Canelons d’espinacs

Aquesta recepta és una bona manera de fer que aquells que no són molt amants de la verdura / espinacs, la mengin. La clau de l’èxit d’aquest canelons d’espinacs és una bona salsa beixamel i naturalment el gratinat, doncs diria que agrada a tothom. 
 
CANELONS D’ESPINACS 
 
Ingredients: 9 canelons precuinats El Pavo, 550 grams d’espinacs crus nets, 40 grams de panses de Corint, sal, pebre negra mòlt, nou moscada, oli d’oliva, 180 (+ o -) grams de sals beixamel, formatge ratllat tipus Emental i mantega. 
 
Rentareu els espinacs ben nets, els centrifugareu (cal eliminar el màxim d’aigua) i els deixareu damunt d’un drap de cotó al marbre de la cuina. Heu de comptar que al coure els espinacs us minvaran un 50% més o mneys.
Posareu un raig d’oli en una paella hi anireu aneu-hi posat els espinacs -els heu d’anar trencant amb les mans mateix-, veureu que en un primer moment sembla que no els hi podreu posar tots, però ja veure com minven a marxes forçades. Quan ja tingueu tots els espinacs a la paella els amanireu amb sal, pebre negra molt i nou moscada abans d’afegir-hi les panses remeneu i els deixareu coure a foc més aviat viu fins que hagin eliminat tota l’aigua (això serà uns 5 minuts més o menys). 
 
Jo utilitzo les plaques precuinades de la marca El Pavo, doncs trobo que fa que aquesta recepta sigui molt més fàcil de fer, però podeu fer-los com vulgueu. 
Untareu la safata amb unes gotes d’oli d’oliva, hi posareu el canelons, els cobrireu amb la salsa beixamel, el formatge ratllat i uns bocins petitons de mantega. 
 
Els coureu al forn escalfat a 200º uns 15 o 20 minuts segons el tipus de forn que tingueu i els 5 minuts últims heu d’encendre el grill. Aquesta recepta esta calculada per dos persones i com a plat principal. Per fer-la heu de calcular un parell d’hores. 
 
NOTES.- La primera és que malgrat que la recepta de tota la vida, la clàssica, diu que s’ha de posar salsa de beixamel al fons de la safata, jo l’unto amb unes gotes d’oli d’oliva, doncs trobo que l’excés de beixamel –almenys pel meu gust- amaga el sabor de farcit i per mi és la part més important dels canalons. La segona cosa que hem coure la pasta al dente, potser per això m’agraden les plaques precuinades. La tercera és no posar-hi formatges amb massa personalitat, doncs emmascaren el farcit i la salsa beixamel, per això al meu entendre el més aiden és un formatge tipus “Emental”. La quarta és que si poseu la part per on tanqueu el canelons a cara a dalt a l’hora de servir-los no els desmuntareu. 
 
La meva recepta de sala beixamel amb nou moscada la trobareu AQUI

Amanida tèbia de bròquil, tomàquet i ou dur

D’aquesta amanida m’agrada especialment els colors. Normalment la faig a la tardor en substitució de l’amanida d’advocat, tomàquet i Mozzarella. Ja sé que no és època de tomàquets, però quan és època d’algun cosa avui en dia?. 
 
AMANIDA TÈBIA DE BRÒQUIL, TOMÀQUET I OU DUR 
 
Ingredients: 1 bròquil (500 grams + o -), 1 tomàquet, 1 ou dur, sal, pebre i oli d’oliva. 
 
Netejareu el bròquil i el coureu amb aigua i sal al dente. Mentre es cou el bròquil preparareu el tomàquet i l’ou dur. 
Netejareu el tomàquet, en traureu les llavors i el tallareu a bocins més aviat petitons i el posareu en un bol junt amb l’ou dur també tallat a bocins, salpebrareu i reservareu. 
Quan tingueu el bròquil cuit al dente, l’escorrereu i el vessareu al bol on hi ha el tomàquet i l’ou dur. Ruixareu amb un bon raig d’oli d’oliva, remenareu amb molt cura i ja podeu servir. 
 
