Torró de xocolata i avellanes acaramel·lades
in POSTRES on de desembre 18, 2015
Per Nadal fer un menú equilibrat, saludable, tradicional… i complaent amb tots els membres d’una família no és una tasca fàcil, però cal intentar-ho i no defallir. Per no caure en els excessos, respecte als torrons, sempre faig barres petites i en una quantitat proporcional al nombre de comensals que s’asseuran a taula.
TORRÓ DE XOCOLATA I AVELLANES ACARAMEL·LADES
Ingredients: 500 grams de praliné d’avellana o ametlla, 300 grams de cobertura de xocolata negra, 130 grams d’avellanes torrades, 75 grams de sucre, 5 grams de mantega, canyella en pols.
Decoració opcional: canyella en rama, cacau en pols i sucre caramel picat.
Poseu el sucre en un cassó al foc, quan està a punt de caramel afegiu-hi la mantega, remeneu, incorporeu-hi les avellanes ben calents i remeneu sense parar un parell de minuts. Veseu damunt del marbre de la cuina que haureu untat amb un rajolí d’oli i separeu les avellanes que hagin quedat enganxades unes amb les altres. Reserveu les avellanes en un plat i en un altre recipient poseu-hi tots els bocins de sucre caramel·litzat que hagin quedat, doncs els utilitzarem més tard per la decoració del torró.
Barregeu el praliné d’avellanes, la cobertura de xocolata tèbia i un bon polsim de canyella en pols, remeneu fins que els ingredients estiguin ben incorporats uns amb els altres, afegiu-hi les avellanes acaramel·lades, barregeu de nou i ja podeu omplir els motllos que tindreu folrat amb paper sulfurat. Poseu-ho a la nevera fins que estigui quallat.
Segons la mida dels motllos us sortiran 2 o 3 barres de torró. La barra de torró de la foto pesa 335 grams, té 16 centímetres de llarg, 9 centímetres d’ample, 2 centímetres d’alt i està decorada amb cacau en pols, sucre caramel picat i uns brins de canyella en rama.
Jo prefereixo fer-les més petites i així puc decorar-les diferents o regalar-les.
SUGGERIMENTS.- La cobertura de xocolata podeu desfer-la al bany maria o al microones. Si voleu podeu fer meitat de praliné i meitat de cobertura de xocolata.
Galetes de taronja
in GALETES on de desembre 10, 2015
Per mi fer galetes és com viatjar a la infantesa, doncs em recorda quan les feia amb la mare a la cuina de casa. Llavors ningú parlava de calories i comprar mantega per fer-les ja era tot un regal, ja que, almenys, a casa sempre cuinàvem amb oli d’oliva. Si us plau no us amoïneu per les calories, doncs el secret està en menjar-ne una o dos com a màxim.
GALETES DE TARONJA
Ingredients: 250 grams de farina, 125 de mantega, 100 grams de sucre llustre, 50 grams taronja confitada i 1 ou sencer.
Pintar galetes: 1 rovell + 1 cullerada de postre d’aigua.
Escalfareu el forn a 180º de temperatura. Posareu la mantega tova, però no líquida, el sucre, l’ou i la taronja tallada petitona en un bol i ho barrejareu bé abans de afegir-hi la farina tamisada, barrejareu novament fins que tots els ingredients estiguin ben incorporats uns amb els altres, però amb cura de no treballar gaire la massa.
Fareu boletes de 12 o 15 grams cada una i les deixareu damunt del marbre de la cuina o directament a la safata del forn folrada amb paper sulfurat. Per aplanar-les posareu un boci de paper sulfurat damunt de cada boleta i amb l’ajuda d’una pala de fusta pressionareu fins aplanar-les. Abans de posar-les al coure, al forn entre 15 i 17 minuts, les pintareu amb el rovell d’ou barrejat amb la cullerada de postre d’aigua.
Les deixarem refredar abans de posar-les en un pot o capsa. Surten uns 22 / 24 unitats segons la mida de les boletes.
Sípia estofada amb bolets i mongetes del ganxet
in PEIX I MOL·LUSCS on de novembre 26, 2015
M’agrada, sempre que puc, que la majoria dels ingredients que intervenen en una recepte siguin de temporada i per això l’estofat de sípia que faig a la tardor no té res a veure amb el que faig a la primavera. La base de l’estofat és més o menys la mateixa, però adaptant-lo a la particularitat de cada estació.
SÍPIA ESTOFADA AMB BOLETS I MONGETES DEL GANXET
Ingredients: 1 quilo de sípia neta, 250 grams de mongetes del ganxet escorregudes, 1 ceba gran, 20 grams de bolets secs, 3 pebre caiena, 6 cullerades soperes de tomàquet ratllat, 25 grams d’ametlla torrada, 3 grans d’all de Belltall, 70 mil·ligrams de vi ranci o similar, sal, pebre, oli i julivert.
Posareu els bolets secs en remull. Rentareu la sípia, la tallareu a trossos i la deixareu escórrer. Posareu unes gotes d’oli a la cassola i quan estigui calent hi afegireu la sípia, la deixareu coure en el seu propi suc uns 10 minuts. Passat aquests minuts hi incorporareu la ceba tallada i els pebres de caiena i la deixareu coure uns 10 minuts més abans d’afegir-hi el tomàquet. Mentrestant fer una picada amb els alls i les ametlles torrades fins que tingueu una pasta que barrejareu amb el vi ranci o similar. Vessareu la picada a la cassola, salpebrareu, remenareu bé i ho deixareu passar uns minuts abans d’incorporar-hi els bolets remullats, però escorreguts, remenareu, baixareu el foc al mínim, tapareu i ho deixareu coure uns 20 minuts. A la meitat de la cocció ho tastareu per saber si heu de rectificar de sal.
Les mongetes del ganxet cuites les afegireu (remenant amb cura de no malmetre-les) a la cassola al darrer moment, uns 5 o 6 minuts abans d’apagar el foc. Calculeu que en tindreu per 6 persones.
La servireu en un plat fondo amb un rajolí d’oli i una mica de julivert picat.
SUGGERIMENTS.- No llenceu l’aigua on heu remullat els bolets o la de les mongetes, ja que segurament necessitareu afegir-n’hi a l’estofat, ja que al començament la sípia desprèn bastant d’aigua, però a mesura que passa el temps ella mateix es beu aquesta aigua. Com més gustos sigui el bolet que hi poseu millor, jo l’he fet amb camagroc que malgrat no tenir el nivell del cep, no està gens malament. Si treballeu amb sípia que no sigui fresca el meu consell és que tingueu molta cura amb la sal, doncs no sé molt bé perquè, però acostuma ha quedar més forta de sal.
CAMAGROC.- Cantharellus lutescens
CEP.- Boletus edulis
Làmines de patata amb romaní al forn
in PATATES on de novembre 18, 2015
Diuen que hi han més de 200 tipus de patates oriündes d’Amèrica Central i del Sud i que els espanyols van portar a Europa la Solanum tuberosum resistent i fàcil de cultivar.
Hauríem d’acceptar que les patates, per elles mateixes, no són un problema per la nostra salut, doncs ens aporten energia i vitamina C, però si la manera de com les cuinem.
