Farcellets fil·lo de sobralles de Nadal

Lo primer que vull dir-nos és que podeu fer el farcit d’aquests farcellets de lo que vulgueu, us agradi, tingueu a casa…, doncs la idea bàsica és aprofitar i recuperar les sobralles que fa alguns dies que domen al fons de la nevera sigui de Nadal, Cap d’Any, Reis, aniversari… 
Les verdures fresques com l’api, el porro i el julivert aporten frescor al farcit, els bolets aroma, el formatge melositat i la nou moscada emmascara qualsevol regust a sobralles. 

FARCELLETS FIL·LO DE SOBRALLES DE NADAL

Ingredients: 400 grams de carn variada cuita (sobralles), 150 grams de porro, 150 grams d’api, 20 grams de bolets secs (camagrocs, ceps…) 50 grams de formatge de cabra ratllat, 25 grams de julivert, 2 o 3 grans d’all, 8 fulls de pasta fil·lo, 20 grams de mantega, sal, pebre negre, nou moscada, oli i fil de coto a ràfia natural de cuina.

LA PASTA FIL·LO.- La pasta fil·lo és delicada, però després de utilitzar-la un parell de vegades ja veureu lo que no heu de fer i tot us semblarà més fàcil. No la deixeu mai molta estona al aire, doncs s’asseca i llavors ja no podreu treballar-la; no munteu els farcellets amb el farcit calent, sempre a temperatura ambient; aquest, el farcit, mai ha d’estar sucosos o humit, ja que llavors us mullarà excessivament la pasta fil·lo i aquesta es trencarà. 

EL FARCIT.- Poseu una mica d’oli a la paella i quan estigui calent aneu-hi afegint les verdures tallades ben menudes una darrera l’altra: porro, api, bolets remullats, julivert, all, sal i pebre, remeneu i deixeu coure uns 15 minuts a foc baix i la paella tapada. Mentre es fan les verdures trinxeu la carn amb el robot elèctric o a mà, afegiu-la a la paella, barregeu-ho ben be, ratlleu-hi la nou moscada, remeneu un altra cop, tasteu per si cal rectificar i per últim, amb el foc ja apagat, poseu-hi el formatge ratllat. Deixeu refredar a temperatura ambient. 

Escalfareu el forn a 180º. Obrireu el paquet de la pasta fil·lo, posareu els fulls que necessiteu damunt del marbre de la cuina, els tallareu a la mida i els pintareu amb la mantega fossa. Tot seguit –i sencer perdre gens de temps i lo més ràpid possible- muntareu els farcellets i els poseu a la safata del forn folrada amb paper sulfurat. Enforneu-los uns 10 o 15 minuts, més o menys, fins que tinguin un color daurat. Traieu els fills que tanquen el farcellets abans de servir-los a taula. 
Si poseu 50 grams de farcit per farcellet en tindreu per 16 unitats. Com a plat principal heu de calcular 4 farcellets per persona, sempre acompanyats d’una amanida vairada d’hortalisses de temporada.

Torró de massapà i fruites

Hi ha moltes maneres de fer massapà i si la que feu normalment us queda bé no teniu perquè canviar-la. 
Cada Nadal el meu pare i jo anàvem a la pastisseria a comprar un barra de torró de massapà i fruites (els altres els caga el tió, així com les neules i el xampany, llavors no en dèiem cava). Damunt del taulell hi havia una enorme figura (que en algun moment havia tingut forma de porquet amb la panxa plena de fruites de diferents colors, però que cada dia que passa es feia més i més petit). El meu pare saludava al pastisser i aquest li treia de l’obrador un tall de torró de massapà i fruites embolicat en un bonic llaç vermell. 
El Nadal és una diada feta de records d’infantessa i, segurament, per això necessito que hi hagi a la taula torró de massapà i fruites. Sé que avui en dia no gaudeix de gran acceptació, però jo no puc imaginar-me un Nadal sense ell. 

TORRÓ DE MASSAPÀ I FRUITES

Ingredients: 250 grams de farina d’ametlla Marcona (ametlla crua triturada), 150 de sucre llustre, 55 grams de clara d’ou, ½ pell de llimona ratllada, 100 grams de fruita confitada i un ou. 

Amassarem lleugerament la farina d’ametlla i el sucre llustre, li afegirem la ratlladura de llimona i les clares d’ou. Amassarem de nou i el deixarem reposar un dia a la nevera embolicat amb paper film. 
Escalfar el forn a 230 º de temperatura. Posarem el massapà entre dos trossos de paper film i amb el corró l’aplanarem, tallarem el laterals rectes fins a tenir un rectangle ben definit i reservarem el massapà que ens sobrarà per fer els elements de decoració i unes tires que posarem per separar les fruites confitades del farcit. 
Al mig del rectangle de massapà i distribuirem les fruites: farem tres (per exemple) fileres de diferents tipus de fruita confitada separades una mica entre elles, doncs aquest espai l’omplirem amb massapà i repetirem la mateixa operació, però al inrevés, m’explico -damunt del massapà que fa de separador entre les fruites de la primera capa, ara hi posarem fruites i damunt les fruites massapà- i amb l’ajuda del paper film ja podem enrotllar-lo i tancar els laterals. 
Posarem el torró en una safata de forn folrada amb paper sulfurat, el decorarem amb diferents formes que haurem fet amb el massapà que ens ha sobrat i el pintarem amb ou batut abans d’enfornar-lo. L’hem de coure al forn sense el ventilador engegat fins que tingui un bonic color, hem de vigilar-lo, doncs ha de quedar amb color, però tou de dintre (aproximadament entre 12 o 15 minuts). De seguida que és treu del forn l’hem de tornar a pintar amb ou batut, doncs així ens quedarà brillant. 
Cal deixar-lo refredar ben fred abans de tallar-lo. Amb aquestes quantitat he fet un torró de massapà i fruites de 550 grams, de 17 centímetres de llarg i 7 centímetres de diàmetre la part més gran, ja que no és cent per cent rodó com podeu veure a la fotografia. 

SUGGERIMENTS.- Segons la qualitat de l’ametlla (més o menys seca) potser que necessiteu més clara. El sucre llustre millor que el tritureu voslatres, doncs el que venen acostuma a portar midó de blat de moro. El massapà no s’ha de treballar molt, ja que llavors treu l’oli l’ametlla i al coure’l s’aplana. No s’ha d’enganxar al marbre, ni tampoc a les mans, si s’enganxa podeu afegir-hi una mica més de farina d’ametlla, i sí al contrari és massa dur unes gotes d’aigua.

