Corona arròs blanc i salvatge amb verdures
in ARRÒS I PASTA on de gener 30, 2013
Ja fa dies que sento parlar de les quantitats de menjar que va a les escombraries i estic horroritzada. La recepta que us proposo avui és una de les moltes que us pot ajudar a l’hora de aprofitar coses soltes que tots tenim a la nevera. El fet de donar-hi una presentació una mica més lluïda és per fer-lo més atractiu i divertit sobretot s’hi ha nens. Sis us plau ¡no més menjar a la brossa!
CORONA D’ARRÒS BLANC I SALVATGE AMB VERDURES
Ingredients: 400 grams arròs cuit, 250 grams de verdures cuites, sal pebre i oli.
Per un motllo corona de 19 centímetres de diàmetre necessitareu les quantitats que us dic al encapçalament de la recepta. Com que la recepta té moltes possibilitats dono les mides dels ingredients ja cuits.
A mi m’agrada fer-la amb una barreja d’arròs blanc i de salvatge, però podeu fer-la amb el tipus d’arròs que més us agradi a vosaltres i que tingueu a mà, lo mateix serveix per les verdures -no us preocupeu amb quines, les que tingueu a la nevera i si estan en fase final, així les aprofitareu- Si voleu donar-hi un toc especial a les verdures podeu afegir-hi pebre de Caiena (un parell d’unitats senceres que heu de traure al final de la cocció) o gingebre ratllat per exemple.
Mentre es bull l’arròs coureu les verdures. Rentareu, tallareu, barrejareu i salpebrareu les verdures i les posareu en una paella amb una mica d’oli i amb el foc baix i la paella tapada les deixareu coure un 15 minuts. Quan ja estiguin cuites hi afegireu l’arròs ho barrejareu molt bé i omplireu el motllo, que haureu untat amb oli perquè el pugueu desemmotllar bé, heu de tenir cura d’omplir el motllo bé perquè nous quedin forats buits. Calculeu per quatre persones o fins a sis si el poseu d’acompanyament.
Crema de carbassa al pebre
in CREMES I SOPES on de gener 28, 2013
Aquesta és una crema molt fàcil, molt bona i molt adient per fer durant l’hivern. M’ha sembla oportú començar per fer la “crema de carbassa base” la més fàcil, però la podem canviar de gust afegint-hi altres ingredients com ara: ceps, curri, foie... Una bona manera de saber que una
crema té la consistència idònea és quan aguanta el guarniment sense
enfonsar-se del tot, necessitem cullera per menjar-nos-la i no tenim la
temptació de veure-la.
CREMA DE CARBASSA AL PEBRE
Ingredients: 500 grams de carbassa neta, ½ ceba, 200 grams patata neta, sal i pebre negre i blanc mòlt.
Pelarem, netejarem i tallarem a trossos tots els ingredients i els bullirem amb aigua amb una mica de sal durant uns 10 minuts. Quan ja estiguin cuits els escorrerem, però guardant l'aigua on els hem bullit. Els posarem en un bol amb una part de l'aigua on els hem bullit, penseu que hi hem d'anar afegint aigua fins obtenir la textura idònea per una crema.
Hem de servir-la ben calenta en un bol amb un polsim de pebre mòlt al moment. Podem calcular per quatre persones.
Carpaccio d’escarxofes amb Parmesà
in AMANIDES, CARPACCIOS on de gener 26, 2013
Aquest plat diria que és més aviat un antipasto tal com diuen els italians que una amanida com l'entem a casa nostra. El nom de carpaccio es perquè l’escarxofa l’he tallat a làmines fines, tan fines com he pogut, doncs la tècnica de preparació denominada carpaccio consisteix en tallar a làmines fines, en principi carn, però que també es pot utilitzar en qualsevol altre aliment com ara verdures o peix. Com l’acompanyament clàssic del carpaccio és el formatge Parmesà, jo m’he cenyit a la tradició.