LÀMINES DE PATATA AMB ROMANÍ AL FORN
Ingredients: 400 grams (+ o -) de patates, sal, pebre, oli i romaní fresc.
Rentareu les patates per eliminar el reste de terra i les eixugareu. Perquè a l’hora de tallar les làmines no es belluguin les patates les escapçareu per la base, ja que així us quedaran ben fixades a la fusta de tallar.
Untareu amb un raig d’oli el fons de la safata i repartireu les làmines corresponent a cada patata en files, posareu una branca de romaní entre cada una d’ells, salpebrareu i ruixareu amb un bon raig d’oli generosament les patates. Posareu la safata al forn esclafat a 180º o 200º de temperatura uns 30 minuts.
Abans de servir-les a taula traureu les branques de romaní que ens han perfumat el plat i com han estan una bona estona al forn no tenen un color gaire bonic i les substituireu per unes de fresques, això és opcionals, ja que és purament estètic. Quantitat per dos persones com a plat principal servit amb una abundant amanida o per a quatre persones com acompanyament de qualsevol vianda.
SUGGERIMENTS.- Treballeu amb patates de temporada i de proximitat, doncs tots hi sortirem beneficiats.
Crema de llimona amb especies
in SALSES on de novembre 11, 2015
De les especies que porta aquesta crema vull ressaltar-ne la vainilla, única per la seva riquesa, profunditat i persistència en el seu sabor.
Aquesta salsa o crema con vulgueu anomenar-la millora tot allò que toca.
M’agrada untar-hi unes torrades de pa a l’hora d’esmorzar, afegir-ne un cullerada de postre a un iogurt, farcir-hi uns profiteroles, lioneses, bunyols, magdalenes, pastís de merengue… i està especialment bona amb formatge.
CREMA DE LLIMONA AMB ESPECIES
Ingredients: 350 grams de sucre, 4 ous batuts i colats, 3 llimones (pell ratllada i suc), 6 claus, 2 anís estrellat, 1 escorça de canyella i ¼ de cullerada de postres de pasta concentrada de vainilla Bourbon.
Opcionals: 100 grams de mantega.
Posareu tots els ingredients en un bol resistent a l’escalfor sobre una olla amb aigua que bulli suaument. Remenareu fins que el sucre estigui desfet. Continuareu remenant durant uns 20 minuts o fins que la salsa s’espesseixi. No deixeu que bulli o us quedarà com ous remenats dolços. La passareu per un colador, omplireu els pots que ja haureu esterilitzat, els deixareu refredar abans de tancar-los i guardar-los a la nevera. Us aguantarà a la nevera entre 2-3 setmanes.
SUGGERIMENTS: Sempre l’havia fet amb mantega, però un dia vaig oblidar-me de posar-la, i des de llavors la faig sense, doncs em permet combinar-la amb més productes, m’agrada més i és menys calòrica.
Farfalle amb pesto de ruca i pinyons
in ARRÒS I PASTA on de novembre 04, 2015
Els farfalle malgrat ser una pasta curta (que d’entrada la prefereixo amb verdures al dente) m’agrada, també, amb salsa, doncs suposo que al quedar-se la salsa entre els plecs dels farfalle la converteix en un tipus de pasta escaient per fer amb ambdós versions –salsa o bocins petitons de verdures al dente-.
La pasta sempre la serveixo com a plat principal acompanya d’una amanida d’hortalisses de temporada.
FARFALLE AMB PESTO DE RUCA I PINYONS
Ingredients: 200 grams de farfalle, 50 grams pesto de ruca, 30 grams de pinyons i Parmesà ratllat.
Posareu a coure els farfalle en una olla amb aigua i sal durant els minuts que us digui el fabricat, però vigileu de no passar-vos amb la cocció, ja que sempre l’heu de coure-la al dente.
En el fons d’un bol o safata on tingueu pensat servir els farfalle hi posareu la salsa pesto de ruca i per damunt hi vesseu els farfalle cuits i escorreguts, però no del tot, ja que una mica d’aigua de la cocció els farà més amorosos, remeneu-los, i ja el podeu servir a taula. En un bol hi posareu els pinyons torrats i en un altre el Parmesà ratllat, doncs així cada comensal es servirà al seu gust. Quantitat per dos persones.
SUGGERIMENTS.- Suposo que ja ho sabeu però una bona manera que la pasta no s’enganxi al fons de l’olla és remenar-la el primer minut, just acabada de vessar a l’olla, fins que arrenqui a bullir de nou l’aigua.
Cigrons amb llenegues
in LLEGUMS on d’octubre 27, 2015
Una de les coses més extraordinàries que el bosc ens regala a la tardor són els bolets. Trobar una lleneguera i omplir el cistell sense bellugar-te, gairebé, del lloc és un autèntic plaer només superat pel moment de menjar-les.
Trobo que on s’han collit els bolets afecta al seu sabor i per això m’agrada treballar, majoritàriament, amb els collits a prop de casa, doncs tenen unes característiques propis, especials i diferenciades en comparació a altres zones del país.
CIGRONS AMB LLENEGUES
Ingredients: 400 grams de cigrons de pot ½ ceba, ½ pell de llimona ratllada, 70 grams (+ o -) de llenegues fresques i netes, 2 grans d’all de Belltall, sal, pebre i oli.
En una paella amb un rajolí d’oli hi fregireu les llenegues tallades a làmines, just abans de traure-les de la paella les salpebreu-les i les reservareu. A la mateixa paella hi fregireu la ceba tallada petitona i la pell ratllada de la llimona durant uns 8 minuts més o menys, heu de remenar-ho sovint. Hi afegireu l’all picat, remenareu i ho deixareu coure uns minuts abans d’incorporar-hi el cigrons directament del pot amb el suc de la cocció que tenen, doncs aquest els fa més melosos i finalment les llenegues que havíeu reservat, remenarem i ho deixareu uns 10 minuts com a màxim a foc baix.
Serviu-los en un plat fondo amb uns brins de cibulet al damunt. Quantitat per a 2 persones com a plat principal i únic que podeu acompanyar d’amanida.
LLENEGA o MOCOSA .- Hygrophorus limacinus
Filet de porc al forn amb especies i pastanagues
in CARN on d’octubre 21, 2015
A casa mengem de tot, però com tenim un hort propi el plats que cuino, majoritàriament, són vegetarians. Això no vol dir que no cuini carn, però en proporció inferior.
FILET DE PORC AL FORN AMB ESPECIES I PASTANAGUES
Ingredients: 300 grams de filet de porc, 350 / 400 grams de pastanagues, 1 cullerada sopera de sucre moreno, 1 cullerada sopera de salsa de soia, gingebre, comí, nou moscada, canyella, sal, pebre, oli i cibulet.
Escalfareu el forn a 200º. Amanireu el filet de porc amb la sal, el pebre i totes les especies que hàgiu seleccionat. Cal fer-ho a consciència perquè el filet s’impregni de tots els sabors, després el deixareu reposar una estona (uns 30 minuts + o -).
