CARPACCIO DE PINYA AMB LLAVORS DE SÈSAM TORRAT

 


Ingredients: Uns 70 o 100 grams de pinya per persona, rom Bacardí i llavors de sèsam. 

Tallareu la pinya a rodanxes, les pelareu i partireu cada rodanxa amb quatre trossos i amb l’ajuda d’un ganivet ben esmolat anireu fem làmines ben fines que posareu en una safata gran ben repartides i les ruixareu amb rom Bacardí amb l’ajuda d’un un vaporitzador, sempre que no hi hagi nens a taula o que vulgueu. Reservareu fins el moment d’emplatar. 

El sèsam el torrareu en una paella sense oli i el posareu damunt la pinya just abans de servir, doncs així mantindreu el toc cruixent. 

SUGGERIMENT.- La idea de servir-la amb plats individuals va bé per un àpat de 2 o 4 persones, però, si sou més, millor la pinya en una safata gran i en un bol petitó el sèsam torrat

CARPACCIO DE PATATES AMB CIBULET

 


Ingredients: 400 grams de patates, sal, oli d'oliva i cibulet.
 
La tècnica de preparació denominada carpaccio, consisteix en tallar a làmines fines, en principi, carn, però també es pot utilitzar en qualsevol altre aliment com ara verdures, fruita o peix. 
 
Rentareu les patates i sense pelar-les les tallareu a làmines el màxim de fines. Reservareu. 
Tallareu a la mateixa mida del fons de la cistella de bambú on coureu les patates al vapor uns papers sulfurats, els punxareu -per fer-hi els forats per on passarà vapor- que farà que pugueu couré totes les patates en uns sola vegada i finalment els pintareu amb oli d’oliva. 
Repartireu en cada un dels papers sulfurats (que heu preparat) les làmines de patata pintades amb olii d’oliva una al costat de l’altre, sense tocar-se, doncs si les poseu una damunt de l’altra s’enganxen. Posareu un damunt de l’altra cada paper sulfurat amb les seves patates, tapareu la cistella de bambú i les coureu uns 12 o 15 minuts, no han de quedar excessivament cuites, lleugerament al dente. 
 
Traureu les patates del foc, les amanireu amb sal i les deixareu refredar a temperatura ambient en el mateixos papers sulfurats que les heu cuit. 
 
Emplatareu el carpaccio de patates en plats individuals i podeu ser tan creatius com vulgueu en la seva distribució. En aquesta recepta s’ha completat el plat amb un raig d’oli d’oliva i cibulet tallada ben petitona, però les possibilitats són gairebé infinites: ou dur esmicolat, anxoves, tonyina, trufa picada petitona,… doncs la patata accepta moltes coses. 
 
La mida de la meva cistella de bambú de coure al vapor fa uns 23 centímetres de diàmetre i amb quatre papers he cuit totes les patates. Un paper per persona més o menys.

CARPACCIO DE FIGUES AMB PERNILL


 
Ingredients: Unes 2 o 3 figues per persona i pernil. Opcional: vinagreta de mel i vinagre balsàmic. 
 
Netejareu les figues amb una drap unit. Les tallareu a làmines el màxim de fines, les distribuireu de forma bonica i harmoniosa en el mateix plat que tingueu previst servir-les i posareu uns encenalls de pernil mig, no us passeu amb la quantitat del pernil, doncs no heu amagar el sabor de les figues. 
 
SUGGERIMENT.- Si les figues son bones i dolces, les prefereixo tal qual, però si voleu podeu preparar una vinagreta amb mel i vinagre balsàmic, posar-la en una gerreta al mig de la taula i així cada comensal decideix.

CARPACCIO DE CARBASSÓ, TOMÀQUET I ADVOCAT


 
Ingredients: Carbassó, tomàquet madur i verd, advocat, formatge Mozzarella, sal, pebre, oli d’oliva i alfàbrega fresca. 
 
Segurament els italians classificarien aquesta recepta com antipasto, però a mi em recorda molt més a un carpaccio per com estan tallats els ingredients. 
 
Laminareu tots els ingredients, emplatareu jugant amb els colors dels productes, esmicolareu unes fulles d’alfàbrega fresca damunt, salpebrareu i ruixareu amb un bon raig d’oli d’oliva. 
 
No puc donar-vos quantitats exactes, doncs la recepta s’adapta perfectament amb el carbassó i els tomàquets, però per quatre persones utilitzo un advocat i una bola de Mozzarella.

CARPACCIO D’ESCARXOFES AMB PARMESÀ


 
Ingredients: Escarxofes 4 o 6, Parmesà 30 o 40 grams, julivert, sal, pebre i oli d’oliva. 
 
Com les carxofes s’oxiden molt ràpid jo us recomano que prepareu un bol amb aigua freda amb un bon manat de julivert on hi anireu posant les làmines d’escarxofes tallades el màxim de fines, així que les aneu tallant. Quan ja tingueu tots les escarxofes laminades, les escorrereu, les eixugareu amb un drap de cotó i tot seguit els emplatareu, amanireu amb sal, pebre i oli d’oliva i posareu uns encenalls de Parmesà al mig del plat, que ja havíeu preparat. Les quantitats son per quatre persones. 
 
