Melmelada de maduixes

Fa molts anys que faig melmelada de diferents fruites, però sabia que podia millorar les meves recepte i per això vaig fer un taller al Museu de la Confitura de Torrent amb la Georgina Regàs. 
Aquesta recepta de melmelada de maduixes l’he fet seguint els consells i suggeriments que van donar-me al taller. Si proveu de fer-la quedareu enganxats a ella i descobrireu que no hi ha res com la melmelada feta a casa. Un consell, si no teniu maduixes de collita pròpia, treballeu sempre amb productes del territori, com més propers millor. 

MELMELADA DE MADUIXES


Ingredients: 500 grams de maduixes 375 grams de sucre, 250 grams de poma crua, el suc i la pell de ½ llimona. 

Rentar i escórrer les maduixes, recordeu que s’han de treure les fulles després de rentar-les perquè no s’omplin d’aigua, eixugar-les i tallar-les a trossos. Macerar-les amb 250 grams de sucre durant la nit o fins que treguin el suc, mínim tres hores. 
Afegir a les maduixes que hem macerat les pomes tallades a quarts, posar la cassola al foc i deixar-ho bullir 10 minuts tapat, a foc suau. Treure les maduixes i els trossos de poma, tornar a posar la cassola al foc, i quan arrenqui a bullir de nou, afegir-hi els 125 grams de sucre i la ½ pell de llimona. Quant el suc de la cassola espesseixi, tirar-hi les maduixes i la poma que hem passat pel passapurés, i deixar-ho coure uns 10 minuts més a foc fort. Tirar-hi el suc de la ½ llimona i fer-ho coure 5 minuts més fins aconseguir el punt. Comprovar-ho i si ja està apagar el foc, treure la pell de llimona i l’escuma abans d’omplir el pots. 

Per saber si està tirar unes gotes en un plat fred: si quan s’inclina el plat la confitura no rellisca i qualla, vol dir que ja està al punt, si no s’ha de continuar la cocció. 

Empotar sempre amb calent, en el moment que s’apaga el foc. Els pots s’omplen fins dalt de tot procurant que no hi quedin bombolles, abans de tapar tirar-hi unes gotes de brandi o ginebra i un cop tapats es giren cap per avall per fer el buit. També es poden esterilitzar amb bany maria durant ½ hora. Són el mètodes més senzills i eficaços, perquè la melmelada i /o confitura es conservi durant molt de temps. 

NOTA: Millor esperar un dies abans de començar a menjar qualsevol melmelada o confitura.

Sípia estofada amb pèsols

La primavera és el millor moment del pèsol i la sípia: per tant, aquest és un bon i autèntic plat de temporada. La sípia és una proteïna idònia, ja que aporta poques calories i conté minerals com el fòsfor, el potassi, el magnesi i vitamines. No oblideu que els pèsols, com totes les verdures, s’han de coure poc per aprofitar el seu valor nutricional. 

SÍPIA ESTOFADA AMB PÈSOLS



Ingredients: 1 quilo de sípia neta, 400 grams de pèsols, 2 cebes mitjanes, 6 cullerades soperes de tomàquet ratllat; 1 escorça de canyella, 40 mil·ligrams d’anís, 40 mil·ligrams de vi ranci, 20 grams de xocolata, 20 grams de pinyons, 3 grans d’all de Belltall, safrà, oli, sal i pebre negre mòlt. 

Rentar la sípia i tallar a trossos regulars. Posar un parell de cullerades d’oli a la cassola i quan estigui calent afegiu-hi la sípia, deixar coure en el seu propi suc uns 10 minuts, incorporar-hi la ceba tallada i l’escorça de canyella i deixar-la coure uns 10 minuts més, més o menys, abans d’afegir-hi el tomàquet. Mentrestant fer una picada amb els alls, els pinyons i uns brins de safrà fins que tinguem una pasta que barrejarem amb l’anís i el vi ranci i afegirem a la cassola juntament amb la xocolata, el pebre i la sal, remenarem fins que la xocolata i la picada estiguin ben incorporades, baixarem el foc i ho deixarem coure uns 20 minuts. 
Bullir els pèsols al vapor ( tan si són frescos com congelats ) i afegir-los a la cassola al darrer moment, just abans d’apagar el foc. Calculeu que en tindreu per 6 persones. 

NOTA: Si treballeu amb sípia que no sigui fresca el meu consell és que tingueu molta cura amb la sal, doncs no sé molt bé perquè, però acostuma ha quedar més fort de sal. Aquest és un plat que, almenys a mi, m’agrada que tingui una dominat més aviat dolça que salada, com també m’agrada que els sabor dels pèsols no s’hagin impregnat, del tot, del estofat i així poder trobar la diferència de sabors entre ambdós.

