Amanida d’escarola amb fruita

He de confessar-vos que lo més difícil, almenys per mi, és donar quantitats, doncs acostumo a treballar segons lo que tinc a l’hort, a la nevera o que trobo al mercat. Crec que aquesta és una amanida molt adient per fer una mica de neteja després dels àpats abundants, copiosos i greixosos com són els de Nadal i Cap d’Any. 

AMANIDA D’ESCAROLA AMB FRUITA 


Ingredients: escarola, fruita de temporada, sal, pebre, oli i suc de llimona. 

Impossible donar-vos mides exactes, no hi ha cap ingredient que sigui imprescindible, com a molt diria que -mínim tres tipus de fruita de temporada- i que millor substituir el vinagre per suc de llimona. Rentar l’escarola posar-la en una safata on hi anirem afegint-hi les fruites tallades de formes diferents segons cada classe, barrejar-ho amb les mans i amanir-ho amb una vinagreta feta amb suc de llimona.

Sopa de pa

Estic segura que aquesta és la sopa més antiga, popular i tradicional que hi ha a la cuina de qualsevol poble, però com és una plat que pertany a la “cuina pobra” diria que l’hem eliminat de les taules de casa nostra. Vull encoratjar-vos que li feu un espai al vostre receptari, doncs sé que us agradarà. La que avui us proposo l’he fet de memòria rebuscat en la meva infantesa. 
L’èxit d’una sopa és el brou amb que la fem, s’ha de servir calenta i en plat fondo. 

SOPA DE PA


Ingredients: 1 litre de brou, 120 grams de pa eixut (no sec) i 2 ou. Ingredients brou: ossos de conill o de pollastre (sense gens de pell o grassa), 1 pastanaga, 1 rama d’àpid, 1 porro, 4 fulles llorer, 3 grans d’all de Belltall, 8 o 10 grans de pebre negra, sal i 1 ½ litres d’aigua. 

Començaré per explicar com fer el brou, doncs és el punt de sortida de la sopa. En una cassola amb una mica d’oli enrossirem uns ossos de conill o de pollastre que tinguem després de desossar-me les cuixes del conill o els pits de pollastre, quan ja tinguin un cert color hi afegirem les verdures, salpebrarem i ho deixarem enrossir durant uns 10 minuts i quan sembli que està apunt d’enganxar-se a la cassola, llavors hi afegirem l’aigua, baixarem el foc i ho deixarem bullir entre 30 o 40 minuts. A mig coure ho tastarem per si cal rectificar de sal, colarem i reservarem a la nevera si no fem la sopa el mateix dia. 
Posarem el brou en una olla i mentre s’escalfa tallarem el pa a mitges llesques ben primes, quan comenci a bullir el brou hi afegirem el pa i remenarem amb la “batedora manual / varilles” per anar-lo trencar. Repetirem varies vegades l’acció de remenar-ho durant els 10 o 15 minuts que ho farem bullir. Just abans de treure-la del foc hi afegirem les clares d’ou batudes (opcional posar-hi també els rovells) sense parar de remenar amb energia perquè ens quedi l’efecte de filaments. Quantitat per 4 persones. 

SUGGERIMENTS: No batre la sopa mai amb batedora elèctrica, sempre amb la manual de tota la vida, doncs és la gràcia i l’èxit del plat.

Conill al vapor

A casa la part del conill del davant, la zona de les espatlles, la fem a la brasa, planxa, forn… i la part de darrera o sigui, la zona de les cuixes, al vapor, doncs no sí us hi heu fixat, però, majoritàriament, la gent prefereix les espatlles del conill a les cuixes. No sé perquè, però una bona manera de no tenir problemes és fer-les soles i la recepta que us proposo és una bona solució. No us desanimeu pel cor pàl·lid que té el plat, doncs el conill és una carn blanc i molt baixa en colesterol. 

CONILL AL VAPOR


Ingredients: 4 cuixes de conill senceres, orenga, sal, pebre i oli. Ingredients amanida: espinacs, magrana, sal, pebre, vinagre Modena i oli (ingredients opcionals, poden ser d’altres) 

Quantitat per quatre persones. Desossar les cuixes, amanir-les per ambdós cares amb sal, pebre, farigola i orenga secs, enrotllar-les, lligar-les i coure-les uns 15 minuts al vapor. Un cop cuites les deixarem refredar una mica, dins de la mateixa cistella, ja que es talla bé encara que estiguin tèbies. Mentre es fa el conill prepararem l’amanida. Traurem el fill amb que hem lligat les cuixes del conill, les tallarem i muntarem el plats individualment posant-hi els talls corresponent a una cuixa a l’amanida que hagin decidit. 

SUGGERIMENTS: Si feu un brou amb els ossos podreu fer-ne sopes de pa o de patata

Amanida tardor

Aquesta amanida és fàcil de fer, ja que a l’hora de preparar-la sols hem de pensar en fer-ho amb productes, siguin o no del nostre hort, de temporada i de proximitat. 

AMANIDA TARDOR


Ingredients: Escarola, endívies, espinacs, api, olives negres, llavors de carbassa i pipes (o qualsevol altra que us agradi), cruixent d’all de Belltall (opcional), sal, pebre, suc de llimona i oli. 

Impossible donar-vos mides, lo millor és deixar-se portar i improvisar amb les hortalisses pròpies de la tardor, doncs són quan estan més gustoses. Posar-les en una safata gran, barrejar-les amb les mans, amanir-les amb sal, pebre, suc de llimona, oli i uns cruixents d’all de Belltall, si us agrada l’all. Com acompanyament de qualsevol carn feta a la brasa és ideal.

Crema de moniato amb cruixent ibèric

Penso que hi ha diferents maneres de cuinar alguns productes propis de tardor / hivern que sembla que sols tenen un paper a jugar a la cuina de casa nostra, per això us proposo una crema de moniato. Una bona manera de saber que una crema té la consistència idònia és quan aguanta el guarniment sense enfonsar-se del tot, necessitem cullera per menjar-nos-la i no tenim la temptació de veure-la. 

CREMA DE MONIATO AMB CRUIXENT IBÈRIC 


Ingredients: 500 grams de moniato net i pelat, 40 grams de cansalada curada o pernil, oli, sal i pebre mòlt. 

Bullirem els moniatos durant us 15 minuts més o menys. Els posarem en un bol on els triturarem junt amb una part de l’aigua on els hem bullit, penseu que hi hem d’anar afegint aigua fins obtenir la textura idònia per una crema, salpebrarem al gust, però tenint cura de no tapar el gust a moniato. Enrossirem uns brins de cansalada curada o pernil que posarem al mig del bol on hagi decidit servir la crema de moniato. Hem de calcular que en surten per quatre racions.