Pelareu les pastanagues, les tallareu a lo llarg les salpebrareu i les posareu al fons d’una safata untada amb una mica d’oli. Damunt de les pastanagues hi posareu el filet de porc, tapareu i ho coureu al forn uns 30 minuts.
Abans de tallar-la deixareu reposar uns minuts. Serviu-la amb una mica de cibulet tallada petitona pel damunt, doncs hi dóna un toc fresc. Quantitat per dues persones.
SUGGERIMENTS.- No us passeu amb el temps de cocció, doncs no ha de quedar eixut. Les especies podeu substituir-les per les que més us agradin a vosaltres.
Pastís d’ametlla i llimona
in PASTISSOS on d’octubre 07, 2015
Aquest és un pastís d’inspiració mediterrània, doncs poques coses trobarem més mediterrànies (culinàriament parlant) que l’oli d’oliva, sense oblidar-nos de les ametlles i la llimona.
PASTÍS D’AMETLLA I LLIMONA
Ingredients: 150 grams de farina, 100 grams d’ametlla crua feta pols, 50 grams d’oli d’oliva, 100 grams de sucre, 3 ous, 1 llimona (la pell ratllada), 1 cullerada sopera (aprox. 20ml.) de pasta d'ametlla "Home Chef" i 1 cullerada de postre de llevat en pols.
Escalfareu el forn a 180º. Untareu amb mantega el motllo on vulgueu fer el pastís. Barrejareu l’oli i el sucre fins que tingueu una massa flonja i esponjosa, després hi afegireu, d’un en un, els 3 ous i quan ja ho tingueu tot ben barrejat hi afegireu la pell de llimona ratllada, la pasta d'ametlla "Home Chef" i barrejareu abans d'incorporar-hi la farina i el llevat, barrejareu bé, i finalment hi afegireu les ametlles fetes pols.
Vessareu la massa dins el motllo i el posareu a coure uns 45 minuts aproximadament, doncs dependrà del tipus i mida del motllo que utilitzeu. Per això a partir de 30 minuts cal estar a l’aguait i punxar-lo per saber com va la cocció.
Quan ja és cuit el traureu del forn, el deixareu refredar abans de treure’l i l’empolsareu amb sucre llustre per sobre abans de servir-lo.
SUGGERIMENTS: Aquest no és un pastís per servir com a postres, però sí que és especialment adient per acompanyar una tassa de té, berenar o esmorzar.
Heu de calcular que no us pujarà gaire o sigui que podeu omplir el motllo ben bé fins una mica més de la meitat. Jo l’he fet en un rodo de 22 centímetres de diàmetre i amb vuit de petits (un d’ells és el de la fotografia) de 8 centímetres de diàmetre que he omplert 2 centímetres com a màxim.
Galetes de mantega i ametlla
in GALETES on de setembre 22, 2015
No us feu enrere per la mantega, doncs estan boníssimes i regalar-se un petit plaer, alguna vegada, no està gens malament. No us haureu de penedir de res si només en mengeu una o dos acompanyades d’una tassa de te o cafè.
GALETES DE MANTEGA I AMETLLA
Ingredients: 200 grams de mantega, 285 grams de farina de rebosteria, 180 grams de sucre llustre, 150 grams ametlla molta, 4 rovells d’ou, 1 cullerada de postre de ratlladura de pell de llimona i 1 d’extracte de vainilla, ¼ de cullerada (1,25ml.) de llevat en pol i de sal.
Batreu en un bol la mantega (a temperatura ambient) per estovar-la i hi afegireu el sucre tamisat, els rovells d’ou, la vainilla, la ratlladura de llimona, l’ametlla ratlla, la farina, també tamisada el llevat i la sal. Barrejareu bé fins que tingueu una massa homogènia. L’embolicareu en paper film i la reservareu a la nevera un parell d’hores ben bé, fins que estigui ben pressa per poder-la treballar.
Traureu la massa de la nevera, fareu boletes de 15 grams cada una, les posareu en una safata i les posareu a la nevera uns 30 minuts més o menys.
Escalfareu el forn a 175º de temperatura i mentrestant (s’escalfa el forn) començareu a preparar la primera safata de galetes: posareu damunt de la safata del forn folrada amb paper sulfurat les boletes i amb un boci de paper sulfurat damunt de cada boleta i amb l’ajuda d’una pala de fusta pressionareu fins aplanar-les, llavors si voleu podeu fer-hi un encuny amb l’ajuda d’un tallador de galetes o qualsevol estri que tingueu a mà i ja podeu coure-les durant 15 o 17 minuts.
Les deixareu refredar abans de posar-les en un pot o capsa. Surten uns 65 / 70 unitats segons la mida de les boletes.
SUGGERIMENTS.- No traieu totes les boletes de la nevera. Traieu-ne tan sols unes 12 o 14 que són les que podreu posar a la safata del forn, doncs així les treballareu millor.
Quiche de Ricotta i tomàquets cirerol
in QUICHES on de setembre 09, 2015
La quiche és un plat especialment adient per solucionar imprevistos, ja que podem fer-la farcida de mil i una cosa. M’agrada experimentar (malgrat no tots els experiments surtin bé) amb els ingredients a l’hora de fer el farcit, però reconec que la combinació de farcit que us proposo en aquesta recepta és més que acceptable, fins i tot diria que molt recomanable, doncs a part de bona és molt bonica de colors.
La Ricotta és un formatge de tipus fresc, granulós i cremós de gust lleugerament dolç que tranquil·lament podeu substituir per recuit / mató.
QUICHE DE RICOTTA I TOMÀQUETS CIREROL
Ingredients: 1 massa brisa de 230 grams, 250 grams de formatge Ricotta, 250 o 300 grams de tomàquets cirerol, 1 ceba (200 grams + o -), 3 ous, 3 cullerades soperes de llet, 10 o 12 grams d’alfàbrega fresca, sal, pebre i oli.
Escalfeu el forn i seguint les indicacions del fabricant coure la massa brisa, jo cobreixo el fons amb un paper i damunt hi poso cigrons secs (qualsevol altra llegum serveix, podeu guardar-la i tornar-la a utilitzar) perquè la massa quedi plana i no s’infli. Passat 20 minuts trec el paper i els cigrons que cobreixen el fondo i la torno a posar al forn un cinc minuts.
Mentre es cou la massa brisa al forn hi ha temps de preparar el farcit de la quiche. Renteu, eixugareu el tomàquets cirerol i els reservareu. En una paella amb un rajolí d’oli coureu la ceba tallada a bocins petits i reservareu.
Batreu lleugerament els ous, els barrejareu amb el formatge Ricotta, la ceba cuita, la llet, l’alfàbrega tallada petitona, un polsim de sal i pebre i amb la barreja de tots els ingredients omplireu el motllo de massa brisa, que ja haureu tret del forn, repartint-hi pel damunt els tomàquets cirerol que enfonsareu una mica. La coureu al forn escalfat a 180º entre 35/45 minuts.
La mida del motllo és de de 28 centímetres. Calculeu per 6 o 8 persones com a primer plat i per 4 persones com a plat principal, en ambdós opcions sempre acompanyada d’una amanida. Millor servir-la acabada de fer o tèbia, però mai freda, almenys pel meu gust.
