Filet de pollastre cruixent amb salsa de soja

Aquesta és una versió del clàssic “filet de pollastre arrebossat” que tan agrada als nens. Crec que cal introduir-los (als infants) a nous sabors i si us decidiu a fer l’opció “no picant” estic segura que els hi agradarà. 

FILET DE POLLASTRE CRUIXENT AMB SALSA DE SOJA 


Ingredients: 500 grams pit de pollastre, 3 clara d’ou, 3 cullerades soperes de farina d’arròs o blat, 3 cullerada soperes de coriandre, 3 cullerada soperes de sèsam, 2 chiles / pebrots vermells picants (opcional), sal, pebre i oli. 
SALSA: 3 cullerades soperes de salsa de soja, 2 cullerades soperes de suc de llimona i 1 cullerada sopera de sucre moreno. 

Tallar el pit de pollastre a filets, però no excessivament prims. Barrejar en un bol: les clares d’ou, les fulles coriandre tallades ben petitones, la farina, les llavors de sèsam i els chiles tallats ben menuts si us decidiu per l’opció picant. 
Si feu l’opció normal salpebreu el filets de pollastre abans de passar-los per la barreja que hem preparat i ja podeu coure’ls a la planxa o a la paella. No necessitem molt d’oli i els heu de coure uns 3 minuts per cada cara o fins que estiguin daurats i ben cuits. Deixar-los escórrer damunt un paper de cuina i servir-los quan encara estan calents. 
Per fer la salsa: posar en un pot amb tapa de rosca els tres ingredients i sacsejar-lo fins que estigui el sucre desfet. Quantitats per quatre persones. 

SUGGERIMENTS.- Si els feu fregits us quedaran més cruixents, però també absorbeixen més oli. Els de la foto jo els he fet a la planxa.

Carpaccio de figues amb pernil

Aquest plat diria que és més aviat un antipasto tal i com diuen els italians que una amanida com l’entenen a casa nostra. La tècnica de preparació denominada carpaccio, diuen, consisteix en tallar a làmines fines, en principi carn, però que també es pot utilitzar en qualsevol altre aliment com ara verdures, fruita o peix. 

CARPACCIO DE FIGUES AMB PERNIL 


Ingredients: 2 o 3 figues per persona i 25 grams de pernil. 

Netegeu, talleu a làmines el màxim de fines les figues i distribuïu-les de forma bonica en mateix plat (individual) que servireu a taula, posant-hi el pernil al mig. 
Si voleu podeu ruixar-les amb una rajolí de mel i vinagre balsàmic, però jo, si les figues són bones i dolces, les prefereixo tal qual.

Coca de ceba i tomàquets

Aquesta és una versió “lliure per la ràdio” de la Pissaladière dedicada a la gent que no els agraden les anxoves. Si la qualitat de les anxoves és important en una Pissaladière aquí ho és la dels tomàquets, doncs com més gustosos siguin millor serà la coca.

COCA DE CEBA I TOMÀQUETS 


Ingredients: 1 massa finíssima de pizza de 260 grams, 500 grams de ceba, 4 o 5 tomàquets, 2 cullerades soperes de vinagre balsàmic, 1 cullerada sopera de sucre moreno,  fulles d’orenga fresc, sal, pebre i oli d’oliva. 

La base d’aquesta coca pot ser de qualsevol tipus de massa, però com més fina millor, almenys pel meu gust. 
En una paella amb una mica d’oli coure la ceba a foc baix durant uns 15 minuts, remenant-la de tan en tan, fins que la ceba estigui tova i transparent. Afegir-hi el vinagre, el sucre i, millor, deixar un parell de minuts més al foc, apagar el foc i deixar-ho refredar. 
Escalfar el forn a 180º. Normalment faig la coca sencera, però per la foto (com no tinc un safata tan gran) n’he fet dues de llargues. Cobrir amb la ceba, cuita i refredada la base de la massa. Al damunt posar-hi unes rodanxes de tomàquets, si en teniu de diferents varietats molt millor, amanir-les amb sal, pebre, unes fulles d’orenga fresc i un rajolí d’oli d’oliva. 
Enfornar uns 15 minuts, més o menys, tot depen del tipus de massa amb el que treballeu. 
Servir-la calenta acompanyada d’unes fulles de ruca o enciam. Quantitat per 4 racions.

