Bròquil amb botifarra i escarola
in VERDURES on de febrer 26, 2013
Les verdures d’hivern (cols i bròquils) solen tenir mala fama, suposo que és per l’olor que fan al bullir-les, però no totes tenen aquest problema depen del tipus. Les que cuinem a casa que són del nostre hort no molesten a ningú, puc assegurar-ho, també crec que hi ha la mala costum de bullir les verdures massa temps i potser per això impregnen la casa amb la seva peculiar olor.
Deixeu-me que us recomani que compreu una bona botifarra casolana, ja que la diferència no tan sols serà de gust, doncs una elaboració casolana i tradicional ens assegura una major qualitat en la matèria base. Jo treballo, sempre que puc, amb material de Cal Pagès de l’Espluga de Francolí o Cal Carlí de Verdú, però cada poble té, com a mínim, un obrador de fiar. I pel obsessionats amb el colesterol… estem parlant de 20 grams de botifarra per persona o sigui que no crec que hi hagi cap problema.
BRÒQUIL AMB BOTIFARRA I ESCAROLA
Ingredients: 1 bròquil d’uns 600 grams, 80 grams de botifarra negra casolana, 1 escarola, sal, pebre i oli.
Posarem aigua i una mica de sal en una olla on hi bullirem durant uns 10 minuts el bròquil com a molt, l’escorrerem bé i amb l’ajuda d’un motllo muntarem el timbal i el coronarem amb una mica de botifarra negra casolana esmicolada que haurem passat per la paella (no cal posar-hi oli) i un grapat d’escarola. Hem de calcular que en surten quatre timbals.
Pomes amb mel i nous
in POSTRES AMB FRUITA on de febrer 24, 2013
Aquests és una recepta trampa, ja que darrera d’un presentació una mica elaborada hi ha tota una intenció ¡¡¡s’ha de menjar fruita!!!
POMES AMB MEL I NOUS
Ingredients: 4 pomes, 4 nous, 4 cullerades de mel i suc de llimona.
Peleu les pomes, talleu-les a daus petits i ruixeu-les amb el suc de la llimona, perquè no es tornin negres. Poseu-les en una copa o bol individual i repartiu per sobre un grapadet de nous pelades, ruixeu-les amb un bon rajolí de mel i ja les podeu servir.
Mongetes vermelles amb verdures
in LLEGUMS on de febrer 17, 2013
Quan he vist la foto a la pantalla de l’ordinador he pensat que segurament hauria de comprar-me una cassola nova, ja que l’he vist una mica gastada i envellida, però, que voleu que us digui, fa molt anys que la tinc i com té una mida ideal per a dues persones (el Josep i jo) gairebé cada dia està damunt dels fogons.
Nosaltres les mongetes del nostre hort sempre les collim verdes, però si n’hi ha algunes que es queden amagades i quan les trobes ja són massa granades les guardem com a llavor per l’any vinent. Aquest any passat van recollir-ne moltes i he decidit cuinar-ne una part d’ells.
MONGETES VERMELLES AMB VERDURES
Ingredients: 300 grams mongeta cuita, 2 pastanagues, 1 porro, api, 50 grams de bolets cuits, sal, pebre, sajolida i oli.
Com que aquesta recepta també es pot fer amb mongetes comprades ja cuites no explicaré la tècnica de com coure-les, doncs dono per suposat que ja tothom sap com fer-ho. Remullar-les la nit abans, al endemà posar-les a coure amb aigua freda, foc baix durant un parell d’hores depenent de la classe de mongeta.
Pelar, netejar i tallar a trossos petits, però de diferents formes, totes les verdures. Posar en una cassola de fang una mica d’oli, afegir-hi totes les verdures, salpebrar-les, tapar la cassola i deixar-les coure uns 10 minuts més o menys, afegir-hi les mongetes vermelles cuites, un cullerot de l’aigua on les hem bullit i unes branques de sajolida, tapar la cassola i deixar-ho al foc baix uns 10 minuts més abans de servir-ho. Si les serviu de primer en surten quatre racions, dues com a plat únic.
Les fulles fresques de sajolida resulten més fortes que les seques i no és aconsellable tallar-les o triturar-les, perquè poden amargar. Cal utilitzar-la amb moderació, la sajolida d’aquest recepta és del jardí, que no és tan forta com la de bosc.
Salsa de tomàquets secs i alls escalivats
in SALSES on de febrer 12, 2013
Com ja sabeu tenim hort i un dels problemes més comuns és que fer amb els productes de temporada, ja que si la producció és bona arriba un moment que no saps que fer-ne amb ells. Els tomàquets secs són un clar exemple de com conservar els excedents. Jo n’he fet algun any, però si els he de comprar ho fai a la Casa Gispert de Barcelona, una botiga extraordinària, plena de sabors i curiositats.