Tomàquet.- Cherry Pera Angelle.
Formatge Ricotta.- Recuit / mató.
Salsa de tomàquets cherry confitats
in SALSES on de setembre 03, 2015
Sembla mentida la quantitat de tomàquets que poden produir un parell de tomaqueres cirerol. Aquest any van plantat tres varietats i la que més tomàquets ha fet ha estat la Cherry Pera Angelle. Aquesta salsa és d’aquelles que transforma qualsevol plat bàsic en un de superior.
SALSA DE TOMÀQUETS CHERRY CONFITATS
Ingredients: tomàquets i sucre.
Fareu un petita incisió en forma de creu a cada un dels tomàquets, els escaldareu, els hi traureu la pell i els pesareu per saber la proporció de sucre que necessitareu.
Els posareu en una recipient més aviat gran, perquè els tomàquets no us quedin amuntegats, amb una quarta part de sucre (del pes dels tomàquets) i els deixareu macerar a la nevera un dia.
A l’endemà veureu que els tomàquets ha deixat anat una bona quantitat d’aigua que ha desfet i s’ha barrejat amb el sucre, aquest és el nostre almívar. Omplireu els pots de vidre amb molta cura de no malmetre els tomàquets, hi vessareu l’almívar fins cobrir-los, tapareu, els hi fareu un bany Maria d’uns 15 minuts i per últim els deixareu refredar cap per avall.
Podeu servir-la d’acompanyament amb qualsevol vianda (carn o peix blanc) cuinada a la sal, a la planxa o a la brasa; damunt d’una torrada de pa amb formatge Brie o similar està especialment bona; amb pasta curta al dente afegint-hi unes fulles d’alfàbrega; amb formatge fresc com a postre, us sorprendrà gratament… aquestes són algunes idees, però segur que n’hi ha moltes més.
SUGGERIMENTS: Els millor tomàquets per fer aquesta salsa són els petitons coneguts popularment amb el nom de cherry o cirerol. Jo l’he fet amb un tipus de tomàquet pera petitot, però qualsevol varietat us anirà bé. Si sou molt llaminers podeu posar una proporció més alta de sucre per exemple: meitat i meitat, però jo trobo que amb una quarta part n’hi ha més que suficient.
Sempre l’he guardat a la nevera, un parell de mesos ben be, però he de dir que mai ha durat massa més. Aquest any he deixat un pot al rebost per comprovar fins quan es conservarà. Prometo informar-vos al respecte.
Tomàquet.- Cherry Pera Angelle
Remolatxa i ceba al forn
in VERDURES on d’agost 18, 2015
Fa un parell d’anys que a l’hort de cas sembrem remolatxa i estic enamorada del seu magnífic color. Estic descobrint, de mica en mica, que poden cuinar-se de diferents maneres i que com a guarnició són una excel·lent opció.
REMOLATXA I CEBA AL FORN
Ingredients: 400 grams de remolatxa crua i neta, 1 ceba, 4 cullerades de vinagre de balsàmic, 3 cullerades de mel o sucre integral, sal, pebre i oli d’oliva.
Posareu en una safata, que pugui anar al forn, la remolatxa: crua, neta, pelada, tallada a trossos junt amb la ceba tallada a bocins irregulars i els amanireu amb el vinagre balsàmic, l’oli, la mel o sucre integral, la sal i un polsim de pebre. Tapareu la safata i la posareu al forn (escalfat a 180º) durant uns 40 minuts.
Destapareu, remenareu i ho deixareu coure uns 30 minuts més o menys. Quan la remolatxa ja estigui cuita (per saber-ho punxeu-la amb un escuradents) ho traureu del forn, colareu, reservareu la remolatxa i la ceba en un bol i reduireu la salsa.
La salsa reduïda millor posar-la en una gerra al mig de la taula perquè cada comensal pugui servir-se al seu gust. Heu de calcular que com acompanyament en tindreu per unes 4 o 6 persones.
SUGGERIMENT.- Molt adient per servir-la com a guarnició de viandes (carn o peix blanc) cuinades a la sal, a la planxa o a la graella. Poseu-vos guants o unteu-vos les mans amb oli per manipular les remolatxes, ja que tenyeixen
Perucchie amb carbassó i menta
in ARRÒS I PASTA on d’agost 13, 2015
No sé vosaltres, però jo trobo que la pasta de mida gran i curta va molt millor per fer-la amb verdures al dente que la pasta fina i llarga que la prefereixo amb salses. No tinc cap raó científica per afirmar-ho amb rotunditat i segurament és tan sols una mania meva, però així és com a mi m’agrada.
La pasta sempre la serveixo com a plat principal acompanya d’una amanida d’hortalisses de temporada.
PERUCCHIE AMB CARBASSÓ I MENTA
Ingredients: 200 grams de perucchie, 300 grams de carbassó, un bon grapat de menta, sal, pebre, oli i Parmesà ratllat.
Opcional: 3 o 4 grans d’alls de Belltall.
Posareu a coure els perucchie en una olla amb aigua i sal. Al mateix temps posareu al foc, més aviat viu, una cassola amb un raig d’oli generós on hi coureu el carbassons tallats a rodanxes primer i després cada rodanxa en tres o quatre trossos, salpebrareu, remenareu i ho deixareu coure uns tres minuts més o menys, doncs el carbassó us ha de quedar al dente. Just abans d’apagar el foc hi afegireu la menta tallada ben petitona i els alls picats (si heu decidit posar-n’hi), remenareu i hi vessareu els perucchie escorreguts, però no del tot, ja que una mica d’aigua de la cocció els farà més amorosos, damunt; remenareu novament amb cura de no trencar els perucchie i ja podeu servir-los.
El Parmesà ratllat sempre el poso en un bol al mig de la taula, perquè cada comensal es serveixi. Quantitat per dos persones.
SUGGERIMENTS.- Els perucchie també podeu trobar-los amb el nom de radiatori.
Melmelada de meló amb vainilla
in MELMELADES I CONFITURES on d’agost 04, 2015
La vainilla té, al meu entendre, el poder màgic de millorar tot allò que toca i, puc ben assegurar-vos que, encara que sembli estrany, una simple beina ha transformat una melmelada de meló bàsica en una d’extraordinària.
MELMELADA DE MELÓ AMB VAINILLA
Ingredients: 1 quilo net sense pell ni llavors de meló, 500 grams de sucre, 1 llimona el suc i la pell i 1 beina de vainilla o una cullerada de cafè de pasta concentrada de vainilla Bourbon.
Tallareu el meló per la meitat i després a llesques. Traureu les llavors, el tallareu a trossos i anireu controlant-ne el pes. Quan tingueu el quilo de meló el posareu a macerar, tota la nit o un mínim de 4 hores, en una cassola amb el sucre, el suc i la pell de la llimona i la beina de la vainilla oberta per la meitat al llarg.
L’endemà ho posareu a coure a foc suau i quan comenci a bullir, pujareu el foc. Heu de deixar-ho coure entre 20 i 30 minuts, heu de remenar-ho perquè no s’enganxi, fins aconseguir el punt.