Melmelada de mores

Si us decidiu a fer melmelada de mores heu d’acceptar que la cuina per molt que vigileu acabarà, una mica, empastifada de taques de color morat, però m’agrada fer-la sobretot pel seu color i perquè collir-les em porta molts i molts records d’infantessa. 

MELMELADA DE MORES


Ingredients: 1 quilo de mores, 500 grams de poma neta i pelada, 500 grams de sucre i 1 llimona. 

Posar a coure un quilo de mores, netes, amb un ¼ de litre d’aigua fins que les mores comencin a desfer-se. Passar-les pel passapurés i afegir-les a la cassola on ja tindrem les pomes ratllades o tallades a bocins petitons. Posar la cassola al foc i quan comenci a bullir tirar-hi els sucre i el suc de la llimona. Coure entre 30 o 45 minuts remenant de tan en tan perquè no s’enganxi, comprovar el punt, apagar el foc i empotar. 

Per saber si està tirar unes gotes en un plat fred: si quan s’inclina el plat la confitura no rellisca i qualla, vol dir que ja està al punt, si no s’ha de continuar la cocció. 
Empotar sempre amb calent, en el moment que s’apaga el foc. Els pots s’omplen fins dalt de tot procurant que no hi quedin bombolles, abans de tapar tirar-hi unes gotes de brandi o ginebra i un cop tapats es giren cap per avall per fer el buit. També es poden esterilitzar amb bany maria durant ½ hora. Són el mètodes més senzills i eficaços, perquè la melmelada i /o confitura es conservi durant molt de temps. 

NOTA: Millor esperar un dies abans de començar a menjar qualsevol melmelada o confitura.

Amanida Fattoush

Crec que ja us havia explicat que a Barcelona durant molt de temps la veïna, de davant de casa, tenia una senyora marroquí com assistenta. No puc assegurar-ho, però diria que part del meu gust per la cuina àrab va passar-me’l ella. 
El “fattoush” amb àrab significa “pa humit” i és una de les amanides més típiques del països àrabs del mediterrani. No hi ha una normativa estricta respecte als seus ingredients, podeu variar-la i adaptar-la al vostre gust, però sempre amb pa (de pita o normal) fregit o torrat. 

AMANIDA FATTOUSH

Ingredients: dos classes d’enciams, dos o tres varietats de tomàquets, ou dur i pa torrat o fregit. 
Opcional: pebrot vermell, tapares i olives negres. 
Vinagreta per amanir: oli, vinagre de vi blanc o suc de llimona, sal, pebre, all, julivert, alfàbrega… (un variat d’herbes fresques picades o tallades molt petitones). 

Sento no poder-vos donar exactes les quantitats, doncs ja la faig amb les classes de hortalisses que tinc a l’hort i si hi ha alguna cosa que no tinc no em preocupo. 
Posar tots els ingredients en una safata o bol, barrejar-los amb les mans mateix. 
Si feu el pa fregit us serà més fàcil tallar-lo a daus, si el feu torrat trenque-lo amb les mans. 
Vinagreta: Posar tots els ingredients en un pot amb tap de rosca, sacsejar-ho perquè es barregin bé. Recordeu que la proporció d’oli amb el vinagre o suc de llimona és de 3 a 1, que no us heu de passar amb l’all, per molt que us agradi, i us suggereixo que com a molt utilitzeu dos herbes fresques, doncs masses sabors poden acabant confonent-nos. 
M’agrada trobar el pa cruixent i per això la serveixo a taula sense amanir.