Xips de moniato

Ric en vitamines i potassi aquest tubercle sempre s’ha de menjar cuinat, ja que cru és indigest. Quan jo era petita, recordo menjar-los tan sols per la diada de Tots Sants, però per sort ara podem trobar-los al mercat durant la tardor i part de l’hivern. Cal escollir a l’hora de comprar-los els que tinguin un aspecte ferm, doncs és un producte fràgil, encara que no ho sembli, i si els volem guardar uns dies a casa emmagatzemar-los en un lloc fresc, sec, fosc i ben airejat. 

XIPS DE MONIATO

Ingredients: moniato, oli, sal i pebre. 

Escalfar el fon a 200º de temperatura. Rentar, pelar i tallar a rodanxes ben fines amb la mandolina els moniatos. Posar les rodanxes en un bol, ruixar-les amb una miqueta (una mica, mica, molt poquet) d’oli i amb l’ajuda de les mans procurar que totes les rodanxes quedin lleugerament untades. Distribuir-les damunt una safata folrada amb paper sulfurat i enfornar-les. Les heu de deixar uns 10 minuts, més o menys, fins que quedin cruixents. Al treure-les del forn, deixareu refredar damunt d’un reixa i quan estigui fredes ja les podeu salpebrar i servir a taula.

Codony escalivat i figues confitades

Aquesta si que serà la darrera recepta feta amb els codonys que hem collit del codonyer de casa. Amb els quatre comptats que han quedat aprofitaré per repetir alguna de les receptes que ja us he explicat i el tema “codony” no el tornaré a tocar fins l’any vinent. 

CODONY ESCALIVAT I FIGUES CONFITADES 

Ingredients: 300 grams de codony cuit i net i 4 figues confitades. 

Escalivar els codonys a la llar de foc o bé fer-los al forn, però si podeu millor fer-los lentament a la vora del foc, doncs absorbeixen un lleuger perfum a fum que els hi dóna un toc molt especial. 
Pelar-los, xafar-los i omplir els motllos directament al plat on els vulgueu servir. Just abans de portar-los a taula posar-hi una figa confitada al mig i vessar-hi una mica del mateix almívar de les figues. 
Amb aquestes quantitats en tindreu per quatre persones. El brot de romaní es per donar-hi un toc de color verd i trencar la dominant càlida de la recepta. 

La recepta de figues confitades. AQUÍ

Gambes amb brots de soia fresca a la papillota

L'únic secret d’aquesta recepta és que les gambes siguin de qualitat i els brots de soia fresca i ecològica. No sempre, però hi ha vegades que faig germinar la soia a casa, doncs és fàcil i en record els treballs a classe de ciències naturals, però si la compreu tingueu cura de que sigui ecològica. 

GAMBES AMB BROTS DE SOIA FRESCA A LA PAPILLOTA 

Ingredients: 16 gambes, 160 o 200 grams de brots de soia fresca, 2 cullerades sopera de suc de llimona, 1 cullerada de cafè de gingebre ratllat, 1 gra d’all de Belltall, 4 cullerades soperes de salsa de soia, 2 cullerades d’oli i pebre mòlt. 

Preparar les gambes: treure el cap, pelar, però deixant-hi la cua, treure el nervi dorsal, rentar, eixugar i reservar. 
Rentarem la soia i la deixarem escórrer fins el moment de muntar les papillotes. 
Mentre escalfem el forn a 190º de temperatura prepararem la salsa i el paper sulfurat (tallar quatre quadrats de 32x32 centímetres) per fer el paquets de la papillota. 
Barrejar en un bol la soia, el suc de llimona, el gingebre i el gra d’all ratllat i l’oli. 
Al mig de cada quadrat hi posarem un grapat de brots de soia, les gambes amanides amb una mica de pebre (no sal), ruixarem amb la salsa que ja tenim preparada, tancarem el paquet i courem 10 minuts al forn. Servir molt calent, just acabat de fer.

Eclairs de coliflor i formatge

He batejat aquesta recepta amb el nom de “eclairs” per l’aire que tenen, doncs al mossegar-los dóna la sensació de que es desinflen. Però a diferència dels autèntics “eclairs” aquestes són molt més saludables i puc assegurar-vos que la quitxalla els devorarà. 
Ideals per servir com entremesos, junt amb un variat de viandes totes elles posades al mig de la taula i on cada comensal es serveix al seu gust. Ja he explicat en altres posts que jo entenc el entremesos com un substitut del primer plat i que a casa sempre el mengem asseguts a taula, ja que no és un “pica-pica”. 

ECLAIRS DE COLIFLOR I FORMATGE  

Ingredients: 750 grams de coliflor, 2 ous, 6 cullerades soperes de farina, 50 grams de formatge Parmesà o qualsevol altra, julivert, sal i pebre. 

Rentarem la coliflor i la bullirem al vapor, doncs és una bona manera que no absorbeixi aigua. 
Escalfarem el forn a 210 º. Posarem en un bol la coliflor, triturarem amb l’ajuda de la batedora de mà i hi anirem afegint tots els altres ingredients: ous, formatge ratllat, julivert picat (un bon manat), sal, pebre i per últim la farina, remenarem bé, amb energia, fins que tinguem una massa homogènia. Si cal podeu afegir-hi una cullerada més de farina, però vigileu que no us quedin massa farinosos, per això cal coure la coliflor al vapor. 
A les safates de forn que tindrem folrades amb paper sulfurat anirem posant-hi cullerades de soperes de la massa i les courem uns 30 minuts. Al treure-les del forn les deixarem refredar un moment, les desenganxarem amb l’ajuda d’una espàtula i ja les podem servir a taula. Heu de calcular que us sortiran 50 unitats més o menys. 

SUGGERIMENTS.- Podeu substituir la coliflor per bròquil. La qualitat del formatge és molt important, per això jo us recomano Parmesà, però també us funcionarà un de cabra, Roquefort, Cabrales… qualsevol que tingui una gust potent i amb personalitat. Si treballeu amb un formatge que no es pot ratllar l’heu d’esmicolar molt bé perquè quedi ben repartit.

Coca de codony

El codonyer de l’hort aquest any ha estat generós, però molt generós. N’hem pogut regalar i cuinar de diferents maneres (confitura de codony, codonyat, all i oli de codony,…), però encara en tenim per un parell o tres de receptes, i finalment m’he decidit per fer una coca dolça que va explicar-me l’Antonieta Ballart de Montblanc. 

COCA DE CODONY

Ingredients: 1 massa finíssima de pizza de 260 grams, 250 grams de codony ratllat, 100 grams de sucre i oli. 

