Canelons d’espinacs

Aquesta recepta és una bona manera de fer que aquells que no són molt amants de la verdura / espinacs, la mengin. La clau de l’èxit d’aquest canelons d’espinacs és una bona salsa beixamel i naturalment el gratinat, doncs diria que agrada a tothom. 
 
CANELONS D’ESPINACS 
 
Ingredients: 9 canelons precuinats El Pavo, 550 grams d’espinacs crus nets, 40 grams de panses de Corint, sal, pebre negra mòlt, nou moscada, oli d’oliva, 180 (+ o -) grams de sals beixamel, formatge ratllat tipus Emental i mantega. 
 
Rentareu els espinacs ben nets, els centrifugareu (cal eliminar el màxim d’aigua) i els deixareu damunt d’un drap de cotó al marbre de la cuina. Heu de comptar que al coure els espinacs us minvaran un 50% més o mneys.
Posareu un raig d’oli en una paella hi anireu aneu-hi posat els espinacs -els heu d’anar trencant amb les mans mateix-, veureu que en un primer moment sembla que no els hi podreu posar tots, però ja veure com minven a marxes forçades. Quan ja tingueu tots els espinacs a la paella els amanireu amb sal, pebre negra molt i nou moscada abans d’afegir-hi les panses remeneu i els deixareu coure a foc més aviat viu fins que hagin eliminat tota l’aigua (això serà uns 5 minuts més o menys). 
 
Jo utilitzo les plaques precuinades de la marca El Pavo, doncs trobo que fa que aquesta recepta sigui molt més fàcil de fer, però podeu fer-los com vulgueu. 
Untareu la safata amb unes gotes d’oli d’oliva, hi posareu el canelons, els cobrireu amb la salsa beixamel, el formatge ratllat i uns bocins petitons de mantega. 
 
Els coureu al forn escalfat a 200º uns 15 o 20 minuts segons el tipus de forn que tingueu i els 5 minuts últims heu d’encendre el grill. Aquesta recepta esta calculada per dos persones i com a plat principal. Per fer-la heu de calcular un parell d’hores. 
 
NOTES.- La primera és que malgrat que la recepta de tota la vida, la clàssica, diu que s’ha de posar salsa de beixamel al fons de la safata, jo l’unto amb unes gotes d’oli d’oliva, doncs trobo que l’excés de beixamel –almenys pel meu gust- amaga el sabor de farcit i per mi és la part més important dels canalons. La segona cosa que hem coure la pasta al dente, potser per això m’agraden les plaques precuinades. La tercera és no posar-hi formatges amb massa personalitat, doncs emmascaren el farcit i la salsa beixamel, per això al meu entendre el més aiden és un formatge tipus “Emental”. La quarta és que si poseu la part per on tanqueu el canelons a cara a dalt a l’hora de servir-los no els desmuntareu. 
 
La meva recepta de sala beixamel amb nou moscada la trobareu AQUI

Amanida tèbia de bròquil, tomàquet i ou dur

D’aquesta amanida m’agrada especialment els colors. Normalment la faig a la tardor en substitució de l’amanida d’advocat, tomàquet i Mozzarella. Ja sé que no és època de tomàquets, però quan és època d’algun cosa avui en dia?. 
 
AMANIDA TÈBIA DE BRÒQUIL, TOMÀQUET I OU DUR 
 
Ingredients: 1 bròquil (500 grams + o -), 1 tomàquet, 1 ou dur, sal, pebre i oli d’oliva. 
 
Netejareu el bròquil i el coureu amb aigua i sal al dente. Mentre es cou el bròquil preparareu el tomàquet i l’ou dur. 
Netejareu el tomàquet, en traureu les llavors i el tallareu a bocins més aviat petitons i el posareu en un bol junt amb l’ou dur també tallat a bocins, salpebrareu i reservareu. 
Quan tingueu el bròquil cuit al dente, l’escorrereu i el vessareu al bol on hi ha el tomàquet i l’ou dur. Ruixareu amb un bon raig d’oli d’oliva, remenareu amb molt cura i ja podeu servir. 
 
