Coliflor amb salsa beixamel i formatge blau

Sé que no descobreixo res amb aquest recepta, però gratinar una verdura, com ara la coliflor, pot ajudar-nos a que aquesta sigui millor acceptada per la família, sobretot pel mes menuts. Per fer-la més sana us proposo que, no us passeu, amb la salsa beixamel. 
 
COLIFLOR AMB SALSA BEIXAMEL I FORMATGE BLAU
Ingredients: 500 grams de coliflor cuita al vapor, 40 grams de formatge blau, 180 grams de salsa beixamel, oli d’oliva, sal, pebre negra mòlt, nou moscada i formatge tipus “Emental”.
 
Rentareu els brots de la coliflor que ja haureu anant separant i els coure al vapor uns 10 minuts més o menys, doncs us han de quedar “al dente”. Untareu el fondo de l’una safata que pugui anar al forn amb unes gotes d’oli. 
Posareu els brots de coliflor cuits al vapor a la safata, salpebrareu (no us passeu amb la sal, doncs el formatge ja és salat) i hi ratllareu nou moscada abans d’esmicolar-l’hi el formatge blau pel damunt, hi vessareu la salsa beixamel tenint cura que ho cobreixi tot i hi repartireu el formatge tipus “Emental”. 
Posareu la safata al forn escalfat a 200º uns 15-20 minuts segons el tipus de forn que tingueu i els 5 minuts últims heu d’encendre el grill. 
 
Les quantitats d’aquest recepta són per a 2 persones i els temps que necessitareu per fer-la és d’uns 35 minuts com a màxim, si ja teniu la salsa beixamel feta. 
 
NOTES: Millor deixar reposar uns minuts abans de servir, doncs encara que està clar que és un plat per servir calent, no, volem, que ningú es cremi la llengua. 
 
La meva recepta de sala beixamel amb nou moscada la trobareu AQUÍ

Olives Arbequines en conserva

Aquesta recepta com altres que he compartir amb vosaltres té el toc personal de la bona amiga Dolors, esposa de l’Emili Miramunt i mare de lsabel que va deixar-nos a primers d’any. D’ella vaig aprendre moltíssim, però una de les coses més important que va ensenyar-me és que cuinar era un acte d’amor vers aquells per qui es cuina. 
 
OLIVES ARBEQUINES EN CONSERVA 
 
Ingredients: olives Arbequines, aigua embotellada o de pou (sense clor), sal, oli d’oliva, alls, sajolida i llimones 
 
Posareu les olives Arbequines amb aigua durant 9 dies fent canvi d’aigües cada dia per treure l’amargor. 
Passat aquests 9 dies preparareu una dissolució d’aigua i sal marina (9 parts d’aigua per una de sal) i ja podeu començar a empotar les Arbequines. Omplireu el pots amb les olives, l’aigua amb sal, un raig d’oli de oliva, un gra d’all, una branca de sajolida i mitjà rodanxa de llimona. 
Les heu de deixar macerar MÍNIM 3 mesos abans de servir-les. Fa uns dies hem obert un dels pots que ella, la Dolors, va fer l’any passat i estan boníssimes.

Macarrons amb espinacs, panses i Gorgonzola

Aquesta vegada els he fet gratinats, però també podeu no gratinar-los i estan igual de boníssim. 
 
MACARRONS AMB ESPINACS, PANSES I GORGONZOLA 
Ingredients: 300 grams d’espinacs nets, 30 grams de panses de Corint, 60 grams de Gorgonzola, 150 grams de macarrons, oli d’oliva, sal, pebre negra mòlt, nou moscada, formatge tipus “Emental” i mantega. 
 