La quantitat és per dos persones i el temps que necessitareu per fer-la diria que uns trenta minuts com a molt. 
 
NOTA.- És molt important coure el bròquil al dente.

Macarrons amb rovellons

No sabria dir-vos, però gairebé sempre cuino la pasta amb verdures. Mai havia fet els macarrons amb rovellons i ha estat un èxit. 
 
MACARRONS AMB ROVELLONS 
 
200 grams de macarrons, 400 grams (+ o -) de rovellons, 1 ceba, 2 o 3 grans d’alls, sal, pebre negre mòlt, oli d’oliva, julivert i formatge Parmesà.  
 
Netejareu bé els rovellons, els tallareu a bocins petitons i els reservareu, pelareu els alls, els laminareu i fareu el mateix amb la ceba. 
Posareu un raig d’oli d’oliva en una cassola, hi afegireu les lamines d’all, els hi donareu un parell de voltes i hi afegireu la ceba, salpebrareu, remenareu, taparé la cassola i ho deixareu coure uns 5 minuts, fins que la ceba comenci a transparentar, llavors jo podeu afegir-hi els rovellons, remenareu i ho deixareu coure uns cinc minuts més amb la cassola tapada. Passat el temps, destapareu, salpebrareu de nou, remenareu i deixareu coure els rovellons uns minuts més, tastareu per si cal rectificar de sal i pebre o cal coure una mica més els rovellons. Quan estigui al vostres gust ja podeu apagar el foc. Els rovellons a mi agrada que estiguin al dente, com la pasta. 
 
Mentre feu el rovellons és el temps que necessiteu per coure el macarrons. Quan tingueu el macarrons cuits i escorreguts els vessareu a la cassola on hi teniu els rovellons, i –si us agrada- podeu afegir un grapat de julivert tallat molt petitó, remenareu i ja podeu servir-ho a taula. 
 
Els acompanyarem de formatge Parmesà ratllat que posarem en un bol separat perquè cada persona es pugui posar la quantitat que vulgui. Les quantitats assenyalades són per dos persones. 
 
SUGGERIMENTS: Els macarrons, la pasta en general, sempre al dente i millor no escorre’ls del tot, ja que una mica d’aigua ens aporta suavitat i ens ajuda a que no quedi seca.

Papillota de patates amb farigola

De les patates “baby” o “petites” a part de les seves propietats beneficioses com: vitamines A, C, B6, potassi i minerals entre moltes altres, m’agrada que són bones i, també, estètiques. 
 
PAPILLOTA DE PATATES AMB FARIGOLA 
Ingredients: 800 grams de patates “baby”, 4 cullerades d’oli d’oliva, 1 o 2 grans d’all, 1 fulla de llorer, 2 cullerades petites de farigola, sal i pebre negra mòlt. 
 
Rentareu les patates amb aigua freda, sense pelar-les, doncs part de les propietats es troben a la pell, les eixugares amb cura i reservareu. 
 
Posareu en un bol l’oli d’oliva, l’all picat, la farigola esmicolada, la fulla de llorer tallada ben petitona, la sal, el pebre negra mòlt i barrejareu bé. Vessareu l’amaniment sobre les patates que heu reservat i remenareu per les patates s’impregnin bé tots els ingredients i les repartireu entre el quatre fulles de paper sulfurat que ja havíeu preparat, tancareu el paquets lligant-los amb un fil de cuina i el posareu al forn escalfa a uns 180º. 
 
Els heu de deixar coure uns 30 minuts més o menys. No els heu d’obrir just acabats de traure del forn, millor que espereu un parell de minuts. La quantitat és per quatre persones i tardareu uns 45 minuts més o menys. 
 
NOTA.- Particularment m’agrada servir-les en el, mateix, paper sulfurat on les he cuit, però amb el paquet ja obert, sempre i quan les faci com a primer plat. Si les faig com a guarnició, llavor faig un únic paquet (a l’hora de coure-les) i les serveixo a taula exactament igual.