 La base d’aquesta coca pot ser de qualsevol tipus de massa, però, pel meu gust, com més fina millor. Escalfar el forn a 240º. Rentar el codonys, tallar a trossos i ratllar-los, jo no els he pelat, però si voleu podeu pelar-los. 
Cobrir la base de la massa amb el codony ratllat, ensucrar, ruixar amb un rajolí d’oli i enfornar uns 15 minuts, més o menys, tot depen del tipus de massa amb la que treballeu. 
Normalment faig la coca sencera, però per la foto (com no tinc un safata tan gran) n’he fet dues de llargues. Servir-la calenta o a temperatura ambient. Si sou molt llaminers podeu empolsar-la amb una mica sucre llustre just abans de servir. Quantitat per 6 o 8 racions com a postre.

Gratinat d’endívies i camagrocs

En aquesta recepta hi he canviat una cosa respecte a la l’original: el tipus de bolet. La vaig menjar per primera vegada a França fa molts anys i tota ella té aquest toc de la cuina francesa: crema de llet, mantega, trompetes de la mort (craterellus comucopioides)…, però està molt bona. Les trompetes de la mort les he substituït per camagrocs (cantharellus lutescens

GRATINAT D’ENDÍVIES I CAMAGROCS 

Ingredients: 2 endívies, 5 grams de camagrocs secs, 10 grams de mantega, 2 cullerades soperes de suc de llimona, 1 cullerada de cafè de sucre, 1 cullerada sopera de nata líquida, 1 rovell d’ou i 10 grams de formatge Parmesà ratllat. 

Posar els bolets secs en remull. Escalfar el forn a 180 º de temperatura. Rentar les endívies, eixugar, tallar per la meitat, posar-les en una safata que pugui anar al forn, ruixar-les amb el suc de llimona barrejat amb el sucre i la mantega que haurem tallat a daus. Tapar la safata amb un paper i enfornar durant uns 20 minuts. 
Mentre tenim les endívies al forn: escorrerem el camagrocs, en un bol barrejarem la nata líquida i el rovell i ratllarem el formatge Parmesà. 
Passats el 20 minuts traurem la safata del forn; posarem el camagrocs en els espais buits que queden entre les endívies i les recobrirem (les endívies) amb la barreja de la nata i el rovell, posant-hi damunt de tot el formatge Parmesà ratllat. 
Apujarem la temperatura del forn a 200º i enfornarem de nou fins que tinguin un color daurat i es vegin ben gratinades. Servides com a primer plat heu de calcular una endívia per persona. Les quantitats d’aquest recepta són per dos persones les proporcions vosaltres mateixos. 

TROMPETES DE LA MORT.- Craterellus comucopioides 
CAMAGROC.- Cantharellus lutescens

Conill i verdures a la papillota

Respecto la gent que no pot o no vol menjar conill, però jo no tic cap problema en fer-ho, doncs és una de les carns més saludables que hi ha al mercat. 
Segueixo amb la campanya de recuperar la tècnica de cuinar a la papillota, doncs té tres punts molt positius que cal tenir en consideració: és sana; és facilíssima de fer i dóna molt poca feina, ja que no embruta gens la cuina. 

CONILL I VERDURES A LA PAPILLOTA 

Ingredients: 4 cuixes de conill, 200 grams de verdures variades netes i tallades a juliana (ceba, pastanaga, porro, llaneges o fredolics …) unes fulletes de romaní fresc, sal, pebre i oli. 

Rentar les cuixes de conill, eixugar-les i salpebrar-les. En un bol barrejar totes les verdures tallades a juliana, salpebrar-les i ruixar-les amb un raig d’oli d’oliva. 
Podeu utilitzar les verdures que més us agradin o tingueu a mà, però la ceba és imprescindible. 
Escalfar el forn a 180º de temperatura. Tallar quatre quadrats de paper sulfurat de 32x32 centímetres. Al mig de cada quadrat posar-hi 50 grams de les verdures amanides i una cuixa de conill, tancar el paquet i coure entre 35 o 45 minuts al forn. 
Al obrir el paquet ruixar la cuixa de conill amb una rajolí d’oli d’oliva abans de menjar. Servir calent, just acabat de treure del forn.

Ruibarbre, poma i mores al forn

M’agrada cuinar amb productes de proximitat, però també m’agrada experimentar i provar nous sabor. Des de fa molt de temps volia cuinar amb RUIBARBRE, però no havia tingut l’oportunitat de trobar-lo, almenys, d’una manera fàcil. Crec que totes les ciutats que tenen mercat, tenen un parada d’aquelles que gairebé tenen de tot i jo n’he trobat una a Reus. 
El ruibarbre (rheum rhabarbarum) és una planta originaria d’Àsia, molt popular a Anglaterra i poc coneguda al nostre país. S’utilitzen només els troncs, de gust àcid i d’un color verd o d’un rosa violeta segons les variants. Les fulles porten gran quantitat de àcid oxàlic i no són comestibles. 

RUIBARBRE, POMA I MORES AL FORN  

Ingredients: 300 grams de mores, 500 grams de ruibarbre, 3 pomes i 140 grams de sucre. 

Mentre escalfem el forn a 180º podem rentar i preparar les fruites. Tallar les pomes primer a quarts, treure-li el cor, fer-ne làmines i posar-les en un bol on ja hi tindrem les mores (si són congelades millor descongelar-les abans) i el ruibarbre tallat a daus. Barrejar amb el sucre i omplir un motllo que pugui anar al forn, penseu que us anirà més bé si el motllo o safata és una mica alt, ja que recollirà millor el suc que deixaran anar les fruites. Enfornar un 30 minuts, més o menys, fins que vèieu que les fruites ja estan estovades. 
Servir calent o tebi en bols individuals ruixant per damunt el suc que queda al fons del motllo. Heu de calcular per unes 6 o 8 persones, segons la mida del bol on ho serviu. 

SUGGERIMENTS.- Com el ruibarbre és bastant àcid, és important cuinar-lo en recipients de materials no reactius com l’acer inoxidable, vidre o porcellana que pugui anar al forn. Mai fer-ho amb coure, alumini o ferro.

All i oli de codony

L’all i oli de codony és un producte típic de la cuina de muntanya del Pallars tot i que també és fa en altres indrets. 
El vaig tastar per primera vegada a Ribera de Cardós a la boda de la Maria Gabriel i aquell mateix dia, les dones més grans de la família, van explicar-me com el feien elles des de sempre. Segons elles –la major part de la collita de codonys s’utilitzava / utilitza per fer codonyat i amb el que restava es feia / fa l’all i oli de codony, ja que aquest és un producte de rebost-. 
M’agrada especialment per acompanyar carn a la brasa i damunt d’una llesca de pa de pagès torrat no està gens malament. 

