Pastís-cassoletes de “ganache” de xocolata

Si us decidiu a fer aquesta recepta lo primer que heu de fer és no pensar amb les calories, doncs si ho feu no el gaudireu i puc assegurar-vos que val la pena delectar-se amb ella fins l’últim mos. 

PASTÍS-CASSOLETES DE “GANACHE” DE XOCOLATA 

Ingredients: 150 grams de galetes, 60 grams de mantega, 1 cullerada de postre de canyella, 200 grams de cobertura de xocolata, 200 grams de crema de llet, ½ cullerada de cafè de pasta concentrada de vainilla. 
Opcional decoració: brins de canyella, fruita fresca o confitada… 

Untareu amb oli vegetal o mantega els sis motllos acanalats i amb la base desmuntable de 8 o 10 centímetres de diàmetre. Triturareu les galetes Maria (les de tota la vida) -tan fines com pugueu, doncs com més fines i petites siguin les engrunes millor us anirà a l’hora de integrar-les amb els altres ingredients- i les barrejareu amb la canyella i la mantega fossa. Quan tingueu els tres ingredients ben integrats uns amb els altres dividireu la massa amb sis parts. 
Posareu cada una de les part en un dels motllos untats i pressionareu perquè la massa quedi fixada als laterals i al fons. Els coureu al forn escalfat a 180º uns 15 o 20 minuts i els deixareu refredar abans d’omplir-los. 
Mentre es refreden els motllos preparareu la “ganache”. Escalfareu la crema de llet fins que comenci a bullir, llavors la vesareu damunt de la xocolata i la deixareu reposar un minut sense tocar-la. Passat el minut amb una espàtula començareu, molt suaument, a remenar des del mig i de mica en mica anireu ampliant els cercles fins que la xocolata estigui completament desfeta. Hi afegireu la vainilla, remenareu novament i ja podreu omplir el motllos. Un cop plens els heu de posar com a mínim un parell d’hores a la nevera abans de servir el pastís- cassoletes de “ganache” de xocolate. 
Suposo que no cal que us digui que per servir-les a taula les heu de traure del motllo i decorar-les com més us agradi a vosaltres. 

SUGGERIMENTS.- Les clàssiques galetes Maria són, pel meu gust, les més adients, doncs podeu personalitzar-les amb alguna especie, però també podeu utilitzar-ne de xocolata, de canyella, de gingebre… Si no treballeu amb cobertura de xocolata, les clàssiques pastilles que utilitzen els professionals, haureu de trossejar la xocolata a bocins petitons.

Sopa d’espinacs amb pinyons torrats

L’espinac és molt agraït, ja que al collir les fulles exteriors de la planta aquesta segueix creixent i donant fulles a lo llarg de tot l’hivern. Les més petitones són excel·lents per afegir a l’amanida i amb les altres podem fer una sopa, per exemple. 

SOPA D’ESPINACS AMB PINYONS TORRATS 

Ingredients: 500 grams d’espinacs frescos, 1 ceba (120 grams aprox.), 15 grams de mantega, 1 cullerada sopera d’oli d’oliva, 600 mil·lilitres d’aigua, sal, pebre, nou moscada i 50 grams de pinyons. 

Posareu la mantega i l’oli d’oliva en un cassola i hi afegireu la ceba tallada petitona i la deixareu coure, a foc no molt fort, uns 5 minuts amb la cassola tapada més o menys. Quan la ceba ja estigui cuita / transparent hi afegireu el espinacs, remenareu, tapareu la cassola i ho deixareu coure uns 5 minuts més abans de vessar-hi l’aigua, tapareu la cassola, baixareu el foc quan comenci a bullir i ho deixareu coure uns 15 minuts. Apagareu el foc, deixareu que es refredi una mica abans de vessar-ho al got de la batedora i assaonareu amb sal, pebre i nou moscada abans de triturar-ho com a minin 3 minuts ben bons, doncs com més estona ho bateu més emulsionat us quedarà i millor serà la textura. Tastareu, rectificareu si cal de sal, pebre o nou moscada i la reservareu en un cassó per poder-la escalfar abans de servir a taula. 

Posareu la sopa d’espinacs a escalfar i mentrestant en una paella petita torrareu el pinyons. La servireu en un plat fondo amb els pinyons torrats pel damunt. Quantitats per quatre persones. Heu d’afegir els pinyons junts abans de començar a menjar la sopa perquè no s’estovin. 

SUGGERIMENTS.- No vesseu tot el líquid al got de la batedora a l’hora de triturar els espinacs, reserveu-vos-en una mica, doncs així podreu controlar la textura de la sopa. 
Per la fotografia jo he fet una sopa més aviat espesa i densa, ja que no volia que els pinyons s’enfonsessin, però de normal la faig un pel menys densa.

Estofat de sípia i patates

Aquest estofat és un petit homenatge a la cuina senzilla de casa nostra, a la que sovint m’agrada fer-hi un cop d’ull per recuperar-ne alguna que altra recepta. Tots els ingredients que hi participant són a l’abast de qualsevol i no vol cap excusa per no fer-la. 