Broquetes de tomàquet i Mozzarella a l’alfàbrega

A l’estiu diria que és la millor època per muntar un àpat, sigui dinar o sopar, de diferents plats i que tothom pugui servir-se allò que millor li vingui de gust. Aquesta senzilla recepta és totalment recomanable per l’ocasió, ja que és lleugera, fresca i saludable. 
 
BROQUETES DE TOMÀQUET I MOZZARELLA A L’ALFÀBREGA 
 
Ingredients: 8 tomàquets cirerol, 125 grams de Mozzarella, 16 fulles d’alfàbrega, 1 dl d’oli de gira-sol mateix i 4 broquetes. 
 
Reservareu 8 fulles d’alfàbrega (les més boniques) que necessitareu més tard per muntar les broquetes, la resta les triturareu amb l’oli i reservareu. 
Escaldareu el tomàquets (entra i sortir de l’aigua bullint) i refredareu ràpidament. Les pelareu i el deixareu macerar en l’oli d’alfàbrega que heu preparat unes dos o tres hores ben bé. 
 
La Mozzarella no la tallareu a daus d’uns 2 centímetre fins el moment que hàgiu muntar les broquetes. 
 
MUNTATGE: 1 dau de Mozzarella, 1 fulla d’alfàbrega, 1 tomàquet cirerol macerat si les serviu a peu dret. Si ho feu amb la gent asseguda a taula podeu repetireu una altra vegada l’operació i posar a cada broqueta hi posareu 2 unitats de cada ingredient. Finalment la pintareu amb una mica de l’oli d’alfàbrega i si voleu podeu salpebrar-les un mica miqueta, no us passeu.

Tatin de préssec i farigola

No explicaré la historia de les germanes Tatín, Stephanie i Caroline, a les que aquest pastís els hi deu el nom, però si que vull fer referència a que els pastissos invertits van crear-se abans que els forns fossin un element imprescindible a les cuines, ja que es feien en una cassola damunt del foc i per coure la massa posaven sobre la tapa brases. 
 
TATIN DE PRÉSSEC I FARIGOLA 
 
Ingredients: 1 pasta full de 230 grams, uns 650 grams de préssec nets, 3 cullerades de sucre moreno, oli d’oliva i farigola fresca. 
Opcional: Mascarpone o gelat per acompanyar. 
 
Rentareu els préssecs, els pelareu, els traureu el pinyol, els tallareu a quarts i els reservareu. Posareu un raig d’oli a la paella, esperareu que s’escalfi (no ha d’estar molt, molt calent) abans de vessar-hi els quarts de préssec, hi donareu un parell de voltes, hi afegireu el sucre i ho deixareu al foc bellugat la paella amb moviments envoltants. Poc a poc s’anirà desfent el sucre, aquest recobrirà el préssec i quan el vegeu ben brillants ja podeu apagar el foc i vessar-los al motllo on vulgueu fer la “tatin”. Tot això és molt ràpid de fer, doncs com a màxim tardareu 5 minuts. 
Abans de cobrir-los amb la pasta full hi repartireu per damunt les fulles de farigola fresca tallada ben petitona o esmicolada si és seca. 
Heu d’assegurar-vos que tota la superfície (els quarts de préssec) quedi ben coberta, per això us suggereixo que talleu la pasta full més gran que el motllo, ja que així podreu doblegar-la i us ajudarà a mantenir el préssec i tots els sabors dins de la tatin. Punxareu la pasta full amb una forquilla, perquè pugui evaporar-se l’aigua dels préssecs. 
 
La coureu durant uns 20 / 25 minuts, al forn a la temperatura de 200º, fins que la pasta full estigui daurada. Després de treure-la del forn l’heu de deixar refredar uns minuts abans de donar-li la volta, igual que feu amb una truita. 
La servireu tèbia. Podeu acompanyar-la d’una cullerada de Mascarpone o gelat. 
Amb aquestes quantitats en tindreu suficient per un motllo d’uns 22 centímetres de diàmetre i heu de calcular que en tindreu per unes 4 o 6 persones. 
 
