Pennoni amb tomàquet, llavors de fonoll i orenga

No hi ha res més agraït que un plat de pasta. Fàcil de fer, ràpid i saludable. Encara que hi hagi quitxalla a casa crec que cal introduir-los a sabors nous com ara les llavors de fonoll i l’orenga entre d’altres. La pasta sempre la serveixo com a plat principal acompanya d’una amanida amb hortalisses de temporada. 

PENNONI AMB TOMÀQUET, LLAVORS DE FONOLL I ORENGA

Ingredients: 400 grams de pennoni (macarrons grans), 1 ceba, 3 o 4 grans d’alls de Belltall, 1 pot de tomàquet (800 grams) en conserva sencers, 1 fulla de llorer, 1 cullerada de postre de sucre llustre, 1 cullerada de postre de llavors de fonoll, sal, pebre, oli, fulles fresques d’orenga, 40 grams d’olives negres i formatge Parmesà ratllat. 

Posareu un rajolí d’oli en una paella a foc baix, hi afegireu la ceba i la deixareu coure uns 5 -7 minuts, fins que s’estovi, sense posar-se cruixent. Hi afegireu els alls tallats petitons i els deixareu coure un minut més. Finalment hi afegireu els tomàquets, el sucre llustre, la sal, el pebre, la fulla de llorer, les llavors de fonoll i ho deixareu un parell de minuts amb la paella destapada, mentrestant podeu anar trencat els tomàquets sencer a bocins. Tapareu la paella i ho deixareu coure uns 8-10 minuts, apagareu el foc, hi afegireu les olives negres i les fulles d’orenga fresques, remenareu, traureu la fulla de llorer i reservareu. 
Mentre es fan la salsa teniu temps de coureu en una olla amb aigua i sal els pennoni, doncs com a molt els haureu de fer 10 minuts, ja que la pasta sempre al dente. Els escorrereu i els vessareu damunt de la salsa de tomàquets, llavors de fonoll, olives negres i fulles d’orenga fresc, remenareu i ja podeu servir-los amb un rajolí d’oli d’oliva pel damunt. 

El Parmesà ratllat sempre el poso en un bol al mig de la taula, perquè cada comensal es serveixi. Quantitat per quatre persones.

Lasanya de patata al forn

Els experts esmenten que una bona lasanya ha de tenir cinc capes i que s’ha de greixar el fons un bon motllo refractari. Fins aquí tot correcte, doncs m’he cenyit a les pautes assenyalades, però el reste (de pautes) les he canviat lleugerament. He substituït les làmines de pasta per làmines de patata; la carn o Ragú per hortalisses; la beixamel per una salsa de nata líquida i rovell d’ou, però el formatge a la superfície exterior l’he mantingut. I malgrat tot això jo crec que està més proper a una lasanya que no a un pastís de patata occità / pâté de Treflas

LASANYA DE PATATA AL FORN

Ingredients: 500 grams de patates netes, 300 grams cuits d’algun tipus d’hortalisses o bolets de temporada, 30 grams de formatge Parmesà, 1 rovell d’ou, 6 cullerades de nata líquida, sal, pebre i oli. Opcional: herbes fresques. 

Escalfareu el forn a 200 º de temperatura. Rentareu, tallareu petitó i coureu (no cal coure’ls excessivament, doncs després estaran una estona al forn, i millor que no ens quedi un farcit sec) en una paella amb un rajolí d’oli les hortalisses o bolets amb els que hàgiu decidit fer la lasanya. Salpebrareu i hi afegireu (opcional) alguna herba fresca que harmonitzi bé amb el farcit que estigueu preparant. 
Mentrestant tallareu a làmines molt fines les patates, us suggereixo que ho feu amb l’ajuda d’una mandolina, les posareu en un bol i les amanireu amb sal, pebre i oli, barrejant-les amb les mans mateix.
Greixareu amb un pinzell untat d’oli el motllo on hàgiu decidit fer la lasanya, i ja podeu començar a muntar-la com més us agradi, però la base i l’ultima de patata. Quan ja la tingueu muntada vesseu-hi pel damunt la nata líquida barrejada amb el rovell d’ou i per últim cobriu-la amb el formatge Parmesà ratllat. L’enfornareu uns 25 minuts (+ o - ) fins que tinguin un color daurat i es vegi ben gratinada. 
Amb aquestes quantitats heu de calcular per quatre persones, podeu fer-la amb motllos individual (com l’he fet jo) o en un motllo d’uns 22 centímetres de diàmetre.

