Croquetes de peix

Abans que res vull disculpar-me amb els amants de les “croquetes de la mare”, doncs la meva recepta té molt poc, gairebé res, de lo que entenem per una croqueta clàssica, però aquestes, "les clàssiques, les de la mare", ja tothom les sap fer. 
Procuro utilitzar molt poc la tècnica de coure fregint, però fer-ho de tant en tant, tampoc, passa res. Per aquestes croquetes de peix m’he inspirat en el cebiche, un plat típic de la gastronomia de diversos països de Llatinoamèrica. Jo les faig, independentment, amb coriandre o julivert, doncs a casa ens agraden ambdós versions. 

CROQUETES DE PEIX

Ingredients: 300 grams de peix blanc fresc, 30 grams de pa eixut, 10 grams de coriandre o julivert, 3 grans d’all de Belltall, 1 clara d’ou, 1 cullerada sopera de farina, 5 grams de llevat, farina de pa ratllat, sal, pebre i oli. 

Podeu fer-les amb el tipus de peix que més us agradi. No cal utilitzar un primera classe, ja que les herbes fresques, sobretot si us decidiu pel coriandre, i l’all li donen molt bon sabor. 
Si teniu un robot elèctric per triturar tots els ingredients les fareu en un moment. Primer triturareu el peix, el posareu en un bol i reservareu; sense rentar el vas del robot triturareu coriandre o julivert, els grans d’all i el pa eixut i ho afegireu al peix junt amb la clara d’ou, la farina i el llevat en pols, barrejareu bé fins obtenir una massa lligada i amb consistència -important no ha de quedar humida, doncs llavors no podreu fer les croquetes-. 
Escalfareu oli en un cassó amb suficient quantitat per què cobreixi les croquetes. Mentrestant posareu un paper d’alumini damunt del marbre on hi anireu deixant les croquetes, en forma de pilotes. Quan les tingueu totes fetes passeu-les per farina de pa ratllat i deixeu-les, un altra cop, damunt d’una part neta del paper d’alumini. El temps de fer les croquetes tindreu l’oli calent i ja podreu començar a fregir-les. 
Heu de calcular que us sortiran unes 20 / 24 croquetes. Jo les serveixo amb una amanida variada o verdures al vapor de temporada.

Amanida de ruca i flors de romaní

La gràcia d’aquest amanida és collir les flors abans de fer-la o com a molt una estona abans, doncs el pas del temps les malmet en l’aroma i el sabor. També us ajudarà si a les flors hi deixeu un parell de fulles de romaní. 

AMANIDA DE RUCA I FLORS DE ROMANÍ

Ingredients: ruca, flors de romaní, oli, vinagre, mel de romaní, sal i pebre. 

Impossible donar-vos mides com a molt us puc dir que 1 cullerada sopera de mel de romaní per dos persones com a molt a l’hora de fer la vinagreta. 

Rentareu la ruca, la centrifugareu, la posareu en una safata o plats individuals i hi afegireu les flors de romaní. Prefereixo servir la vinagreta en una gerreta que vessar damunt de l’amanida, doncs així cada comensal pot posar-la al seu gust. 

VINAGRETA.- Suposo que no descobreixo res, però una bona manera de fer-la és posar en un pot els ingredients i sacsejar-lo amb força.

Cintes amb espàrrecs de marge i sàlvia

Una pasta de qualitat, unes simples verdures de temporada i unes fulles de sàlvia fresca, per exemple, són els ingredients perfectes per preparar un saludable, fàcil i saborós àpat. Aquesta és una recepta ben senzilla i simple que fareu en un moment, doncs lo més sofisticat és perfumar la mantega amb les fulles de sàlvia. 

CINTES AMB ESPÀRRECS DE MARGE I SÀLVIA 

Ingredients: 300 grams de cintes, 1 manat d’espàrrecs de marge (150 grams + o – ), 50 grams de mantega, fulles de sàlvia ( 10 grams + o - ), oli, sal, pebre negre mòlt i formatge Parmesà ratllat.

Bullireu els espàrrecs de marge ja nets al vapor, tres o quatre minuts perquè ens quedi al dente. Els deixareu refredar, els tallareu, els posareu a la mateixa safata on els servireu a taula, els amanireu amb sal, pebre i unes gotes d’oli, remenareu i reservareu. Coureu en una olla amb aigua i sal les cintes, i mentre es couen, posareu la mantega i les fulles de sàlvia fresques en un cassó al foc a temperatura baixa-mitja i deixareu que la mantega bulli a poc a poc fins que es dori i absorbeixi tot l’aroma i sabor de la sàlvia.
Vessareu damunt dels espàrrecs de marge amanits que teniu a la safata les cintes i la mantega perfumada amb les fulles de sàlvia, barrejareu bé i ja podeu servir-ho. 
Jo aquesta recepta, concretament, la prefereixo sense formatge Parmesà, però sempre podeu posar un bol de formatge Parmesà ratllat al mig de la taula, doncs així cada comensal podrà triar com vol menjar-se les cintes. 

