Salmó al forn amb crosta de mostassa i julivert

A casa no hi ha mai cap problema amb el peix sempre i quan no porti espines, per això un filet de salmó, on s’hagin eliminat totes les espines, és una bona opció. A la planxa ens agrada, però per no avorrir-nos i canviar una mica, la recepta que us proposo és de les que més èxit té. 
 
SALMÓ AL FORN AMB CROSTA DE MOSTASSA I JULIVERT 
 
Ingredients: 4 tallats de salmó, 60/70 (aprox.) grams de pa torrat ratllat, 1 ½ cullerada de sucre integral, 2 cullerades de mostassa Dijon, 2 llimes, 1 boci de mantega, 4 o 5 cullerades de julivert picat, sal, pebre negra mòlt i oli d’oliva. 
 
Barrejareu en un bol el pa ratllat, el sucre integral, la mostassa de Dijon, la mantega a temperatura ambient, la ratlladura de la pell de les llimes, el julivert picat, la sal i el pebre negra molt i reservareu. 
Ruixareu amb una mica de suc de les llimes (les mateixes que heu utilitzar per obtenir la ratlladura) el salmó i el posareu en una safata que pugui anar al forn amb el fons cobert de paper sulfurat prèviament untat amb unes gotes d’oli d’oliva. 
 
Repartireu la barreja que heu reservat entre els quatre tallats de salmó. Heu de prémer molt bé (la barreja) perquè quedi ben fixada a ells, no us preocupeu si part de la barreja cau pels laterals. 
 
Posareu la safata al forn escalfat a 200º uns 15 minuts, segons el punt de fet que us agradi el peix. Quan ja el tingueu cuit com a vosaltres us agradi (no us passeu o us quedarà sec), ja el podeu treure. El servireu acompanyat de patates o verdura (bledes, mongeta verda, bròquil…) al vapor. La quantitat és per quatre persones i tardareu uns 45 minuts més o menys. 
 
NOTA.- L’heu de servir acabat de treure del forn, doncs així apreciareu la “crosta”.

Espàrrecs de marge amb formatge Idiazábal

No us explicareu totes les seves virtuts, dons són infinites i ben segur que ja les coneixeu. A casa en agraden moltíssim i els cuino de diferents maneres, la recepta d’avui la tinc classificada com «amanida tèbia», però també podria haver posat en el grup de «verdures». Els (Asparagus acutifolius aphyllus) són els llargs i prims que podem recollir a la primavera als boscos mediterranis i són els de gust més intens. Els que normalment comprem al mercat son de cultiu i tenen el moment de màxima esplendor entre abril i juny 
 
ESPÀRRECS DE MARGE AMB FORMATGE IDIAZÁBAL 
 
Ingredients: 2 manats d’espàrrecs de marge, oli d’oliva, sal, pebre negra mòlt i un boci de formatge curat Idiazábal. 
 
Netejareu el espàrrecs, eliminareu les part més dures i els eixugareu. Posareu la planxa al foc amb un raig d’oli i quan aquesta estic calenta i coure el espàrrecs un parell de minuts com a màxim per cada costat. Els posareu en una safata, els salpebrareu i repartireu per damunt el formatge Idiazábal que haure tallat abans a llenques molt fines amb l’ajuda d’un pelador de patates. 
L’èxit d’aquesta amanida tèbia és la rapidesa, doncs els espàrrecs just acabats de fer fan que el formatge es fongui lleugerament. 
 
Quantitat per quatre persones. Temps de preparació 20 minuts com a màxim.

Compota de poma amb vainilla i canyella

A casa aquesta recepta és un postre tradicional d’hivern. Sempre l’hem fet amb les pomes més petitones i lletges de la collita, però com ara vivim a ciutat i no tenim pomeres les compro al mercat. Normalment les deixo uns dies a la cuina a temperatura ambient perquè perdin aquell toc de «càmera frigorífica» que acostumen a tenir. 
 
COMPOTA DE POMA AMB VAINILLA I CANYELLA 
 
Ingredients: 2 quilos de pomes, 25 grams de mantega, 4 cullerades soperes de sucre, 2 cullerades de postre de pasta concentrada de vainilla Bourbon i canyella en pols. 
 
