses de Corint, 3 pebrot secs de Caiena, julivert, sal, pebre negra mòlt i oli d’oliva. 
 
Preparareu tots els ingredients abans, doncs el ritme a l’hora de fer aquesta recepta és més aviat ràpid. L’èxit d’aquesta recepta és que el gruix de tots els ingredients sigui prim i allargassat. 
Posareu a remullar les panses amb aigua calenta o un licor tipus Moscatell. Pelareu, rentareu i tallareu la ceba a làmines fines. Pelareu la carbassa i la tallareu a tires primes (uns 8/10 centímetres de llarg per uns 2 d’ample) i salpebrareu. Filetejareu el pit de pollastre, el tallareu a tires d’uns 5/6 centímetres de llarg i salpebrareu. Picareu el julivert. 
 
Posareu la Caiena a la paella o wok amb un raig d’oli d’oliva i la posareu al foc a una temperatura mitja alta i ho deixareu un minut, més o menys abans d’afegir-hi la ceba, remenareu i ho deixareu coure un parell de minuts. Hi afegireu les tires del pollastre salpebrades, remenareu, gairebé sense parar fins que estiguin cuites –que serà quan hagin canviat de color-. Llavors hi afegireu les tires de carbassa i les panses escorregudes, ho barrejareu tot molt bé i tapareu. Heu de remenar-ho de tan en tan fins que la carbassa s’hagi estovat (heu de calcular un 3/4 minuts). Finalment hi afegireu el julivert remenareu i ja podeu servir. 
 
Les quantitats d’aquest recepta són per a 2 persones. El temps necessari per fer-la és d’uns 35 minuts (menys o menys), depenent de la vostra habilitat a l’hora de preparar tots els ingredients i l’he classificat com a fàcil. 
 
NOTA: El toc picant de la Caiena en contrast amb la dolçor de les panses a mi m’agrada, però si no suporteu el picant podeu eliminar-la.

Canelons de bolets

No sabria dir-vos, però gairebé sempre cuino la pasta amb verdures, com a plat principal. Una de les coses més divertides d’aquesta recepta és no saber amb quins bolets faràs els canelons fins que tornes del mercat o dels bosc, doncs segons l’època trobaràs uns o altres, però mai, mai deixo de posar-hi ceps secs, ja que amb ells l’èxit està assegurat. 
 
CANELONS DE BOLETS Ingredients: 16 canelons precuinats El Pavo, 600 grams de bolets cuits i triturats, sal, pebre negra mòlt, farigola seca esmicolada, oli d’oliva, 1 gra d’all i 2 pebres de caiena, 220 grams de salsa beixamel, formatge ratllat tipus Emental i mantega. 
BOLETS CRUS.- 500 grams de xampinyó Portabello o blanc i 250 grams de la barreja que mes us agradi o trobeu, per exemple: bolets japonesos, fredolics, llenegues, camagrocs rossinyols… 
BOLETS SECS.- 20 grams de ceps i 15 grams de trompetes de la mor. 
 
 Netejareu el bolets frescos i els deixareu escórrer. Posareu en remull els secs unes 3 hores, més o menys. Tallareu els bolets frescos i remullats i reservareu. Fregareu el gra d’all amb la paella, posareu un bon raig d’oli a la paella on hi teniu el gra d’all i el pebre de caiena. Deixareu que l’oli es vagi impregnant d’all i la caiena mentre s’escalfa i abans d’afegir-hi el bolets retirareu ambdós. 
Afegireu el bolets, salpebrareu, remenareu. Heu de mantenir el foc mes aviat viu i quan us sembli que els bolets estan a punt d’enganxar-se hi afegireu un bon raig de l’aigua on heu remullats els bolets secs, hi afegireu la farigola seca i remenareu. Pràcticament no deixareu de remenar fins que s’hagi evaporat tota l’aigua. Tastareu per saber si heu de rectificar de sal, pebre i farigola i, també, per si ja estan cuits. Apagareu el foc i els deixareu reposar uns 20 minuts a la mateixa paella o cassola. 
Abans de triturar-los els deixareu escórrer una bona estona perquè puguin eliminar tot el possible líquid, doncs per farcir el canelons necessitem una polpa compacta, però no oblideu de guardar el suc que deixin anar, doncs igual el podeu utilitzar per donar gust a qualsevol altra recepta. Us suggereixo que tritureu el bolets amb moderació, doncs crec que una certa textura en el farcit fa que aquest es pugi apreciar millor, però suposo que això va a gustos. 
 