Renteu els espinacs ben nets, els centrifugareu per eliminar-ne al màxim l’agua i els deixareu damunt un drap de cotó al marbre de la cuina. Una altra opció és comprar una bossa d’espinacs crus a punt per cuinar que trobareu en qualsevol supermercat. Coure els macarrons en una olla amb aigua i sal i mentre es couen preparareu els espinacs. Posareu en una paella unes gotes d’oli d’oliva i, amb el foc més aviat fort, hi anireu posat els espinacs -els heu d’anar trencant amb les mans mateix-. Veureu que en un primer moment sembla que no els hi podreu posar tots, però ja veure com minven a marxes forçades. Abans d’afegir-hi les panses els salpebrareu, hi ratllareu la nou moscada i remenareu bé. Les panses no cal remullar-se, doncs amb l’aigua que deixen anar el espinacs ja s’hidraten. Heu de deixar-los coure uns 5 minuts com a molt. Si malgrat treballar amb un foc viu, no s’evapora tota l’aigua que deixen anar els espinacs heu de colar-los. Posareu els espinacs ben escorreguts (si heu hagut de fer-ho) a la safata on gratinareu els macarrons, repartireu damunt dels espinacs el Gorgonzola trencat a bocins i hi vessareu el macarrons cuits. Ho barrejareu tot molt bé i ja podeu posar-hi el formatge ratllat i uns bocins petitons de mantega. Els gratinareu d’acord a les pautes del vostre forn i ja podreu servir-los. Les quantitats assenyalades són per dos persones com a plat principal acompanyat d’una amanida. 
 
NOTES: Els macarrons, la pasta en general, sempre al dente i millor no escorre’ls del tot, ja que una mica d’aigua ens aporta suavitat i ens ajuda a que no quedi seca.

Canelons de carbassa amb Gorgonzola

Cada casa té la seva manera de fer el canelons i els de l’àvia o la mare, sempre, serà els millors. La mare feia dos tipus de canalons de Sant Esteve i els de verdures. Com recordo molt bé la feinada que suposava per ella fer els de Sant Esteve jo m’he decantat pels de verdures.

 

CANELONS DE CARBASSA AMB GORGONZOLA

Ingredients: 16 canelons precuinades El Pavo, 600 grams de polpa de carbassa cuita al forn, 70 grams de formatge Gorgonzola, 220 grams de salsa beixamel, sal, pebre negra mòlt, d’oli d’oliva, formatge ratllat tipus Emental i mantega.

 

Tallareu la carbassa per la meitat, traure les llavors, fareu unes marques amb un ganivet, la ruixareu amb sal, pebre i oli i la posareu al forn escalfat a 220º uns 35 minuts fins que quan la punxeu amb el ganivet aquest us entri amb facilitat i tingui una textura suau. Traure la carbassa del forn i la deixareu refredar fins que pugueu manipular-la sense cremar-vos. Quan la carbassa s’hagi refredat amb l’ajuda d’una cullera buideu la carbassa, reservareu la polpa i llençareu la pell.

Xafareu la polpa de la carbassa que barrejareu amb el formatge Gorgonzola, tastareu per saber si heu rectificar de sal i pebre i ja poder muntar el canalons que heu bullit o remullat. Jo utilitzo les plaques precuinades de la marca El Pavo, doncs trobo que fa que aquesta recepta sigui molt més fàcil de fer, però podeu fer-los com vulgueu.

Untareu la safata amb unes gotes d’oli d’oliva, hi posareu el canelons, els cobrireu amb la salsa beixamel, el formatge ratllat i uns bocins petitons de mantega.

Els coureu al forn escalfat a 200º uns 15 o 20 minuts segons el tipus de forn que tingueu, recordeu que els últims 5 minuts heu d’encendre el grill. No m’atreveixo ha dir-vos la quantitat de canalons per persona, diria que tres està força bé, però cada casa és un món o sigui que els heu de calcular segons la gana de la vostra família o convidats.

 

NOTES.- La primera és que malgrat que la recepta de tota la vida, la clàssica, diu que s’ha de posar salsa de beixamel al fons de la safata, jo l’unto amb unes gotes d’oli d’oliva, doncs trobo que l’excés de beixamel –almenys pel meu gust- amaga el sabor de farcit i per mi és la part més important dels canalons. La segona cosa que hem de fer és coure la pasta al dente, potser per això m’agraden les plaques precuinades. La tercera és no posar-hi formatges amb massa personalitat, doncs emmascaren el farcit i la salsa beixamel, per això al meu entendre el més aiden és un formatge tipus “Emental”

La meva recepta de sala beixamel amb nou moscada la trobareu AQUÍ.