Apagareu el foc, traureu la pell de llimona, la beina de vainilla, escumareu i ja podeu omplir el pots.
Per saber si està tirar unes gotes en un plat fred: si quan s’inclina el plat la confitura no rellisca i qualla, vol dir que ja està al punt, si no s’ha de continuar la cocció. Empotar sempre amb calent, en el moment que s’apaga el foc. Els pots s’omplen fins dalt de tot procurant que no hi quedin bombolles, abans de tapar tirar-hi unes gotes de brandi o ginebra i un cop tapats es giren cap per avall per fer el buit. També es poden esterilitzar amb bany maria durant ½ hora. Són el mètodes més senzills i eficaços, perquè la melmelada i /o confitura es conservi durant molt de temps.
SUGGERIMENTS.- Si voleu una melmelada fina, heu de triturar-la just quan comença a bullir, abans de pujar el foc, però recordeu que heu de traure la pell de la lllimona per triturar la polpa del meló i tornar-la a posar després. Si durant la maceració el meló ha deixat anar molt suc podeu eliminar-ne una mica, doncs així no l'haureu de tenir tanta estona al foc perquè agafi el punt. La beina de vainilla podeu tallar-la a trossos petits i posar-ne un a cada pot, doncs li donarà un sabor més intens al meló. Millor esperar un dies abans de començar a menjar qualsevol melmelada o confitura.
Flam de carbassó i menta
in OUS on de juliol 28, 2015
Que jo sàpiga no hi ha res escrit sobre que els flams sempre han de ser dolços, per això us proposo un flam, no dolç, fet amb carbassó i menta molt adient per fer-lo a l’estiu, doncs és lleuger i saludable. És un plat ideal per posar en un bufet lliure i si teniu convidats us el recomano especialment, ja que el podeu el dia abans i així us descarregueu de feina el dia de la reunió familiar o amb amics.
FLAM DE CARBASSÓ I MENTA
Ingredients: 500 grams carbassó net, ratllat i ben escorregut, 6 ous, 50 grams de Parmesà o similar, 200 mil·lilitres de llet, sal, pebre, nou moscada, menta picada petitona (un bon grapat) i mantega.
Opcional: ceba tendra.
Folrareu el fons dels motllos amb un paper sulfurat untat amb mantega sobre els que hi espolsareu formatge Parmesà ratllat o similar, fet això reservareu els motlos fins l’hora d’omplir-los.
Preparareu tots els ingredients abans que res. Ratllareu el carbassó, l’amanireu amb la sal, pebre i nou moscada i l’escorrereu molt i molt bé, doncs aquesta és la clau de l’èxit d’aquest flam.
En un bol barrejareu tots els ingredients: ous batuts, (podeu eliminar algun rovell) formatge ratllat, menta picada petitona, llet i per últim el carbassó ben escorregut, barrejareu, omplireu els motllos, les tapareu amb paper d’alumini i els coureu al bany Maria.
Posareu els motllos (individuals o no) en una safata amb un drap de cotó en el fons, hi vesareu aigua calenta fins que aquesta cobreixi la meitat de les flameres i ho posareu al forn escalfat a 180º entre uns 35 / 45 minuts. Per comprovar si ja estan cuits els heu de punxar amb una agulla fina i si aquesta surt neta vol dir que ja estan. Per desemmotllar-los heu d’esperar que es refredin i millor fer-ho just abans de servir-los passant-hi un ganivet pel lateral del motllo i amb molta cura deixar-los caure damunt d’una safata traient-ne el paper del fons.
Calculeu que amb les quantitats de la recepta us sortiran dos flameres de 12 centímetres de diàmetre per 5 centímetres d’alt, o sigui que en tindreu ben bé per 8 persones. Jo el serveixo com a plat únic amb una abundant, variada i generosa amanida feta amb hortalisses de temporada i una panera amb pa torrat, de llavors… etcètera.
SUGGERIMENTS.- Podeu fer-los un dia per l’altre i reservar-los a la nevera, doncs es guardaren un parell de dies. Recordeu-vos de traure’ls una estona abans de servir-los a taula, perquè no estiguin massa freds. Hi ha vegades que queda una línia d’ou al fons del motllo, com si els ingredients no s’haguessin acabat de barrejar bé, però a mi no em preocupa, ja que trobo que fins hi tot queda bé.
Salsa pesto de ruca
in SALSES on de juliol 14, 2015
Fins fa alguns anys sempre havia associat la paraula pesto a salsa típica i originaria de la Liguria (Itàlia) que té a l’alfàbrega com a principal ingredient, però un dia vaig descobrir que de fet la paraula pesto ve del genovès “pestare” que vol dir picar o moldre en un morter que és la manera en que tradicionalment és preparava aquesta salsa.
Tot i estar bàsicament associada a la pasta no deixeu de provar-la amb pèsols, mongetes tendres, patates al vapor… etcètera, etcètera..
SALSA PESTO DE RUCA
Ingredients: 25 grams de formatge Parmesà, 25 grams de pinyons, 35 grams d’oli, 35 o 40 grams de ruca, 1 gra d’all, sal i pebre negre mòlt.
Triturareu al robot elèctric la ruca, el formatge Parmesà, els pinyons i l’all, hi afegireu l’oli un pessic de sal i un polsim de pebre negre mòlt, barrejareu i tastareu per si cal rectificar. Heu de tenir cura amb la sal, doncs el formatge Parmesà ja juga el paper de la sal.
Amb aquestes quantitats heu de calcular que us sortirà salsa pesto de ruca per quatre o sis persones.
SUGGERIMENTS.- Acostumo ha fer aquesta salsa amb les fulles de la ruca quan la mata està florida i gairebé espigada, doncs és quan té un sabor més fort i aporta a la salsa més potencial.
Flam d’ou amb lavanda
in POSTRES on de juliol 07, 2015
Un no pot viatjar a la Provença i tornar sense haver tastat algunes receptes fetes amb lavanda. No em desagrada utilitzar-la, però sempre amb moderació, ja que per mi, la lavanda, sempre em recorda la colònia que em posaven de petita.
FLAM D’OU AMB LAVANDA
Ingredients: ½ litre de llet, 4 ous sencers, 100 grams de sucre i 2 cullerades soperes de lavanda (fresca o seca).
Opcional: ½ pell de llimona.
Posareu la llet en un cassó al foc amb la lavanda i quan arrenqui a bullir, apagareu el foc, tapareu i ho deixareu reposar fins que es refredi (mínim 15 minuts). Mestre es refreda la llet aprofitareu per cremar el sucre en el fons de les flameres. Posareu ½ cullerada de postre (2,50 grams + o -) de sucre en el fons de cada flamera, les posareu al foc fins que el sucre tingui color caramel i reservareu.
Colareu la llet en un bol on ja hi tindreu el ous i el sucre ben batuts, remenareu, omplireu les flameres amb el sucre cremat en el fons, les tapareu amb paper d’alumini i les posareu a coure al bany Maria.