CARPACCIO D’ESCARXOFES AMB PARMESÀ
Ingredients: 1 escarxofa, 30 grams de Parmesà, julivert, sal, pebre i oli.
Com les carxofes s’oxiden molt ràpid jo us recomano fer-lo just abans de servir. Netegeu, talleu a làmines el màxim de fines l’escarxofa i poseu les làmines en un bol amb aigua i un bon manat de julivert perquè no s’oxidin, mentre les prepareu. Retireu-les de l'aigua, eixugue-les amb un grap de cotó i poseu-les en un plat, salpebreu-les i amaniu-les amb un raig d’oli. Talleu uns encenalls de Parmesà i poseu-los al mig del plat damunt les làmines d’escarxofa.
Amanida d’escarola amb nous, mel i llimona
in AMANIDES on de gener 24, 2013
Les nous són del nogué del veí, totes les altres fulles menys les d’endívia són de l’hort. Si hi ha una varietat que no teniu a mà podeu substituir-la per una altre, però penseu que la idea d’aquest amanida és fer-la amb productes de temporada i de proximitat, per això lo de “slow food” que vol dir, com molt bé sabeu, proper, pròxim, quilòmetre zero…
AMANIDA D’ESCAROLA AMB NOUS, MEL I LLIMONA
Ingredients: 200 grams d’un variat de fulles de: escarola, espinacs, endívies, api, 40 grams de nous, sal, pebre, suc de llimona, mel i oli.
Rentarem ben netes totes les variats de fulles, les centrifugarem per eliminar-ne tota l’agua, les barrejarem amb les mans mateix i les posarem en una safata.
Posarem en un pot de vidre el suc de llimona, la sal, el pebre, l’oli i la mel, tancarem el pot i el sacsejarem fort perquè es barregi bé.
Posarem a la taula la safata amb el variats de fulles, les nous i la vinagreta per separat, deixant que cada d’un es serveix.
Per fer vinagretes, ja sabeu, una part de vinagre en aquest cas de suc de llimona per tres d’oli.
Amb aquestes quantitats, com a primer plat, hem de calcular per a dos persones, i per a quatre si la posem d’acompanyament.
Pit de pollastre farcit de sobrassada
in POLLASTRE I CONILL on de gener 21, 2013
La Mina i en Joan de Mallorca molt entusiastes d’afavorir al màxim els productes propis de la nostra terra, ens van regalar una sobrassada feta segons la tradició. Damunt d’un llesca de pa torrat està molt bona, però vaig pensar que també quedaria molt bé, si l’utilitzava per farcit un pit de pollastre que faig al vapor i que normalment farceixo de olivada-tapenade.
PIT DE POLLASTRE FARCIT DE SOBRESADA
Ingredients: 2 pits de pollastre desossats, 50 grams de sobrassada, sal, pebre i cordill de cuina.
Ingredients amanida: escarola, api, endívies, 10 avellanes crues, sal, pebre, vinagre i oli.
Posarem els pits de pollastre desossats i oberts damunt d’un paper film transparent i els aplanarem amb el corró, els salpebrarem i posarem la meitat de la sobrassada al damunt de cada un d’ells -sense arribat del tot als laterals, hem de deixar un petit marge-, els enrotllarem i els lligarem (com si fos un tall rodó).
Posarem el pits de pollastre enrotllats a la cistella de coure al vapor i els deixarem coure 15 minuts. Mentre els deixem refredar prepararem l’amanida.
Rentarem el sortit de fulles amb que farem l’amanida, les centrifugarem per eliminar-ne l’agua i les tallarem. Picarem al morter les avellanes crues, ens han de quedar trossos irregulars. En una safata posarem les diferents fulles de escarola, endívies i api ja tallades, barrejarem, amanirem i per últim i afegirem el trossos d’avellanes crues.