Salsa beixamel amb nou moscada

La clau per donar una consistència adient a la beixamel és la proporció entre el “roux” (mantega i farina) amb la llet. Les proporcions d’aquest recepta estan calculades per una salsa beixamel que s’utilitzarà per cobrir uns canalons.


SALSA BEIXAMEL AMB NOU MOSCADA


Ingredients: 40 grams de farina, 40 grams de mantega, ½ litre de llet, sal, pebre i nou moscada.

 

Posareu la mantega en una cassola alta o en un casso i amb el foc ben suau la fondreu. Al mateix temps escalfareu la llet amb un polsim de sal i de pebre negra mòlt.

Quan la mantega estigui fossa hi afegireu la farina i amb una vareta de cuina, perquè s’oxigeni la salsa –sense parar de remenar- la deixareu torrar fins que la farina perdi el gust a crua, uns 2 minuts més o menys.  Hi vessareu tota la llet ben calenta i remenareu fins que el “roux” i la llet s’hagin integrat bé, hi ratllareu la nou moscada (al gust) i continuareu remenant, amb la vareta de cuina, sense parar, entre 3 i 5 minuts, fins que la salsa comenci a espessir.

Heu de calcular que la beixamel segueix espessint-se un cop fora del foc o sigui que segons la textura que vulgueu donar-li, l’heu de treure abans o no del foc.

Amb aquesta quantitat en tindreu suficient per cobrir entre 20 / 24 canalons generosament.

 

NOTA.- Hi ha dues coses importants: treballar amb la llet calenta, doncs així evitareu el grumolls i que la farina no us quedi crua.



Patates al forn amb romaní i alls

Diuen que hi han més de 200 tipus de patates oriündes d’Amèrica Central i del Sud i que els espanyols van portar a Europa la Solanum tuberosum resistent i fàcil de cultivar. 

PATATES AL FORN AMB ROMANÍ I ALLS 

Ingredients: 500 grams de patates, sal, pebre, oli, romaní i alls

Posareu una olla amb aigua i sal al foc i mentre s’escalfa: rentareu les patates, les pelareu i les trencareu a bocins mes o menys de la mateixa mida. Quan l’aigua comenci a bullir hi vesareu les patates i les coure entre 10 i 15 minuts segons el tipus de patata que utilitzeu. Les escorrereu i les posareu en una safata que pugui anar al forn. Amanireu les patates calentes encara amb un raig d’oli d’oliva, pebre molts, fulles de romaní (fresc o sec) i uns grans d’all amb la pell tallats en tres o quatre bocins cada un. Remenareu i posareu la safata al forn escalfat a 230 graus uns 45 minuts. Quan porti uns 20 minuts al forn podeu remenar-ho i després de fer-ho pujar la temperatura fins a 250 graus. El temps i temperatura del forn l’heu de ajustar al vostra forn.

Quantitat per dos persones com a plat principal servit amb una abundant amanida o per a quatre persones com acompanyament de qualsevol vianda. 

NOTA.- Treballeu amb patates de temporada i de proximitat, doncs tots hi sortirem beneficiats.

Bacallà amb tomàquet i advocat

És evident que cuino cada dia, però des de que no tinc hort estic menys inspirada. Fa uns dies vam regalar-me un cistella de tomàquets d’una qualitat que difícilment trobem a mercat i amb els darrers vaig inventar-me aquesta recepta. 

BACALLÀ AMB TOMÀQUET I ADVOCAT 

Ingredients: 4 tomàquets, 2 advocat, 4 talls (llom) de bacallà dessalat, ½ ceba tendra, olives negres, 1 llimona, sal, pebre negra mòlt i amb gra, 2 fulles de llorer, julivert i menta fresca. 
Opcional: Daus de pa torrats. 

Bullireu en una cassola amb abundant aigua, uns grans de pebre negra i unes fulles de llorer el bacallà durant uns tres o cinc minuts, l’escorrereu i les posareu a la safata o plat on hàgiu decidit servir-lo. 