Posareu les flameres en una safata amb un drap de cotó en el fons, hi vesareu aigua calenta fins que aquesta cobreixi la meitat de les flameres i ho posareu al forn escalfat a 180º entre uns 35 / 45 minuts. Per comprovar si ja estan cuits els heu de punxar amb una agulla fina i si aquesta surt neta vol dir que ja estan. Heu d’esperar que es refredin per desemmotllar-los.
Calculeu que amb les quantitats de la recepta us sortiran entre 6 / 8 flams. La mida de la flamera és de 8 centímetres de diàmetre, però podeu fer-los amb flameres més petites o en un motllo únic de mida gran.
SUGGERIMENTS.- Podeu substituir la lavanda, per romaní, safrà… o qualsevol altra aroma que us vingui de gust o tingueu a l’abast.
Empedrat a les fines herbes
in LLEGUMS on de juny 29, 2015
L'empedrat és un plat, molt complert dietèticament parlant, tradicional de la cuina catalana que es serveix fred. Les mongetes blanques, el bacallà dessalat, les olives negres i l’oli d’oliva són ingredients bàsics i imprescindibles, tots els altres podem adaptar-los al nostre gust o possibilitats. M’agrada amb un bon variat de herbes fresques, molt especialment amb cibulet i sajolida.
EMPEDRAT A LES FINES HERBES
Ingredients: 400 grams de mongetes blanques de Sant Pau cuites ( o qualsevol altre varietat), 200 grams de bacallà dessalat esmicolat, pebrot vermell, pebrot verd, pastanaga, olives negres, herbes fresques (orenga, sajolida, romaní, cibulet…), sal, pebre negre molt, vinagre i oli d’oliva.
Opcional: ceba i tomàquet.
En un bol hi posareu les mongetes cuites, el bacallà dessalat esmicolat (ho fareu amb les mans, doncs encara que sembli mentida fet així queda millor) i les verdures i herbes fresques tallades a ben petitones, salpebrarem i amanirem amb vinagre i un bon raig d’oli d’oliva. Barrejarem i ho deixareu reposar a la nevera fins l’hora de servir. Quantitats per quatre persones.
SUGGERIMENTS: És perfecte fer-lo amb matí per servir a l’hora de dinar, però cal traure’l de la nevera una estona abans, doncs si està molt fred per sabor.
Tonyina marinada amb soia i gingebre
in PEIX I MOL·LUSCS on de juny 17, 2015
A tots aquells que sou poc amants de menjar tonyina fresca, puc assegurar-vos que aquesta recepta us farà canviar d’opinió.
La base d’aquesta marinada és la salsa de soia que sempre dóna un toc asiàtic a qualsevol plat i el gingebre, però un simple gra d’all li aporta una característica molt interessant.
TONYINA MARINADA AMB SOIA I GINGEBRE
Ingredients: 250 grams de tonyina fresca, 2 o 3 cullerades soperes de salsa de soia, gingebre fresc, 2 grans d’all de Belltall, oli i 1 o 2 cullerades soperes de llavors de sèsam.
Opcional: ruca i patates vapor amb la seva pell.
Posareu els talls de tonyina a marinar amb la salsa de soia, el gingebre i els alls tallat a làmines fines a la nevera entre 3 o 4 hores, a la meitat doneu-hi la volta perquè quedin ben amarats per ambdós costats.
Torrareu les llavors de sèsam a foc viu en un paella amb un rajolí d’oli, però no massa, durant 3 minuts més o menys. Heu de vigilar-les i remenar-les de tan en tant perquè no es cremin. Quan ja les tingueu torrades hi afegireu el talls de tonyina escorreguts, però sense les làmines d’all i gingebre. La paella l’heu de tenir ben calent al posar-hi la tonyina, doncs així quedarà ben segellada. El temps de cocció dependrà de com us agradi la tonyina de cuita.
M’agrada servir-la amb unes patates bullides al vapor amb la pell i unes fulles de ruca o enciam fulla de roure amanit amb un raig d’oli d’oliva, però la guarnició podeu decidir-la vosaltres mateixos segons lo que tingueu a mà o us vingui de gust. Les quantitats són per dos persones.
SUGGERIMENTS.- Si utilitzeu una paella que sigui més gran que la mida dels talls de tonyina i cobriu el fons de llavors de sèsam, tindreu llavors de sèsam torrades suficients per ambdós cares. No poseu sal a la tonyina, ja que la salsa de soia ja és salada.
Clafoutis de cireres
in PASTISSOS on de juny 10, 2015
El clafoutis és un espectacular pastís tradicional francès fet amb cireres. El meu consell és que no el feu mai amb cireres sense pinyol, doncs lo realment deliciós d’aquest pastis és el sabor i textura de les cireres senceres. Si els hi traieu el pinyol, lo que esteu fent és un pastís de cireres, però no un “clafoutis de cireres”.
CLAFOUTIS DE CIRERES
Ingredients: 2 ous, 80 grams d’ametlla triturada, 20 grams de farina, 100 grams de sucre, 100 mil·lilitres de llet, 1 cullerada de cafè de pasta concentrada de vainilla Bourbon i 250 o 300 grams de cireres amb pinyol.
Engreixar motllo: mantega i farina.
Opcional: sucre llustre.
Rentareu les cireres, les deixareu escórrer, les eixugareu i reservareu. Batreu els ous amb el sucre, hi afegiu la llet i la vainilla, barrejareu de nou, hi afegireu la ametlla triturada i la farina tamisada i barrejareu fins que tingueu una massa lleugera.
Vessareu la massa en un motllo de 20 centímetres de diàmetre, engreixat amb mantega i espolsat amb farina, repartireu les cireres per tota la superfície i el posareu al forn escalfat a 180º damunt d’una reixa entre 35 - 45 minuts. Per saber si ja està cuit heu de punxar-lo amb un escurades
Traureu el clafoutis del forn i el deixareu refredar a temperatura ambient abans de empolvorar-lo amb sucre llustre. El clafoutis també està deliciosos fresquet, així que si voleu podeu posar-lo a la nevera (tapat amb paper film) i servir-lo com un postre fred. Si us decidiu per la segona opció no hi poseu el sucre llustre fins el moment de servir a taula. Recordeu que és un postre que no aguanta gaire, o sigui que millor consumir-lo en un dia. Amb les quantitats d’aquesta recepta heu de calcular 6 porcions.
SUGGERIMENTS.- Com no és fàcil de traure’l del motllo lo millor és fer-lo en un motllo que es desmunti o bé amb un motllo de ceràmica bonic que pugui anar al forn i després a taula. Quan està el forn la massa puja bastant, no us amoïneu, ja que al traure’l del forn baixarà.
Olivada - Tapenade
in SALSES on de juny 02, 2015
La “tapenade ” és una salsa d’olives que s’acostuma a menjar sobre llesques de pa torrat. Hi ha receptes que porten anxoves i tàperes o ambdós, però la millor recepta (que n’hi ha moltes) és aquella que el gust de les olives no queda amagat per cap altre sabor.