El temps de preparar l’amanida ja se’ns hauran refredat els pits de pollastre enrotllats, els tallarem a rodanxes de 1 centímetre de gruix i els servirem amb l’amanida. D’aquest plat m’agrada tot: és sa, no té greixos (lo mes calòric, gairebé, lo únic és la sobrassada) i trobo que té uns colors preciosos. La quantitat a casa nostra és de un pit per a dues persona, però ja sé sap que amb això de la gana no hi ha res escrit.
Crema de bròquil amb Parmesà
in CREMES I SOPES on de gener 19, 2013
L’hort a l’hivern és molt agraït, doncs sols cal esperar que el temps acompanyi perquè la collita sigui bona. El bròquils estan que dóna gust mirar-los i la veritat explicar com fer aquesta crema de bròquil gairebé em fa vergonya. Tinc altres receptes fetes amb bròquil, però m’ha sembla adient començar per la més fàcil. Una bona manera de saber que una
crema té la consistència idònea és quan aguanta el guarniment sense
enfonsar-se del tot, necessitem cullera per menjar-nos-la i no tenim la
temptació de veure-la.
CREMA DE BRÒQUIL AMB PARMESÀ
Ingredients: 1 bròquil d’uns 600 grams, ½ ceba, julivert, 15 grams de formatge Parmesà i sal.
Rentarem i tallarem el bròquil, la ceba i el julivert, i els farem bullir durant uns 10 minuts en una olla amb aigua i sal. Els triturarem junt amb el formatge Parmesà fins que tinguem la textura idònea per una crema.
Servirem la crema de bròquil, calenta, en un bol de consomé amb unes fulles de julivert tallades petitones. En surten quatre racions.
Servirem la crema de bròquil, calenta, en un bol de consomé amb unes fulles de julivert tallades petitones. En surten quatre racions.
Cretes de verdures
in ENTREMESOS on de gener 18, 2013
Les crestes “empanadillas” que us explico els he fet amb fredolics que vaig congelar d’un cistell que va regalar-me en Joan de Cal Xelis, però es poden farcir amb lo que vulgueu: d’espinacs, albergínia, carbassó… a vegades com millor queden és improvisant amb restes de verdures que hi ha a la nevera. Sempre s’ha de procurar donar-hi un toc d’algun gust fort, m’explico: el gingebre va molt bé amb l’albergínia; el bitxo amb el carbassó… el formatge Parmesà ens ajudarà gairebé sempre. S’ha de calcular entre 10 o 15 grams de farcit per cada cresta “empanadilla”.
CRESTES DE VERDURES
Ingredients: 16 oblees, 1 ceba, 150 grams de bolets (fredolics) cuits, de pot o congelats, 2 grans d’all, 25 grams de formatge Parmesà, sal, pebre, nou moscada i oli.
Posar en una paella una mica d’oli, quan estigui calent afegir-hi la ceba i deixar-la coure amb el foc baix i la paella tapada fins que estigui transparent, afegir-hi els grans d’all, els bolets, la sal, el pebre i la nou moscada, tapar-ho i deixar-ho coure a foc baix durant uns 15 minuts, remenat-ho de tan en tan. Quan ja estigui cuit afegir-hi el formatge parmesà ratllat i triturar-ho. Amb aquesta barreja omplir les “oblees”, tancar-les i posar-les en una safata que pugui anar al forn untada amb una mica d’oli.
La temperatura del forn a 210º, encesa la part de dalt i baix, la safata al nivell de mig i la durada de cocció uns 20 minuts més o menys. Amb un pinzell pintar amb oli les crestes i deixar-los uns 5 o 10 minuts més al forn, però amb aquest apagat.
M'agrada servir-les com un plat més d'uns entremesos o bé posarles en un bufet lliure, però també com a primer plat acompanyades d’una bona amanida.
Rotllo de patata farcit d’espinacs
in PATATES on de gener 16, 2013
Estem en època d’espinacs i m’he proposat fer-ne diferents receptes, ja que és una verdura molt rica en vitamina A i pel seu contingut en ferro és considera com un aliment de primer ordre. Les patates d’aquest recepta no són del nostre hort, ja que com és petitó no ens dóna l’espai, però les hem comprat a un pagès veí. Els ous són de les dues gallines nostres, que aviat em deixaran sense espinacs… no sé que fer s’han aficionat a ells.
