Blog Teresa

Refregareu el gra d’all per la safata on voleu servir l’amanida per perfumar-la. 

Netejareu l’escarola i la posareu a la safata junt amb les olives negres. L’amanireu i reservareu. 

En una paella amb una mica d’oli enrossireu el pa i quan estigui ben cruixent l’afegireu a l’amanida, barrejareu i la servireu tot seguit, doncs és important que els “croutons” no quedin remullats, ja que la gràcia està en el cruixent dels daus de pa. 

 

 Podeu fer-la sense all. Heu de calcular (segons la mida de l’escarola) per 4 persones.

 

Coureu la mongeta amb aigua i sal, l’escorrereu i la deixareu refredar a temperatura ambient. Posareu en el bol, on hi servireu l’amanida, l’oli i les dos cullerades de postre de les dos diferents mostasses i barrejareu. Sobre aquest barreja hi afegireu les mongeta ja refredada, els tomàquets tallats a bocins més aviat petitons, l’ou dur tallar a octaus, les olives negres i barrejareu be amb cura, tastareu per si cal rectificar i ja la podeu servir-la. 

Heu de calcular per 2 persones i uns 25 minuts, com a molt de preparació. 

 

»» Aquest recepta és una versió de la clàssica amanida mixta coneguda arreu amb el nom de “niçoise”. A tots els puristes que ben segur s’escandalitzaran, els demano disculpes, però, també, els prego que la facin i la provin.

 

Impossible donar-vos mides, el millor és deixar-se portar i improvisar amb les hortalisses pròpies de la tardor, doncs són quan estan més gustoses. Les posareu totes en una safata gran, barrejareu amb les mans, les amanireu amb la vinagreta que heu preparar i per últim hi afegireu les llavors passades per la paella (sense oli) només lleugerament torrades. 

 

 »» Com acompanyament de qualsevol carn feta a la brasa és ideal.

 

Impossible donar-vos mides com a molt us puc dir que mig ou dur per persona. Rentareu els ingredients, els posareu en una safata, els barrejareu i els amanireu just abans de servir l’amanida. 

 

La gràcia d’aquest amanida és barrejar tot allò que tinguem a l’hort o que sigui de temporada sense oblidar-nos de les flors i amanir-la bé. Recordeu “sal la dels justos, vinagre el dels avars i oli el dels generosos”, val ha dir que jo sempre hi poso un polsim de pebre.

Treballareu amb productes de temporada crus, mantindreu la màxim de tallar-los menuts o a làmines i el barrejareu amb les mans mateix abans afegir-hi les olives i amanir-la. 

 

 »» El cogombre amb vinagre, pel meu gust, dona a l’amanida un toc interessant. Molt adient, també, per acompanyar un peix a la planxa.

 

Tallareu les albergínies a rodanxes, les salareu i les deixareu durant 1 hora més o menys, perquè deixin anar líquid. Les rentareu, eixugareu i les passareu per la planxa ben calenta amb una mica d’oli. Cal tenir cura de que no quedin olioses, doncs l’albergínia absorbeix l’oli molt ràpidament. 

Tallareu uns tomàquets ben madurs a rodanxes, els amanireu i ja podeu muntar el plat al vostre gust. El Josep diu que m’ha quedat calidoscòpica i una mica de raó sí que té, però jo trobo que no queda gens malament. Quantitat per quatre persones.

 

 

Un tomàquet tan gustós com el Cor de Bou és mereix una bona Mozzarela. 

Emplatareu procurant que destaqui la forma característica del tomàquet Cor de Bou, salpebrareu, afegireu unes fulles d’alfàbrega esmicolades i un bon raig d’oli d’oliva. 

 

 »» D’aquesta recepta en destacaria tres coses: està boníssima, és fàcil de fer i m’encanta la visual que té el plat.