La quantitat és per dos persones i el temps que necessitareu per fer-la diria que uns trenta minuts com a molt. 
 
NOTA.- És molt important coure el bròquil al dente.

Macarrons amb rovellons

No sabria dir-vos, però gairebé sempre cuino la pasta amb verdures. Mai havia fet els macarrons amb rovellons i ha estat un èxit. 
 
MACARRONS AMB ROVELLONS 
 
200 grams de macarrons, 400 grams (+ o -) de rovellons, 1 ceba, 2 o 3 grans d’alls, sal, pebre negre mòlt, oli d’oliva, julivert i formatge Parmesà.  
 
Netejareu bé els rovellons, els tallareu a bocins petitons i els reservareu, pelareu els alls, els laminareu i fareu el mateix amb la ceba. 
Posareu un raig d’oli d’oliva en una cassola, hi afegireu les lamines d’all, els hi donareu un parell de voltes i hi afegireu la ceba, salpebrareu, remenareu, taparé la cassola i ho deixareu coure uns 5 minuts, fins que la ceba comenci a transparentar, llavors jo podeu afegir-hi els rovellons, remenareu i ho deixareu coure uns cinc minuts més amb la cassola tapada. Passat el temps, destapareu, salpebrareu de nou, remenareu i deixareu coure els rovellons uns minuts més, tastareu per si cal rectificar de sal i pebre o cal coure una mica més els rovellons. Quan estigui al vostres gust ja podeu apagar el foc. Els rovellons a mi agrada que estiguin al dente, com la pasta. 
 
Mentre feu el rovellons és el temps que necessiteu per coure el macarrons. Quan tingueu el macarrons cuits i escorreguts els vessareu a la cassola on hi teniu els rovellons, i –si us agrada- podeu afegir un grapat de julivert tallat molt petitó, remenareu i ja podeu servir-ho a taula. 
 
Els acompanyarem de formatge Parmesà ratllat que posarem en un bol separat perquè cada persona es pugui posar la quantitat que vulgui. Les quantitats assenyalades són per dos persones. 
 
SUGGERIMENTS: Els macarrons, la pasta en general, sempre al dente i millor no escorre’ls del tot, ja que una mica d’aigua ens aporta suavitat i ens ajuda a que no quedi seca.

Papillota de patates amb farigola

De les patates “baby” o “petites” a part de les seves propietats beneficioses com: vitamines A, C, B6, potassi i minerals entre moltes altres, m’agrada que són bones i, també, estètiques. 
 
PAPILLOTA DE PATATES AMB FARIGOLA 
Ingredients: 800 grams de patates “baby”, 4 cullerades d’oli d’oliva, 1 o 2 grans d’all, 1 fulla de llorer, 2 cullerades petites de farigola, sal i pebre negra mòlt. 
 
Rentareu les patates amb aigua freda, sense pelar-les, doncs part de les propietats es troben a la pell, les eixugares amb cura i reservareu. 
 
Posareu en un bol l’oli d’oliva, l’all picat, la farigola esmicolada, la fulla de llorer tallada ben petitona, la sal, el pebre negra mòlt i barrejareu bé. Vessareu l’amaniment sobre les patates que heu reservat i remenareu per les patates s’impregnin bé tots els ingredients i les repartireu entre el quatre fulles de paper sulfurat que ja havíeu preparat, tancareu el paquets lligant-los amb un fil de cuina i el posareu al forn escalfa a uns 180º. 
 
Els heu de deixar coure uns 30 minuts més o menys. No els heu d’obrir just acabats de traure del forn, millor que espereu un parell de minuts. La quantitat és per quatre persones i tardareu uns 45 minuts més o menys. 
 