Pèsols al pesto d'alfàbrega

Sembla ser que els pèsols són una de principals llegums que es consumeixen al món. Com totes les llegums, a més de ser una bona font de proteïnes, minerals i fibres són, també, beneficiosos per la terra, ja que fixen el nitrogen al sòl. 
Aquesta recepta malgrat la puguem fer durant tot l’any, jo la tinc inclosa a la llista de “receptes cent per cent de primavera”, doncs m’agrada fer-la amb pèsols frescos, acabats de collir, i les primeres fulles d’alfàbrega del jardí. 

PÈSOLS AL PESTO D'ALFÀBREGA

Ingredients: 150 grams de pèsols per persona (+ o -) i 1 cullerada sopera de salsa pesto d'alfàbrega. 

Bullireu el pèsols al vapor uns 8 minuts com a molt, no us passeu a l’hora de coure’ls, doncs millor que quedin al dente. Els vessareu en un bol on ja hi haureu posat la salsa pesto d'alfàbrega, barrejareu i ho servireu abans que es refredi massa. 

SUGGERIMENTS.- Hi ha moltes maneres de fer la salsa pesto d'alfàbrega, si la que feu us queda bona no cal que la canvieu. També podeu utilitzar pèsols congelats, doncs és un dels productes que millor suporten el seu pas pel congelador.

Maduixes amb vainilla i Mascarpone

No és un postre lleuger, però és una recepta idònia per aprofitar les maduixes més madures o aquelles que tenen certes imperfeccions, i un versió actualitzada de les “maduixes amb nata”, darrerament tan devaluada. 

MADUIXES AMB VAINILLA I MASCARPONE 

Ingredients: 500 grams de maduixes, 200 grams de formatge Mascarpone, 40 (20 + 20 ) grams de sucre llustre, 2 clares, 2 cullerades de postre de pasta concentrada vainilla Bourbon i sèsam caramel·litzat o quelcom cruixent. 

Traureu els ous de la nevera i el formatge Mascarpone, doncs si estan a temperatura ambient els treballareu millor a l’hora de utilitzar-los. Rentareu les maduixes, recordeu que heu de treure les fulles després de rentar-les perquè no s’omplin d’aigua, les eixugareu, les tallareu a trossos, les xafareu amb una forquilla i les barrejareu amb la de pasta concentrada de vainilla Bourbon reservant-les a la nevera fins l’hora de muntar la copa. 
Munteu les clares a punt de neu. Per fer-ho poseu les clares a temperatura ambient amb un pessic de sal en un bol que no tingui cap reste de greix, ja que llavors no pujaran. Mentre bateu aneu-hi afegint els 20 grams de sucre llustre. 
Bateu fins que les clares hagin pujat i us quedi un merengue ben fort i consistent. Barregeu, de manera suau perquè no baixi, el merengue amb el Mascarpone que ja tindreu barrejat amb els altres 20 grams de sucre llustre i reserveu-ho a la nevera fins el moment de muntar. 

Poseu al fons de la copa les maduixes xafades, al damunt una cullerada sopera generosa de la “crema de Mascarpone” i un polsim de llavors de sèsam caramel·litzades o quelcom cruixent. Heu de calcular que us sortiran unes 6 copes com les de la fotografia. 

SUGGERIMENTS.- Utilitzeu les maduixes més madures, doncs són les més dolces i les que van millor per xafar, mai triturar. No ompliu fins dalt les copes, ja que al introduir la cullera fins al fons per agafar una mica de tot, us vessarà.