ROTLLO DE PATATA FARCIT D’ESPINACS
Ingredients: 750 grams de patates pelades, 250 grams d’espinacs nets, 12 grams de mantega, 5 fulles de llorer, 3 ous durs (opcionals), sal, pebre, nou moscada i oli.
Abans que res traureu la mantega de la nevera. Pelareu les patates i les bullireu en una olla amb aigua, sal i les fulles de llorer. Quan estiguin les patates cuites, traureu les fulles de llorer, les escorrereu molt bé i les barrejareu amb la mantega fins que tinguem una massa compacta i sense trossos de patata. Posareu la massa damunt d’un paper encerat i amb l’ajuda de les mans l’hi donareu forma de rectangle que tingui (més o menys) 1 centímetre de gruix. Si voleu fer un rotllo amb ou dur i un altre sense heu de repartir la massa i fer dos rectangles, tapeu-los mentre feu els espinacs.
Renteu els espinacs ben nets, centrifugueu-los (cal eliminar el màxim d’aigua) i deixeu-los damunt d’un drap de cotó al marbre de la cuina. En una paella amb una mica d’oli aneu-hi posat els espinacs -els heu d’anar trencant amb les mans mateix-, veureu que en un primer moment sembla que no els hi podreu posar tots, però ja veure com minvant a marxes forçades. Quan ja tingueu tots els espinacs a la paella salpebreu-los i afegiu-hi una mica de nou moscada, remeneu i deixeu coure un 5 minuts com a molt.
Poseu els espinacs damunt d’un dels rectangles de patata i amb l’ajuda del mateix paper encerat aneu cargolant amb molta cura, si voleu servir-lo més tard el podeu embolicar amb el mateix paper i guardar-lo a la nevera. Per fer el rotllo amb els ous durs, simplement heu de posar els ous al mig i fer exactament igual que amb el rotllo sense ou. És una mica més difícil, però res d’altre món. Jo normalment faig les dues versions, si el feu de primer plat podeu calcular-ne per 6 persones, però si el poseu d’acompanyament us en sortiran unes 8 porcions. La salsa que l’hi va millor és la maionesa.
Taronja amb suc de magrana
in POSTRES AMB FRUITA on de gener 14, 2013
L'altre dia vam tornar la caixa buida de taronges al Manel i la Lluïsa i els hi vam portar els pots de melmelada de taronja que segons el nostre acord els hi tocaven, -ells posen les taronges i jo faig la melmelada-.
He de dir que sempre hi sortim guanyant, ja que vaig tornar a casa amb una bona bossa de taronges. Com encara em quedava algunes magranes vaig decidir fer un postre amb ambdós fruites. M’agraden molt juntes, però els seus colors crec que encara m’agraden més que el seu sabor.
TARONJA AMB SUC DE MAGRANA
Ingredients: 4 taronges, 1 magrana, 1 cullerada de postre de sucre.
Partiu la magrana per la meitat, traieu-ne uns quants grans i guardeu-los. Feu el suc de magrana -igual com faríeu el d’una taronja- coleu-lo, afegiu el sucre i remeneu-ho perquè es desfaci bé el sucre.
Peleu les taronges amb un ganivet que talli molt bé, no us ha de quedar gens de blanc. Quan les tingueu pelades, talleu-les a trossos petits i ompliu quatre copes (una taronja per copa) repartiu els grans de magrana que heu guardat entre les quatre copes i tireu-hi un raig del suc de magrana ensucrat pel damunt.