ALL I OLI DE CODONY

Ingredients: 400 grams de polpa de codony, 20 grams d’all de Belltall o de qualitat, sal i oli. 

Fregar la pell dels codonys per treure el polsim. Bullir-los durant una ½ hora fins que estiguin cuits i es puguin pelar fàcilment. Deixar-los escórrer molt bé, ja que com menys aigua tinguin millor. 
Pesar el codony net de pell, cor i llavors. Triturar, barrejar amb els grans d’all picats amb un polsim de sal i afegir-hi a poc a poc, i sense parar de remenar, l’oli d’oliva. Sabrem que està quant tinguem una pasta de textura suau, melosa i ben emulsionada. 

SUGGERIMENTS.- La qualitat d’all és important, doncs l’hem d’assaborir, però no ha de dominar i matar el gust del codony. La gràcia, com gairebé en tot, és l’equilibri.

Broquetes de llenegues

Els entremesos, no vermut, jo els entenc com un sortit de viandes posades al mig de la taula i que cada comensal se serveix allò que més li ve de gust. Sempre asseguts (no és un “pica-pica”) i majoritàriament substituint el primer plat. 
Les broquetes a part de amb llenegues podeu fer-les, també, amb ceps, però si ja no és temporada de bolets, els xampinyons són una bona opció sempre que siguin de qualitat. 

BROQUETES DE LLENEGUES

Ingredients: Llenegues o qualsevol altre bolet, branques de romaní, sal, pebre i oli. 

Desfullar les branques de romaní (reservar-les) menys la part de dalt i pelar el troncs per on haureu d’enfilar les llenegues. Muntar les broquetes i posar-les en un safata que pugui anar al forn; salpebrar per ambdós costat, ruixar amb un bon raig d’oli i repartir-hi pel damunt les fulles de romaní que en tret de les branques. Abans de enfornar-les us suggereixo que tapeu amb un boci de paper sulfurat la part de les fulles de la broqueta, doncs així evitareu que es cremin. Han de coure uns 15 minuts a 180º de temperatura, més o menys, segons la mida del bolet. Si veieu que han deixat anar aigua, en excés, podeu apagar el forn i deixar-les dins del forn uns minuts més. 

També podem fer-les a la brasa, però haureu de vigilar molt de no cremar-les.

LLENEGA o MOCOSA.- Hygrophorus limacinus 
CEP.- Boletus edulis 
XAMPINYO.

Coca de fredolics, camagrocs i Parmesà

Aquesta recepta és fruit de la gran quantitat de bolets que aquest any hi han als boscos propers a casa, i com no m’agrada fer-los sempre igual, he fet una adaptació de la Pissaladière. Si a la Pissaladière la qualitat de les anxoves és important, a la recepta d’avui una bona salsa de tomàquet cassola o comprada ja feta ens ajudarà molt. Jo l’he fet amb fredolics i camagrocs, però podeu fer-la amb qualsevol altra barreja de bolets. 

COCA DE FREDOLICS, CAMAGROCS I PARMESÀ 

Ingredients: 1 massa finíssima de pizza de 260 grams, 500 grams de bolets cuits, 4 cullerades soperes de salsa de tomàquet, 35 grams de Parmesà ratllat, sal, pebre i oli d’oliva. 

La base d’aquesta coca pot ser de qualsevol tipus de massa, però, pel meu gust, com més fina molt millor. 
En una paella amb una mica d’oli coure els bolets fins que hagin tret tota l’aigua, salpebrar, deixar-los coure uns minuts més, apagar el foc, afegir-hi el Parmesà ratllat i deixar-ho refredar. És important que no quedin molt secs, ja que al forn s’acabaran de coure.
Escalfar el forn a 240º. Normalment faig la coca sencera, però per la foto (com no tinc un safata tan gran) n’he fet dues de llargues.
Cobrir la base de la massa amb la salsa de tomàquet i al damunt posar-hi el sortit de bolets ja refredats, ruixar amb un bon raig d’oli i enfornar uns 15 minuts, més o menys, tot depen del tipus de massa amb la que treballeu. 
Servir-la calenta acompanyada d’unes fulles de ruca o enciam. Quantitat per 4 racions. 

FREDOLIC.- Tricholoma terreum 
CAMAGROC.- Cantharellus lutescens

Panellets

Fer panellets a casa sempre ha estat una activitat d’equip on la cooperació de tots els membres familiars és bàsica a l’hora de fer-los. Amb els anys la meva responsabilitat ha canviat, i d’ajudant de cuina he passat a xef. Cada casa té la seva recepta i diria que és d’aquelles que difícilment pot quedar malament. Jo en tinc dos de receptes: una amb patata i una sense. Digueu-me clàssic, però m’agraden els de sempre: pinyons, coco, cafè, codonyat i ametlla. 

PANELLETS

Ingredients ”massa mare”: 250 grams de farina d’ametlla Marcona, 250 grams de sucre llustre, ½ de pell de llimona ratllada, 1 ou (clara i rovell) i 3 o 4 rovells d’ou. 
Ingredients: pinyons, coco ratllat, cafè mòlt, codonyat, sucre llustre i ou batut. 

MASSA MARE.- Primera fase. Triturarem el sucre normal per fer-lo llustre –el sucre llustre que hi ha mercat habitualment porta mido de blat de moro, i no ens serveix per fer la “massa mare” dels panellets-. Barrejarem la farina d’ametlla, el sucre llustre, l’ou i 1 rovell. Aquesta massa l’embolicarem amb paper film i la deixarem reposar fins al dia següent. Sobretot no posar a la nevera. 
MASSA MARE.- Segona fase. Al dia següent tornarem a re-pastar la “massa mare” afegint-hi 2 o 3 rovells. Cal anar amb compte, a vegades no agafa tots els rovells, doncs depèn de si l’ametlla és molt seca o no tant. Per això més val de posar primer un rovell i sobre la marxa si cal posar-n’hi un o dos més. En aquest moment ja tenim la “massa mare” enllestida del tot. 