Mousse de maduixes

Les maduixes són una temptació i a la primavera estan en el seu millor moment. Si no les tenim de collita pròpia, hi ha botigues, cada dia més, que s’esforcen per oferir-nos uns bons productes. Crec que hem de procurar treballar amb productes de proximitat, doncs el planeta i el paladar ens ho agrairà. 

MOUSSE DE MADUIXES



Ingredients: 250 grams de maduixes, 75 grams de nata muntada, 1 clara d’ou, 2 cullerades soperes de sucre i 3 grams de mantega.

Rentar i escórrer les maduixes, recordeu que s’han de treure les fulles després de rentar-les perquè no s’omplin d’aigua, eixugar-les i tallar-les a trossos. 
Posar la mantega i les maduixes en un cassó a bon ben baix i deixar-les coure fins que estiguin toves. Posar-les en un bol juntament amb el sucre, triturar-les i deixar-les refredar. 
Quan el puré estigui fred afegir-hi la nata muntada i la clara d’ou, també muntada, barrejar i posar a la nevera, ben bé unes 3 hores. S’ha de servir ben fred. Just abans de servir-ho a taula posar una rodanxa de maduixa i unes fulletes de menta. Amb aquestes quantitats en tindreu per quatre copes.

Quiche de ceba, formatge Roquefort i ametlles

Una quiche és sinònim de nata líquida, però jo la faig normalment amb llet, doncs és més lleugera i servida amb una bona amanida trobo que de tan en tan no passa res. A casa les quiches les acostumem a servir com a plat únic acompanyades amb una generosa amanida. 

QUICHE DE CEBA, FORMATGE ROQUEFORT I AMETLLES


Ingredients: 1 massa brisa de 230 grams, 2 cebes, 3 ous, 200 mil·lilitres de llet, 60 grams de formatge Roquefort, 2 cullerades soperes d’ametlles crues, sal, pebre, nou moscada i oli. 

Escalfar el forn i seguint les indicacions del fabricant coure la massa brisa, jo cobreixo el fons amb un paper i damunt i poso cigrons secs (qualsevol altra llegum serveix, podeu guardar-la i tornar-la a utilitzar) perquè la massa quedi plana i no s’infli. Passat 20 minuts trec el paper i els cigrons que cobreixen el fons i la torno a posar al forn un cinc minuts. 
Mentre es cou la massa brisa al forn hi ha temps de preparar el farcit de la quiche. En una paella amb una mica d’oli coure la ceba tallada a làmines ben fines uns 5 minuts més o menys, apagar el foc, barrejar-hi el formatge Roquefort esmicolat i posar la barreja repartida pel fons del motllo de massa brisa que ja haurem tret del forn. Vessar-hi pel damunt la barreja dels ous batuts (jo sols hi he posat un rovell) amb la llet, la sal, el pebre i la nou moscada. Per últim, i abans de posar-la a coure al forn, a 180º de temperatura, uns 35 o 45 minuts, posar-hi les ametles filetejades ben repartides pel damunt. 
Es pot servir calenta, tèbia o freda, però acabada de fer a mi, particularment, m’agrada molt més. La mida del motllo és de de 28 centímetres i podeu calcular per 6 o 8 persones com a primer plat i per 4 persones com a plat principal, en ambdós opcions sempre acompanyat amb amanida.

Dònut de patata i bacallà amb salsa salvitxada - calçotada

Aquesta recepta vaig idear-la per aprofitar la salsa que havia sobrat de la calçotada que la meva cunyada, la Carme Bou i el seu marit el Pep Soler, organitzen cada any per tota la família. Segur que amb alguna que altra salsa, tipus maionesa, també pot funcionar, us ho deixo a la vostra elecció, però la gràcia d’aquest plat és omplir el forat del “dònut” amb la salsa. 

DÒNUT DE PATATA I BACALLÀ AMB SALSA SALVITXADA  - CALÇOTADA


Ingredients: 800 grams de patates, 400 grams de bacallà, sal, pebre blanc, oli i salsa salvitxada – calçotada. 

Pelar les patates i bullir-les al vapor prop de 12 minuts. Uns 4 minuts abans de treure-les del foc posar-hi a coure els tallats de bacallà. El bacallà pot ser fresc o dessalat, com després l’esmicolarem podeu treballar amb les parts menys vistoses del bacallà i per tant més econòmiques. 
Posarem en un bol les patates per xafar-les i barrejar-les amb el bacallà esmicolat, salpebrarem, barrejarem molt bé i ja podrem muntar el plat. 
Untar amb una mica d’oli el cercle i el tub que ens serveixen de guia per fer el dònut, ja que així ens serà més fàcil treure’ls després. Omplir el forat del mig amb la salsa salvitxada – calçotada i una mica d’escarola o de qualsevol altra tipus d’hortalisses de tinguem a mà. Quantitats per quatre persones. 

SUGGERIMENTS.- Al bullir les patates al vapor no absorbeixen tan aigua i va millor per la consistència del plat a l’hora de muntar-lo.