NOTA.- Particularment m’agrada servir-les en el, mateix, paper sulfurat on les he cuit, però amb el paquet ja obert, sempre i quan les faci com a primer plat. Si les faig com a guarnició, llavor faig un únic paquet (a l’hora de coure-les) i les serveixo a taula exactament igual.

Broquetes de tomàquet i Mozzarella a l’alfàbrega

A l’estiu diria que és la millor època per muntar un àpat, sigui dinar o sopar, de diferents plats i que tothom pugui servir-se allò que millor li vingui de gust. Aquesta senzilla recepta és totalment recomanable per l’ocasió, ja que és lleugera, fresca i saludable. 
 
BROQUETES DE TOMÀQUET I MOZZARELLA A L’ALFÀBREGA 
 
Ingredients: 8 tomàquets cirerol, 125 grams de Mozzarella, 16 fulles d’alfàbrega, 1 dl d’oli de gira-sol mateix i 4 broquetes. 
 
Reservareu 8 fulles d’alfàbrega (les més boniques) que necessitareu més tard per muntar les broquetes, la resta les triturareu amb l’oli i reservareu. 
Escaldareu el tomàquets (entra i sortir de l’aigua bullint) i refredareu ràpidament. Les pelareu i el deixareu macerar en l’oli d’alfàbrega que heu preparat unes dos o tres hores ben bé. 
 
La Mozzarella no la tallareu a daus d’uns 2 centímetre fins el moment que hàgiu muntar les broquetes. 
 
MUNTATGE: 1 dau de Mozzarella, 1 fulla d’alfàbrega, 1 tomàquet cirerol macerat si les serviu a peu dret. Si ho feu amb la gent asseguda a taula podeu repetireu una altra vegada l’operació i posar a cada broqueta hi posareu 2 unitats de cada ingredient. Finalment la pintareu amb una mica de l’oli d’alfàbrega i si voleu podeu salpebrar-les un mica miqueta, no us passeu.

Tatin de préssec i farigola

No explicaré la historia de les germanes Tatín, Stephanie i Caroline, a les que aquest pastís els hi deu el nom, però si que vull fer referència a que els pastissos invertits van crear-se abans que els forns fossin un element imprescindible a les cuines, ja que es feien en una cassola damunt del foc i per coure la massa posaven sobre la tapa brases. 
 
TATIN DE PRÉSSEC I FARIGOLA 
 
Ingredients: 1 pasta full de 230 grams, uns 650 grams de préssec nets, 3 cullerades de sucre moreno, oli d’oliva i farigola fresca. 
Opcional: Mascarpone o gelat per acompanyar. 
 
Rentareu els préssecs, els pelareu, els traureu el pinyol, els tallareu a quarts i els reservareu. Posareu un raig d’oli a la paella, esperareu que s’escalfi (no ha d’estar molt, molt calent) abans de vessar-hi els quarts de préssec, hi donareu un parell de voltes, hi afegireu el sucre i ho deixareu al foc bellugat la paella amb moviments envoltants. Poc a poc s’anirà desfent el sucre, aquest recobrirà el préssec i quan el vegeu ben brillants ja podeu apagar el foc i vessar-los al motllo on vulgueu fer la “tatin”. Tot això és molt ràpid de fer, doncs com a màxim tardareu 5 minuts. 
Abans de cobrir-los amb la pasta full hi repartireu per damunt les fulles de farigola fresca tallada ben petitona o esmicolada si és seca. 
Heu d’assegurar-vos que tota la superfície (els quarts de préssec) quedi ben coberta, per això us suggereixo que talleu la pasta full més gran que el motllo, ja que així podreu doblegar-la i us ajudarà a mantenir el préssec i tots els sabors dins de la tatin. Punxareu la pasta full amb una forquilla, perquè pugui evaporar-se l’aigua dels préssecs. 
 