Jo utilitzo les plaques precuinades de la marca El Pavo, doncs trobo que fa que aquesta recepta sigui molt més fàcil de fer, però podeu fer-los com vulgueu. 
Untareu la safata amb unes gotes d’oli d’oliva, hi posareu el canelons, els cobrireu amb la salsa beixamel, el formatge ratllat i uns bocins petitons de mantega. 
 
Els coureu al forn escalfat a 200º uns 15 o 20 minuts segons el tipus de forn que tingueu i els 5 minuts últims heu d’encendre el grill. No m’atreveixo ha dir-vos la quantitat de canelons per persona, diria que tres està força bé, però cada casa és un món o sigui que els heu de calcular segons la gana de la vostra família o convidats. 
 
NOTES.- La primera és que malgrat que la recepta de tota la vida, la clàssica, diu que s’ha de posar salsa de beixamel al fons de la safata, jo l’unto amb unes gotes d’oli d’oliva, doncs trobo que l’excés de beixamel –almenys pel meu gust- amaga el sabor de farcit i per mi és la part més important dels canelons. La segona cosa que hem de fer és coure la pasta al dente, potser per això m’agraden les plaques precuinades. La tercera és no posar-hi formatges amb massa personalitat, doncs emmascaren el farcit i la salsa beixamel, per això al meu entendre el més aiden és un formatge tipus “Emental”. La quarta és que si poseu la part per on tanqueu el canaló a cara a dalt a l’hora de servir-los no els desmuntareu. 
 
La meva recepta de sala beixamel amb nou moscada la trobareu AQUÍ.
 

Canelons d’espinacs

Aquesta recepta és una bona manera de fer que aquells que no són molt amants de la verdura / espinacs, la mengin. La clau de l’èxit d’aquest canelons d’espinacs és una bona salsa beixamel i naturalment el gratinat, doncs diria que agrada a tothom. 
 
CANELONS D’ESPINACS 
 
Ingredients: 9 canelons precuinats El Pavo, 550 grams d’espinacs crus nets, 40 grams de panses de Corint, sal, pebre negra mòlt, nou moscada, oli d’oliva, 180 (+ o -) grams de sals beixamel, formatge ratllat tipus Emental i mantega. 
 
Rentareu els espinacs ben nets, els centrifugareu (cal eliminar el màxim d’aigua) i els deixareu damunt d’un drap de cotó al marbre de la cuina. Heu de comptar que al coure els espinacs us minvaran un 50% més o mneys.
Posareu un raig d’oli en una paella hi anireu aneu-hi posat els espinacs -els heu d’anar trencant amb les mans mateix-, veureu que en un primer moment sembla que no els hi podreu posar tots, però ja veure com minven a marxes forçades. Quan ja tingueu tots els espinacs a la paella els amanireu amb sal, pebre negra molt i nou moscada abans d’afegir-hi les panses remeneu i els deixareu coure a foc més aviat viu fins que hagin eliminat tota l’aigua (això serà uns 5 minuts més o menys). 
 
Jo utilitzo les plaques precuinades de la marca El Pavo, doncs trobo que fa que aquesta recepta sigui molt més fàcil de fer, però podeu fer-los com vulgueu. 
Untareu la safata amb unes gotes d’oli d’oliva, hi posareu el canelons, els cobrireu amb la salsa beixamel, el formatge ratllat i uns bocins petitons de mantega. 
 