Rotllos fil·lo farcits de poma i gingebre

La pasta fil·lo és delicada, però després de utilitzar-la un parell de vegada ja veureu que és lo que no heu de fer i us trobareu més còmodes, ja que tot us semblarà més fàcil. 
Coses que cal tenir en consideració: mai deixar-la molta estona al aire, doncs asseca i llavors ja no podreu treballar-la; no muntar el rotllos quan el farcit encara està calent i tenir sempre cura de que aquest no estigui massa sucosos o humit, ja que llavors com mullarà excessivament la pasta filo aquesta es trencarà. Si teniu un farcit una mica humit us ajudarà fer rotllos més petits i així podreu embolicar-lo més, ja que tindreu proporcionalment més pasta filo per unitat. 

ROTLLOS FIL·LO FARCITS DE POMA I GINGEBRE 


Ingredients: 4 fulls pasta fil·lo, 2 pomes, 4 cullerades de postre de sucre, 1 llimona, 5 grams de mantega, gingebre fresc, canyella en pols i ametlla ratllada per decorar. 

Ratllarem les pomes i el gingebre fresc. Barrejarem tots els ingredient i ho courem a foc més aviat viu remenat-ho sovint perquè no s’enganxi. Hem d’eliminar-ne tot el líquid, ja que mai ens ha de quedar humit i sucosos, doncs llavors tindríem problemes al fer els rotllos. Just abans de començar a fer el farcit engegarem el forn 210º perquè s’escalfi. 
Folrarem una safata amb paper de forn on hi anirem posant el rotllos de pasta fil·lo farcits. La pasta fil·lo és delicada, però no és difícil de treballar-la sols vol una cosa -no estar massa temps en contacte amb l’aire- o sigui que hem de tenir-ho tot preparat abans de començar. Obrirem el paquet i posarem els fulls (que necessitem) de la pasta fil·lo damunt el marbre, cada full el partirem en dos i animem fent el rotllos que posarem a la safata que ja tenim folrada amb el paper de forn. Abans de posar-los al forn els pintarem amb un pinzell amb la mantega fossa per les dues bandes. Hem de calcular entre 10 o 15 minuts, més o menys, han d’estar ben daurats. Amb aquestes quantitats surten 8 rotllos.

Pollastre al vapor amb romaní

Aquesta recepta és molt saludable i va bé programar-la per contrarestar qualsevol altra plat o postre que fem més calòric. 

POLLASTRE Al VAPOR AMB ROMANI 


Ingredients: 2 cuixes de pollastre desossades, 2 o 3 grans d’all de Belltall, fulles de romaní fresc, sal, i pebre. Amanida: escarola o enciam, magrana, sal, pebre, vinagre i oli. 

Posarem les cuixes de pollastre desossades i oberts damunt del marbre, les salpebrarem i farcirem amb les fulles de romaní i els alls trinxats -sense arribat del tot als laterals, hem de deixar un petit marge-, les enrotllarem i els lligarem (com si fos un tall rodó). 
Les cuixes de pollastre enrotllades les posarem a la cistella de coure al vapor i les deixarem coure 15 minuts. Mentre les deixem refredar una mica prepararem l’amanida. 
El temps de preparar l’amanida ja s’hauran refredat les cuixes de pollastre enrotllades, les tallarem a rodanxes de 1 centímetre de gruix i els servirem amb l’amanida. D’aquest plat m’agrada tot: és sa, no té greixos i trobo que té uns colors preciosos. La quantitat és de una cuixa per persona.

Pastís de castanyes i vainilla

Les castanyes són uns dels fruits secs que menys calories tenen, però normalment sols apareixent a la nostra cuina per Tots Sants. Com a producte de tardor crec que val la pena incorporar-lo a la nostra dieta. Per començar res millor que fer-ho amb una recepta fàcil com el pastís que us proposo. 

PASTIS DE CASTANYES I VAINILLA


Ingredients: 250 grams de castanyes cuites i pelades, 200 grams de sucre, 100 grams de farina, 10 grams de llevat químic Royal, 4 ous i una cullerada de cafè de pasta concentrada de vainilla Bourbon.

Abans que res bullir les castanyes (400 grams de crues + o -) entre 30 / 45 minuts, les deixarem refredar una mica dins la mateixa aigua, les pelarem, les rentarem, les deixarem escorre una bona estona (podeu fer-ho el dia abans) i les triturarem. 
És important l’ordre a l’hora de barrejar els ingredients. Començarem barrejant les castanyes triturades amb el sucre, hi afegirem la farina amb el llevat, la vainilla en pols(opcional) els rovells ou (podeu posar-n’hi sols dos de rovells) i finalment les clares muntades a punt de neu, afegiu-les a la pasta, i barregeu-ho sense remenar gaire, perquè no es desinflin. 
Omplirem un motllo de 27 centímetres de diàmetre i ho courem a una temperatura de 180º al forn durant 1 hora, més o menys, fins que estigui cuit (per saber-ho punxar-lo amb un escuradents o broqueta i si surt sec és que ja està). El deixarem refreda dins el mateix motllo abans de treure’l i després en una reixa fins que estigui fred. 
Suggereixo guardar-lo en una caixa, ja que millor que no s’assequi. Aquest pastis ompla bastant per això podeu calcular ben bé que en surten 10 o 12 porcions.

Bacallà fresc amb pebre vermell i mel

Crec que l’èxit d’aquesta recepta és la mel i el seu color. Diria que és un d’aquells plats on es pot apreciar la importància dels condiments a la cuina, ja que una mica de pebre vermell transforma el color blanc, pàl·lid, fins i tot una mica grisosos del bacallà fresc en un bacallà d’un atractiu color, entre vermellós i siena daurat, que evidentment el fa molt més apetitós i mengívol. 

BACALLÀ FRESC AMB PEBRE VERMELL I MEL 


Ingredients: 200 grams de bacallà fresc per persona, oli, sal, pebre vermell de la Vera i mel. 

Tallareu un paper de forn o d’alumini de la mida que us hi càpiguen el talls de bacallà fresc i el fareu servir com a safata per empastifar el bacallà. Posareu sal, pebre vermell i oli al paper, damunt i posareu els talls de bacallà posant damunt d’ells una altra vegada sal, pebre vermell i oli, amb l’ajuda del paper (per no tenyir-nos les mans de vermell) heu de fer que totes les parts dels talls de bacallà quedin ben empastifats. 
Els posareu, amb la pell de cara avall, en una safata i els fareu coure al forn a 200º uns 15 minuts mes o menys. Cinc minuts abans de traure’ls el ruixareu generosament amb mel. 
Jo el serveixo sol, però el podeu acompanyar amb unes patates al vapor o amb arròs.

Moniato i codony amb caramel

Hi ha vegades que estem tan acostumats a cuinar d’una manera un producte que se’ns fa difícil imaginar-nos que té altres possibilitats. Aquesta tardor m’he proposat trobar alternatives als codonys de l’hort i als moniatos comprats al mercat. 