ESTOFAT DE SÍPIA I PATATES

Ingredients: 1 quilo de sípia neta, 800 grams de patates netes, 1 ceba gran, 2 grans d’all de Belltall, 2 pebre Caiena, 2 fulles de llorer, 100 mil·lilitres de vi blanc, sal, pebre negre molt, oli d’oliva i julivert. 
Opcional: 1 cullerada sopera de farina. 

Rentareu la sípia, la tallareu a trossos i la deixareu escórrer. Ratllareu la ceba, picareu els grans d’all i ho reservareu. Posareu al foc una cassola de fang amb un raig d’oli d’oliva junt amb la sípia, la ceba ratllada, els alls picats, el pebre de Caiena, el llorer, el vi blanc i un polsim de pebre negra mòlt, tapareu i a foc molt suau ho deixareu coure uns 30 minuts, sacsejareu un parell de vegades la cassola. Traure les fulles de llorer i els pebres de Caiena, salareu l’estofat (recordeu que abans no ho hem fet) i hi afegireu les patates netes i tallades a trossos, tapareu i a foc igualment suau ho deixareu coure uns 15 / 20 minuts més, fins que les patates estiguin cuites. Uns minuts abans d’apagar el foc tastareu l’estofat per si cal rectificar de sal. 

Si us queda massa sec l’estofat podeu afegir-hi una mica d’aigua o de vi blanc, però si us queda massa líquid podeu desfer una cullerada sopera de farina amb una mica de brou de l’estofat per espessir-lo. La servireu en un plat fondo amb un rajolí d’oli i una mica de julivert picat. Heu de calcular que surten 6 racions ben bones. 

SUGGERIMENTS.- Aquest estofat és molt més bo reposat que menjat acabat de fer. No hi afegiu la sal fins que la sípia estigui gairebé cuita, doncs la sal la endureix. Si treballeu amb sípia que no sigui fresca el meu consell és que tingueu molta cura amb la sal, doncs no sé molt bé perquè, però acostuma ha quedar més forta de sal.

Llenties amb ceps

Les llenties són unes llegums fàcils de cuinar, doncs al ser planes i fines la seva cocció és més ràpida que la majoria de les altres llegums, però, també són riques amb fibra i molt saludables. 

LLENTIES AMB CEPS

Ingredients: 200 grams de llenties, 1 pastanaga, 1 porro, 100 grams de cansalada viada, 50 de xoriço, 6 grans d’all, 3 fulles de llorer, 3 o 4 làmines de ceps secs, sal, pebre, oli i aigua freda. 

Posareu una cassola al foc amb un raig d’oli d’oliva i la cansalada viada, amanida amb sal i pebre, tallada a bocins i la coure amb la cassola tapada. 
Mentrestant netejareu la pastanaga i el porro, els tallareu a rodanxes i les afegireu a la cassola junt amb els alls, les fulles de llorer, el xoriço tallat a rodanxes i les làmines de ceps esmicolades, salpebrareu, barrejareu, hi afegireu les llenties i l’aigua freda –aquesta (l’aigua) ha sobrepassar un dit ben bé tots els ingredients, baixareu el foc i ho deixareu bullir amb la cassola tapada un 30 minuts. Recordeu-vos de tastar-ho quan portin uns 20 minuts al foc per si cal rectificar de sal. 

Si les feu un temps abans de servir-les, us suggereixo que al apagar el foc estiguin caldoses, doncs és millor que quan les escalfeu no hi hàgiu d’afegir aigua, ja que llavors s’aigualiran. Quantitats per dos persones com a plat principal. Les servireu en un plat fondo, posareu un branquilló de sajolida o alguna altra herba fresca per donar un toc fresc al plat i les ruixareu amb un rajolí d’oli d’oliva. 

SUGGERIMENTS.- Si les voleu fer vegetarianes, podeu substituir la cansalada viada i el xoriço per altres verdures i/o patates.

Gelatina de soia amb canyella i taronja

Crec que ja ho explicat altres vegades que la meva afició a la gelatina està vinculada a la meva infantessa. La meva mare feia un “aspic de verdures” que m’encantava i que jo -per molt que ho he intentat- encara no he aconseguit trobar-li el punt exacte, però de moment ja he començat a dominar-la a l’hora de fer un postre. 

GELATINA DE SOIA AMB CANYELLA I TARONJA

Ingredients: ½ litre de soia, 50 grams de sucre, 5 fulles de gelatina, canyella en pols i bocins de taronja confitada. 

Posareu en un cassó la soia amb el sucre i la fareu escalfar, mentrestant remullareu les fulles de gelatina en un bol amb aigua freda uns 8 minuts més o menys. Quan la soia estigui a punt de bullir, la traureu del foc, hi afegireu la gelatina escorreguda, remenareu, la deixareu refredar una miqueta i la vessareu als motllos que haureu untat amb oli de baix sabor. Els deixareu refredar a la nevera fins que estigui completament quallat. 

Els desemmotllareu, empolsareu amb canyella amb pols i els hi posareu uns bocins de taronja confitada damunt. 

SUGGERIMENTS.- Podeu omplir motllos individuals o fer-ne un de gran i tallar-lo a l’hora de servir-lo. La gelatina de la fotografia l’he fet en un motllo de 8 centímetres de diàmetre i 4 d’alçada.