Blog Teresa

Cada casa té la seva manera de fer el canelons i els de l’àvia o la mare, sempre, serà els millors. La mare feia dos tipus de canalons de Sant Esteve i els de verdures. Com recordo molt bé la feinada que suposava per ella fer els de Sant Esteve jo m’he decantat pels de verdures.

 

CANELONS DE CARBASSA AMB GORGONZOLA

Ingredients: 16 canelons precuinades El Pavo, 600 grams de polpa de carbassa cuita al forn, 70 grams de formatge Gorgonzola, 220 grams de salsa beixamel, sal, pebre negra mòlt, d’oli d’oliva, formatge ratllat tipus Emental i mantega.

 

Tallareu la carbassa per la meitat, traure les llavors, fareu unes marques amb un ganivet, la ruixareu amb sal, pebre i oli i la posareu al forn escalfat a 220º uns 35 minuts fins que quan la punxeu amb el ganivet aquest us entri amb facilitat i tingui una textura suau. Traure la carbassa del forn i la deixareu refredar fins que pugueu manipular-la sense cremar-vos. Quan la carbassa s’hagi refredat amb l’ajuda d’una cullera buideu la carbassa, reservareu la polpa i llençareu la pell.

Xafareu la polpa de la carbassa que barrejareu amb el formatge Gorgonzola, tastareu per saber si heu rectificar de sal i pebre i ja poder muntar el canalons que heu bullit o remullat. Jo utilitzo les plaques precuinades de la marca El Pavo, doncs trobo que fa que aquesta recepta sigui molt més fàcil de fer, però podeu fer-los com vulgueu.

Untareu la safata amb unes gotes d’oli d’oliva, hi posareu el canelons, els cobrireu amb la salsa beixamel, el formatge ratllat i uns bocins petitons de mantega.

Els coureu al forn escalfat a 200º uns 15 o 20 minuts segons el tipus de forn que tingueu, recordeu que els últims 5 minuts heu d’encendre el grill. No m’atreveixo ha dir-vos la quantitat de canalons per persona, diria que tres està força bé, però cada casa és un món o sigui que els heu de calcular segons la gana de la vostra família o convidats.

 

NOTES.- La primera és que malgrat que la recepta de tota la vida, la clàssica, diu que s’ha de posar salsa de beixamel al fons de la safata, jo l’unto amb unes gotes d’oli d’oliva, doncs trobo que l’excés de beixamel –almenys pel meu gust- amaga el sabor de farcit i per mi és la part més important dels canalons. La segona cosa que hem de fer és coure la pasta al dente, potser per això m’agraden les plaques precuinades. La tercera és no posar-hi formatges amb massa personalitat, doncs emmascaren el farcit i la salsa beixamel, per això al meu entendre el més aiden és un formatge tipus “Emental”

La meva recepta de sala beixamel amb nou moscada la trobareu AQUÍ.