Conill amb farigola i orenga

Al jardí de casa tinc un racó amb plantes aromàtiques, però trobo que les silvestres recollides al bosc són més gustoses per això tinc per costum de sortir a caminar amb unes estisores a la butxaca de la jaqueta per collir-ne d’una o de l’altre. L’any passat com va ploure poc (ben al contrari que aquest any) no va estar gens fàcil trobar farigola, ja que era estellosa, seca i amb poca fulla, però un bon pom si que vaig poder recollir-lo. L’orenga sempre em costa més, doncs no creix amb tanta abundància com la farigola, però sempre em queda el del jardí. 

CONILL AMB FARIGOLA I ORENGA


Ingredients: 1 conill, farigola, orenga, sal, pebre i oli. 

Talleu el conill a trossos, netegeu-lo, renteu-lo i deixeu-lo escórrer una bona estona. Mentre s’escalfa el forn podeu anar preparant el conill: salpebreu els trossos de conill per ambdós costats, esmicoleu-hi fulles seques de farigola i orenga per sobre i poseu-los a la cocotte a la que hi haureu posat una mica d’oli. Poseu la cocotte al forn escalfat a 180º o 200º sols la part de baix, entre 45 o 60 minuts. Destapeu la cocotte els darrers 10 minuts perquè s’enrosseixi una mica. 
Una cocotte és una cassola-olla amb tapa, com la tapa condensa el vapor és ideal per coccions a temperatura baixa i sense necessitat de molt de líquid o olis. 
La temperatura i la durada de cocció és orientatiu, ja que dependrà del forn que tingueu, però suposo que com a guia serveix. Calculeu un conill per cinc o sis persones.

Trinxat d’estiu de carbassó i patata

En un bon any de carbassons cal espavilar-se en crear noves receptes per no menjar-los sempre igual. En aquesta recepta d’avui l’hi he posat el nom de “trinxat” per la textura que queda al barrejar tots els ingredients, però aquesta s’ha de servir freda o millor a temperatura ambient. És ideal per preparar-la al matí, deixar-la en un lloc fresc de la cuina, i al migdia sols caldrà muntar el plat.

TRINXAT D'ESTIU DE CARBASSÓ I PATATA


Ingredients: 500 grams de carbassons, 150 grams de patates, 40 grams de cuguls o alls tendres, menta, sal, pebre, oli, 1 ou dur i cansalada curada. 

En una paella amb una mica d’oli hi posarem el carbassons laminats i els cuguls o alls tendres tallats molt petitons, heu de tenir el foc una mica viu, ja que la gràcia és que perdin l’aigua ràpid, salpebrareu i anireu remenant-ho molt sovint perquè no s’enganxi, no us ha de quedar tipus bullit, just abans de tancar el foc afegiu-hi un bon grapat de menta fresca tallada petitona remeneu-ho i ja podeu afegir-hi les patates bullides (millor al vapor) barrejau-ho fins que us quedi una textura tipus els “trinxat” i ja podeu muntar els timbals. Per coronar el timbal jo hi he posat un cercle d’ou dur, sols la clara, plena de encenalls de cansalada curada passada per la paella fins que estigui ben cruixent amb una fulleta de menta, però podeu posar-hi lo que mes us agradi. 
Amb aquestes quantitats heu de calcular per quatre timbals d’un 6 o 7 centímetres de diàmetre, jo els serveixo amb amanida i com a primer plat.

Timbal de carbassó, cuguls i patata

Estic experimentant cuinar amb CUGULS i he de dir-vos que el sabor i aroma que dóna als plats m’agrada molt, però els que no tingueu la possibilitat de trobar-ne podeu substituir-los per alls tendres. 

TIMBAL DE CARBASSÓ, CUGULS I PATATA


Ingredients: 1 quilo de carbassons, 250 grams de patates, 60 grams de cuguls o alls tendres, menta, sal, pebre, oli i enciam fulles de roure.

Pelarem les patates les laminarem i les bullirem al vapor. En una paella amb una mica d’oli hi posarem el carbassons laminats i els cuguls o alls tendres tallats molt petitons, heu de tenir el foc una mica viu, ja que la gràcia és que perdin l’aigua ràpid, salpebrareu i anireu remenant-ho molt sovint perquè no s’enganxi, no us ha de quedar tipus bullit, just abans de tancar el foc afegiu-hi un bon grapat de menta fresca tallada petitona remeneu i ja està apunt per muntar el timbal. 

El timbal jo l’he muntat amb la base del carbassó, cuguls i menta i damunt hi he posat les lamines de patata bullida al vapor amb uns brins de cuguls passats per la paella amb unes gotes d’oli i unes escames de sal, però si voleu podeu fer-ho al inrevés. Per acabar el plat hi he posat unes fulles d’enciam de fulles de roure. Amb aquestes quantitats heu de calcular per quatre timbals de 8 centímetres de diàmetre.

Amanida primavera

La gràcia d’aquest amanida és barrejar tot lo que tinguem a l’hort, sense oblidar-nos de les flors, i amanir-la bé. Suposo que ja sabeu com amanir correctament una amanida, però per si de cas us la recordo: “sal la dels justos, vinagre el dels avars i oli el dels generosos”, val ha dir que jo sempre hi poso un polsim de pebre. 

AMANIDA PRIMAVERA


Ingredients: dos tipus d’enciam, ruca, fulles de remolatxa, raves, flors comestibles, ous durs, sal, pebre, vinagre i oli.