MONIATO I CODONY AMB CARAMEL 


Ingredients: 250 grams de moniato cuit i net, 250 grams de codony cuit i net i caramel perfumat amb romaní. 

Escalivar els codonys i el moniatos a la llar de foc o bé fer-los al forn, però si podeu millor fer-los lentament a la vora del foc, doncs absorbeixen un lleuger perfum a fum que els hi dóna un toc molt especial. 
Pelar-los, xafar-los i omplir els motllos directament al plat on els vulgueu servir. 
Prepara un caramel amb 4 cullerades de postre de sucre i vessar damunt del marbre unes raigs de caramel de diferents formes per decorar el plat, afegir-hi 4 o 6 cullerades de postres d’aigua i una branca de romaní per perfumar el caramel i amb l’ajuda una cullera (no pinzell) posar-lo damunt del timbal tenint cura de que no vessi pels laterals. 
Amb aquestes quantitats en tindreu per quatre persones.

Polpetone amb tomàquets verds i melmelada de tomàquet

Crec que d’aquesta recepta n’hi ha moltes versions. Jo la vaig aprendre a fer amb italià (la mare del marit d’una amiga, que fa segles que ja estan separats) i per això, suposo, que sempre n’he dit polpetone, encara que hi ha indrets que en diuen “pa de carn”. 


POLPETONE AMB TOMÀQUETS VERDS I MELMELADA DE TOMÀQUET 


Ingredients: 500 grams de carn picada, 1 ceba petita, 1 ou, 1 cullerada de postre de canyella, ½ nou moscada ratllada, julivert picat, sal i pebre. 

El polpetone és pot fer amb una sola carn o amb més d’una i a les proporcions que més us agradin, tres de vedella i una de porc és una bona proporció, però qualsevol altra pot servir. Lo millor és picar la carn a casa o comprar-la en una botiga de confiança. Barrejar molt bé tots els ingredients, ja que d’això dependrà l’èxit del polpetone, us suggereixo que ho feu amb les mans. 
Folrar un motllo rectangular, tipus plum cake, amb paper de forn untat amb una mica d’oli, omplir-lo amb la carn, tapar amb el paper i coure al forn, temperatura 180ª, uns 45 minuts. Per saber si està cuit punxar-lo i el líquid que surti té que ser transparent. 
També es pot fer rodó, sense motllo, embolicant la carn amb el paper de forn lleugerament untat amb oli i tancant els costats. 
Cal deixar-lo refredar una mica abans de tallar-lo. Calculeu que amb les quantitats d’aquesta recepta en tindreu per 6 persones de primer plat o 4 persones de segon plat. 
Com a primer plat m’agrada servir-lo fred i amb amanida, però si el poso com a segon plat m’agrada a temperatura ambient i acompanyat per exemple: de tomàquets verds a la planxa i melmelada de tomàquet, però hi ha motles altres opcions i maneres d’acompanyar-lo.

Bunyols de bacallà

L’equilibri com en totes les coses és important i a l’hora de fer els menús també. Si sou obsessius de comptar calories i teniu pànic als fregits, millor que no us plantejau fer-los, però acompanyats d’una bona amanida i un crema lleugera com a primer, on està el problema? jo no n’hi veig cap. 

BUNYOLS DE BACALLÀ


Ingredients: 300 grams de bacallà remullat, 250 grams de patates netes, 2 ous, sal, pebre, nou moscada i oli. Opcional 1 cullerada sopera de farina. 

Fareu bullir les patates, les escorrereu i les deixareu refredar. En un bol barrejareu el bacallà remullat esmicolat, el julivert picat, els rovells d’ou, les patates ben xafades, la sal, el pebre i la nou moscada i quan tot està treballat, les clares muntades a punt de neu.
En una paella amb oli abundant i ben calent hi heu d’anar tirant culleradetes de la pasta i fregir-les, han de quedar rossos. 
Podeu calcular amb aquestes quantitats que teniu bunyols per a sis persones, sempre acompanyats amb una abundant amanida. 

SUGGERIMENTS: Recordeu de posar un pessic de sal a les clares, doncs us quedaran més fortes. La farina l’heu de utilitzar si veieu que las pasta està massa lleugera. Jo no hi poso els rovells d’ou, doncs porten massa colesterol i mai bullo el bacallà remullat, però si voleu podeu fer-ho junt amb les patates, però l’heu de traure abans, com a molt deixar-lo coure 4 o 5 minuts.

Braç de gitano de carbassó farcit de patata amb coulis de tomàquet

Avui en dia això de titular una recepta amb el nom de “braç de gitano” potser no és políticament correcte, però a casa sempre n’hem dit així, sigui dolç o sigui salat. 
No és complicat de fer, ja que podeu fer la base al matí o el dia abans i el muntatge més tard, just a l’hora de servir-lo. 

BRAÇ DE GITANO DE CARBASSÓ FARCIT DE PATATA AMB COULIS DE TOMÀQUET


Ingredients: 750 grams de carbassó, 1 ceba, 2 ous, 50 grams de formatge Parmesà, 6 cullerades soperes farina, menta, julivert, sal, pebre i nou moscada. 
Ingredients farcit: 500 grams de patata, 10 grams de mantega, sal i pebre blanc. 

Ratllarem el carbassó i la ceba, els posarem en un drap de cotó i els escorrerem, penseu que és molt important escorre’ls bé per eliminar-ne al màxim l’aigua que tenen. Posarem en un bol el carbassó i la ceba ratllats escorreguts, els ous, la farina, el formatge ratllat, la menta, el julivert, la sal, el pebre i la nou moscada i ho barrejarem (amb les mans mateix) fins que tinguem un massa consistent. Si cal podeu afegir-hi una cullerada més de farina, però vigileu que no us quedin massa farinosos, per això lo important de escorre bé la verdura ratllada. 
Folrarem una safata amb paper de forn, estendrem la barreja, com si anéssim a fer un braç de gitano i ho deixarem coureu un 30 minuts al forn escalfat a 200 graus. Al traure’l del forn el deixarem refreda una mica i l’abocarem damunt d’un drap de cotó o paper de forn per poder traure el paper, amb molta cura, on l’hem cuit, l’enrotllarem donant-li la forma de braç de gitano i el deixarem reposar a la nevera una bona estona, fins i tot d’un dia per l’altre. Quan tinguem preparat el farcit el desenrotllarem, estendrem el farcit (deixant un parell de centímetres al final sense farcit) i el tornarem a enrotllar. El farcit pot ser de lo que vulgueu, aquest l’he farcit amb patata bullida, xafada i ben barrejada amb una mica de mantega, sal i pebre blanc, però qualsevol pot servir, important a l’hora de triar-lo el joc de color. 
A vegades el serveixo acompanyat d’amanida per també m’agrada molt servir-lo damunt d’un fondo de coulis de tomàquet o qualsevol altra salsa que us agradi.

