Magrana amb vi dolç i sucre

La magrana és una fruita típica d’aquest dates, com la majoria de les fruites fresques, conté una gran quantitat d’aigua, així com també una gran quantitat de vitamina C, antioxidants i tanins, que li atorguen efecte antiinflamatori i astringent, que li confereixen aquest sabor amarg tan característic. 

MAGRANA AMB VI DOLÇ I SUCRE 


Ingredients: 1 magrana, 1 cullera de postre de sucre integral i un raig de vi dolç 

Hem de ser cautelosos a l’hora de desgranar la magrana, ja que el seu suc pot tenyir la roba. Partir-la en dos trossos i posar el grans en un bol, vigileu que no us quedi miquetes de pell blanc, doncs pot amargar-nos el plat i tampoc queda gens bonic. Barrejar el grans amb el sucre i el vi dolç i deixar-ho reposar, cal remenar-ho de tan en tan. Si voleu servir-la a l’hora de dinar lo millor és fer-la un parell d’hores abans. Jo aprofito i el dia que vull fer aquest postre també faig una amanida amb magrana. 


Peres al vi


Normalment per aquesta recepta utilitzo un Xipella o Trepat, però qualsevol altra us pot anar bé, ja que lo important és que sigui de la zona, doncs sempre és millor treballar amb un producte de proximitat.

PERES AL VI 



Ingredients: 2 quilos de peres, 500 grams de sucre integral, 1 ampolla de vi, 10 claus, 1 barreta de canyella i una pell de llimona. 

Pelarem les peres, però els hi deixarem les cues. Posarem en una olla gran el vi i les peres junt amb tots els altres ingredients i a foc suau ho farem bullir uns 45 minuts. Traurem les peres i les posarem en un pot de vidre, ho deixarem bullir uns 15 minuts més i ja podrem colar-ho sobre les peres que tenim al pot. Podem servir-les soles o acompanyades amb mato o formatge fresc, jo les prefereixo soles i a temperatura ambient amb una bon raig del vi especiat per sobre. Trobo que aquest és un molt bon postre de cap de setmana de tardor o hivern, ja que després d’una bona caminada al arribar a casa una miqueta del vi especiat calent et recupera el cos i l’esperit.

Patates blaves

Os puc assegurar que no he viatjat a l’altra punta del mon per comprar aquestes patates blaves/violeta, tot el contrari les he trobar al costat de casa dintre lo que podríem anomenar "Slow food" o millor dit: aliments kilòmetre cero o de proximitat, una aptitud que cada dia m’agrada més, i que sense ser-ne una defensora a mort intento posar-la en pràctica sempre que puc. 

Vàrem anar, ja fa dies, al “Mercat de les espècies, productes i artesania” el segon que s'organitzava al poble d’Argençola a vint minuts de casa. En una de les moltes parades uns joves pagesos de Clariana explicaven amb gran entusiasme que, aquelles patates blau/violeta, eren les primeres de la seva collita que posaven a la venda i, tot i el seu preu, vaig decidir comprar-ne algunes. 

Sembla ser que la seva única característica no tan sols és el color sinó també les bones propietats nutricionals, ja que té el doble de antocianina (un antioxidant natural) que li dóna el color; vitamina C; ferro i potassi. El seu gust és bo, jo diria que molt bo, no tenyeix i el temps de cocció l’habitual. 

PATATES BLAVES 


Ingredients: 300 grams de patates, sal, pebre i oli d'oliva

Al ser la primera vegada vaig optar per la recepte més senzilla: bullir-les amb la pell; pelar-les; tallar-les a trossos i amanir-les amb sal, pebre negre i un bon raig d’oli d’oliva. El toc de color que donen a la taula, sobretot a l’estiu, amb una bona amanida de tomàquet amb alfàbrega, una safata amb diferents tipus d’enciam, un bol amb rúcula, encenalls de parmesà i pinyons torrats és molt, però que molt atractiva i suggestiva, de veritat us encoratjo que feu la prova.