Mentre es refreda el bacallà preparareu l’acompanyament. En un bol hi posareu l’advocat tallat a daus i el ruixareu amb els suc de la llimona. Tallareu la ceba a daus ben petitons i els afegireu al bol. Els tomàquets el tallareu a bocins de mida normal, no molt petits, i depenent de quina classe utilitzeu millor traure’n les llavors i els afegireu al bol, junt amb les olives negres i un bon grapat de menta i julivert tallat molt i molt petitó. Salpebrareu, ruixareu amb un bon raig d’oli d’oliva i barrejareu. Amb aquesta amanida cobrireu el bacallà i ja podeu servir-ho. *Opcional: Si us decidiu per afegir-hi daus de pa torrats. Tallareu una o dos llesques de pa de pagès a daus i amb un rajolí d’oli d’oliva els torrareu a la paella. Els posareu en un boll. Així donareu l’opció de decidir que vol o qui no vol pa torrat. 

Les quantitats d’aquest recepta són per a 4 persones i els temps que necessitareu per fer-la és d’uns 30 minuts com a màxim. 

NOTES: Us recomano servir-ho a temperatura ambient, doncs apreciareu millor els sabor i sobretot treball amb productes de qualitat, doncs la gràcia d’aquesta recepta és utilitzar uns bons tomàquets.

Rellom de porc a la papillota

Fa uns dies repassant la carpeta on guardo des de fa moltíssim d’anys receptes que he retallar de diverses revistes vaig trobar-ne una de carn feta a la papillota. Vaig fer-la, vaig rectificar alguna cosa i finalment crec que l’he encertada. Cuinar a la papillota és una tècnica sana i facilíssima de fer, ja que no embruta gens la cuina. 

RELLOM DE PORC A LA PAPILLOTA 

Ingredients: 1 rellom de porc de 300 grams, 2 grans d’all, 2 cullerades d’oli d’oliva, sal, pebre negra mòlt, pebre vermell de la Vera, orenga, farigola… 

Les especies que jo us suggereixo són, això, un suggeriment, però podeu utilitzar-ne d’altres que us agradin més o tingueu a mà. En un plat fondo barrejareu les especies amb els grans d’all xafats i l’oli d’oliva. 
Assecareu el rellom, fareu varies incisions superficials a la carn, l’untareu amb la barreja que teniu preparada, l’embolicareu amb paper film i la deixareu reposar un parell d’hores a la nevera. 

Escalfareu el forn a 200º. Preparareu un full gran de paper sulfurat, posareu el rellom al mig, el ruixareu amb un raig d’oli, tancareu bé la papillota, però sense pressionar molt, doncs l’heu de deixar una mica balder i la posareu al forn uns 30 minuts. 
Heu de deixar reposar la papillota uns 5 minuts, fora del forn, abans d’obrir-la. Talleu el rellom a rodanxes i les servireu en un plat calent ruixades amb una mica del suc de la cocció. Unes verdures (pastanagues petites, pèsols, bròquil…) al vapor és un excel·lent acompanyament. 
Heu de calcular per dos persones. El temps que necessiteu per fer-la són uns 50 minuts –sense comptar el temps de maceració del rellom a la nevera- i l’he classificat com a fàcil. 

NOTA: No puc donar-vos les mides exactes de les especies, doncs no les he mesurat mai. Una bona opció és fer com si amaníssiu directament el rellom, però posant-les al plat. Menys amb la sal i el pebre heu de ser més aviat generosos, doncs el rellom us ha de quedar totalment untat, i així al tallar-lo fa molt bonic el contrast blanc de la carn amb el cercle de color de les especies amb les que heu untat el rellom.

Carxofes, pastanagues i gambes amb curri

D’aquest recepta en vull ressaltar la importància de les proporcions, doncs si us passeu amb el curri, puc assegurar-vos que no la gaudireu, ja que la gràcia està en que pugueu assaborit tots els ingredients, per això parlo de proporció i, un polsim, és un polsim. No diré res de la qualitat dels productes, doncs això és bàsic. 