Pollastró amb gingebre
in POLLASTRE I CONILL on de gener 11, 2013
Durant molts anys vaig treballar en el món de la publicitat i la comunicació. Avui mentre fotografiava el plat amb el mig picantó he pensat en els fotògrafs especialistes en fotografiar aliments que eren verdaders artistes de l’engany, ja que tot tenia truco i gairebé res de lo que fotografiaven era apte per menjar. Estic parlant d’una època en que el Photoshop no existia, oi què sembla impossible? doncs és cert, per això era tan important saber com preparar els aliments per tal que tinguessin un aspecte apetitós: els gelats eren maquetes de guix o puré de patata tenyit, la nata espuma de afaitar, les bombolles del cava es feien amb un terrós de sucre... i així fins una llarga llista.
Càmera en mà davant del plat he pensat “el meu no té truc, l’acabo de traure del forn i és el dinar d’avui” o sigui que potser no té un aspecte impecable, però sempre em queda molt bo.
POLLASTRÓ AMB GINGEBRE
Ingredients. 1 pollastró, ½ suc de llimona, ½ suc de taronja, ½ tassa de cafè de conyac, 40 grams de gingebre ratllat, sal, pebre i oli.
Talleu el pollastró a quarts, netegeu-lo, renteu-lo i deixeu-lo escórrer una bona estona. Mentre s’escalfa el forn podeu anar preparant el pollastró: salpebreu els quarts de picantó i poseu-los a la cocotte a la que hi haureu posat una mica d’oli. En un gerra petitona poseu-hi el suc de la llimona i la taronja, el conyac (opcional) i el gingebre ratllat, barrejau-ho i tireu-ho damunt del pollastró, tapeu la cocotte i poseu-la al forn. La temperatura del forn entre 180º o 200º sols la part de baix i durant 45 minuts. Destapeu la cocotte els darrers 15 minuts perquè s’enrosseixin els pollastrons.
Una cocotte és una cassola-olla amb tapa, com la tapa condensa el vapor és ideal per coccions a temperatura baixa i sense necessitat de molt de líquid o olis.
La temperatura i la durada de cocció és orientatiu, ja que dependrà del forn que tingueu, però suposo que com a guia serveix.
Jo crec que amb mig pollastró per persona n’hi ha més que suficient, però ja sé saps que això de la gana no tothom té la mateixa.
Taronges amb sucre i canyella
in POSTRES AMB FRUITA on de gener 09, 2013
Tan sols em quedaven dues taronges de les que ens vàrem regalar el Manel i la Lluïsa, i vaig decidir fer-les tal com les feia la meva mare quan jo era petita -amb sucre i canyella-. Recordo que m’agradaven molt, doncs així no havia de pelar-les, ja que sóc una maniàtica de la part blanca de la taronja i com netejar-les és un… fetes d’aquest manera ja estan netes.
TARONGES AMB SUCRE I CANYELLA
Ingredients: taronges, sucre i canyella mòlta.
Heu de calcular una taronja per persona. Peleu les taronges amb un ganivet que talli molt bé, no us ha de quedar gens de blanc. Quan les tingueu pelades, talleu-les en rodanxes, poseu-les en una safata i ensucreu-les amb un polsim de sucre blanc pel damunt (no cal gaire sucre sols una miqueta) i deixeu-les reposar una hora més o menys. Just abans de servir-les o quan ja estiguin posades a cada un dels plats empolseu-les amb canyella.
Amanida d’escarola amb “croutons” al all
in AMANIDES on de gener 08, 2013
Si teniu hort o treballeu amb productes de temporada, ja sabreu que per no avorrir-se de menjar cada dia lo mateix cal inventar varietats sobre un mateix tema. Nosaltres estem en plena època de l’escarola -entre altres productes- i per això amb l’escarola com a producte principal vaig fent noves amanides.
AMANIDA D’ESCAROLA AMB “CROUTONS” AL ALL
Ingredients: 1 escarola, 30 grams d’olives negres, 1 tassa de “croutons” -pa tallat a daus-, 2 grans d’all de Belltall, oli, vinagre, sal i pebre.
Refregarem un dels grans d’all per la safata on servirem l’amanida i posarem l’escarola ja neta, centrifugada i tallada a trossos junt amb les olives negres.