La coureu durant uns 20 / 25 minuts, al forn a la temperatura de 200º, fins que la pasta full estigui daurada. Després de treure-la del forn l’heu de deixar refredar uns minuts abans de donar-li la volta, igual que feu amb una truita. 
La servireu tèbia. Podeu acompanyar-la d’una cullerada de Mascarpone o gelat. 
Amb aquestes quantitats en tindreu suficient per un motllo d’uns 22 centímetres de diàmetre i heu de calcular que en tindreu per unes 4 o 6 persones. 
 
NOTA.- Si teniu una paella que pugui anar al forn podeu fer-la directament a la paella. No la serviu mai freda.

Canelons de verdures amb vinagreta de tomàquet

No sabria dir-vos, però gairebé sempre cuino la pasta amb verdures. Feia molt de temps que estava cercant una recepta de canelons “d’estiu” i crec que finalment l’he trobat.

CANELONS DE VERDURES AMB VINAGRETA DE TOMÀQUET

Ingredients farcit: 16 plaques de canelons precuinades El Pavo, 1 carbassó i 1 albergínia nets ( 620 grams + o - ), 1 advocat pelat i sense el pinyol (150 grams + o - ), sal, pebre negra mòlt i oli d’oliva.

Ingredients vinagreta tomàquets: 3 o 4 tomàquets grans madurs, 1 gra d’all, 10 o 12 fulles d’alfàbrega o menta, 2 cullerades vinagre de poma, 4 oli d’oliva, sal i pebre. 

Llavors torrades de sèsam.

La primera fase d’aquesta recepta és preparar els tomàquets, doncs han de reposar un mínim de tres hores. Rentareu, pelareu, traureu les llavors i tallareu a daus petitons els tomàquets. Els posareu en un bol amb el gra d’all picat, les fulles d’alfàbrega o menta tallades ben petitones i un pessic de sal i barrejareu bé. Després ho posareu en un colador i els deixareu reposar unes 3 hores com a mínim, perquè s’impregnin de tots els sabors i deixin anar tota l’aigua. Heu de calcular que necessiteu uns 400 grams de tomàquet net tallat a daus, doncs després de deixar-los escórrer unes 3 hores us quedareu amb uns 240 grams més o menys, doncs pot variar segons la classe de tomàquet. 

La segona fase és coure les plaques del canelons. Com utilitzo les plaques precuinades de la marca El Pavo, les poso en remull i mentrestant aprofito per prepara el farcit de verdures, doncs així quan les plaques ja estan jo ja tinc el farcit apunt. 

FARCIT: Netejareu les verdures, les pelareu i les coureu a la planxa untada amb unes gotes d’oli. Quan les hàgiu acabat de coure totes les tallareu i les posareu en un bol junt amb l’advocat també tallat, salpebrareu i triturareu. Tastareu per si cal rectificar i ja podeu farcir el canalons. M’agrada servir-los en una safata de porcellana ben diferent a la que normalment utilitzo per quan els faig al forn. L’untareu amb un rajolí d’oli perquè no s’enganxin els canalons. 

VINAGRETA: Posareu en un bol els daus de tomàquet escorregut, 2 cullerades de vinagre de poma, 4 cullerades d’oli d’oliva i pebre negra mòlt, barrejareu bé i reservareu. 

Per experiència us suggereixo que serviu els canelons en una safata, la vinagreta en un bol i en un altre bol les llavors torrades, doncs així cada comensal decideix quina quantitat és posa de cada una d’elles. 

NOTES: La pasta s’ha de coure al dente, potser per això m’agraden les plaques precuinades. Les llavors passades per la paella donen un toc cruixent al plat molt agradable. Heu calcular que en tindreu per a 4 persones com a segon plat. No és complicada de fer, però com tots els canalons són laboriosos. Diria que inclòs el temps de tallar el tomàquet a daus petitons heu de comptar uns 90 minuts segurs. IMPORTANT: Aquests canelons “d’estiu” s’han de menjar el mateix dia o sigui que us recomano fer els justos i necessaris.