SALSA DE TOMÀQUETS SECS I ALLS ESCALIVATS
Ingredients: 20 grams de tomàquets secs, 15 grams d’ametlles crues, 6 grans d’all escalivats, tassa de cafè d’oli, 1 cullerada de cafè de pebre vermell de la Vera i 1 de pebre negre mòlt.
Poseu en remull els tomàquets durant unes quatre hores, escaliveu els grans d’all a la bora del foc, o bé damunt la planxa. Poseu en un bol els tomàquets remullats, escorreguts i tallats a trossos, els grams d’all pellats, les ametlles crues picades, els dos pebres, l’oli i un polsim de sal. Tritureu-ho fins que quedin tots els ingredients ben barrejats i tasteu per si cal rectificar de sal o pebre. Quan estigui al vostre gust poseu-la en un pot de vidre i a la nevera es guardarà unes dues setmanes. Ideal per acompanyar verdures a la brasa o a la planxa.
SUGGERIMENTS: Si voleu que la salsa us quedi molt fina heu de moldre molt fina l’ametlla.
SUGGERIMENTS: Si voleu que la salsa us quedi molt fina heu de moldre molt fina l’ametlla.
Milfulles de codonyat i formatge fresc al romaní
in POSTRES on de febrer 06, 2013
Sempre feia aquest postre amb formatge “ricotta” però actualment el faig amb formatge fresc batut el Pastoret, el trobo molt més lleuger, molt menys calòric i com el fan prop de casa segueixo el pla de cuinar, sempre que puc, però sense obsessionar-me, amb productes “slow food” o de proximitat que és lo mateix.
MILFULLES DE CODONYAT I FORMATGE FRESC AL ROMANÍ
Ingredients: 200 grams de formatge fresc batut, 200 grams de codonyat cuit, 4 cullerades soperes de mel, romaní fresc i aigua.
Farem una infusió amb el romaní fresc que deixarem refredar amb el romaní dintre. Mentrestant muntarem el plat, tallarem el codonyat a làmines molt fines d’uns (4 x 7 centímetres més o menys) i començarem a muntar les milfulles posant una làmina com a base i al damunt una mica de formatge, anirem repetint la mateixa operació fins que hàgim posat quatre làmines de codonyat. Quan tinguem totes les milfulles muntades les posarem a la nevera fins a l’hora de servir.
Barrejarem quatre cullerades de mel soperes amb quatre cullerades soperes de la infusió de romaní (que haurem colat) ho posarem en un cassó i l’hi farem arrancar el bull.
Traurem les milfulles de la nevera, posarem una branca de romaní fresc al damunt i ho ruixarem amb la infusió de romaní i mel tíbia.
Hem de calcular que surten quatre milfulles. No accepten masses canvis d’emplaçament o sigui que millor que les preparem en plats individuals. Si per problemes d’espai a la nevera les hem de muntar en una safata, les hem de posar als plats individuals abans de ruixar-les amb la infusió.
Trinxat d'hivern de col i patata
in PATATES on de febrer 04, 2013
Nosaltres plantem les cols a finals de juliol tal i com ens va dir el Josep de Cal Batlle, quan vam arribar al poble, “si vols bona col planta-la al juliol” vam seguir el seu consell i sempre hem tingut bons resultats. Les cols són agraïdes no necessiten gran dedicació, una regada de tan en tan al principi i si fa un tardor com cal pots oblidar-te d’ells fins el moment de collir-les.
Preparo la col d’hivern de diferents maneres, i sóc conscient que el plat estrella al nostre país és “el trinxat”, però he decidit començar per la base “col i patata”, però amb un toc nou en la forma de presentar-ho.
Preparo la col d’hivern de diferents maneres, i sóc conscient que el plat estrella al nostre país és “el trinxat”, però he decidit començar per la base “col i patata”, però amb un toc nou en la forma de presentar-ho.
TIMBAL DE COL I PATATA
Ingredients: 500 grams de col d’hivern, 200 grams de patates, 40 grams de cansalada curada, sal i oli.
Posarem aigua i una mica de sal en una olla on hi bullirem durant uns 10 minuts la col i les patates. Un cop bullida la verdura l’escorrerem bé, a mi m’agrada fer-la bullir a primera hora del matí i així al migdia està ben escorreguda.
Just abans de muntar el plat, passarem la verdura per la paella, un moment, sols per escalfar-la. Amb l’ajuda d’una anella muntarem el timbal i el coronarem amb una mica de “cansalada curada” que haurem enrossit a la paella amb una punta d’oli d’oliva. Hem de calcular que en surten quatre timbals.