NOTA.- Si teniu una paella que pugui anar al forn podeu fer-la directament a la paella. No la serviu mai freda.

Canelons de verdures amb vinagreta de tomàquet

No sabria dir-vos, però gairebé sempre cuino la pasta amb verdures. Feia molt de temps que estava cercant una recepta de canelons “d’estiu” i crec que finalment l’he trobat.

CANELONS DE VERDURES AMB VINAGRETA DE TOMÀQUET

Ingredients farcit: 16 plaques de canelons precuinades El Pavo, 1 carbassó i 1 albergínia nets ( 620 grams + o - ), 1 advocat pelat i sense el pinyol (150 grams + o - ), sal, pebre negra mòlt i oli d’oliva.

Ingredients vinagreta tomàquets: 3 o 4 tomàquets grans madurs, 1 gra d’all, 10 o 12 fulles d’alfàbrega o menta, 2 cullerades vinagre de poma, 4 oli d’oliva, sal i pebre. 

Llavors torrades de sèsam.

La primera fase d’aquesta recepta és preparar els tomàquets, doncs han de reposar un mínim de tres hores. Rentareu, pelareu, traureu les llavors i tallareu a daus petitons els tomàquets. Els posareu en un bol amb el gra d’all picat, les fulles d’alfàbrega o menta tallades ben petitones i un pessic de sal i barrejareu bé. Després ho posareu en un colador i els deixareu reposar unes 3 hores com a mínim, perquè s’impregnin de tots els sabors i deixin anar tota l’aigua. Heu de calcular que necessiteu uns 400 grams de tomàquet net tallat a daus, doncs després de deixar-los escórrer unes 3 hores us quedareu amb uns 240 grams més o menys, doncs pot variar segons la classe de tomàquet. 

La segona fase és coure les plaques del canelons. Com utilitzo les plaques precuinades de la marca El Pavo, les poso en remull i mentrestant aprofito per prepara el farcit de verdures, doncs així quan les plaques ja estan jo ja tinc el farcit apunt. 

FARCIT: Netejareu les verdures, les pelareu i les coureu a la planxa untada amb unes gotes d’oli. Quan les hàgiu acabat de coure totes les tallareu i les posareu en un bol junt amb l’advocat també tallat, salpebrareu i triturareu. Tastareu per si cal rectificar i ja podeu farcir el canalons. M’agrada servir-los en una safata de porcellana ben diferent a la que normalment utilitzo per quan els faig al forn. L’untareu amb un rajolí d’oli perquè no s’enganxin els canalons. 

VINAGRETA: Posareu en un bol els daus de tomàquet escorregut, 2 cullerades de vinagre de poma, 4 cullerades d’oli d’oliva i pebre negra mòlt, barrejareu bé i reservareu. 

Per experiència us suggereixo que serviu els canelons en una safata, la vinagreta en un bol i en un altre bol les llavors torrades, doncs així cada comensal decideix quina quantitat és posa de cada una d’elles. 

NOTES: La pasta s’ha de coure al dente, potser per això m’agraden les plaques precuinades. Les llavors passades per la paella donen un toc cruixent al plat molt agradable. Heu calcular que en tindreu per a 4 persones com a segon plat. No és complicada de fer, però com tots els canalons són laboriosos. Diria que inclòs el temps de tallar el tomàquet a daus petitons heu de comptar uns 90 minuts segurs. IMPORTANT: Aquests canelons “d’estiu” s’han de menjar el mateix dia o sigui que us recomano fer els justos i necessaris.

Mongeta verda amb vinagreta de mostassa

Aquesta és una recepta lleugera, sana, refrescant i molt adient per fer-la a l’estiu. 
 