En una paella petita amb una mica d’oli i posarem el segon gra d’all i el farem enrossir vigilant que no se’ns cremi. El traurem de la paella (el gra d’all) i amb l’oli perfumat amb el gust d’all ja podem posar-hi el “croutons” o daus de pa perquè s’enrosseixin, quan estiguin ben cruixents els afegirem a l’amanida. Aquesta l’hem de tenir ja amanida per poder-la servir tot seguit, doncs és important que els “croutons” no quedin remullats, ja que la gràcia està en el cruixent dels daus de pa.
He de dir-vos que no té molt gust d’all, sols un lleuger toc, però si no en sou gaire amants podeu fer-la sense, i també està molt bona. Depen de la mida de l’escarola, però podeu calcular més o menys per quatre persones.
Espinacs a la catalana
in VERDURES on de gener 04, 2013
Quan tens hort aprens a cuinar els productes de temporada de diferents maneres, doncs per molt que t’agradi una cosa si l’has de menjar-la molt sovint acaba cansant.
Comparteixo la taula d’espinacs de l'hort amb les gallines, de moment n’hi ha per a tots -almenys això espero-, i per divertir-me m’he proposat fer una recepta diferent cada dia que cuini espinacs.
Avui he fet un clàssic dins de la cuina del nostre país, ESPINACS A LA CATALANA, i com a bon clàssic té diferents interpretacions. Jo tinc tres versions: A.- La bàsica: per els clàssics i obcecats amb les calories. B.- La bàsica amb cansalada: per si a la família hi ha gent poc amant del color verd. C.- La bàsica amb cansalada i mongetes seques blanques: per els que sempre tenen un forat buit. Aquests són les meves versions, però vosaltres podeu crear la vostra.
ESPINACS A LA CATALANA AMB CANSALADA
Ingredients: 500 grams d’espinacs frescos, 100 grams de cansalada fresca, 25 grams de panses, 25 grams de pinyons, oli, sal i pebre.
Un cop collits els espinacs aquest és un plat ràpid i senzill de fer. Escaldeu les panses i deixeu-les en remull. Renteu els espinacs ben nets, centrifugueu-los (cal eliminar el màxim d’aigua) i deixeu-los damunt d’un drap de cotó al marbre de la cuina.
Talleu la cansalada, salpebreu-la i feu-la enrossir en una paella gran (27 cm) amb una mica d’oli, un cop enrossida poseu-la en un plat. En la mateixa paella i amb el mateix oli aneu-hi posat els espinacs -els heu d’anar trencant amb les mans mateix-, veureu que en un primer moment sembla que no els hi podreu posar tots, però ja veureu com minven a marxes forçades. Quan ja tingueu tots els espinacs a la paella salpebreu-los, afegiu-hi les panses escorregudes i els pinyons, remeneu i deixeu coure un 5 minuts com a molt.
Podeu posar la cansalada a la paella barrejar-ho i servir-ho tot junt o bé servir els espinacs individualment amb una mica de cansalada per damunt. Amb aquestes quantitats a casa en mengem dues persones.
Pastís Pavlova – Pastís de merengue
in PASTISSOS
Fins fa quatre dies no sabia res del -segons sembla- famosos PASTÍS PAVLOVA en honor a la ballarina russa Anna Pavlova. Havia fet FLAMS D’OU i amb la idea de interrelacionar receptes per tal de no desaprofitar menjar cercava alguna recepta on poder-hi gastar les clares d’ou sobrants. Estava mirant la TV i en un programa de cuina explicaven una versió, senzilla i casolana, del famosos pastís, una jove cuinera anglesa feia referència a -que lo més interessant del pastís era que és podia farcir amb fruites de l’època i acceptava diverses i diferents elaboracions-. Com jo intento treballar sempre amb productes de proximitat vaig pensar que era perfecte, ja que segons la temporada utilitzaria unes o altres fruites.
PASTÍS PAVLOVA – PASTÍS DE MERENGUE
Ingredients merengue: 3 clares d’ou, 75 grams de sucre i 1 cullerada de postre de suc de llimona.