Impossible donar-vos mides com a molt us puc dir que mig ou dur per persona, tot lo altre segons tingueu. Rentar-ho tot molt bé, centrifugar-ho i posar-ho en una safata on puguem barrejar-ho amb les mans, amanir-ho i servir-ho.

Pastís de cireres

Les cireres que han entrar a casa, no han estat del nostre cirerer, doncs ha tingut un any dolent -el cirerer vull dir-. La melmelada la vaig fer amb les cireres de l’hort d’en Lluís Foix i les d’aquesta recepta són d’uns amics que cada any ens obsequien amb una bona caixa. Amb la melmelada feta, amb unes bones menjades de cireres com a postre i amb la caixa encara bastant plena, vaig pensar que m’havia d’aventurar amb el tema pastisseria i rellegint alguns dels llibres que tinc a casa, vaig trobar la recepta d’aquest pastís. 

PASTIS DE CIRERES


Ingredients: 500 grams de cireres, 200 grams de farina, 200, grams de sucre, 60 grams de mantega, 3 ous, ½ vas de llet, 1 cullerada de cafè de llevat en pols, 1 cullerada sopera de licor ( anís o segons cadascú ) i 1cullerada sucre llustre. 

Prepareu un motlle de 27 centímetres de diàmetre que untareu amb mantega si no és antiadherent o també podeu folrar-lo amb paper de forn. 
Traieu els pinyols de les cireres ( ben netes i eixugades) a sobre d’un plat, per anar recollint el suc que fan. En un bol, barregeu-hi el sucre i la mantega, estovada, però no fossa, fins que quedi una pasta ben llisa i cremosa; després aneu-hi afegint, d’un en un, els rovells d’ou, i remeneu-ho amb una espàtula de fusta fins que torni a estar tot ben barrejat. De mica en mica, aneu-hi afegint la farina, el llevat, la llet i el suc que heu recollit de les cireres (si n’han fet), i remeneu-ho perquè quedi tot ben barrejat; finalment, afegiu-hi la cullerada sopera de licor, i torneu-ho a barrejar; queda més aviat una pasta espesa. Deixateu les clares a punt de neu i, quan són ben fortes, afegiu-les a la pasta, i barregeu-ho sense remenar gaire, perquè no es desinflin. Tireu la pasta dins del motlle, repartiu-hi les cireres per sobre (amb el pes s’aniran enfonsant) i poseu-ho a coure uns 45 minuts, aproximadament. Temperatura a 180º, safata forn a nivell baix.
Quan és fred traieu-lo del motlle, poseu-lo sobre uns safata rodona i empolseu-lo amb sucre llustre.

Crema de cuguls o alls tendres

Segurament els que no són d’una zona amb plantacions d’alls descobrireu com jo vaig fer fa molts anys la paraula “cugul” que és com anomenen la gent del territori al “cor, ull, tija.. de l’all”. CUGUL m. Cor de cabeça, és la descripció del diccionari Institut d’Estudis Catalans. Per els que no tingueu possibilitats de trobar cuguls podeu utilitzar alls tendres. Una bona manera de saber que una crema té la consistència idònea és quan aguanta el guarniment sense enfonsar-se del tot, necessitem cullera per menjar-nos-la i no tenim la temptació de veure-la.

CREMA DE CUGULS O ALLS TENDRES 


Ingredients: 1 quilo de carbassó, 300 grams de patates, 250 grams de cuguls o alls tendres, sal i oli. 

Les verdures les he pesat un cop netes i pelades, i com els carbassons són de l’hort no els he pelat per això la crema té un color verd intens. Penseu a reservar-vos uns quants cuguls (la part més blanca) per posar-los damunt la crema. 
Posar un olla amb aigua al foc i quan comenci a bullir afegir-hi totes les verdures i una mica de sal, tapar-la i deixar-ho coure uns 10 minuts. 
Posar les verdures amb una mica de l’aigua d’on les hem cuit en un bol per triturar-les fins obtenir una crema fina, però mai líquida sinó més aviat espesa i amb consistència.
Serviu-la a temperatura ambient amb uns brins de cuguls passats per la paella amb unes gotes d’oli i unes escames de sal. Heu de calcular per unes 6 persones.

Gratinat de patates

La reputació de que les patates engreixen és immerescuda, ja que tot depen de com les cuinem. Aquesta recepta no és del tot light, però si la servim acompanyada d’amanida com a plat principal i únic no està gens malament per seguir una dieta equilibrada.

GRATINAT DE PATATES 


Ingredients: 1 quilo de patates pelades, ½ litre de llet, 2 grans d’all, 75 grams de formatge ratllat, sal, pebre, nou moscada i oli.

Encendreu el forn una ½ hora abans, just al començar a preparar el plat perquè s’escalfi. Pelareu i rentareu les patates, i les tallareu a làmines molt fines que posareu en una safata que pugui anar al forn untada amb una mica d’oli. 
En un cassó poseu-hi la llet, la sal, el pebre, la nou moscada i el grans d’all picats i remeneu-ho amb energia fins que quedi ben barrejat, gairebé sense deixar de remenar tireu-ho damunt les patates, si voleu posar-hi formatge (opcional) feu-ho abans de posar al forn. 
La temperatura del forn a 200º i encesa la part de dalt i baix, la safata al nivell de baix i la durada de cocció uns 45 minuts més o menys, heu de deixar que quedi ben enrossit, ja que el contrast de la capa cruixent del damunt amb la textura suau de les patates de les capes interiors és lo que dóna interès al plat. 
Com a plat principal, servit amb una abundant amanida, us en sortiran quatre racions, i entre 6 i 8 racions si el poseu d’acompanyament.