PANELLETS. Repartirem la massa mare segons la quantitat que vulguem fer-ne de: pinyons, cafè, codonyat, coco… 

PINYONS: 200 grams de “massa mare”, 100 grams de pinyons i 30 grams d’ou batut, més o menys, i un polsim de sucre llustre. Posar en un bol els pinyons, l’ou i el sucre llustre, barrejar amb les mans, afegir-hi les boletes de “massa mare” que ja tindrem fetes i els hi farem prendre els pinyons. 
CAFÈ: 100 grams de “massa mare”, 5 grams de cafè (segons agradin més forts o no de cafè) i una miqueta d’ou batut, per compensar el que hi posem de més, ho pastem una mica i ja podem fer les boletes. Opcional: podem passar-les per sucre normal o bé fer-hi un tall abans de enfornar-les 
CODONYAT: 100 grams de “massa mare” i uns 8 daus de codony. Fer una boleta, xafar-la fins que tinguem una tira per embolicar el dau de codonyat. 
COCO: 100 grams de “massa mare”, 20 o 30 grams de coco i una miqueta d’ou batut, per compensar el que hi posem de més, ho pastem amb la mà i fem muntanyetes. Opcional: posar-hi una mica de sucre normal a la punteta. 
Lo millor és que tal com els anem fent ja els posem a la safata de forn folrada amb paper sulfurat. També els podem deixar damunt del marbre de la cuina, però millor no tocar-los molt. 
Es couen a 230º o 240º durant uns 10 minuts els de pinyons i els altres entre 6 o 7 minuts, depenent del forn. Cal estar a l’aguait i no passar-se, ja que al refredar-se ens quedaran durs. 

A mi m’agrada fer-los petits i el màxim de perfectes, ja que en relaxa enormement fer-ne, i com tan sols en faig entre 30 o 40 puc entretenir-me lo suficient.

Sopa de llenegues i moniato

A la tardor/ hivern l’hort està poc productiu, però no el boscos que ens envolten si ha plogut. Com hem tingut un principi de tardor plujosa i càlida els cistells de bolets entren a casa a bon ritme. Els més bonics els faig a la brasa, a la graella o al forn i els menys agraciats saltejats o sopes. 
Altre dia, no sé on vaig llegir que el bolets són originaris de la zona mediterrània i que ja s’utilitzaven abans de Crist, però el reportatge també feia menció a que els moniatos, com tots sabem, va arribar a Europa al llarg dels segles XV-XVI, crec que d’aquesta lectura va néixer la idea de maridar ambdós productes i fer-ne amb ells una sopa. Puc dir-vos sense recances que m’ha quedat boníssima. 

SOPA DE LLENEGES I MONIATO

Ingredients: 500 grams de llenegues fresques i netes, 200 grams de moniato, ½ ceba, 1 ½ litre de brou vegetal, sal, pebre i oli. 

Abans que res heu de reservar algunes llenegues, les més boniques, per laminar-les i amb elles guarnir la sopa. 
Poseu en una olla una mica d’oli i quan estigui calent poseu-hi la ceba tallada a trossos petits, deixeu-la coure uns 5 o 6 minuts amb l’olla tapada; afegiu-hi les llenegues i deixeu-ho coure uns 10 minuts amb l’olla destapada, remenant-ho de tant en tant. Passats els 10 minuts afegiu-hi el moniato tallat a trossos petitons, un litre de brou vegetal, un polsim de sal i pebre negre (opcional) i bulliu-ho a foc baix durant uns 15 minuts amb l’olla tapada. 
Traieu l’olla del foc, tasteu-ho per si cal rectificar de sal i tritureu-ho -si veiem que ens ha quedat massa espesa podem afegir-hi la resta de brou- fins que tinguem la textura i consistència que ens agradi. A mi m’agrada que tingui una textura rústica, o sigui que no cal triturar-la molt fina. 
En una paella amb un rajolí d’oli fregiu les llenegues, tallades a làmines, que havíem reservat. Uns minuts abans de traure-les de la paella les salpebreu-les. 
Serviu la sopa en un plat fondo amb les làmines de llenega al damunt. Quantitat per a 6 persones. 

LLENEGA o MOCOSA.- Hygrophorus limacinus

Codonyat

El codony, fruit de l’arbre Cydonia oblonga, ens dóna una idea de com en els seus inicis podrien haver estat les pomes i les peres. El codony se’l domestica cuinant-lo, ja que cru no es pot menjar. 
El codonyat és un producte tradicional del nostre país. Any passat no vaig fer codonyat i aquest any l’he fet seguint la tècnica de la Georgina Regàs del Museu de la Confitura Torrent. De sabor diria que més o menys igual, però molt, molt més fàcil a l’hora de fer-lo. 

CODONYAT

Ingredients: 2 quilos de polpa de codony i 1 ½ quilo de sucre. 

Fregar la pell dels codonys per treure el polsim. Bullir-los durant una ½ hora fins que estiguin cuits i es puguin pelar fàcilment. Deixar-los escòrrer molt bé, ja que com menys aigua tinguin millor.
Pesar el codony net de pell, cor i llavors. Passar el trossos nets per un passapurés o triturar-los i barrejar amb el sucre. Coure unes 25 o 30 minuts a foc fort sense deixar de remenar, tenir molt de compte que esquitxa i crema (millor fer-ho amb una camisa de màniga llarga i unes manyoples). El codonyat està a punt quan al remenar es desenganxa del fons de la cassola. 
 Untar els motlles amb oli de gira-sol o ametlla que no tenen gust, i abocar-hi el codonyat. Deixar refredar abans de desemmotllar. Guarda a la nevera.

Pastís fil·lo d’espinacs i mascarpone

La pasta fil·lo és delicada, però després de utilitzar-la un parell de vegades ja veureu que és lo que no heu de fer i tot us semblarà més fàcil. 
Les coses que cal tenir en consideració, per exemple, són: mai deixar-la molta estona al aire, doncs asseca i llavors ja no podreu treballar-la; no muntar-la quan el farcit encara està calent i tenir sempre cura de que aquest no estigui massa sucosos o humit, ja que llavors com mullarà excessivament la pasta filo aquesta es trencarà. 

PASTÍS FIL·LO D’ESPINACS I MASCARPONE 

Ingredients: 500 grams d’espinacs cuits, 250 grams de mascarpone, 40 grams de mantega, 4 o 5 fulls de pasta filo, sal, pebre, nou moscada i oli. 