Posareu la mantega tallada o bocins petitons i els posareu a la cassola on tingueu pensat fer la compota. Pelareu, traureu el cor de les pomes, les tallareu a octaus i les anireu posant a la cassola, quan porteu un quilo de pomes (més o menys) hi afegireu 2 culleres de sucre, 1 de la pasta de vainilla i un vol polsim de canyella. Fet això continuareu amb la resta de pomes i abans d’encendre el foc hi afegireu el resta de sucre, pasta de vainilla, canyella i remenareu.
 
Heu de posar la cassola al fogo petit i a nivell mig/baix, doncs fins que no s’hagi fos la mantega i les pomes hagi començat ha deixar anar aigua no podeu pujar el foc. En el moment que pugeu el foc heu d’estar alerta i remenar molt sovint perquè no s’enganxi la compota. Mentre remeneu, sempre amb cullera de fusta, heu d’anar trossejant les octaus de pomes, ja que així anireu donar textura a la compota, doncs mai l’heu de triturar -almenys pel meu gust-, quan s’hagi evaporat tota l’aigua que deixen anar les pomes, tingueu tots els octaus gairebé desfets, la compota tingui un bonic color daurat i semble que està a punt d’enganxar-se ja podeu apagar el foc i deixar reposar una estona. 
 
El meu consell és que la serviu sempre tèbia i sola, però també podeu servir-la amb gelat, iogurt, unes galetes integrals... Si l’heu de guardar, perquè no us l’heu menjat tota, millor fer-ho en un carmanyola de vidre i escalfar-la de nou abans de tornar-la a servir. 
 
Heu de calcular com a molt una hora per fer-la, però si teniu pràctica a la cuina 40 minuts són més que suficients.

Barrejat de pollastre i carbassa

El pollastre modern és un producte de creixement ràpid que ha estat possible gràcies a la proesa de l’enginyeria agrícola. Com creixen tan ràpid i viuen molt poc la seva carn és bastant insípida. Per això si us ho podeu permetre us suggereixo que utilitzeu els anomenats “free range” o com diríem nosaltres “pollastres amb llibertat de moviment”, doncs com més bo sigui el pollastre millor serà el barrejat 
 
BARREJAT DE POLLASTRE I CARBASSA 
 
 Ingredients: 300 grams de pit de pollastre sense pell i desossat, 300 grams de carbassa crua, pelada i sense llavors, 1 ceba vermella, 30 grams de panses de Corint, 3 pebrot secs de Caiena, julivert, sal, pebre negra mòlt i oli d’oliva. 
 
Preparareu tots els ingredients abans, doncs el ritme a l’hora de fer aquesta recepta és més aviat ràpid. L’èxit d’aquesta recepta és que el gruix de tots els ingredients sigui prim i allargassat. 
Posareu a remullar les panses amb aigua calenta o un licor tipus Moscatell. Pelareu, rentareu i tallareu la ceba a làmines fines. Pelareu la carbassa i la tallareu a tires primes (uns 8/10 centímetres de llarg per uns 2 d’ample) i salpebrareu. Filetejareu el pit de pollastre, el tallareu a tires d’uns 5/6 centímetres de llarg i salpebrareu. Picareu el julivert. 
 
Posareu la Caiena a la paella o wok amb un raig d’oli d’oliva i la posareu al foc a una temperatura mitja alta i ho deixareu un minut, més o menys abans d’afegir-hi la ceba, remenareu i ho deixareu coure un parell de minuts. Hi afegireu les tires del pollastre salpebrades, remenareu, gairebé sense parar fins que estiguin cuites –que serà quan hagin canviat de color-. Llavors hi afegireu les tires de carbassa i les panses escorregudes, ho barrejareu tot molt bé i tapareu. Heu de remenar-ho de tan en tan fins que la carbassa s’hagi estovat (heu de calcular un 3/4 minuts). Finalment hi afegireu el julivert remenareu i ja podeu servir. 
 
Les quantitats d’aquest recepta són per a 2 persones. El temps necessari per fer-la és d’uns 35 minuts (menys o menys), depenent de la vostra habilitat a l’hora de preparar tots els ingredients i l’he classificat com a fàcil. 
 
NOTA: El toc picant de la Caiena en contrast amb la dolçor de les panses a mi m’agrada, però si no suporteu el picant podeu eliminar-la.