Salsa pesto d'alfàbrega

El pesto d'alfàbrega és una salsa típica i originaria de la Liguria (Itàlia) i el seu principal ingredient és l’alfàbrega (Ocimum basilicum). Sembla que la paraula pesto ve del genovès “pestare” que vol dir picar o moldre en un morter que és la manera en que tradicionalment és preparava aquesta salsa. 
Tot i estar bàsicament associada a la pasta no deixeu de provar-la amb pèsols o mongetes tendres al vapor. 

SALSA PESTO


Ingredients: 25 grams de formatge Parmesà, 25 grams de pinyons, 35 grams d’oli, 15 o 20 grams d’alfàbrega fresca, 3 o 4 cullerades soperes d’aigua, ½ gra d’all de Belltall i sal. 

Triturar l’alfàbrega, el formatge Parmesà, els pinyons i l’all al robot o picar-ho a mà, afegir-hi l’aigua, barrejar, i afegir-hi l’oli i una mica de sal si cal. Abans de posar-hi sal tastar-ho, doncs el formatge Parmesà ja juga el paper de la sal. Amb aquestes quantitat heu de calcular salsa pesto d'alfàbrega per quatre persones

Pastis de pastanaga

El pastis de pastanaga és un pastis agraït, ja que té la mateixa feina que qualsevol altre, però com ompla bastant en surten, en proporció, més porcions o sigui que és més rentable. La part més laboriosa és la de ratllar la pastanaga, doncs ja sé sap que la felicitat complerta no existeix, però si teniu robot elèctric us facilitarà molt la feina i el fareu molt sovint. 

PASTIS DE PASTANAGA


Ingredients: 350 grams de farina, 250 de sucre moreno, 250 grams de pastanaga ratllada, 100 grams de mantega o oli, 4 ous, 1 sobre de llevat químic Royal, 1 cullerada de postre de canyella en pols, ½ cullerada de postre de sal, ½ nou moscada ratllada o ½ cullerada de postre i la pell d’1 taronja o llimona ratllada. 

És important l’ordre a l'hora de barrejar els ingredients. Començarem barrejant l’oli amb el sucre, hi afegirem els ous d’un en un, fins aconseguir una barreja cremosa i de color clar, llavors hi afegirem les especies: canyella, nou moscada, pell ratllada de taronja o llimona i la pastanaga ratllada, barrejarem de nou. 
En un bol a part barrejarem la farina amb la sal i el llevat químic, aquesta barreja la anirem afegint cullerada a cullerada a la primera. Omplirem un motllo de 27 centímetres de diàmetre i ho courem a una temperatura de 180º al forn durant 1 hora, més o menys, fins que estigui cuit (per saber-ho punxar-lo amb un escuradents o broqueta i si surt sec és que ja està). El deixarem refreda dins el mateix motllo abans de treure’l i després en una reixa fins que estigui fred. 
Suggereixo guardar-lo en una caixa, ja que millor que no s’assequi. Aquest pastis ompla bastant per això podeu calcular ben bé que en surten 10 0 12 porcions.

Pollastre al vapor amb sàlvia

Aquesta és una recepta tan sols apta per la gent que els hi agrada la sàlvia, o per aquells que no els hi fa por provar gustos nous, ja que entre la sàlvia i l’adob queda força especial. 

POLLASTRE AL VAPOR AMB SÀLVIA 

 
Ingredients: 6 cuixes senceres de pollastre, 12 llenques de cansalada viada o beicon, 2 porros, 24 fulles de sàlvia fresca, sal, pebre i 12 tires de ràfia natural. 
Ingredients adob: 1 got de vi blanc, 1 de vinagre i 1 d’aigua. 

Traurem la pell de les cuixes del pollastre i les posarem dins de l’adob i les deixarem unes dues hores a la nevera. Passades les dues hores les traurem, les tallarem en dos part separant la cuixa de la contra cuixa i les desossarem. 
Posarem damunt del marbre el trossos del pollastre amb la part d’on em tret l’os de cara amunt, salpebrarem i al mig de cada un d’ells una falla de sàlvia tallada petitona. Embolicarem cada un d’ells amb una llenca de cansalada viada o beicon, sense la corna, posarem un fulla de sàlvia sencera i lligarem els farcellets amb la ràfia natural. 
Posarem els porros tallats a juliana al fondo del cistell de bambú i damunt el farcellets que els farem coure uns 20 o 25 minuts. Jo els serveixo a taula amb la mateixa cistella, però també els podeu treure i posar-los en una safata. 
La quantitat és una cuixa sencera per persona. Unes patates al vapor o escalivades són ideals com acompanyament.

Melmelada de remolatxa

La remolatxa la trobareu al mercat cuita o crua. La remolatxa cuita tenyeix molt, però això us recomano que us poseu un guants per pelar-la o bé que us unteu les mans amb oli. 

MELMELADA DE REMOLATXA


Ingredients: 500 grams de remolatxa cuita, 250 grams de sucre, ½ llimona i una cullerada de postre de ciboulette. 

Bullir la pastanaga, deixar-la escórrer, pelar-la i passar-la pel passapurés o trituradora fins aconseguir un puré. Posar en una cassola el puré de remolatxa, el sucre, el suc de la llimona i la seva pell. Coure durant uns 20 o 25 minuts fins aconseguir el seu punt, empolvorar amb una cullerada de postre de ciboulette trinxat, remenar i deixar-ho coure un parell de minuts més abans d’empotar. 
S’han d’omplir el posts amb la melmelada encara calenta fins dalt, procurant que no quedin bombolles. Mai hem de netejar amb aigua les vores dels pots, si cal fer-ho amb un paper impregnat d’alcohol (ginebra, brandi) tapar i esterilitzar-los al bany maria una ½ hora, també un cop tapats es poden girar cap per avall per fer el buit. Són el mètodes més senzills i eficaços perquè la melmelada es conservi. 
Com les melmelades fetes a casa com no porten conservants, es millor omplir pots petitons, ja que un cop obert s’ha de conservar a la nevera i menjar força despresa.

Cloïsses amb llimona

Aquest recepta serveis exactament igual per qualsevol altra varietat, ja que la idea és cuinar-les amb la seva pròpia aigua. 

CLOÏSSES AMB LLIMONA


Ingredients: 1 quilo de cloïsses, ½ llimona, sal, pebre, oli i julivert.

Posar una paella al foc i quan estigui ben calenta tirar-hi les cloïsses ben netes i tapar-la. Quan es comencin a obrir salpebrar-les, afegir-hi el suc de la llimona i tornar a tapar la paella un minut o dos. Servir en un plat fondo amb una mica de julivert picat i un raig d’oli. Queda molt bé acompanyat d’unes llesques de pa rústic torrat per sucar-hi el suc del fondo del plat que deixen anar les cloïsses. Calculeu per a quatre persones si el serviu com un entrant.