Una de les coses més laborioses que hi ha en qualsevol recepta feta amb espinacs és collir-los. Renteu els espinacs ben nets, centrifugueu-los (cal eliminar el màxim d’aigua) i deixeu-los damunt d’un drap de cotó al marbre de la cuina. 
Poseu un rajolí d’oli en una paella i aneu-hi posat els espinacs -els heu d’anar trencant amb les mans mateix-, veureu que en un primer moment sembla que no els hi podreu posar tots, però ja veure com minven a marxes forçades. Quan ja tingueu tots els espinacs a la paella salpebreu, remeneu, deixeu-los coure un 5 minuts com a molt i espereu que es refredin abans de barrejar-los amb el mascarpone. 
La pasta fil·lo és delicada, però no és difícil de treballar-la sols vol una cosa -no estar massa temps en contacte amb l’aire- o sigui que hem de tenir-ho tot preparat abans de començar. 
Farem fondre en un cassó la mantega i amb ella pintarem el fons i laterals del motllo. Obrirem el paquet de la pasta fil·lo i posarem damunt el marbre els fulls de pasta fil·lo (que necessitem) per poder-los pintar amb la mantega fosa. Tot seguit –i sencer perdre gens de temps i lo més ràpid possible- muntarem el pastís. Hem de posar quatre de les fulles tenint cura que més de la meitat d’elles quedin fora del motllo, doncs amb aquestes parts taparem el pastís i farem les crestes, la cinquena fulla l’hem de posar al fons del motllo, ja que és la que ens recollirà tot el farcit. Omplirem, tancarem el pastis amb les parts de pasta fil·lo que havíem deixat fora del motllo, amb la pasta fil·lo que ens sobri farem les cretes, plecs… o guarniments. 
El posarem al forn escalfat a temperatura de 180º uns 10 o 15 minuts, més o menys, ha d’estar daurat. 
La mida del motllo quadrat és de 22 centímetres i podeu calcular per quatre persones com a plat principal. Lo millor és servir-lo amb una amanida variada.

Llobarro a la papillota

El llobarro a la sal m’agrada, i molt, però ja vaig avisar que volia recuperar la tècnica, una mica oblidada, de cuinar a la papillota, doncs a part de sana és facilíssima de fer, i dóna molt poca feina, ja que no embruta gens la cuina. 

LLOBARRO A LA PAPILLOTA

Ingredients: 1 llobarro per persona, sal, pebre, herbes fresques (marialluïsa, coriandre, julivert…) i oli. 

Treure el cap i les tripes del llobarro. Rentar-lo amb aigua freda i assecar-lo amb un paper absorbent de cuina, fer-li uns talls en diagonal ambdós cares, no cal que siguin molt profunds i reservar. Mentre s’escalfa el forn a 180º picar a la mà de morter les herbes fresques que tinguem. Salpebrar el llobarro i empastifar-lo amb les herbes picades. 
Posar el llobarro al mig d’un rectangle de paper sulfurat ruixar-lo amb un raig d’oli, tancar-lo bé, però sense pressionar molt, ja que ha de quedar una mica balder. Coure’l entre 12 o 15 minuts. 
Obrir el paquets amb molta cura de no cremar-se, retallar una mica de paper de les puntes, i servir directament a taula amb part del paper de base. 
Si sou amants de la llimona podeu acompanyar-lo amb una rodanxa per esprémer-li el suc damunt, però jo prefereixo utilitzar herbes amb un cert toc cítric com ara la Marialluïsa (Aloysia Triphylla) i el coriandre per exemple.

Confitura de codony

Aquesta confitura l’he fet aquest any per primera vegada. La vaig aprendre en un taller sobre fruites de tardor al Museu de la Confitura de Torrent amb la Georgina Regàs. 

CONFITURA DE CODONY

Ingredients: 1 quilo de polpa de codony, 500 grams de sucre. ¼ de litre d’aigua i el suc de 3 taronges. 

Fregar la pell dels codonys per treure el polsim. Bullir-los durant una ½ hora fins que estiguin cuits i es puguin pelar fàcilment. 
Pesar el codony net de pell, cor i llavors i triturar-lo. Posar en una cassola la polpa, el sucre, l’aigua i el suc de les taronges. Barrejar bé els ingredients i coure tots els ingredients junts durant una ½ hora remenat sovint fins aconseguir el punt, apagar el foc i omplir el pots. 
Per saber si està tirar unes gotes en un plat fred: si quan s’inclina el plat la confitura no rellisca i qualla, vol dir que ja està al punt, si no s’ha de continuar la cocció. 
Empotar sempre amb calent, en el moment que s’apaga el foc. Els pots s’omplen fins dalt de tot procurant que no hi quedin bombolles, abans de tapar tirar-hi unes gotes de brandi o ginebra i un cop tapats es giren cap per avall per fer el buit. També es poden esterilitzar amb bany maria durant ½ hora. Són el mètodes més senzills i eficaços, perquè la melmelada i /o confitura es conservi durant molt de temps. 

NOTA: Millor esperar un dies abans de començar a menjar qualsevol melmelada o confitura.

Conill amb xocolata

Sé que hi ha molta gent que no els agrada el conill, i que mai gosaran a menjar-ne, però jo trobo que és una carn molt sana i a mi, particularment, no em suposa cap problema cruspir-me’l per molt simpàtic que sigui en Bugy Bunny

CONILL AMB XOCOLATA


Ingredients: 1 conill, 40 grams d’ametlles, 100 mil·lilitres de mistela o similar, 150 mil·lilitres d’aigua, 3 grans d’all de Belltall, 20 grams de julivert, 50 grams de xocolata, 4 fulles de llorer, sal, pebre i oli. 

Tallarem el conill a trossos, els rentarem bé i els deixarem escórrer. Posarem la cassola amb oli al foc i mentre l’oli es va escalfant, salpebrarem els talls de conill i el posarem a la cassola junt amb les fulles de llorer i els deixarem enrossir. 
Afegirem la mistela o similar -ho deixarem evaporar una mica- i ja podem posar-hi la picada d’alls, ametlles i julivert barrejada amb  l’aigua calenta, sacsejarem la cassola i abans de tapar-la afegir-hi la xocolata trencada a bocins petitons, sacsejarem, novament, la cassola, baixarem el foc al mínim, taparem i deixarem que es vagi coent molt a poc a poc durant uns 30 minuts, més o menys. 
Abans de servir-lo cal colar la salsa, podem acompanyar-lo amb arrós blanc o amb unes bones llesques de pa, però tingueu cura de que sigui de qualitat el pa, doncs la salsa és lo millor d’aquesta recepta i per molta que n’hagi sempre en falta. 

SUGGERIMENTS.- Poseu cullera, doncs és una bona manera de no menjar pa i poder gaudir de la salsa.

Quiche de formatge de cabra i menta fresca

Aquesta quiche té dues versions: la normal per servir-la amb amanida i una dolça per servir-la com a postre. Ambdós molt bones i fàcils de fer. 

QUICHE DE FORMATGE DE CABRA I MENTA FRESCA 


Ingredients: 1 massa brisa de 230 grams, 200 grams de formatge de cabra fresc, 5 ous, 3 cullerades soperes de llet, 2 cullerades soperes de menta fresca, 1 cullerada de postre de llavors d’anís. 
OPCIÓ DOLÇA. 100 grams de sucre. 

