Pollastró amb gingebre
in POLLASTRE I CONILL on de gener 11, 2013
Durant molts anys vaig treballar en el món de la publicitat i la comunicació. Avui mentre fotografiava el plat amb el mig picantó he pensat en els fotògrafs especialistes en fotografiar aliments que eren verdaders artistes de l’engany, ja que tot tenia truco i gairebé res de lo que fotografiaven era apte per menjar. Estic parlant d’una època en que el Photoshop no existia, oi què sembla impossible? doncs és cert, per això era tan important saber com preparar els aliments per tal que tinguessin un aspecte apetitós: els gelats eren maquetes de guix o puré de patata tenyit, la nata espuma de afaitar, les bombolles del cava es feien amb un terrós de sucre... i així fins una llarga llista.
Càmera en mà davant del plat he pensat “el meu no té truc, l’acabo de traure del forn i és el dinar d’avui” o sigui que potser no té un aspecte impecable, però sempre em queda molt bo.
POLLASTRÓ AMB GINGEBRE
Ingredients. 1 pollastró, ½ suc de llimona, ½ suc de taronja, ½ tassa de cafè de conyac, 40 grams de gingebre ratllat, sal, pebre i oli.
Talleu el pollastró a quarts, netegeu-lo, renteu-lo i deixeu-lo escórrer una bona estona. Mentre s’escalfa el forn podeu anar preparant el pollastró: salpebreu els quarts de picantó i poseu-los a la cocotte a la que hi haureu posat una mica d’oli. En un gerra petitona poseu-hi el suc de la llimona i la taronja, el conyac (opcional) i el gingebre ratllat, barrejau-ho i tireu-ho damunt del pollastró, tapeu la cocotte i poseu-la al forn. La temperatura del forn entre 180º o 200º sols la part de baix i durant 45 minuts. Destapeu la cocotte els darrers 15 minuts perquè s’enrosseixin els pollastrons.
Una cocotte és una cassola-olla amb tapa, com la tapa condensa el vapor és ideal per coccions a temperatura baixa i sense necessitat de molt de líquid o olis.
La temperatura i la durada de cocció és orientatiu, ja que dependrà del forn que tingueu, però suposo que com a guia serveix.
Jo crec que amb mig pollastró per persona n’hi ha més que suficient, però ja sé saps que això de la gana no tothom té la mateixa.