OLIVADA - TAPENADE
Ingredients: 400 grams d’olives negres sense pinyol, 2 grans d’alls de Belltall, 1 cullerada sopera de suc de llimona, oli, pebre i farigola seca (opcional)
Traureu els pinyols de les olives, les triturareu i les posareu en un bol on hi afegireu el suc de la llimona, un polsim de pebre, una mica de farigola seca (opcional), un bon raig d’oli i una part dels grans d’alls picats al morter, barrejareu molt bé i ho tastareu per equilibrar els sabors, ja que el gust de l’all no domini, per això el suggeriment de no posar-hi tots els alls picats de cop, doncs així sempre ho podem rectificar. Quan estigui al vostre gust la posareu en un pot de vidre. A la nevera es guardarà un parell de setmanes.
SUGGERIMENTS.- No la feu mai amb olives comprades sense pinyol, doncs tenen un gust estrany. Com més bones siguin les olives, millor us quedarà l’olivada.
Pennoni amb tomàquet, llavors de fonoll i orenga
in ARRÒS I PASTA on de maig 28, 2015
No hi ha res més agraït que un plat de pasta. Fàcil de fer, ràpid i saludable. Encara que hi hagi quitxalla a casa crec que cal introduir-los a sabors nous com ara les llavors de fonoll i l’orenga entre d’altres. La pasta sempre la serveixo com a plat principal acompanya d’una amanida amb hortalisses de temporada.
PENNONI AMB TOMÀQUET, LLAVORS DE FONOLL I ORENGA
Ingredients: 400 grams de pennoni (macarrons grans), 1 ceba, 3 o 4 grans d’alls de Belltall, 1 pot de tomàquet (800 grams) en conserva sencers, 1 fulla de llorer, 1 cullerada de postre de sucre llustre, 1 cullerada de postre de llavors de fonoll, sal, pebre, oli, fulles fresques d’orenga, 40 grams d’olives negres i formatge Parmesà ratllat.
Posareu un rajolí d’oli en una paella a foc baix, hi afegireu la ceba i la deixareu coure uns 5 -7 minuts, fins que s’estovi, sense posar-se cruixent. Hi afegireu els alls tallats petitons i els deixareu coure un minut més. Finalment hi afegireu els tomàquets, el sucre llustre, la sal, el pebre, la fulla de llorer, les llavors de fonoll i ho deixareu un parell de minuts amb la paella destapada, mentrestant podeu anar trencat els tomàquets sencer a bocins. Tapareu la paella i ho deixareu coure uns 8-10 minuts, apagareu el foc, hi afegireu les olives negres i les fulles d’orenga fresques, remenareu, traureu la fulla de llorer i reservareu.
Mentre es fan la salsa teniu temps de coureu en una olla amb aigua i sal els pennoni, doncs com a molt els haureu de fer 10 minuts, ja que la pasta sempre al dente. Els escorrereu i els vessareu damunt de la salsa de tomàquets, llavors de fonoll, olives negres i fulles d’orenga fresc, remenareu i ja podeu servir-los amb un rajolí d’oli d’oliva pel damunt.
El Parmesà ratllat sempre el poso en un bol al mig de la taula, perquè cada comensal es serveixi. Quantitat per quatre persones.
Lasanya de patata al forn
in PATATES on de maig 20, 2015
Els experts esmenten que una bona lasanya ha de tenir cinc capes i que s’ha de greixar el fons un bon motllo refractari. Fins aquí tot correcte, doncs m’he cenyit a les pautes assenyalades, però el reste (de pautes) les he canviat lleugerament. He substituït les làmines de pasta per làmines de patata; la carn o Ragú per hortalisses; la beixamel per una salsa de nata líquida i rovell d’ou, però el formatge a la superfície exterior l’he mantingut. I malgrat tot això jo crec que està més proper a una lasanya que no a un pastís de patata occità / pâté de Treflas.
LASANYA DE PATATA AL FORN
Ingredients: 500 grams de patates netes, 300 grams cuits d’algun tipus d’hortalisses o bolets de temporada, 30 grams de formatge Parmesà, 1 rovell d’ou, 6 cullerades de nata líquida, sal, pebre i oli.
Opcional: herbes fresques.
Escalfareu el forn a 200 º de temperatura. Rentareu, tallareu petitó i coureu (no cal coure’ls excessivament, doncs després estaran una estona al forn, i millor que no ens quedi un farcit sec) en una paella amb un rajolí d’oli les hortalisses o bolets amb els que hàgiu decidit fer la lasanya. Salpebrareu i hi afegireu (opcional) alguna herba fresca que harmonitzi bé amb el farcit que estigueu preparant.
Mentrestant tallareu a làmines molt fines les patates, us suggereixo que ho feu amb l’ajuda d’una mandolina, les posareu en un bol i les amanireu amb sal, pebre i oli, barrejant-les amb les mans mateix.
Greixareu amb un pinzell untat d’oli el motllo on hàgiu decidit fer la lasanya, i ja podeu començar a muntar-la com més us agradi, però la base i l’ultima de patata. Quan ja la tingueu muntada vesseu-hi pel damunt la nata líquida barrejada amb el rovell d’ou i per últim cobriu-la amb el formatge Parmesà ratllat. L’enfornareu uns 25 minuts (+ o - ) fins que tinguin un color daurat i es vegi ben gratinada.
Amb aquestes quantitats heu de calcular per quatre persones, podeu fer-la amb motllos individual (com l’he fet jo) o en un motllo d’uns 22 centímetres de diàmetre.
Pèsols al pesto d'alfàbrega
in LLEGUMS on de maig 14, 2015
Sembla ser que els pèsols són una de principals llegums que es consumeixen al món. Com totes les llegums, a més de ser una bona font de proteïnes, minerals i fibres són, també, beneficiosos per la terra, ja que fixen el nitrogen al sòl.
Aquesta recepta malgrat la puguem fer durant tot l’any, jo la tinc inclosa a la llista de “receptes cent per cent de primavera”, doncs m’agrada fer-la amb pèsols frescos, acabats de collir, i les primeres fulles d’alfàbrega del jardí.
PÈSOLS AL PESTO D'ALFÀBREGA
Ingredients: 150 grams de pèsols per persona (+ o -) i 1 cullerada sopera de salsa pesto d'alfàbrega.
Bullireu el pèsols al vapor uns 8 minuts com a molt, no us passeu a l’hora de coure’ls, doncs millor que quedin al dente. Els vessareu en un bol on ja hi haureu posat la salsa pesto d'alfàbrega, barrejareu i ho servireu abans que es refredi massa.
SUGGERIMENTS.- Hi ha moltes maneres de fer la salsa pesto d'alfàbrega, si la que feu us queda bona no cal que la canvieu. També podeu utilitzar pèsols congelats, doncs és un dels productes que millor suporten el seu pas pel congelador.
Maduixes amb vainilla i Mascarpone
in POSTRES on de maig 08, 2015
No és un postre lleuger, però és una recepta idònia per aprofitar les maduixes més madures o aquelles que tenen certes imperfeccions, i un versió actualitzada de les “maduixes amb nata”, darrerament tan devaluada.
MADUIXES AMB VAINILLA I MASCARPONE
Ingredients: 500 grams de maduixes, 200 grams de formatge Mascarpone, 40 (20 + 20 ) grams de sucre llustre, 2 clares, 2 cullerades de postre de pasta concentrada vainilla Bourbon i sèsam caramel·litzat o quelcom cruixent.