Escalfar el forn i seguint les indicacions del fabricant coure la massa brisa, jo cobreixo el fons amb un paper i damunt hi poso cigrons secs (qualsevol altra llegum serveix, podeu guardar-la i tornar-la a utilitzar) perquè la massa quedi plana i no s’infli. Passat 20 minuts trec el paper i els cigrons que cobreixen el fons i la torno a posar al forn un cinc minuts. 
Mentre es cou la massa brisa al forn hi ha temps de preparar el farcit de la quiche. En un bol batre els ous (jo sols hi he posat dos rovells), afegir-hi la llet, el formatge esmicolat, la menta tallada petitona i les llavors d’anís, barrejar bé i vessar-ho al motllo de la massa brisa que ja haurem tret del forn. Deixar-la coure al forn entre 35 0 45 minuts. 
Es pot servir calenta, tèbia o freda, però acabada de fer a mi, particularment, m’agrada molt més. La mida del motllo és de de 28 centímetres i podeu calcular per 6 o 8 persones com a primer plat i per 4 persones com a plat principal, en ambdós opcions sempre acompanyat d’una amanida variada. 

OPCIÓ DOLÇA. Batre els ous amb el sucre, fer tot lo altre igual. Com a postre podeu calcular, ben bé, per 10 persones, doncs ompla bastant.

Filet de pollastre cruixent amb salsa de soja

Aquesta és una versió del clàssic “filet de pollastre arrebossat” que tan agrada als nens. Crec que cal introduir-los (als infants) a nous sabors i si us decidiu a fer l’opció “no picant” estic segura que els hi agradarà. 

FILET DE POLLASTRE CRUIXENT AMB SALSA DE SOJA 


Ingredients: 500 grams pit de pollastre, 3 clara d’ou, 3 cullerades soperes de farina d’arròs o blat, 3 cullerada soperes de coriandre, 3 cullerada soperes de sèsam, 2 chiles / pebrots vermells picants (opcional), sal, pebre i oli. 
SALSA: 3 cullerades soperes de salsa de soja, 2 cullerades soperes de suc de llimona i 1 cullerada sopera de sucre moreno. 

Tallar el pit de pollastre a filets, però no excessivament prims. Barrejar en un bol: les clares d’ou, les fulles coriandre tallades ben petitones, la farina, les llavors de sèsam i els chiles tallats ben menuts si us decidiu per l’opció picant. 
Si feu l’opció normal salpebreu el filets de pollastre abans de passar-los per la barreja que hem preparat i ja podeu coure’ls a la planxa o a la paella. No necessitem molt d’oli i els heu de coure uns 3 minuts per cada cara o fins que estiguin daurats i ben cuits. Deixar-los escórrer damunt un paper de cuina i servir-los quan encara estan calents. 
Per fer la salsa: posar en un pot amb tapa de rosca els tres ingredients i sacsejar-lo fins que estigui el sucre desfet. Quantitats per quatre persones. 

SUGGERIMENTS.- Si els feu fregits us quedaran més cruixents, però també absorbeixen més oli. Els de la foto jo els he fet a la planxa.

Carpaccio de figues amb pernil

Aquest plat diria que és més aviat un antipasto tal i com diuen els italians que una amanida com l’entenen a casa nostra. La tècnica de preparació denominada carpaccio, diuen, consisteix en tallar a làmines fines, en principi carn, però que també es pot utilitzar en qualsevol altre aliment com ara verdures, fruita o peix. 

CARPACCIO DE FIGUES AMB PERNIL 


Ingredients: 2 o 3 figues per persona i 25 grams de pernil. 

Netegeu, talleu a làmines el màxim de fines les figues i distribuïu-les de forma bonica en mateix plat (individual) que servireu a taula, posant-hi el pernil al mig. 
Si voleu podeu ruixar-les amb una rajolí de mel i vinagre balsàmic, però jo, si les figues són bones i dolces, les prefereixo tal qual.

Coca de ceba i tomàquets

Aquesta és una versió “lliure per la ràdio” de la Pissaladière dedicada a la gent que no els agraden les anxoves. Si la qualitat de les anxoves és important en una Pissaladière aquí ho és la dels tomàquets, doncs com més gustosos siguin millor serà la coca.

COCA DE CEBA I TOMÀQUETS 


Ingredients: 1 massa finíssima de pizza de 260 grams, 500 grams de ceba, 4 o 5 tomàquets, 2 cullerades soperes de vinagre balsàmic, 1 cullerada sopera de sucre moreno,  fulles d’orenga fresc, sal, pebre i oli d’oliva. 

La base d’aquesta coca pot ser de qualsevol tipus de massa, però com més fina millor, almenys pel meu gust. 
En una paella amb una mica d’oli coure la ceba a foc baix durant uns 15 minuts, remenant-la de tan en tan, fins que la ceba estigui tova i transparent. Afegir-hi el vinagre, el sucre i, millor, deixar un parell de minuts més al foc, apagar el foc i deixar-ho refredar. 
Escalfar el forn a 180º. Normalment faig la coca sencera, però per la foto (com no tinc un safata tan gran) n’he fet dues de llargues. Cobrir amb la ceba, cuita i refredada la base de la massa. Al damunt posar-hi unes rodanxes de tomàquets, si en teniu de diferents varietats molt millor, amanir-les amb sal, pebre, unes fulles d’orenga fresc i un rajolí d’oli d’oliva. 
Enfornar uns 15 minuts, més o menys, tot depen del tipus de massa amb el que treballeu. 
Servir-la calenta acompanyada d’unes fulles de ruca o enciam. Quantitat per 4 racions.

Melmelada de mores

Si us decidiu a fer melmelada de mores heu d’acceptar que la cuina per molt que vigileu acabarà, una mica, empastifada de taques de color morat, però m’agrada fer-la sobretot pel seu color i perquè collir-les em porta molts i molts records d’infantessa. 

MELMELADA DE MORES


Ingredients: 1 quilo de mores, 500 grams de poma neta i pelada, 500 grams de sucre i 1 llimona. 

Posar a coure un quilo de mores, netes, amb un ¼ de litre d’aigua fins que les mores comencin a desfer-se. Passar-les pel passapurés i afegir-les a la cassola on ja tindrem les pomes ratllades o tallades a bocins petitons. Posar la cassola al foc i quan comenci a bullir tirar-hi els sucre i el suc de la llimona. Coure entre 30 o 45 minuts remenant de tan en tan perquè no s’enganxi, comprovar el punt, apagar el foc i empotar. 