Rostes “torrijas” de Santa Teresa

Aquest postre és d’aquells que si us decidiu ha fer-lo ni per un moment heu de pensar en les calories que té, ja que llavors no gaudireu d’ell. He de confessar-vos que he fet la recepta de memòria, doncs a casa, amb moltes Teresa’s a la família, era postre obligat per Santa Teresa. 

ROSTES “TORRIJAS” DE SANTA TERESA


Ingredients: 200 mil·lilitres de llet, 2 cullerades soperes de sucre, ½ pell de llimona, ½ barreta de canyella, 100 grams de pa, 1 ou, oli i 1 cullerada de postres de sucre llustre. 

Bullir la llet amb el sucre, la pell de llimona i la canyella. Mullar les llesques a la llet bullida i deixar-les reposar una al costat de l’altra en un safata una mitja hora abans de passar-les per ou batut i fregir-les fins que quedin ben daurades. 
Deixar-les damunt d’un paper de cuina perquè absorbeix el màxim d’oli abans de servir-les. 
Posar en un plat un parell de rostes amb unes tires de la pell de llimona i un bri de la canyella que hem utilitzat per donar gust a la llet i empolvorar-les amb sucre llustre. Amb aquestes quantitats surten 10 rostes i es poden servir fredes o bé calentes.

Corona de patata amb salsa verda

Cada 100 grams de patata bullida, segons “La guia de la composición dels alimentos”, té 70 Kcal i 291 KJ, però fregida en té 264 kcal i 1.105 KJ, o sigui que això de que les patates engreixen, potser no és del tot cert, ja que dependrà de com les cuinem. 

CORONA DE PATATA AMB SALSA VERDA 


Ingredients: 600 grams de patates pelades i netes, 2 cullerades soperes de salsa verda, 1 tomàquet i 1 ou dur. 

Quan ja estiguin cuites les patates les aixafeu, les barrejau molt bé amb les dues cullerades de salsa verda i ompliu el motllo, heu de tenir cura d’omplir-lo bé perquè no us quedin forats buits, que haureu untat amb oli perquè el pugueu desemmotllar bé. Per un motllo corona de 19 centímetres de diàmetre necessitareu les quantitats que us dic al encapçalament de la recepta. Calculeu per unes sis persones, si no són molt menjadors.

Quiche d’albergínia i tomàquet

Aquesta quiche m’agrada, ja que no porta crema llet, doncs ja sabeu que no sóc molt amant de cuinar amb ella. La primera vegada pot semblar una mica complicada, però tot és qüestió d’organitzar-se. Primer posar l’albergínia amb sal, passada una hora més o menys rentar-la i ja podem començar. Mestre és cou la massa brisa, fent l’albergínia a la planxa i per últim rallarem els tomàquets amb els que farem la salsa. Muntem la quiche, al forn i a la taula. 

QUICHE D’ALBERGÍNIA I TOMÀQUET


Ingredients: 1 massa brisa de 230 grams, 750 grams d’albergínies, 250 grams de tomàquet cru ratllat, 3 ous, julivert i alfàbrega, sal, pebre i oli.

Tallar les albergínies a rodanxes, salar-les i deixar-les durant 1 hora més o menys, perquè deixin anar líquid. Rentar-les, eixugar-les i passar-les per la planxa ben calenta amb una mica d’oli. Cal tenir cura de que no quedin olioses, doncs l’albergínia absorbeix l’oli molt ràpidament. 
Escalfar el forn i seguint les indicacions del fabricant coure la massa brisa, jo cobreixo el fons amb un paper i damunt i poso cigrons secs (qualsevol altra llegum serveix, podeu guardar-la i tornar-la a utilitzar) perquè la massa quedi plana i no s’infli.  Passat 20 minuts trec el paper i els cigrons que cobreixen el fons i la torno a posar al forn cins minuts.
Ratllar els tomàquets, picat el julivert i l’alfàbrega i barrejar-ho amb els ous, la sal, el pebre.
Quan ja tinguem cuita la massa brisa, primera part, l’omplirem amb les albergínies cuites a la planxa i la barreja de tomàquet, ous i herbes fresques que ja tenim preparada. Posar-la al forn uns 45 minuts, més o menys. Temperatura 200º, safata forn nivell baix. 
La mida del motllo amb la que jo he fet la quiche és de 28 centímetres i podeu calcular per 6 persones. Us recomano menjar-la tèbia, abans de que s’estovi i humitegi la massa.

Carpaccio de carbassó, tomàquet i advocat

Aquest plat diria que  és més aviat un antipasto tal com diuen els italians que una amnida com l'entenem a casa nostra. L’hi he posat carpaccio perquè les verdures estan tallades a làmines fines, tan fines com he pogut, doncs la tècnica de preparació denominada carpaccio consisteix en tallar a làmines fines, en principi carn, però que també es pot utilitzar en qualsevol altre aliment com ara verdures o peix. L’acompanyament clàssic del carpaccio de carn és el formatge Parmesà, però amb les verdures que he utilitzat en aquesta recepta m’hi agrada més la Mozzarella. 

CARPACCIO DE CARBASSÓ, TOMÀQUET I ADVOCAT 


Ingredients: Carbassó, tomàquet madur i verd, advocat, formatge Mozzarella, alfàbrega, sal, pebre i oli. 

Laminar tots els ingredients, muntar el plat, esmicolar unes fulles d’alfàbrega damunt, salpebrar i ruixar amb un bon raig d’oli. 
No puc donar-vos quantitats, però normalment per quatre o sis persones utilitzo un advocat i una bola Mozzarella. Els altres ingredients com són de l’hort no tic mida, ja que vaig omplint el plat fins que queda com a mi agrada.

Figues confitades

La figuera on collim les figues està just a l’entrada del poble. El meu consell és que mai poseu un figuera al hort, ja que aquest arbre té una força imparable i sempre acaba inundant-ho tot, i no sabeu la feinada que us donarà si voleu eliminar-la, millor dit, no podreu amb ella. 

FIGUES CONFITADES


Ingredients: 2 quilos de figues, 1 ½ litres d’aigua, 750 grams de sucre i una beina de vainilla. 

Les figues tenen que estar senceres i al punt de maduració. S’han de pelar parcialment, ja que han de quedar a ratlles tipus zebra. 
Posar en una cassola l’aigua, el sucre i la beina de vainilla oberta de dalt a baix, remenar i deixar-ho que a foc baix es vagui desfent el sucre. Quan comenci a bullir posar-hi les figues d’una en una, cal tenir cura de que les figues no es malmetin ni es trenquin. Les dues primeres hores pràcticament no cal vigilar la cassola, sols remenar-ho amb molta cura de tan en tan, però a partir de la tercera hora ja hem de vigilar-ho, té que bullir un màxim de tres. 
Quan creiem que ja té la textura i el color adient apagarem el foc i omplirem els pots, millor fer-ho amb calent doncs així no queden bombolles d’aire. Els tancarem i els farem bullir al “bany maria” uns 20 minuts, us recordo que és important datar totes les conserves casolanes.

