Flam de carbassó i menta

Que jo sàpiga no hi ha res escrit sobre que els flams sempre han de ser dolços, per això us proposo un flam, no dolç, fet amb carbassó i menta molt adient per fer-lo a l’estiu, doncs és lleuger i saludable. És un plat ideal per posar en un bufet lliure i si teniu convidats us el recomano especialment, ja que el podeu el dia abans i així us descarregueu de feina el dia de la reunió familiar o amb amics. 

FLAM DE CARBASSÓ I MENTA

Ingredients: 500 grams carbassó net, ratllat i ben escorregut, 6 ous, 50 grams de Parmesà o similar, 200 mil·lilitres de llet, sal, pebre, nou moscada, menta picada petitona (un bon grapat) i mantega. Opcional: ceba tendra. 

Folrareu el fons dels motllos amb un paper sulfurat untat amb mantega sobre els que hi espolsareu formatge Parmesà ratllat o similar, fet això reservareu els motlos fins l’hora d’omplir-los. 
Preparareu tots els ingredients abans que res. Ratllareu el carbassó, l’amanireu amb la sal, pebre i nou moscada i l’escorrereu molt i molt bé, doncs aquesta és la clau de l’èxit d’aquest flam. 
En un bol barrejareu tots els ingredients: ous batuts, (podeu eliminar algun rovell) formatge ratllat, menta picada petitona, llet i per últim el carbassó ben escorregut, barrejareu, omplireu els motllos, les tapareu amb paper d’alumini i els coureu al bany Maria. 

Posareu els motllos (individuals o no) en una safata amb un drap de cotó en el fons, hi vesareu aigua calenta fins que aquesta cobreixi la meitat de les flameres i ho posareu al forn escalfat a 180º entre uns 35 / 45 minuts. Per comprovar si ja estan cuits els heu de punxar amb una agulla fina i si aquesta surt neta vol dir que ja estan. Per desemmotllar-los heu d’esperar que es refredin i millor fer-ho just abans de servir-los passant-hi un ganivet pel lateral del motllo i amb molta cura deixar-los caure damunt d’una safata traient-ne el paper del fons. 
Calculeu que amb les quantitats de la recepta us sortiran dos flameres de 12 centímetres de diàmetre per 5 centímetres d’alt, o sigui que en tindreu ben bé per 8 persones. Jo el serveixo com a plat únic amb una abundant, variada i generosa amanida feta amb hortalisses de temporada i una panera amb pa torrat, de llavors… etcètera. 

SUGGERIMENTS.- Podeu fer-los un dia per l’altre i reservar-los a la nevera, doncs es guardaren un parell de dies. Recordeu-vos de traure’ls una estona abans de servir-los a taula, perquè no estiguin massa freds. Hi ha vegades que queda una línia d’ou al fons del motllo, com si els ingredients no s’haguessin acabat de barrejar bé, però a mi no em preocupa, ja que trobo que fins hi tot queda bé.

Musclos en vinagreta

Aquest és un plat fresc i estiuenc, doncs l’estiu és temporada de bons musclos. No tots els musclos són bons, particularment, m'agraden els musclos del Delta de l'Ebre o els de roca, però no ens enganyem avui en dia no hi ha autèntics musclos de roca, doncs els musclos que trobem a les peixateries amb el sobrenom de roca surten del mateixos vivers que els altres, però malgrat això els prefereixo cent per cent als del nord. Si els compreu bons i gustosos és una exquisidesa de plat. 

MUSCLOS EN VINAGRETA

Ingredients: 1 quilo de musclos de roca, 10 cullerades soperes d’oli d’oliva, 4 cullerades soperes de vinagre de sidra, 30 grams de pebrot vermell, 30 grams de pebrot verd, 1 gra d’all de Belltall, julivert, sal i pebre. 
Opcional: ceba tendra. 