Per saber si està tirar unes gotes en un plat fred: si quan s’inclina el plat la confitura no rellisca i qualla, vol dir que ja està al punt, si no s’ha de continuar la cocció. 
Empotar sempre amb calent, en el moment que s’apaga el foc. Els pots s’omplen fins dalt de tot procurant que no hi quedin bombolles, abans de tapar tirar-hi unes gotes de brandi o ginebra i un cop tapats es giren cap per avall per fer el buit. També es poden esterilitzar amb bany maria durant ½ hora. Són el mètodes més senzills i eficaços, perquè la melmelada i /o confitura es conservi durant molt de temps. 

NOTA: Millor esperar un dies abans de començar a menjar qualsevol melmelada o confitura.

Amanida Fattoush

Crec que ja us havia explicat que a Barcelona durant molt de temps la veïna, de davant de casa, tenia una senyora marroquí com assistenta. No puc assegurar-ho, però diria que part del meu gust per la cuina àrab va passar-me’l ella. 
El “fattoush” amb àrab significa “pa humit” i és una de les amanides més típiques del països àrabs del mediterrani. No hi ha una normativa estricta respecte als seus ingredients, podeu variar-la i adaptar-la al vostre gust, però sempre amb pa (de pita o normal) fregit o torrat. 

AMANIDA FATTOUSH

Ingredients: dos classes d’enciams, dos o tres varietats de tomàquets, ou dur i pa torrat o fregit. 
Opcional: pebrot vermell, tapares i olives negres. 
Vinagreta per amanir: oli, vinagre de vi blanc o suc de llimona, sal, pebre, all, julivert, alfàbrega… (un variat d’herbes fresques picades o tallades molt petitones). 

Sento no poder-vos donar exactes les quantitats, doncs ja la faig amb les classes de hortalisses que tinc a l’hort i si hi ha alguna cosa que no tinc no em preocupo. 
Posar tots els ingredients en una safata o bol, barrejar-los amb les mans mateix. 
Si feu el pa fregit us serà més fàcil tallar-lo a daus, si el feu torrat trenque-lo amb les mans. 
Vinagreta: Posar tots els ingredients en un pot amb tap de rosca, sacsejar-ho perquè es barregin bé. Recordeu que la proporció d’oli amb el vinagre o suc de llimona és de 3 a 1, que no us heu de passar amb l’all, per molt que us agradi, i us suggereixo que com a molt utilitzeu dos herbes fresques, doncs masses sabors poden acabant confonent-nos. 
M’agrada trobar el pa cruixent i per això la serveixo a taula sense amanir.

Tomàquet al forn amb vinagre balsàmic

Aquest estiu he descobert la bona parella que fan el vinagre balsàmic i el tomàquet. Suposo que l’acidesa del tomàquet queda compensada amb el toc dolç del vinagre balsàmic. 

TOMÀQUET AL FORN AMB VINAGRE BALSÀMIC 


Ingredients: 4 o 6 tomàquets madurs segons mida, 2 cullerades soperes d’oli d’oliva, 3 cullerades soperes de vinagre balsàmic, 3 cullerades soperes de sucre moreno i 3 cullerades soperes d’orenga fresc. 

Escalfar el forn a 200º de temperatura. Posar els tomàquets tallats per la meitat en una safata que pugui anar al forn (la part tallada de cara avall). Barrejar l’oli, el balsàmic, el sucre i les fulles d’orenga, i vessar-ho sobre el tomàquets. 
Coure’ls al forn durant uns 20 minuts, màxim, o fins que els tomàquets estiguin tous. 
Molt adients per acompanyar un pit de pollastre a la planxa i / o un llom de porc a la sal, per exemple. 

SUGGERIMENTS.- Amb les quantitats que us he donat en tindreu per sis tomàquets ben be, sempre que no siguin enormes.

Papillota de carbassó, alfàbrega i pinyons

Si parlo de papillota estic parlant de cuinar aliments embolicats, una tècnica -diria que oblidada- que m’he proposat recuperar. Ben tancats els aliments es cuinen poc a poc en els seus propis sucs, absorbint així totes les aromes que desprenen les especies i condiments amb que els hem amanit, aromes que descobrirem al obrir el paquet. 

PAPILLOTA DE CARBASSÓ, ALFÀBREGA I PINYONS


Ingredients: 400 grams de carbassó net, 1 cullerada sopera d’oli d’oliva, 1 cullerada sopera d’alfàbrega fresca, 1 cullerada sopera de pinyons, sal i pebre. 

Rentar, pelar (opcional), eixugar i tallar els carbassons a tires llargues d’un centímetres de gruix, més o menys. S’ha de treure la part central si tenen llavors. 
Posar-les en un bol i amanir-les amb l’oli, la sal, el pebre i les fulles d’alfàbrega fresca tallada petitona. Amb les tires de carbassó ja amines farem un parell de paquets amb el paper sulfurat, tancarem molt bé i els posarem al forn escalfat a la temperatura de 200 graus uns 10 o 15 minuts. No us passeu amb el temps de cocció, ja que la gràcia és que quedin “al dente”. 
Mentre tenim el carbassons al forn enrossirem els pinyons en una paella sense oli que posarem damunt del carbassons al obrir el paquets. 

Podem servir-los calents o tèbies a temperatura ambient. Quantitats per dues persones. Tan funcionen com a primer plat o com acompanyament d’un peix o carn a la planxa.

Mongetes amb tomàquets i herbes fresques

Aquest any a l’hort vam plantar diferents llavors de tomàquets. No totes han donat fruit, però els “cherry pera grocs” junt amb els “cor de bou” han estat molt generosos. Mai els havia menjat i he dir que són sucosos i dolços. Podeu fer les mongetes amb qualsevol cherry, ja que la gràcies està en que siguin petitons. 

MONGETES AMB TOMÀQUETS I HERBES FRESQUES


Ingredients: 1 pot de mongetes cuites de 400 grams escorregudes, 100 grams de mongeta verda tendra, 100 grams de tomàquets cherry, 40 mil·lilitres de suc de llimona, herbes fresques: julivert, menta…, pebre vermell i negra, 3 cullerades d’oli d’oliva i un polsim de sal. 

Barrejar en un bol les mongetes blanques rentades i escorregudes, les mongetes verdes cuites al vapor “al dente”, els tomàquets cherry partits per la meitat i les herbes fresques tallades petitones. Batre en un bol o en un pot de vidre l’oli, els dos pebres, i la sal, i amb aquesta barreja amanir les mongetes. 
Remenar, tastar per si cal rectificar i servir. Quantitat per 4 persones. 

NOTA: Si voleu podeu servir-ho amb pa integral o de llavors torrat.