MONGETA VERDA AMB VINAGRETA DE MOSTASSA 
 
Ingredients: 1 quilo de mongeta verda, 2 ous dur i sal. Vinagreta: 1 cullerada de mostassa a l’antiga Maille, 4 o 6 cullerades d’oli d’oliva, 1 cullerada de vinagre de sidra, sal i pebre. 
 
Rentareu, traureu el dos extrems, els nervis i tallareu a bocins les mongetes. Les coureu amb abundant agua amb sal , sense tapar-les, durant uns 8 minuts com a màxim, recordeu que us han de quedar al dente. 
Les escorrereu i quan encara estan tèbies les amanireu amb la vinagreta de mostassa que ja tindreu feta. Normalment ja la faig al matí per menjar-la a l’hora de dinar i si sóc a casa la remeno un parell de cops. 
 
La vinagreta jo la faig posant els ingredients dins d’un pot de vidre i sacsejar-lo fins que aquesta estigui ben emulsionada, recordeu que cal tastar-la per si heu de rectificar-la. 
 
La serveixo en un plat fondo amb mig ou dur per persona, però si voleu que sembli un plat una mica més elaborat podeu omplir un motllo quadrat d’uns 7 centímetres i coronar-lo amb mig ou dur. Heu de calcular que amb aquestes quantitats us sortiran quatre porcions.

Amanida amb verdures i llavors de carbassa

Prepara una amanida és fàcil, però si voleu deixar de fer la típica de sempre (tomàquet, ceba i enciam) haureu de dedicar-li una mica més de temps. Les possibilitats són infinites, sigueu creatius i no tingueu por. 
 
AMANIDA AMB VERDURES I LLAVORS DE CARBASSA 
 
Ingredients: 80 o 100 grams de fulles verdes (enciam, escarola, espinacs…), 1 carbassó, 1 pebrot vermell escalivat, 1 tomàquet, 30 grams de llavors de carbassa, oli d’oliva, vinagre o suc de llimona, sal, un polsim de pebre negra mòlt, 1 cullerada de cafè de mostassa de Dijon. 
 
Abans que res us suggereixo que prepareu tots els ingredients, doncs així després només els haureu de barrejar i amanir amb la vinagreta. 
Si podeu escaliveu el pebrot, preferentment, a la brasa, o al forn. Traureu la pell i les llavors, el tallareu a tires llargues i reservareu. 
Netejareu el sortit de fulles verdes que hàgiu decidit utilitzar i les posareu al bol on servireu l’amanida. 
Rentareu i tallareu el tomàquet a daus i reservareu. Tallareu el carbassó a rodanxes, les coureu a la planxa i quan estiguin cuites les salpebrareu i reservareu. 
Preparareu la vinagreta posant en un pot de vidre: un raig d’oli, el vinagre, la sal, un polsim de pebre i la mostassa, sacsejareu fins que tots els ingredients estiguin ben barrejats. 
Passareu per una paella les llavors de carbassa, sense ni una gota d’oli i amb la paella tapa i quan estiguin enrossides ja podeu apagar el foc. 
 
Quan tingueu tots els ingredients preparats ja podeu afegir-los al bol, barrejar amb cura, vesar-hi la vinagreta, tornar a barrejar i servir. 
 
NOTA.- Heu de calcular per dos persones i entre escalivar i preparar tots els ingredients uns 40 o 50 minuts.

Lloms de lluç amb salsa d’olives negres

No hi ha res més saludable i poc innovador que un llom lluç a la planxa, però la salsa d’olives negres li dóna un contrapunt especial. M’agrada completar la recepta amb unes patates bullides amb la pell, però tampoc em desagrada amb qualsevol verdura al vapor como ara: bròquil, pèsols, mongeta tendra, etc. 
 
LLOMS DE LLUÇ AMB SALSA D’OLIVES NEGRES 
 
Ingredients: 4 lloms de lluç (150 grams sense espines), 4 cullerades soperes d’olives negres sense pinyol, 4 filets d’anxoves amb l’oli (escorregut), 8 cullerades soperes d’oli d’oli, 2 cullerades soperes de vinagre, sal, pebre i oli d’oliva. 
Opcional: 4 patates d’uns 100 grams cada una.
 