Canelons de bolets

No sabria dir-vos, però gairebé sempre cuino la pasta amb verdures, com a plat principal. Una de les coses més divertides d’aquesta recepta és no saber amb quins bolets faràs els canelons fins que tornes del mercat o dels bosc, doncs segons l’època trobaràs uns o altres, però mai, mai deixo de posar-hi ceps secs, ja que amb ells l’èxit està assegurat. 
 
CANELONS DE BOLETS Ingredients: 16 canelons precuinats El Pavo, 600 grams de bolets cuits i triturats, sal, pebre negra mòlt, farigola seca esmicolada, oli d’oliva, 1 gra d’all i 2 pebres de caiena, 220 grams de salsa beixamel, formatge ratllat tipus Emental i mantega. 
BOLETS CRUS.- 500 grams de xampinyó Portabello o blanc i 250 grams de la barreja que mes us agradi o trobeu, per exemple: bolets japonesos, fredolics, llenegues, camagrocs rossinyols… 
BOLETS SECS.- 20 grams de ceps i 15 grams de trompetes de la mor. 
 
 Netejareu el bolets frescos i els deixareu escórrer. Posareu en remull els secs unes 3 hores, més o menys. Tallareu els bolets frescos i remullats i reservareu. Fregareu el gra d’all amb la paella, posareu un bon raig d’oli a la paella on hi teniu el gra d’all i el pebre de caiena. Deixareu que l’oli es vagi impregnant d’all i la caiena mentre s’escalfa i abans d’afegir-hi el bolets retirareu ambdós. 
Afegireu el bolets, salpebrareu, remenareu. Heu de mantenir el foc mes aviat viu i quan us sembli que els bolets estan a punt d’enganxar-se hi afegireu un bon raig de l’aigua on heu remullats els bolets secs, hi afegireu la farigola seca i remenareu. Pràcticament no deixareu de remenar fins que s’hagi evaporat tota l’aigua. Tastareu per saber si heu de rectificar de sal, pebre i farigola i, també, per si ja estan cuits. Apagareu el foc i els deixareu reposar uns 20 minuts a la mateixa paella o cassola. 
Abans de triturar-los els deixareu escórrer una bona estona perquè puguin eliminar tot el possible líquid, doncs per farcir el canelons necessitem una polpa compacta, però no oblideu de guardar el suc que deixin anar, doncs igual el podeu utilitzar per donar gust a qualsevol altra recepta. Us suggereixo que tritureu el bolets amb moderació, doncs crec que una certa textura en el farcit fa que aquest es pugi apreciar millor, però suposo que això va a gustos. 
 
Jo utilitzo les plaques precuinades de la marca El Pavo, doncs trobo que fa que aquesta recepta sigui molt més fàcil de fer, però podeu fer-los com vulgueu. 
Untareu la safata amb unes gotes d’oli d’oliva, hi posareu el canelons, els cobrireu amb la salsa beixamel, el formatge ratllat i uns bocins petitons de mantega. 
 
Els coureu al forn escalfat a 200º uns 15 o 20 minuts segons el tipus de forn que tingueu i els 5 minuts últims heu d’encendre el grill. No m’atreveixo ha dir-vos la quantitat de canelons per persona, diria que tres està força bé, però cada casa és un món o sigui que els heu de calcular segons la gana de la vostra família o convidats. 
 
NOTES.- La primera és que malgrat que la recepta de tota la vida, la clàssica, diu que s’ha de posar salsa de beixamel al fons de la safata, jo l’unto amb unes gotes d’oli d’oliva, doncs trobo que l’excés de beixamel –almenys pel meu gust- amaga el sabor de farcit i per mi és la part més important dels canelons. La segona cosa que hem de fer és coure la pasta al dente, potser per això m’agraden les plaques precuinades. La tercera és no posar-hi formatges amb massa personalitat, doncs emmascaren el farcit i la salsa beixamel, per això al meu entendre el més aiden és un formatge tipus “Emental”. La quarta és que si poseu la part per on tanqueu el canaló a cara a dalt a l’hora de servir-los no els desmuntareu. 
 
La meva recepta de sala beixamel amb nou moscada la trobareu AQUÍ.
 