Salsa verda

Cada mestressa de casa té la seva pròpia manera de fer aquesta salsa, i ben segur que algunes d’elles són millors que la meva, però aquesta és la que jo faig i que comparteixo amb vosaltres. La menta és un bon digestiu, potser per això tradicionalment (la salsa verda o de menta) es serveix amb carns una mica indigestes com el xai, però jo trobo que és una companya excel·lent de patates, pèsols, mongetes,… i en amanides. 

SALSA VERDA

 
 
Ingredients: 15 grams de menta, 15 grams de julivert, 1 cullerada de cafè de tàperes, 1 cullerada de cafè de mostassa, 1 gra d’all de Belltall, 2 cogombre petitons amb vinagre, 1 cullerada sopera de vinagre, 4 anxoves (opcional), sal, pebre i oli. 

Triturar amb el robot o amb qualsevol altre aparell tots els ingredients, salpebrar, barrejar de nou, tastar, rectificar si cal, afegir-hi l’oli, barrejar un altre cop i ja està. Jo la faig sense anxoves, però si us agraden podeu posar-n’hi, però llavors cal vigilar amb la sal.

Amanida de tomàquet Cor de Bou i Mozzarella

La gràcia d’aquesta amanida és la classe de tomàquet, doncs els Cor de Bou són boníssim, i si són acabats de collir encara més, però també m’agraden per la seva forma que ajuden a que el plat tingui un toc visual molt bonic.

AMANIDA DE TOMÀQUET COR DE BOU I MOZZARELLA 


Ingredients: Tomàquet Cor de Bou, formatge Mozzarella, alfàbrega, sal, pebre i oli. 

Aquesta recepta sols té un secret; que els productes siguin de qualitat, ja que un tomàquet tan gustós com el Cor de Bou es mereix una bona Mozzarella i un bon oli. 
Les quantitats un tomàquet, segon mida, ¼ de bola de Mozzarella per persona. Muntar el plat procurant que destaqui la forma característica del tomàquet Cor de Bou, salpebrar, unes fulles d’alfàbrega esmicolada i un bon raig d’oli.

Amanida de tomàquet i albergínia

El Josep dui que aquesta amanida m’ha quedat calidoscòpica. Una mica de raó si que té. Val ha dir que és pot presentar de moltes maneres, però jo trobo que donar-hi un joc simètric no queda gens malament. 

AMANIDA DE TOMÀQUET I ALBERGÍNIA 


Ingredients: 2 albergínies, 2 o 3 tomàquets, sal, pebre i oli. 

Tallar les albergínies a rodanxes, salar-les i deixar-les durant 1 hora més o menys, perquè deixin anar líquid. Rentar-les, eixugar-les i passar-les per la planxa ben calenta amb una mica d’oli. Cal tenir cura de que no quedin olioses, doncs l’albergínia absorbeix l’oli molt ràpidament. 
Tallar uns tomàquets ben madurs a rodanxes amanir-los i ja podeu muntar el plat al vostre gust. Amb aquestes quantitats calculeu per quatre persones.

Amanida de cous-cous. Tabbouleh

El tabbouleh crec que és l’amanida més coneguda dins la cuina àrab. He de dir que cada vegada que la faig em sorprèn a mi mateixa lo molt que m’agrada. 

AMANIDA DE COUS-COUS. TABBOULEH


Ingredients: 150 grams de cous-cous, 2 tomàquets ben madurs, 1 pebrot verd, ½ cogombre o carbassó, 1 gra d’all de Belltall, ½ ceba, 1 llimona, 2 cullerades soperes d’oli d’oliva, 4 cullerades soperes de julivert, 2 cullerades de menta, sal i pebre negra mòlt. 

Posareu el cous-cous en un bol amb aigua i el deixareu uns 10 minuts en remull. Mentrestant tallareu els tomàquets (heu de treure les llavors), el pebrot, la ceba, l’all, el cogombre o carbassó, el julivert i la menta a trossos petitons i els posareu a la safata o bol on la vulgueu servir a taula. Hi afegireu el cous-cous que havieu posat en remull ben escorregut i barrejareu bé tots els ingredients. Salpebrareu i amanireu amb l’oli i el suc de la llimona, tornareu a remenar i la deixareu reposar una estona a la nevera tapada amb un paper/film transparent. 
Quantitats calculades per 4 persones.

Pollastre amb vinagreta d’herbes fresques

Aquesta és una recepta anticrisis, doncs és ideal fer-la amb aquelles part més eixutes del pollastre que ningú vol. Jo normalment la faig amb les sobres d’un pollastre fet al forn amb gingebre i llimona, però he de dir que també podeu fer-la partint d’un pollastre comprat ja cuit. 

POLLASTRE AMB VINAGRETA D’HERBES FRESQUES 


Ingredients: 150 grams per persona, oli, vinagre, sal, pebre i tres tipus d’herbes fresques. 

Poseu en un bol el pollastre esmicolat i ruixeu-lo amb la vinagreta d’herbes fresques que ja tindreu feta (recordeu que per una vinagreta calen tres d’oli per una de vinagre ) remeneu-ho bé i deixeu macerar unes dues hores com a mínim. S’ha de remenar de tan en tan. 
Per servir-ho podeu fer-ho utilitzant un motllo i coronar-ho amb alguna verdura crua tallada a juliana. 
SUGGERIMENTS: De les tres herbes que trieu per fer la vinagreta jo us recomano que n’hi hagi una que domini, no importa quina, la que més us agradi a vosaltres.

Quiche de mores

No sóc gens aficionada a cuinar amb nata líquida, però si vols fer una quiche no et toca més remei que utilitzar-la, i un dia és un dia. 

QUICHE DE MORES


Ingredients: 1 massa brisa de 230 grams, 400 grams de mores, 3 ous, 200 mil·lilitres de nata líquida, 100 grams de sucre i 1 cullerada de cafè de pasta concentrada de vainilla Boubon. 

Escalfar el forn i seguint les indicacions del fabricant coure la massa brisa, jo cobreixo el fons amb un paper i damunt hi pos cigrons secs (qualsevol llegum serveix, podeu guardar-la i tornar-la a utilitzar) perquè la massa quedi plana i no s'infli. Passat 20 minuts trec el paper i els cigorns que cobreixen el fons i la torno a posar al forn uns cins minuts.
Quan ja tinguem cuita la massa brisa, primera part, l’omplirem amb les mores netes i eixutes. Les cobrirem amb la barreja de la nata líquida o llet, els ous batuts (podem no posar-hi els rovells), el sucre i la vainilla. La tornarem a posar al forn una hora més o menys. Temperatura 180 º, safata forn nivell baix.
La mida del motllo amb la que jo he fet la quiche és de 28 centímetres i podeu calcular per 8 persones. Us recomano menjar-la tèbia, abans de que s’estovi i humitegi la massa.