Posareu les olives negres sense pinyol, les anxoves, l’oli, el vinagre i un polsim de pebre negra mòlt dins el got de la batedora i triturareu, tastareu per si cal rectificar i reservareu. 
 
Posareu unes gotes d’oli a la planxa on coureu el peix, l’escalfareu al foc, salpebrareu els lloms de lluc i quan la planxa sigui ben calenta hi posareu el peix per la banda de la pell, uns dos minuts, baixareu la intensitat del foc, donareu la volta al peix i deixareu que s’acabi de coure. Heu de servir el peix sempre calent, això és important i mai l’heu de coure massa. 
 
PATATES.- Rentareu molt bé les patates, doncs les courem amb la pel. Posareu una olla al foc amb abundant aigua i un pessic de sal i quan comenci a bullir hi afegireu les patates, baixareu el foc i les deixareu un 30 minuts. Les escorrereu, les pelareu i les tallareu a rodanxes de mig centímetre i les repartireu en forma d’espiral (o la que més us agradi) en una safata.

Sopa d’espàrrecs de marge

M’agraden moltíssim, els cuino de maneres diverses i no us explicareu totes les seves virtuts, dons són infinites i ben segur que ja les coneixeu. Els (Asparagus acutifolius aphyllus) són els llargs i prims que podem recollir a la primavera als boscos mediterranis i són els de gust més intens. Els que normalment comprem al mercat son de cultiu i tenen el moment de màxima esplendor entre abril i juny 
 
SOPA D’ESPÀRRECS DE MARGE 
 
Ingredients: 500 mil·lilitres de brou vegetal, 500 grams d’espàrrecs de marge lliures de la part més dura, 12 cullerades soperes de nata líquida, 2 rovells d’ou, un polsim de sal, sucre i oli d’oliva. 
 
Netejareu el espàrrecs, eliminareu les part més dures, tallareu les puntes més tendres (5 centímetres + o -) i les reservareu. Tallareu el reste d’espàrrecs a rodanxes d’un centímetre de gruix. 
Posareu en una cassola amb aigua, una mica de sucre i sal al foc i quan comenci a bullir hi afegireu el espàrrecs (les puntes no) i quan torni a començar a bullir, els escorrereu. Els posareu una altra vegada a la mateixa cassola, els cobrireu amb el brou vegetal i els deixareu bullir a foc suau uns 15 minuts. 
Passat el temps els triturareu amb l’ajuda una batedora potent, quan ja els tingueu ben triturats hi afegireu la barreja dels dos rovells d’ou que prèviament haureu barrejat amb les sis cullerades de nata líquida i tornareu a batre, fins que tot estigui ben emulsionat. 
 
Tornareu a posar la sopa al foc molt suau, doncs no ha de bullir mai, només ha d’escalfar-se perquè els rovells s’acabin d’espessir i d’emulsionat la sopa. La colareu, hi afegireu les sis cullerades soperes de nata líquida que no havien utilitzat abans, batreu de nou perquè quedi ben fina, tastareu per si cal rectificar i ja tindreu la sopa d’espàrrecs de marge feta. 
 
Saltejareu les puntes d’espàrrecs que hem reservat amb un rajolí d’oli i un polsim de sal en una paella antiadherent, uns cinc minuts. Les posareu al fondo del plat i hi vessareu la sopa a tèbia per damunt. 
 
NOTES.- Podeu utilitzar els espàrrecs sencer a l’hora de fer la sopa i servir-la amb daus de pa torrat, de pernil o formatge de Burgos. També podeu servir-la freda.

Guisat de bacallà, ceba, porro i patata

Aquesta recepta a casa la mare la feia durant la quaresma, però jo exceptuant els mesos de més calor la faig tot l’any. 
 