Ingredients farcit d’hivern: 2 pomes, 2 peres, 20 grams de panses, 3 culleres de postre de sucre integral, canyella en pols, vi dolç ( Mistela, Moscatell…), ½ pell de mandarina i un boleta ( 8/10 grams) de mantega.
Poseu el sucre, el suc de llimona i la meitat de les clares en un bol i deixateu-les fins que tingueu un merengue fort, llavors afegiu-hi el reste de les clares i continueu deixatant-les fins que quedin completament dures, ja sabeu el truc per comprovar-ho “girar el bol al reves i no han de caure”.
Poseu el merengue, en un paper vegetal untat amb una mica de mantega fent que els laterals quedin més alts -us ha de quedar com un cràter al mig, ja que és on posareu les fruites-. Poseu-ho al forn escalfat a la temperatura de 100 graus durant una hora, cal estar a l’aguait amb la temperatura del forn per no cremar-lo, millor que sigui més aviat baixa i compensar-ho amb més estona que no al reves. Heu de deixar-lo refredar dins del forn amb la porta entreoberta.
Mentre és fa el merengue teniu temps de fer el farcit de fruites, ja us he comentat que segons cada època podeu fer-ne un de diferent. El de la fotografia l’he denominat d’hivern, i lo primer que heu de fer és pelar les fruites i tallar-les a octaus, posareu un caso al foc amb la boleta de mantega, les fruites tallades, les panses remullades en el vi dolç, el sucre, la canyella, el vi dolç i la pell de mandarina tallada petitona i sense gens de part blanca i ho deixareu coure a foc baix, heu de remenar-ho sovint perquè no s’enganxi. Colar-ho i deixar-ho escórrer una estona.
Quan el merengue estigui fred, poseu-lo en una safata i ompliu el “cràter” amb les fruites procurant que les tires de pell de mandarina quedin pel damunt. Pot ser no m’ha quedat tan sofisticat i glamuros com alguns que he vist en altres blocs de cuina, però puc assegurar-vos que de bo sí que hi ha quedat. Calculeu que n’hi ha per a sis persones.
Si relacioneu aquesta recepta amb el FLAM D’OU o CREMA CATALANA podreu aprofitar els rovells d’ou.
Flam d’ou
in POSTRES
Si us penseu que totes les gallines són iguals aneu molt equivocats, les dues noves que tenim ara, van arribar a casa a finals de setembre, són totalment diferents a totes les altres que hem tingut. Nosaltres les hem comprat al mateix lloc i el galliner on viuen i l’hort on passegen és el de sempre, però aquestes ens han sortir exploradores i rebels, ja que no hi ha manera que facin els ous al ponedor, amb lo que cada dia hem de fer un recorregut per recollir-los, o sigui que tenim dues gallines amb personalitat i caràcter. Però no ens podem queixar, doncs cada una d'ells fa cada dia un ou com toca.
FLAM D’OU
Ingredients: ½ litre de llet, 4 ous sencers, 3 rovells, 200 grams de sucre, ½ pell de llimona i 1 escorça de canyella.
En una olla poseu-hi la llet, la mitja pell de llimona i la canyella, deixeu-ho bullir, traieu-ho del foc i espereu que es refredi. Mestre es refreda la llet aprofiteu per cremar el sucre del fons dels motllos. Poseu 1,25 ml de sucre al fons de cada motlle i col·loqueu-ho sobre el foc fins que agafi color de caramel.
Coleu la llet en un bol i tireu-hi els ous i els rovells batuts i ben barrejats amb el sucre. Un cop ben barrejat, poseu-ho en els motllos que tindreu ja preparats amb sucre cremat al fons.
Coleu la llet en un bol i tireu-hi els ous i els rovells batuts i ben barrejats amb el sucre. Un cop ben barrejat, poseu-ho en els motllos que tindreu ja preparats amb sucre cremat al fons.