Els coureu al forn escalfat a 200º uns 15 o 20 minuts segons el tipus de forn que tingueu i els 5 minuts últims heu d’encendre el grill. Aquesta recepta esta calculada per dos persones i com a plat principal. Per fer-la heu de calcular un parell d’hores. 
 
NOTES.- La primera és que malgrat que la recepta de tota la vida, la clàssica, diu que s’ha de posar salsa de beixamel al fons de la safata, jo l’unto amb unes gotes d’oli d’oliva, doncs trobo que l’excés de beixamel –almenys pel meu gust- amaga el sabor de farcit i per mi és la part més important dels canalons. La segona cosa que hem coure la pasta al dente, potser per això m’agraden les plaques precuinades. La tercera és no posar-hi formatges amb massa personalitat, doncs emmascaren el farcit i la salsa beixamel, per això al meu entendre el més aiden és un formatge tipus “Emental”. La quarta és que si poseu la part per on tanqueu el canelons a cara a dalt a l’hora de servir-los no els desmuntareu. 
 
La meva recepta de sala beixamel amb nou moscada la trobareu AQUI

Amanida tèbia de bròquil, tomàquet i ou dur

D’aquesta amanida m’agrada especialment els colors. Normalment la faig a la tardor en substitució de l’amanida d’advocat, tomàquet i Mozzarella. Ja sé que no és època de tomàquets, però quan és època d’algun cosa avui en dia?. 
 
AMANIDA TÈBIA DE BRÒQUIL, TOMÀQUET I OU DUR 
 
Ingredients: 1 bròquil (500 grams + o -), 1 tomàquet, 1 ou dur, sal, pebre i oli d’oliva. 
 
Netejareu el bròquil i el coureu amb aigua i sal al dente. Mentre es cou el bròquil preparareu el tomàquet i l’ou dur. 
Netejareu el tomàquet, en traureu les llavors i el tallareu a bocins més aviat petitons i el posareu en un bol junt amb l’ou dur també tallat a bocins, salpebrareu i reservareu. 
Quan tingueu el bròquil cuit al dente, l’escorrereu i el vessareu al bol on hi ha el tomàquet i l’ou dur. Ruixareu amb un bon raig d’oli d’oliva, remenareu amb molt cura i ja podeu servir. 
 
La quantitat és per dos persones i el temps que necessitareu per fer-la diria que uns trenta minuts com a molt. 
 
NOTA.- És molt important coure el bròquil al dente.

Macarrons amb rovellons

No sabria dir-vos, però gairebé sempre cuino la pasta amb verdures. Mai havia fet els macarrons amb rovellons i ha estat un èxit. 
 
MACARRONS AMB ROVELLONS 
 
200 grams de macarrons, 400 grams (+ o -) de rovellons, 1 ceba, 2 o 3 grans d’alls, sal, pebre negre mòlt, oli d’oliva, julivert i formatge Parmesà.  
 
Netejareu bé els rovellons, els tallareu a bocins petitons i els reservareu, pelareu els alls, els laminareu i fareu el mateix amb la ceba. 
Posareu un raig d’oli d’oliva en una cassola, hi afegireu les lamines d’all, els hi donareu un parell de voltes i hi afegireu la ceba, salpebrareu, remenareu, taparé la cassola i ho deixareu coure uns 5 minuts, fins que la ceba comenci a transparentar, llavors jo podeu afegir-hi els rovellons, remenareu i ho deixareu coure uns cinc minuts més amb la cassola tapada. Passat el temps, destapareu, salpebrareu de nou, remenareu i deixareu coure els rovellons uns minuts més, tastareu per si cal rectificar de sal i pebre o cal coure una mica més els rovellons. Quan estigui al vostres gust ja podeu apagar el foc. Els rovellons a mi agrada que estiguin al dente, com la pasta. 
 