CARXOFES, PASTANAGUES i GAMBES AMB CURRI 

Ingredients: 4 carxofes, 2 pastanagues, 2 grans d’all, 200 grams de gambes fresques netes, sal, pebre, curri i oli d’oliva. 
Opcional: julivert 

En un bol o plat fondo hi posareu sal, pebre, un polsim de curri i un bon raig d’oli, barrejareu i ja podeu posar-hi les gambes. Heu de remenar-les un parell o tres de vegades perquè quedin impregnades per ambdues cares. Heu de deixar-les macerar entre 45 o 60 minuts. 
Netejareu les carxofes, les tallareu a octaus i les posareu en un bol amb aigua i julivert per evitar que s’ennegreixin. Netejareu les pastanagues i les tallareu a rodanxes no molt gruixudes i pelareu els grans d’alls. 
Amb tot els ingredients preparats ja podeu començar. Posareu una cassola amb un raig d’oli al foc, però amb el foc baix i quan aquest (l’oli) estigui lleugerament calent ja podeu afegir-hi l’all xafat, remenareu un parell de vegades, ho deixareu dos minuts com a molt i ja podeu afegir-hi les carxofes i les pastanagues, salpebrareu, tapareu i ho deixareu coure amb el foc ben baix uns 10 minuts abans de posar-hi les gambes que teníeu macerant. Remenareu, novament, tapareu i passats 3 o 4 minuts pagareu el foc. 
Heu de calcular per dos persones. El temps que necessiteu per fer-la són uns 40 minuts –sense comptar el temps de netejar i macerar les gambes- i l’he classificat com a fàcil. 

NOTA: Les carxofes i les pastanagues us han de quedar al dente. Mai, però mai us passeu amb el temps de cocció de les gambes. Podeu servir-la com a plat únic si l’acompanyeu d’arròs blanc llarg o cous-cous.

Pastís de Panettone

Aquest pastís és un clar exemple que tot pot aprofitar-se i que no val cap excusa per llençar menjar. És fàcil i ràpid de fer com pocs, però hi ha una pauta que no podeu saltar-vos mai, l’heu de servir sempre tebi. Per això jo tinc classificada aquesta recepta com: feta i menjada. 

PASTÍS DE PANETTONE 

Ingredients: 300 grams de Panettone o similar, 4 ous, 100 mil·lilitres de llet d’ametlla i 1 cullerada sopera de pasta concentrada de vainilla Bourbon. 
Opcional: un raig d’Armanyac. 

Esmicolareu el Panettone i el barrejareu amb els ous batuts, la llet d’ametlla i la pasta de vainilla fins que els bocins de Panettone s’hagin impregnat bé de tots ells. 
Vessareu la massa a un motllo folrat amb paper sulfurat untat amb mantega o oli. El posareu al forn, escalfat a la temperatura de 200º, durant uns 20 minuts aproximadament. Punxareu amb una broqueta i si aquesta us surt seca vol dir que ja està cuit. El deixareu refredar dins del motllo uns 10 minuts abans de desemmotllar-lo. 
Jo he utilitzat una motllo rectangular de 26x18x5 centímetres, com aquest és un pastís que no creix podeu omplir del tot el motllo, doncs com a mínim us ha de quedar, ja cuit, d’uns 3 centímetres, ja que així tindreu un esponjós pastís. 
Us suggereixo que el serviu sempre tebi. Acompanyat d’una bola de gelat de vainilla com a postre i tal qual a l’hora del te. 

NOTA: Podeu substituir el Panettone per qualsevol reste de brioxeria seca. Heu de calcular que si utilitzau uns restes poc dolços hi haureu d’afegir sucre. Tingueu cura de no passar-vos amb el temps de cocció, doncs no poc quedar-vos mai sec.

Cigrons amb ceps

Mai he entès l’excusa de “no tinc temps per cuinar”, doncs sempre n’hi ha si sabem triar la recepta segons el temps que tenim. He simplificat al màxim aquesta recepta i podeu fer-la amb uns 20 o 30 minuts, sempre i quan hàgiu tingut la previsió de posar el ceps secs “boletus edulis” en remull una hora abans més o menys. Conclusió: ràpida de fer sí, però no d’improvisar. 