SUGGERIMENTS: Les cintes, la pasta en general, sempre al dente i millor no escorre-la del tot, ja que una mica d’aigua ens aporta suavitat i ens ajuda a que no quedi seca. Si no us agrada cuinar amb mantega podeu substituir-la per oli, però, naturalment, el gust no és el mateix.

Pastís de xocolata i maduixa

Un pastís de xocolata es mereix fer-lo en un dia especial, doncs diria que no és el clàssic pastís que un fa el divendres per acompanyar el te a lo llarg del cap de setmana o a l’hora d’esmorzar. Lo que millor va, almenys pel meu gust, amb aquest -pastis de xocolata i maduixa- és una copa de cava o un cafè i, sobretot, una llarga, animada… sobretaula amb els convidats. 

PASTÍS DE XOCOLATA I MADUIXA

Ingredients: 200 grams de farina, 50 grams de cacau amarg, 250 grams de sucre, 4 ous, 1 sobre de llevat en pols, 100 mil·lilitres de llet, 50 mil·lilitres d’oli i 200 grams de cobertura de xocolata. 
Opcional decoració o farcit: melmelada de maduixa, maduixes i menta fresca. 

En un bol Barrejareu el sucre i els ous fins que tingueu una crema de textura esponsoja i suau; hi afegireu els ingredients líquids, barrejareu bé; hi afegireu la farina, el llevat i el cacau amarg -no oblideu de tamisar-ho abans d'afegir-ho a la massa- remenareu amb energia perquè tot quedi ben incorporat i finalment hi afegireu la xocolata desfeta al bany maria i barrejareu fins que tos els ingredients estiguin ben incorporats uns amb els altres. 
Vessareu la masa a un motllo untat amb mantega o folrat amb paper sulfurat i posareu el pastís al forn, escalfat a la temperatura de 180º, durant uns 35/45 minuts aproximadament. Punxareu amb una broqueta i si aquesta surt seca vol dir que ja està cuit. El deixareu refredar dins del motllo uns 10 minuts abans de desemmotllar-lo, després el deixareu refredar del toto damunt d'una reixeta. 

Tallareu el pastís per la meitat, el farcireu amb la melmelada de maduixa i damunt de cada boci l'adornareu amb una maduixa i una fulleta de menta per donar-hi color i llum. 

Amb aquestes quantitats podeu utilitzar un motllo rodó de 25 o 27 centímetres o un de quadrat de 22 o 25 centímetres, en ambdós opcions heu de calcular que us sortiran entre 10 o 12 racions, ben bé. 

SUGGERIMENTS.- Si el pastís no us queda ben pla del mig (cosa que a vegades passa) podeu anivellar-lo i els restes reservar-los per posar com a fondo en una copa de gelat per exemple.

Ofegat de pèsols i carxofes

Sempre faig aquest ofegat amb els primers pèsols que apareixen al mercat i les primeres escarxofes de l’hort de casa que, encara que sembli estrany, acostumen arribar amb la primavera. És tan senzill com bo i més fàcil de fer, gairebé, impossible. 

OFEGAT DE PÈSOLS I CARXOFES

Ingredients: 500 grams de pèsols nets, 4 carxofes, 1 ceba, 1 cullerada sopera de farina, 500 mil·lilitres de brou vegetal, sal, pebre negre, oli i julivert. 

Netejareu les pèsols. Peleu les carxofes i poseu-les en un bol amb aigua i un bon manant de julivert per tal de que no s’ennegreixin. Coeu la ceba tallada a làmines ben fines amb una mica d’oli en una cassola tapada, quan la ceba comenci a transparentar afegiu-hi la farina, remeneu sense parar fins que la farina estigui apunt d’enrossir-se, i llavors tireu-hi els pèsols, les carxofes, el brou vegetal, salpebreu, tapeu la cassola i deixeu-ho coure a foc baix uns 8 o 10 minuts. Abans de pagar el foc tasteu-ho per si cal rectificar. Servir-ho en un plat fondo amb un raig d’oli d’oliva. Quantitats per 4 persones. 

SUGGERIMENTS.- Si utilitzeu pèsols congelats, descongeleu-los abans. El julivert és un antioxidant que no deixa ennegrir les carxofes, però a diferència de la llimona no afegeix gust àcid a l’ofegat.