GUISAT DE BACALLÀ, CEBA, PORRO I PATATA
 
Ingredients: 4 talls de bacallà, 2 ous durs, 250 grams porro, 250 grams de ceba, 500 grams de patata, 2 fulles de llorer, 60 mil·lilitres de Porto o Xerès, 250 mil·lilitres d’aigua o brou vegetal, sal, pebre negra mòlt i oli d’oliva. 
 
El meu consell és que abans que res netegeu i talleu tots el ingredients reservant-los en bols separats. Posareu una cassola al foc amb un bon raig d’oli. El primer ingredients que heu de posar-hi és la ceba tallada petitona i les fulles de llorer, la remenareu sovint i la deixareu coure uns 5 minuts, més o menys, abans d’afegir-hi el porros també tallants menuts, el Porto o Xerès, un polsim de sal i pebre negra mòlt, remenareu i ho deixareu uns 5 minuts més. Finalment ja podeu posar-hi les patates i l’aigua, tapareu la cassola, baixareu el foc al mínim i ho deixareu un 15 minuts com a molt. Heu de donar-hi un cop d’ull de tan en tan per tal que no s’enganxi. El talls de bacallà els hi posareu 5 minuts abans de apagar el foc i els ous durs tallats per la meitat just al apagar el foc. 
 
Inclosa la preparació de les verdures he de calcular que tardareu un hora més o menys. La quantitat és per quatre persones.

Mousse de fetge amb torrades

Aquesta és una recepta que té com a base un producte senzill, però les herbes amb que l’amaniu serà el que li donarà el toc especial i el farà saborós. Amb unes torrades i una bona amanida pot solucionar-vos un sopar. 
 
MOUSSE DE FETGE AMB TORRADES
 
Ingredients: 225 grams de fetge, 75 grams de mantega, 3 cullerades soperes de conyac, 1 gra d’all, sal, pebre i herbes aromàtiques seques i especies. Netejareu molt bé els fetges. Aquests poden ser tots de pollastre o de pollastre i conill. 
 
En un bol barrejareu la sal, el pebre, totes les herbes aromàtiques i les especies que vulgueu posar-hi (no segueixo cap patró, sempre improviso, però una cullerada de cafè de mostassa en pols us la recomano) i el gra d’all picat. 
En el got de la batedora i posareu les cullerades de conyac i la mantega fossa. En la mateixa paella que heu fos la mantega saltejareu el fetges nets i tallats petitons. Quan estiguin daurats hi afegireu la barreja de les herbes i especies i ho deixeu coure uns 3 o 4 minuts sense parar de remenar-ho, heu d’estar alerta, ja que han de quedar al punt -mai cremats, però tampoc crus-. Afegireu els fetges al got on ja hi ha el licor i la mantega. Triturareu fins que tingueu un textura fina i suau. Sobretot no us oblideu de tastar-ho per si ja està al vostra gust o heu de rectificar. 
 L’heu de posar la mousse en un motlo i deixar-la refredar a la nevera. Servir damunt d’unes llesques de pa torrat.

Cebes agredolces

Les cebes agredolces a casa habitualment les utilitzem per acompanyar la carn de porc: a la planxa, a la sal i/o a la graella, però he de dir-vos que les cebes agredolces, gairebé convinent amb qualsevol tipus de carn cuinada com més us agradi, però, suposo que no cal que us digui que queden exclosos els guisats tipus “fricandó”. 
 
CEBES AGREDOLCES 
 
Ingredients: 1 quilo de cebes netes, 150 mil·lilitres de vinagre de vi blanc, 150 mil·lilitres d’aigua, 150 mil·lilitres de vi blanc, 50 grams de panses de Corint, 600 grams de sucre i cullerada petita de sal. 
 
Netejareu les cebes, si podeu treballeu amb la de Figueres que són més dolces, i les tallareu ben fines a juliana. Les coureu tapades en una cassola amb el vinagre, l’aigua i el vi durant uns 45 minuts fins que la seva estigui ben cuita. Mentre es cou la ceba posareu en remull les panses de Corint. 
Un cop la ceba a estigui cuita hi afegireu el sucre, les panses escorregudes i la sal, remenareu i ho deixareu coure 1 hora més o menys fins que el suc s’hagi espessit i hagi agafat color. 
 