Canelons d’espinacs

Aquesta recepta és una bona manera de fer que aquells que no són molt amants de la verdura / espinacs, la mengin. La clau de l’èxit d’aquest canelons d’espinacs és una bona salsa beixamel i naturalment el gratinat, doncs diria que agrada a tothom. 
 
CANELONS D’ESPINACS 
 
Ingredients: 9 canelons precuinats El Pavo, 550 grams d’espinacs crus nets, 40 grams de panses de Corint, sal, pebre negra mòlt, nou moscada, oli d’oliva, 180 (+ o -) grams de sals beixamel, formatge ratllat tipus Emental i mantega. 
 
Rentareu els espinacs ben nets, els centrifugareu (cal eliminar el màxim d’aigua) i els deixareu damunt d’un drap de cotó al marbre de la cuina. Heu de comptar que al coure els espinacs us minvaran un 50% més o mneys.
Posareu un raig d’oli en una paella hi anireu aneu-hi posat els espinacs -els heu d’anar trencant amb les mans mateix-, veureu que en un primer moment sembla que no els hi podreu posar tots, però ja veure com minven a marxes forçades. Quan ja tingueu tots els espinacs a la paella els amanireu amb sal, pebre negra molt i nou moscada abans d’afegir-hi les panses remeneu i els deixareu coure a foc més aviat viu fins que hagin eliminat tota l’aigua (això serà uns 5 minuts més o menys). 
 
Jo utilitzo les plaques precuinades de la marca El Pavo, doncs trobo que fa que aquesta recepta sigui molt més fàcil de fer, però podeu fer-los com vulgueu. 
Untareu la safata amb unes gotes d’oli d’oliva, hi posareu el canelons, els cobrireu amb la salsa beixamel, el formatge ratllat i uns bocins petitons de mantega. 
 
Els coureu al forn escalfat a 200º uns 15 o 20 minuts segons el tipus de forn que tingueu i els 5 minuts últims heu d’encendre el grill. Aquesta recepta esta calculada per dos persones i com a plat principal. Per fer-la heu de calcular un parell d’hores. 
 
NOTES.- La primera és que malgrat que la recepta de tota la vida, la clàssica, diu que s’ha de posar salsa de beixamel al fons de la safata, jo l’unto amb unes gotes d’oli d’oliva, doncs trobo que l’excés de beixamel –almenys pel meu gust- amaga el sabor de farcit i per mi és la part més important dels canalons. La segona cosa que hem coure la pasta al dente, potser per això m’agraden les plaques precuinades. La tercera és no posar-hi formatges amb massa personalitat, doncs emmascaren el farcit i la salsa beixamel, per això al meu entendre el més aiden és un formatge tipus “Emental”. La quarta és que si poseu la part per on tanqueu el canelons a cara a dalt a l’hora de servir-los no els desmuntareu. 
 
La meva recepta de sala beixamel amb nou moscada la trobareu AQUI

Amanida tèbia de bròquil, tomàquet i ou dur

D’aquesta amanida m’agrada especialment els colors. Normalment la faig a la tardor en substitució de l’amanida d’advocat, tomàquet i Mozzarella. Ja sé que no és època de tomàquets, però quan és època d’algun cosa avui en dia?. 
 
AMANIDA TÈBIA DE BRÒQUIL, TOMÀQUET I OU DUR 
 
Ingredients: 1 bròquil (500 grams + o -), 1 tomàquet, 1 ou dur, sal, pebre i oli d’oliva. 
 
Netejareu el bròquil i el coureu amb aigua i sal al dente. Mentre es cou el bròquil preparareu el tomàquet i l’ou dur. 
Netejareu el tomàquet, en traureu les llavors i el tallareu a bocins més aviat petitons i el posareu en un bol junt amb l’ou dur també tallat a bocins, salpebrareu i reservareu. 
Quan tingueu el bròquil cuit al dente, l’escorrereu i el vessareu al bol on hi ha el tomàquet i l’ou dur. Ruixareu amb un bon raig d’oli d’oliva, remenareu amb molt cura i ja podeu servir. 
 
La quantitat és per dos persones i el temps que necessitareu per fer-la diria que uns trenta minuts com a molt. 
 
NOTA.- És molt important coure el bròquil al dente.