Rentareu molt bé els musclos i els obrireu al vapor. Els deixareu refredar una mica per no cremar-vos al manipular-los, els hi traureu mitja closca i els posareu ben arrenglerats en un safata per poder-los amanir amb la vinagreta. Per la vinagreta barrejareu en un bol el vinagre, la sal i el pebre. Després hi afegireu els altres ingredients: l’oli, les verdures tallades petitones i el julivert. Remenareu bé i la repartireu damunt de cada musclo, una culleradeta més o menys per musclo. Els deixareu marinar tapats i a temperatura ambient fins l’hora de servir-los, mínim un parell hores. 
Els servireu en un plat pla o safata, un al costat de l’altre, sense que es cavalquin, tinguen cura de que cada musclo conservi la seva vinagreta i tingui el seu espai. 

SUGERIMENTS.- També els podeu traureu totalment de les closques i barrejar-los amb la vinagreta, però jo trobo que la gràcia està en la vinagreta que es queda dipositada al fons de la closca, ja que, així, a l’hora de menjar-los pots assaborir ambdós.

Salsa pesto de ruca

Fins fa alguns anys sempre havia associat la paraula pesto a salsa típica i originaria de la Liguria (Itàlia) que té a l’alfàbrega com a principal ingredient, però un dia vaig descobrir que de fet la paraula pesto ve del genovès “pestare” que vol dir picar o moldre en un morter que és la manera en que tradicionalment és preparava aquesta salsa. 
Tot i estar bàsicament associada a la pasta no deixeu de provar-la amb pèsols, mongetes tendres, patates al vapor… etcètera, etcètera.. 

SALSA PESTO DE RUCA

Ingredients: 25 grams de formatge Parmesà, 25 grams de pinyons, 35 grams d’oli, 35 o 40 grams de ruca, 1 gra d’all, sal i pebre negre mòlt. 

Triturareu al robot elèctric la ruca, el formatge Parmesà, els pinyons i l’all, hi afegireu l’oli un pessic de sal i un polsim de pebre negre mòlt, barrejareu i tastareu per si cal rectificar. Heu de tenir cura amb la sal, doncs el formatge Parmesà ja juga el paper de la sal. 
Amb aquestes quantitats heu de calcular que us sortirà salsa pesto de ruca per quatre o sis persones. 

SUGGERIMENTS.- Acostumo ha fer aquesta salsa amb les fulles de la ruca quan la mata està florida i gairebé espigada, doncs és quan té un sabor més fort i aporta a la salsa més potencial.

Flam d’ou amb lavanda

Un no pot viatjar a la Provença i tornar sense haver tastat algunes receptes fetes amb lavanda. No em desagrada utilitzar-la, però sempre amb moderació, ja que per mi, la lavanda, sempre em recorda la colònia que em posaven de petita. 

FLAM D’OU AMB LAVANDA

Ingredients: ½ litre de llet, 4 ous sencers, 100 grams de sucre i 2 cullerades soperes de lavanda (fresca o seca). 
Opcional: ½ pell de llimona. 

Posareu la llet en un cassó al foc amb la lavanda i quan arrenqui a bullir, apagareu el foc, tapareu i ho deixareu reposar fins que es refredi (mínim 15 minuts). Mestre es refreda la llet aprofitareu per cremar el sucre en el fons de les flameres. Posareu ½ cullerada de postre (2,50 grams + o -) de sucre en el fons de cada flamera, les posareu al foc fins que el sucre tingui color caramel i reservareu. 
Colareu la llet en un bol on ja hi tindreu el ous i el sucre ben batuts, remenareu, omplireu les flameres amb el sucre cremat en el fons, les tapareu amb paper d’alumini i les posareu a coure al bany Maria. 
Posareu les flameres en una safata amb un drap de cotó en el fons, hi vesareu aigua calenta fins que aquesta cobreixi la meitat de les flameres i ho posareu al forn escalfat a 180º entre uns 35 / 45 minuts. Per comprovar si ja estan cuits els heu de punxar amb una agulla fina i si aquesta surt neta vol dir que ja estan. Heu d’esperar que es refredin per desemmotllar-los. 

Calculeu que amb les quantitats de la recepta us sortiran entre 6 / 8 flams. La mida de la flamera és de 8 centímetres de diàmetre, però podeu fer-los amb flameres més petites o en un motllo únic de mida gran. 

SUGGERIMENTS.- Podeu substituir la lavanda, per romaní, safrà… o qualsevol altra aroma que us vingui de gust o tingueu a l’abast.