CIGRONS AMB CEPS 

Ingredients: 400 grams de cigrons cuits, 1 ceba, 2 o 3 grans d’all, 15 grams de ceps secs, sal, pebre negre i oli d’oliva. 
Opcional: cibulet 

Posareu en una cassola un raig d’oli, enrossireu lleugerament els grans d’all picat, hi afegireu la ceba tallada petitona, salpebrareu, remenareu, tapareu la cassola i amb el foc ben baix ho deixareu coure un 8 o 10 minuts. Mentrestant escorreu el ceps que teniu en remull –n’heu de reservar l’aigua-, doncs és la clau de l’èxit de la recepta, els tallareu ben petitons i els afegireu a la cassola amb un bon raig de l’aigua on els remullat, remenareu, tapareu i després d’una 5 minuts més o menys i vessareu els cigrons, tornareu a remenareu, tapareu la cassola i ho deixareu 5 o 7 minuts més abans d’apagar el foc. És important que en el moment que afegiu el cigrons a la cassola comproveu si cal afegir-hi una mica més d’aigua d’on hem remullat els ceps, ja que aquesta és una recepta de les que denominaríem “caldosa”. Al meu entendre lo millor és servir-los en un plat fondo amb uns brins de cibulet al damunt. 

Heu de calcular per dos persones com a plat únic. El temps que necessiteu per fer-la són uns 30 minuts i l’he classificat com a fàcil. 

NOTA.- Quan dic cigrons cuits, naturalment, em refereixo als comprats a la botiga de llegums cuits de confiança. No tinc res en contra els de pot i podeu fer la recepta igualment, però us recomano que seleccioneu una marca de qualitat, doncs la filosofia de la recepta és: pocs ingredients, però de qualitat i si poden ser de proximitat, molt millor.

Crema de coliflor i poma

Les flors comestibles més importants d’Occident no semblen flors. La coliflor per exemple: és una estructura floral immadura com ara la col, l’escarxofa, el bròquil, el romanesco... Per obtenir una coliflor ben blanca suposo que ja sabeu que s’ha de tapar la coliflor amb les seves pròpies fulles per protegir-la de la llum solar, doncs aquesta és la que indueix la producció de pigments groguencs. 

CREMA DE COLIFLOR I POMA 

Ingredients: 1 coliflor (700 grams aprox.), 2 pomes dolces ( 250 grams aprox.), brou vegetal, 2 cullerades soperes d’oli d’oliva, sal i pebre blanc. 
Opcional: daus de pa o encenalls de pernil… 

Rentareu i tallareu la coliflor. Pelareu i tallareu a quart les pomes. Posareu a coure al vapor primer la coliflor i quan faci uns 8 minuts que està bullint hi afegireu les pomes i ho deixareu coure uns 5 minuts més o menys. 

Posareu ambdós ingredients junt amb una mica de brou vegetal o aigua de la mateixa cocció dins del got de la batedora amb les dos cullerades soperes d’oli, un polsim de sal i de pebre blanc i ho batreu 3 o 4 minuts ben bons, doncs com més estona ho bateu més emulsionat us quedarà la crema. Tastareu, rectificareu si cal, doncs potser que necessiti una mica més de líquid o sal i ja està apunt per servir. A mi particularment m’agrada passar-la pel colador xino, doncs la textura millora molt, però és una operació que podeu fer-la o no, ja que no és imprescindible. Heu de calcular per quatre persones. El temps que necessitareu per fer-la són uns 30 minuts i l'he classificat com a fàcil.

Aquesta és una crema especialment adient per fer durant l’hivern i per això l’heu de servir ben calenta. Mentre escalfeu la crema, si l’heu fet a primera hora o el dia abans, podeu enrossir un daus de pa, un encenalls de pernill… en una paella amb unes gotes d’oli. 

NOTA: Encara que sembli poca cosa utilitzar pebre blanc és important, doncs fa que la crema quedi blanca i el punt de pebre sigui més suau.

NOTICIA: Blog activat de nou