Tomàquets farcits de formatge

Encara que sembli impossible són tomàquets de l’hort, finalment han madurat. No he hagut de triar molt per cercar-ne uns que estiguessin bé per fotografiar, ja que a diferencia d’altres anys estan gairebé tots de foto. 

TOMÀQUETS FARCITS DE FORMATGE


Ingredients: 4 tomàquets, 50 grams carbassó, 4 cullerades soperes de formatge fresc baix en calories, 1 gra d’all de Belltall, 5 grams d’alfàbrega fresca, sal, pebre i oli. 

Rentarem, eixugarem, tallarem una rodanxa per la part de dalt dels tomàquets i amb l’ajuda d’una cullera el buidarem i els deixarem escorre cap per avall mentre preparem el farcit. 
Triturarem i barrejarem el carbassó, el gra d’all, les fulles d’alfàbrega, el formatge, la sal, pebre i una mica d’oli d’oliva. Podem deixar la barreja a la nevera i omplir el tomàquets just abans de servir-los a taula. 
Servir-los amb una fulleta d’alfàbrega o una oliva al mig. Una opció és substituir el carbassó per advocat, però llavors és menys light.

Crema de tomàquet

Finalment els tomàquets amb madurat i ja fa dies que els mengem amanits. Aquesta setmana he fet varies receptes que aniré compartint amb vosaltres. Una bona manera de saber que una crema té la consistència idònea és quan aguanta el guarniment sense enfonsar-se del tot, necessitem cullera per menjar-nos-la i no tenim la temptació de veure-la.

CREMA DE TOMÀQUET


Ingredients: 2 quilos de tomàquets, 1 ceba, sal, pebre, sucre, oli i unes fulles d’alfàbrega. 

En una cassola gran amb una mica d’oli hi posarem la ceba tallada a trossos, taparem la cassola i la deixarem coure, a foc suau, uns 5 minuts. Tallarem el tomàquets i els afegirem a la cassola i el deixarem coure amb uns 15 minuts fins que estiguin gairebé desfets. Els triturarem i els passarem pel “xino” per eliminar-ne les llavors i la pell, salpebrarem al gust i també hi afegirem una mica de sucre per compensar l’acidesa del tomàquet, s’ha de tastar i rectificar si cal. 
Podeu servir-la calenta o freda, però a mi particularment m’agrada a temperatura ambient, per això la faig a primera hora del matí per servir-la al migdia. Amb aquestes quantitats n’hi ha per sis persones, jo hi poso unes fulles d’alfàbrega al mig, però amb un rajolí d’oli també queda força bé. 
SUGGERIMENTS: Posada en uns gots petitons és ideal per un bufet self servis.

Puré d’albergínia

Aquest recepta mai recordo on la vaig menjar per primera vegada si al Marroc o un restaurant libanès o grec de Barcelona, però lo que si recordo que ens la van servir com un “meze” que podríem traduir per “boci, mos, queixalada… saborosa que sé serveix abans del plat principal”. La majoria del plats servits en un “meze” poden elaborar-se amb antelació, doncs s’acostumen a servir freds o a temperatura ambient, i això va molt bé sobretot si teniu convidats. De fet podríem dir que, bàsicament, és posar coses variades a taula i que la gent vagi servint-se al seu gust. 

PURE D’ALBERGíNIA


Ingredients: 2 albergínies escalivades, 1 gra d’all, 1 cullerada sopera de pasta de sèsam, 2 cullerades soperes de suc de llimona, 1 cullerada sopera d’oli, sal, pebre i menta fresca picada. 

Escalivarem les albergínies segons les possibilitats de cada un de nosaltres, no cal que us digui que són molt més bones fetes amb foc de llenya, però també podem fer-les al forn o a la planxa. 
Posarem en un bol les albergínies escalivades ja netes juntament amb el gra d’all picat, el suc de llimona, l’oli, la pasta de sèsam, la sal i un polsim de pebre mòlt i ho triturarem fins que tinguem un puré. 
Servir-ho amb una mica de menta picada al damunt i un rajolí d’oli. Lo millor per acompanyar-lo és la “pita”, però a mi, també, m’agrada servir-lo amb un variat de pans lleugerament torrats.

Bunyols de cigrons

Aquests bunyols tenen una clara influència del “falafel” un dels plats àrabs més popular, però la gran diferència és que aquests estan fets amb cigrons cuits i el “falafel” és fa amb cigrons remullats. 

BUNYOLS DE CIGRONS


Ingredients: 400 grams de cigrons de pot, 1 ceba ratllada, 1 o 2 grans d’all picats, 1 cullerada de cafè de comí molt, 1 cullerada de farina, 1 ou, 3 cullerades entre julivert i coriandre, sal, pebre, i oli. (opcional un polsim de pebre de Caiena o xili en pols). Amanida al gust o segons temporada. 

Triturar el cigrons, ben escorreguts, fins que quedin puré. Afegir-hi al puré de cigrons la ceba ratllada; els alls, el julivert i el coriandre picats; la farina, l’ou (sols la clara batuda) i les especies, barrejar-ho molt bé i salpebrar-ho. 

En una paella amb abundant oli i ben calent si van tirant culleradetes d’aquesta pasta i es fan els bunyols fins que quedin ben rossos. Posar-los damunt d’un paper per tal d’eliminar-ne l’oli i servir-los amb una amanida. Com a primer plat podeu calcular-ne que en tenim per quatre o sis persones.

All i oli de safrà

Sí ja sé que no és un autèntic all i oli, però és lleuger, diferent, sense calories ni colesterol i si us agrada el safrà estic segura que us agradarà. 

ALL I OLI DE SAFRÀ


Ingredients: Safrà, iogurt, all de Belltall i sal. 

Piqueu en un mà de morter l’all i els brins de safrà, afegiu-hi el iogurt natural i un polsim de sal, remeneu-ho i ja podeu servir-ho. Va molt bé amb tot lo fet a la planxa com ara: pollastre, conill, peix blanc, verdures…

Crema de meló

Crec que cada cuinera té la seva recepta de crema de meló, i ben segur que totes són bones. La meva recepta està inspirada en la del llibre “Historias de la Historia” de Carlos Fisas que fa molts d’anys que vaig llegir. He de dir que la del llibre la servien amb uns encenalls de pernil. Una bona manera de saber que una crema té la consistència idònea és quan aguanta el guarniment sense enfonsar-se del tot, necessitem cullera per menjar-nos-la i no tenim la temptació de veure-la.

CREMA DE MELÓ


Ingredients: 1 meló (2 quilos aproximadament), 1 iogurt, ¼ litres de crema de llet (opcional), Porto blanc, sal i pebre blanc mòlt. 