M’agrada servir-la calenta, ja que està molt més bona que freda de la nevera. Como no tinc microones poso en un pot, vol…de vidre la quantitat de salsa que necessito i l’escalfo al bany Maria. 
 
NOTA.- La ceba de Figueres és més dolça, però podeu utilitzar-ne qualsevol altra, inclús barrejar-les. A la nevera us aguantarà algunes setmanes, però a casa mai he pogut comprovar els dies, ja que desapareix ràpid.

Pastís d’espècies

Sembla estrany com el polsim d’unes especies ben seleccionades poden donar un resultat tan fantàstic. La base d’aquest pastís és la que tots coneixem com “el pastis de iogurt”, però lleugerament modificada. Guardat en una capsa metàl·lica de galetes aguanta molt bé uns dies, però a casa mai ha tingut temps d’assecar-se. 
 
PASTÍS D’ESPÈCIES 
 
Ingredients: 250 grams de farina, 250 grams de sucre, 4 ous, 1 sobre de llevat en pols, 100 mil·lilitres de llet, 50 mil·lilitres d’oli i espècies. Especies: 5,00 ml. gingebre en pols, 2,50 ml. canyella, 1,25 ml. curri, 1,25 ml cúrcuma. 
Opció decoració: sucre llustre. 
 
Barrejareu en un bol la farina, el llevat, les espècies i reservareu. En un altre bol barrejareu el sucre i els ous fins que tingueu una crema de textura esponjosa i suau, hi afegireu els ingredients líquids i barrejareu bé abans d’afegir-hi el productes secs que heu preparat abans (no oblideu de tamisar-los) remenareu amb energia fins que tingueu una massa ben fina i cremosa. 
Vessareu la massa a un motllo de 25 o 27 centímetres de diàmetre untat amb mantega o folrat amb paper sulfurat i posareu el pastís al forn, escalfat a la temperatura de 180º, durant uns 35 /45 minuts aproximadament. Punxareu amb una broqueta i si aquesta us surt seca vol dir que ja està cuit. El deixareu refredar dins del motllo uns 10 minuts abans de desemmotllar-lo, després el deixareu refredar del tot damunt d’una reixeta. 
Podeu empolsar-lo amb sucre llustre. Heu de calcular que us sortiran unes 12 porcions i el temps que necessitareu per fer-lo és d’uns 60 minuts més o menys. No és complicat de fer, sobretot si us prepareu els ingredients abans de començar. 
 
NOTA.- La mesura de les espècies l’he fet amb un joc de culleres especial cuina.

Peus de porc cruixents i melosos

Com més ens agraden a casa els peus de porc és a la brasa, però des de que vam deixar pagès per retornar a la ciutat, la brasa és va acabar. Vaig llegir el suggeriment de l’Eulàlia Fargas a Facebook de fer-los a la paella, els he fet i estan boníssims. 

PEUS DE PORC CRUIXENTS 

Ingredients: 2 peus de porc cuits partits per la meitat, sal, pebre negra molt, pebre de la Vera i oli d’oliva. 

És bàsic i primordial que el peus de porc cuits que utilitzeu sigui “high class”, doncs és l’èxit d’aquesta recepta, per això us recomano que si no els cuineu vosaltres mateixos a casa, els compreu a una botiga de confiança. 

Amanireu el peus de porc per ambdós costats amb la sal, el pebre negra mòlt i el pebre de la Vera. Posareu un raig d’oli d’oliva a la paella, hi posareu els peus de porc, tapareu i a foc molt fluix deixareu que es vagin enrossit. Us han de quedar cruixents per fora i melosos per dins. 

Les quantitats d’aquest recepta són per a 2 persones. El temps necessari per fer-la (amb el peus cuits) és d’uns 15 minuts i l’he classificat com a súper fàcil. 

NOTA.- Per girar-los heu de treure la paella del foc i esperar un moment abans de destapar-la.