Mentre feu el rovellons és el temps que necessiteu per coure el macarrons. Quan tingueu el macarrons cuits i escorreguts els vessareu a la cassola on hi teniu els rovellons, i –si us agrada- podeu afegir un grapat de julivert tallat molt petitó, remenareu i ja podeu servir-ho a taula. 
 
Els acompanyarem de formatge Parmesà ratllat que posarem en un bol separat perquè cada persona es pugui posar la quantitat que vulgui. Les quantitats assenyalades són per dos persones. 
 
SUGGERIMENTS: Els macarrons, la pasta en general, sempre al dente i millor no escorre’ls del tot, ja que una mica d’aigua ens aporta suavitat i ens ajuda a que no quedi seca.

Papillota de patates amb farigola

De les patates “baby” o “petites” a part de les seves propietats beneficioses com: vitamines A, C, B6, potassi i minerals entre moltes altres, m’agrada que són bones i, també, estètiques. 
 
PAPILLOTA DE PATATES AMB FARIGOLA 
Ingredients: 800 grams de patates “baby”, 4 cullerades d’oli d’oliva, 1 o 2 grans d’all, 1 fulla de llorer, 2 cullerades petites de farigola, sal i pebre negra mòlt. 
 
Rentareu les patates amb aigua freda, sense pelar-les, doncs part de les propietats es troben a la pell, les eixugares amb cura i reservareu. 
 
Posareu en un bol l’oli d’oliva, l’all picat, la farigola esmicolada, la fulla de llorer tallada ben petitona, la sal, el pebre negra mòlt i barrejareu bé. Vessareu l’amaniment sobre les patates que heu reservat i remenareu per les patates s’impregnin bé tots els ingredients i les repartireu entre el quatre fulles de paper sulfurat que ja havíeu preparat, tancareu el paquets lligant-los amb un fil de cuina i el posareu al forn escalfa a uns 180º. 
 
Els heu de deixar coure uns 30 minuts més o menys. No els heu d’obrir just acabats de traure del forn, millor que espereu un parell de minuts. La quantitat és per quatre persones i tardareu uns 45 minuts més o menys. 
 
NOTA.- Particularment m’agrada servir-les en el, mateix, paper sulfurat on les he cuit, però amb el paquet ja obert, sempre i quan les faci com a primer plat. Si les faig com a guarnició, llavor faig un únic paquet (a l’hora de coure-les) i les serveixo a taula exactament igual.

Broquetes de tomàquet i Mozzarella a l’alfàbrega

A l’estiu diria que és la millor època per muntar un àpat, sigui dinar o sopar, de diferents plats i que tothom pugui servir-se allò que millor li vingui de gust. Aquesta senzilla recepta és totalment recomanable per l’ocasió, ja que és lleugera, fresca i saludable. 
 
BROQUETES DE TOMÀQUET I MOZZARELLA A L’ALFÀBREGA 
 
Ingredients: 8 tomàquets cirerol, 125 grams de Mozzarella, 16 fulles d’alfàbrega, 1 dl d’oli de gira-sol mateix i 4 broquetes. 
 
Reservareu 8 fulles d’alfàbrega (les més boniques) que necessitareu més tard per muntar les broquetes, la resta les triturareu amb l’oli i reservareu. 
Escaldareu el tomàquets (entra i sortir de l’aigua bullint) i refredareu ràpidament. Les pelareu i el deixareu macerar en l’oli d’alfàbrega que heu preparat unes dos o tres hores ben bé. 
 
La Mozzarella no la tallareu a daus d’uns 2 centímetre fins el moment que hàgiu muntar les broquetes. 
 
MUNTATGE: 1 dau de Mozzarella, 1 fulla d’alfàbrega, 1 tomàquet cirerol macerat si les serviu a peu dret. Si ho feu amb la gent asseguda a taula podeu repetireu una altra vegada l’operació i posar a cada broqueta hi posareu 2 unitats de cada ingredient. Finalment la pintareu amb una mica de l’oli d’alfàbrega i si voleu podeu salpebrar-les un mica miqueta, no us passeu.