Traureu els ous de la nevera i el formatge Mascarpone, doncs si estan a temperatura ambient els treballareu millor a l’hora de utilitzar-los.
Rentareu les maduixes, recordeu que heu de treure les fulles després de rentar-les perquè no s’omplin d’aigua, les eixugareu, les tallareu a trossos, les xafareu amb una forquilla i les barrejareu amb la de pasta concentrada de vainilla Bourbon reservant-les a la nevera fins l’hora de muntar la copa.
Munteu les clares a punt de neu. Per fer-ho poseu les clares a temperatura ambient amb un pessic de sal en un bol que no tingui cap reste de greix, ja que llavors no pujaran. Mentre bateu aneu-hi afegint els 20 grams de sucre llustre.
Bateu fins que les clares hagin pujat i us quedi un merengue ben fort i consistent. Barregeu, de manera suau perquè no baixi, el merengue amb el Mascarpone que ja tindreu barrejat amb els altres 20 grams de sucre llustre i reserveu-ho a la nevera fins el moment de muntar.
Poseu al fons de la copa les maduixes xafades, al damunt una cullerada sopera generosa de la “crema de Mascarpone” i un polsim de llavors de sèsam caramel·litzades o quelcom cruixent. Heu de calcular que us sortiran unes 6 copes com les de la fotografia.
SUGGERIMENTS.- Utilitzeu les maduixes més madures, doncs són les més dolces i les que van millor per xafar, mai triturar. No ompliu fins dalt les copes, ja que al introduir la cullera fins al fons per agafar una mica de tot, us vessarà.
Cintes amb espàrrecs de marge i sàlvia
in ARRÒS I PASTA on d’abril 10, 2015
Una pasta de qualitat, unes simples verdures de temporada i unes fulles de sàlvia fresca, per exemple, són els ingredients perfectes per preparar un saludable, fàcil i saborós àpat. Aquesta és una recepta ben senzilla i simple que fareu en un moment, doncs lo més sofisticat és perfumar la mantega amb les fulles de sàlvia.
CINTES AMB ESPÀRRECS DE MARGE I SÀLVIA
Ingredients: 300 grams de cintes, 1 manat d’espàrrecs de marge (150 grams + o – ), 50 grams de mantega, fulles de sàlvia ( 10 grams + o - ), oli, sal, pebre negre mòlt i formatge Parmesà ratllat.
Bullireu els espàrrecs de marge ja nets al vapor, tres o quatre minuts perquè ens quedi al dente. Els deixareu refredar, els tallareu, els posareu a la mateixa safata on els servireu a taula, els amanireu amb sal, pebre i unes gotes d’oli, remenareu i reservareu. Coureu en una olla amb aigua i sal les cintes, i mentre es couen, posareu la mantega i les fulles de sàlvia fresques en un cassó al foc a temperatura baixa-mitja i deixareu que la mantega bulli a poc a poc fins que es dori i absorbeixi tot l’aroma i sabor de la sàlvia.
Vessareu damunt dels espàrrecs de marge amanits que teniu a la safata les cintes i la mantega perfumada amb les fulles de sàlvia, barrejareu bé i ja podeu servir-ho.
Jo aquesta recepta, concretament, la prefereixo sense formatge Parmesà, però sempre podeu posar un bol de formatge Parmesà ratllat al mig de la taula, doncs així cada comensal podrà triar com vol menjar-se les cintes.
SUGGERIMENTS: Les cintes, la pasta en general, sempre al dente i millor no escorre-la del tot, ja que una mica d’aigua ens aporta suavitat i ens ajuda a que no quedi seca. Si no us agrada cuinar amb mantega podeu substituir-la per oli, però, naturalment, el gust no és el mateix.
Pastís de xocolata i maduixa
in PASTISSOS on d’abril 05, 2015
Un pastís de xocolata es mereix fer-lo en un dia especial, doncs diria que no és el clàssic pastís que un fa el divendres per acompanyar el te a lo llarg del cap de setmana o a l’hora d’esmorzar. Lo que millor va, almenys pel meu gust, amb aquest -pastis de xocolata i maduixa- és una copa de cava o un cafè i, sobretot, una llarga, animada… sobretaula amb els convidats.
PASTÍS DE XOCOLATA I MADUIXA
Ingredients: 200 grams de farina, 50 grams de cacau amarg, 250 grams de sucre, 4 ous, 1 sobre de llevat en pols, 100 mil·lilitres de llet, 50 mil·lilitres d’oli i 200 grams de cobertura de xocolata.
Opcional decoració o farcit: melmelada de maduixa, maduixes i menta fresca.
Opcional decoració o farcit: melmelada de maduixa, maduixes i menta fresca.
En un bol Barrejareu el sucre i els ous fins que tingueu una crema de textura esponsoja i suau; hi afegireu els ingredients líquids, barrejareu bé; hi afegireu la farina, el llevat i el cacau amarg -no oblideu de tamisar-ho abans d'afegir-ho a la massa- remenareu amb energia perquè tot quedi ben incorporat i finalment hi afegireu la xocolata desfeta al bany maria i barrejareu fins que tos els ingredients estiguin ben incorporats uns amb els altres.
Vessareu la masa a un motllo untat amb mantega o folrat amb paper sulfurat i posareu el pastís al forn, escalfat a la temperatura de 180º, durant uns 35/45 minuts aproximadament. Punxareu amb una broqueta i si aquesta surt seca vol dir que ja està cuit. El deixareu refredar dins del motllo uns 10 minuts abans de desemmotllar-lo, després el deixareu refredar del toto damunt d'una reixeta.
Tallareu el pastís per la meitat, el farcireu amb la melmelada de maduixa i damunt de cada boci l'adornareu amb una maduixa i una fulleta de menta per donar-hi color i llum.
Amb aquestes quantitats podeu utilitzar un motllo rodó de 25 o 27 centímetres o un de quadrat de 22 o 25 centímetres, en ambdós opcions heu de calcular que us sortiran entre 10 o 12 racions, ben bé.
Vessareu la masa a un motllo untat amb mantega o folrat amb paper sulfurat i posareu el pastís al forn, escalfat a la temperatura de 180º, durant uns 35/45 minuts aproximadament. Punxareu amb una broqueta i si aquesta surt seca vol dir que ja està cuit. El deixareu refredar dins del motllo uns 10 minuts abans de desemmotllar-lo, després el deixareu refredar del toto damunt d'una reixeta.
Tallareu el pastís per la meitat, el farcireu amb la melmelada de maduixa i damunt de cada boci l'adornareu amb una maduixa i una fulleta de menta per donar-hi color i llum.
Amb aquestes quantitats podeu utilitzar un motllo rodó de 25 o 27 centímetres o un de quadrat de 22 o 25 centímetres, en ambdós opcions heu de calcular que us sortiran entre 10 o 12 racions, ben bé.
SUGGERIMENTS.- Si el pastís no us queda ben pla del mig (cosa que a vegades passa) podeu anivellar-lo i els restes reservar-los per posar com a fondo en una copa de gelat per exemple.