Poseu-ho a coure al bany maria en una cassola amb aigua al forn. Per provar si ja estan cuits, punxeu-ho amb una agulla fina i si surt neta ja estan. Per desemmotllar-los espereu que siguin freds.
Temperatura forn 210 º, sols la part de baix i durant 45 minuts. Dependrà del forn que tingueu, però jo crec que com a guia serveix. Necessitareu 6 motllos de 8 cm de diàmetre, aquests flams són de mida generosa, però podeu fer-los en un motllo més petit.
Si relacioneu aquesta recepta amb el PASTÍS PAVLOVA / PASTÍS DE MERENGUE o els AMETLLATS podreu aprofitar les clares d’ou.
Melmelada de taronja
in MELMELADES I CONFITURES on de gener 01, 2013
El Manel i la Lluïsa cada any ens regalen una caixa de taronges. Vivim a la bora uns dels altres, però la diferència d’alçada marca amb força les coses que podem cultivar en els nostres horts, doncs ells al Baix Camp no tenen cap problema amb el cítrics i a la Conca de Barberà -sobretot a la part alta- és impossible. Però tenim un acord des de fa anys, taronges a canvi de melmelada.
MELMELADA DE TARONGES
Ingredients: 1 quilo de taronges i 300 grams de sucre integral.
Rentar molt bé les taronges per eliminar possibles restes de productes químics, si no són de cultiu ecològic.
Posar-les en una olla cobertes d’aigua i bullir-les a foc baix una hora més o menys. Deixar-les escórrer una bona estona, pelar-les, netejar-les de fills blancs i pinyols i guardar-ne la pell d’una o dues, depenent si us agrada trobar-ne més o menys. Triturar les taronges bullides i ben netes i quan les tinguem ja triturades les barrejarem amb el sucre i ho posarem tot en una cassola que a foc baix deixarem que es vagi coent uns 30 minuts, cal remenar-ho de tan en tan. Mentre la melmelada va espessin prepararem les pells de taronges que hem guardat, amb l’ajuda una ganivet els hi traurem tota la part blanca i farem tires molt primes per afegir-les a la melmelada uns 10 o 15 minuts abans d’apagar-ne el foc.
És important vigilar que no s’enganxi i per això cal remenar-ho sovint. Quan creiem que la melmelada ja està apagarem el foc i omplirem el pots (que ja haurem esterilitzats) amb la melmelada encara calenta, ja que així és més fàcil que no ens quedin bombolles d’aire. Els bullirem un 20 minuts al bany maria perquè se’ns conservin bé. Si treballeu amb sucre integral us quedarà més fosca, també podeu fer meitat i meitat. Un suggeriment acostumeu-vos a posar la data al pot.
Posar-les en una olla cobertes d’aigua i bullir-les a foc baix una hora més o menys. Deixar-les escórrer una bona estona, pelar-les, netejar-les de fills blancs i pinyols i guardar-ne la pell d’una o dues, depenent si us agrada trobar-ne més o menys. Triturar les taronges bullides i ben netes i quan les tinguem ja triturades les barrejarem amb el sucre i ho posarem tot en una cassola que a foc baix deixarem que es vagi coent uns 30 minuts, cal remenar-ho de tan en tan. Mentre la melmelada va espessin prepararem les pells de taronges que hem guardat, amb l’ajuda una ganivet els hi traurem tota la part blanca i farem tires molt primes per afegir-les a la melmelada uns 10 o 15 minuts abans d’apagar-ne el foc.
És important vigilar que no s’enganxi i per això cal remenar-ho sovint. Quan creiem que la melmelada ja està apagarem el foc i omplirem el pots (que ja haurem esterilitzats) amb la melmelada encara calenta, ja que així és més fàcil que no ens quedin bombolles d’aire. Els bullirem un 20 minuts al bany maria perquè se’ns conservin bé. Si treballeu amb sucre integral us quedarà més fosca, també podeu fer meitat i meitat. Un suggeriment acostumeu-vos a posar la data al pot.