SUGGERIMENT.- En preparar aquesta recepta heu d’anar més ràpid que les escarxofes a oxidar-se i, elles puc assegurar-vos que van a una velocitat considerable.

Coca de albergínia, formatge de cabra i alfàbrega

Aquesta recepta té dues dimensions: la primera és fer-la amb les albergínies escalivades amb foc de llenya i la segona és escalivar les albergínies al forn elèctric. Si teniu possibilitats trieu la primera, doncs el toc de fum li dona un plus, però la segona també està molt bona. 
 
COCA DE ALBERGÍNIA, FORMATGE DE CABRA I ALFÀBREGA 
 
Ingredients: 1 massa finíssima de pizza de 260 grams, 1 albergínia gran escalivada ( 300 grams neta - o +), 15 grams d’alfàbrega, 1 o 2 grans d’all, 50 grams de formatge de cabra de barra sense escorça, sal, pebre i oli. 
 
La base d’aquesta coca pot ser de qualsevol tipus de massa, però com més fina millor, almenys pel meu gust. 
Escalfareu el forn a 200º i mentrestant preparareu la coca. En un bol barrejareu l’albergínia escalivada i tallada a bocins petitons; els grans d’all ben picats (no us passeu); les fulles d’alfàbrega trencades petitones; salpebrareu i ruixareu la barreja amb un raig d’oli. Cobrireu la massa amb la barreja, hi esmicolareu el formatge de cabra damunt d’ella i ja podeu posar-la al forn escalfat a 200º uns 15 minuts, més o menys, tot dependrà del tipus de massa amb el que treballeu. 
La quantitat és per quatre persones. El temps de preparació, si ja teniu les albergínies escalivades és d’uns 30 o 45 minuts, no més . M’agrada servir-la acabada de fer i acompanya d’una bona amanida. 
 
NOTA.- Jo escalivo 4 o 5 albergínies al forn juntes, per estalviar, i després les guardo a la nevera per preparar diferents plats: puré d’albergínia amb «tahin»; lasanya o qualsevol tipus de pasta....

Pastís fil·lo de ceba i orenga fresc

La pasta fil·llo és delicada de treballar, però després de utilitzar-la un parell de vegada ja sabreu que heu de fer i tot us semblarà més fàcil. Coses que he de tenir en consideració: mai deixar-la molta estona al aire, doncs asseca i llavors ja no podreu treballar-la. El farcit no ha d’estar calent, ni massa sucosos o humit, ja que llavors com mullarà excessivament la pasta fil·lo aquesta es trencarà. 
 
PASTÍS FIL·LO DE CEBA, PANSES I ORENGA FRESC 
 
Ingredients: 750 grams de ceba, 50 grams de panses, 40 grams de mantega, 5 grams d’orenga fresc, 5 fulls de pasta fil·lo, sal, pebre i oli. 
 
Posarem una paella amb una mica d’oli al foc i quan estigui calenta hi afegirem la ceba tallada i deixarem que es vagi coent a foc baix. Passats uns minuts salpebrarem, afegirem les panses, remenarem i ho deixarem coure uns 15 minuts més o menys; just abans d’apagar el foc hi posarem l’orenga fresc tallat petitó i ho deixarem refredar abans de muntar el pastís. 
 
Tal com us he explicat la pasta filo -no estar massa temps en contacte amb l’aire- o sigui que hem de tenir-ho tot preparat abans de començar a muntar el pastís. 
 
Farem fondre en un cassó la mantega per pintar els fons i els laterals del motllo. Obrirem el paquet de la pasta fil·lo i posarem damunt del marbre els fulls de pasta filo (que necessitem) per poder-es pintar amb la mantega fosa. Tot seguit –i sencer perdre gens de temps- muntarem el pastís. 
 
Hem de posar quatre de les fulles tenint cura que més de la meitat d’elles quedin fora del motllo, doncs amb aquestes parts taparem el pastís i farem les crestes. La cinquena fulla l’hem de posar al fons del motllo, ja que és la que ens recollirà tot el farcit. Omplirem, tancarem el pastis amb les parts de pasta fil·lo que havíem deixat fora del motllo i amb la pasta fil·lo que ens sobri farem les cretes, plecs… o guarniments. 
 
L’enfornarem uns 10 o 15 minuts, més o menys, a 180º de temperatura, fins que tinguin un color daurat. La mida del motllo és de 20 centímetres. Jo el serveixo acompanyat d’una amanida variada. Calculeu per quatre persones i entre 60 i 90 minuts de preparació. 
 
NOTA: Tal com us he explicat la pasta filo -no pot estar massa temps en contacte amb l’aire- o sigui que hem de tenir-ho tot preparat abans de començar a muntar el pastís.