Batreu la polpa del meló i després si voleu una crema molt fina la passareu pel “xino”, jo no sempre ho faig, però això va a gustos, vosaltres mateixos. A la crema de meló hi afegireu el iogurt, la crema de llet (opcional), una mica de sal, el pebre blanc mòlt i el Porto, remenareu molt bé i ho tasteu per saber si heu de corregir alguna cosa –cal vigilar tant amb el Porto com amb els lactis, ja que el gust que ha de prevaldre és el del meló, per això jo mai utilitzo crema de llet, doncs trobo que emmascara els sabors-. 
Deixareu refredar-la unes 5 hores a la nevera i serviu-la en bols amb un polsim de pebre i una fulleta de menta per tal de donar-hi color.

Boletes de meló al Porto

Heu de calcular que com més dolç sigui el meló millor serà la recepta i que també necessitareu menys temps de maceració. No us faci por utilitzar una beguda alcohòlica, doncs després de la maceració sols hi trobareu un lleuger toc i perfum a Porto. Jo sempre l’he fet amb Porto, però segur que aquest es pot substituir. 

BOLETES DE MELÓ AL PORTO


Ingredients: 1 meló, Porto blanc i menta fresca. 

Tallareu el meló per la meitat i anireu fent boletes que posareu en un colador perquè deixin anar el seu suc. Aquests suc l’heu de reservar per utilitzar-lo després. 
Posareu les boletes de meló en maceració amb el Porto blanc (que cal remenar de tan en tan, doncs el Porto no ha de cobrir totes les boletes) durant un minin de 24 hores i un màxim de 48 hores a la nevera. 
Servireu les boletes en un copa de vidre amb una fulleta de menta per donar-hi color. 
Heu de calcular que d’un meló de 2 quilos us sortiran uns 800 grams de boletes o sigui que en tindreu per 6 persones més o menys. 

SUGERIMENT.- Quan feu aquesta recepta aprofiteu per fer una crema de meló, sorbet, suc…, doncs així podreu utilitzar totes les parts del meló que no serveixen per fer boletes.

Amanida d’estiu

Fàcil de fer, ideal per un dia d’estiu com acompanyament d’un peix a la planxa per exemple. Podeu afegir-hi més coses, traureu-n’hi o fer canvis, no us faci por ser creatius i experimentar. 

AMANIDA D’ESTIU


Ingredients: Carbassó, rucula, mongeta tendra, variat d’enciams, ceba tendra, cogombre amb vinagre, olives negres, sal, pebre, vinagre i oli. 

Aquesta és una amanida on tan sols hi ha una norma: treballar amb productes de temporada crus. Barrejar-los i amanir-los amb sal, pebre, vinagre i un bon raig d’oli d’oliva.

Triangles de pasta fil·lo farcits de verdures

La gràcia d’aquesta recepta és amb que farcireu el triangles, ja que serà lo que hi donarà un toc especial. Feu-ho sempre amb productes de temporada i al vostre gust, sense complex i amb atreviment. 

TRIANGLES DE PASTA FIL·LO FARCITS DE VERDURES


Ingredients: 300 grams de farcit “verdures ja cuites”, 6 fulles de pasta fil·lo i mantega per pintar el triangles. 

Prepareu el farcit dels triangles, preferentment, amb verdures de temporada i deixeu refredar una mica (a temperatura ambient) abans de començar a fer els triangles de pasta fil·lo. 
La pasta fil·lo no és difícil de treballar, però cal tenir cura amb ella, ja que el contacte amb l’aire l’eixuga molt ràpidament i llavors s’esmicola i és trenca. Cal treure del paquet les fulles que necessiteu i la resta tornar-les al paquet i a la nevera. Cada fulla l’heu de partir per la meitat i jo us suggereixo que (la primera vegada) practiqueu amb un paper qualsevol de la mida de la full fil·lo, doncs els triangles no són fàcil de tancar, però val la pena fer-los, doncs independentment de que quedin bons (l’èxit d’això és el farcit) la forma els fa molt atractius a la vista. 
Agafeu un full de fil·lo (una meitat, recordeu que els heu partit en dos) i poseu un cullerada sopera del farcit a la part de dalt i aneu tancant-lo, pinteu-lo per ambdós costat amb la mantega fossa i poseu-lo en un safata folrada de paper de forn. Feu-los coure uns 10 minuts al forn, que ja haure escalfat a 200ª, fins que estiguin daurats i cruixents. 
Heu de calcular que amb aquestes quantitats surten 12 triangles.

Crema de remolatxa

Aquest és el primer any que hem sembrat remolatxes i estic entusiasmada amb les primeres que he collit. Tenen un color fantàstic i per començar he volgut fer una crema, fàcil, simple i senzilla, però ja tinc algunes altres receptes en ment que vull experimentar, ja que aquest és un producte nou per mi.

CREMA DE REMOLATXA


Ingredients: 500 grams de remolatxa, sal, pebre, iogurt i mel.

Bullir les remolatxes amb agua i sal uns 20 minuts i deixar-les refredar una mica dins la mateixa olla, escorre-les, però guardant l’aigua d’on les hem bullit i pelar-les. Les posarem en un bol on les triturarem junt amb una part de l’aigua on les hem bullit, penseu que hi hem d’anar afegint aigua segons la textura que idònea per una crema. Reservarem a la nevera fins el moment de servir.  suten 4 racions.
Barrejar el iogurt amb la mel i posar-ne una cullerada damunt de la crema que servirem amb bols.

“Tortitas” de carbassó

Aquest és un estiu de carbassons, no recordo haver-ne collit tants altres anys, però si la carbassonera treballa a bon ritme jo també. Aquesta recepta també podeu fer-la fregint les “tortitas”, però és molt més sa fer-les al forn. 

“TORTITAS” DE CARBASSÓ


Ingredients: 750 grams de carbassó, 1 ceba, 2 ous, 50 grams de formatge Parmesà, 6 cullerades soperes farina, menta, julivert, sal, pebre i nou moscada. 

Ratllarem el carbassó i la ceba, els posarem en un drap de cotó i els escorrerem, penseu que és molt important escorre’ls bé per eliminar-ne el màxim d’aigua que tenen. 
Posarem en un bol el carbassó i la ceba ratllats i ben escorreguts, els ous, la farina, el formatge ratllat, la menta, el julivert, la sal, el pebre i la nou moscada i ho barrejarem (amb les mans mateix) fins que tinguem un massa consistent. Si cal podeu afegir-hi una cullerada més de farina, però vigileu que no us quedin massa farinosos, per això lo important de escorre bé les verdures ratllades. 
Folrarem una safata amb paper de forn i amb l’ajuda d’un cercle (dels que utilitzem per muntar timbals) anirem fent les “tortitas” d’uns 7 centímetres de diàmetre, calculeu un cullerada sopera generosa per cada una d’elles. Les coureu un 30 minuts al forn escalfat a 200 graus, safata a la part de baix. 
Us sortiran 24 “tortitas”. Són genials per posar-les en un bufet lliure o servir-les com entremesos, però si voleu també podeu utilitzar-les com a primer plat acompanyades d'una amanida.