Cigrons marinats amb herbes fresques
in LLEGUMS on de juliol 31, 2014
Una bona manera de menjar llegums a l’estiu. No heu de patir per les herbes fresques podeu treballar amb les que tingueu a mà, però pel meu gust el coriandre i dóna un toc fresc molt adient per l’estiu.
CIGRONS MARINATS AMB HERBES FRESQUES
Ingredients: 1 pot de cigrons cuits de 400 grams escorreguts, 1 grans d’all, herbes fresques: julivert, coriandre, orenga…, 40 mil·lilitres de suc de llimona, 2 cullerades soperes d’oli d’oliva, pebre i sal.
Si treballeu amb cigrons de pot millor passar-los per aigua, escorre’ls ben be i posar-los en un bol –el mateix on els servirem-.
Barrejar els cigrons escorreguts amb les herbes fresques picades ben petitones, l’all xafat, el suc de la llimona, l’oli. la sal i el pebre. Deixar-ho marinar com a mínim 30 minuts, remenat-ho de tan en tan. Trobo que són més bons si han marinat un parell d’hores.
Quantitat per dues persones com a plat principal i per a quatre si el serviu com a primer. Ambdós opcions acompanyat d’una amanida.
NOTA: No els poseu a la nevera.
Sardines escabetxades
in PEIX I MOL·LUSCS on de juliol 21, 2014
Crec que a l’estiu els plats escabetxats són molt adients. Com han de reposar podem fer-los amb antelació i menjar-los quan ens vagi bé, doncs a la nevera aguantaran uns quants dies.
Aquesta recepta de sardines escabetxades us la recomano especialment per un sopar informal amb un grup d’amics.
SARDINES ESCABETXADES
Ingredients: 500 grams sardines, 2 grans d’all de Belltall, oli, vinagre, sal, pebre vermell, pebre negra en gra i herbes seques: llorer, farigola i orenga.
Es netegen les sardines, se’ls treu el cap i les tripes, es renten i es deixen escórrer. En una cassola de fang es posa un rajolí d’oli i les sardines una al costat de l’altra fent diversos pisos.
Damunt de les primeres sardines s’hi tira sal, pebre vermell i unes fulles o branquillons de les diferents herbes seques, repetint la mateix operació amb els altres pisos de sardines. Per últim s’hi posa els alls, el pebre negra en gra i un bon raig de vinagre. Tapar la cassola i deixar-ho coure a foc baix de 15 a 20 minuts.
Important abans de menjar-les s’ha de deixar refredar 24 hores, doncs són molt més bones, ja que han absorbit el gust de l’escabetx.
Pel meu gust són molt adients per un àpat d’estiu on hi hagi tot un variat de plats i que cada comensal es serveixi lo que més l’hi agradi.
Quiche de porro, sàlvia i sèsam
in QUICHES on de juliol 15, 2014
Una bona manera de fer una quiche més lleugera és utilitzar llet i no posar-hi els rovells dels ous. A casa les quiches les acostumem a servir com a plat únic acompanyades d’una abundant amanida.
QUICHE DE PORRO, SÀLVIA I SÈSAM
Ingredients: 1 massa brisa de 230 grams, 300 grams de porro (la part més blanca), 3 ous, 200 mil·lilitres de llet, 2 cullerades soperes de sèsam, sàlvia, sal, pebre, nou moscada i oli.
Escalfar el forn i seguint les indicacions del fabricant coure la massa brisa, jo cobreixo el fons amb un paper i damunt hi poso cigrons secs (qualsevol altra llegum serveix, podeu guardar-la i tornar-la a utilitzar) perquè la massa quedi plana i no s’infli. Passat 20 minuts trec el paper i els cigrons que cobreixen el fons i la torno a posar al forn un cinc minuts.
Mentre es cou la massa brisa al forn hi ha temps de preparar el farcit de la quiche. En una paella amb una mica d’oli coure els porros a foc baix durant uns 15 minuts, remenant-los de tan en tan, millor tapar la paella, almenys els primers 10 minuts. Si els porros deixen anar massa aigua destapeu-la, doncs no ens han de quedar “tipus bullit”, afegiu-hi un polsim de sal, les fulles de sàlvia tallades petitones, remenar i apagar el foc.
Omplir el motllo de massa brisa que ja haurem tret del forn amb el porros i vessar-hi pel damunt la barreja dels ous batuts (jo sols hi he posat un rovell) amb la llet, la sal, el pebre i la nou moscada. Per últim, i abans de posar-la a coure al forn uns 35 o 45 minuts, posar-hi el sèsam ben repartit pel damunt.
Es pot servir calenta, tèbia o freda, però acabada de fer a mi, particularment, m’agrada molt més. La mida del motllo és de de 28 centímetres i podeu calcular per 6 o 8 persones com a primer plat i per 4 persones com a plat principal, en ambdós opcions sempre acompanyat amb amanida.
Arròs amb conill, pastanaga i farigola
in ARRÒS I PASTA on de juliol 08, 2014
Ja sabeu que no suport llençar menjar i per això no hi ha res que em faci més il·lusió que amb “sobres” i poca cosa més poder fer un bon plat. Amb aquesta recepta, tan simple i senzilla, tan sols vull encoratjar-vos a que proveu a crear receptes inspirades en quelcom que us hagi sobrat, doncs tot és qüestió d’acostumar-s’hi.
ARRÒS AMB CONILL, PASTANAGA I FARIGOLA
Ingredients: 2 tasses d’arròs, 2 pastanaga, ½ porro, 3 talls de conill cuinats sobrers, farigola fresca, 4 tasses de brou vegetal, oli, sal i pebre.
Posarem la cassola al foc amb oli, quan estigui calent hi posarem el porro tallat ben petitó, la pastanaga tallada a rodanxes i l’all picat. A foc baix ho deixarem coure uns minuts. Mentrestant dels talls de conill, ja cuits, separarem la carn dels ossos l’afegirem a la cassola, remenarem, ho deixarem uns minuts més hi afegirem la farigola fresca esmicolada i donarem un parell de voltes i ja podrem tirar-hi l’arròs i el brou. Les quantitats (1 d’arròs per 2 de brou) però heu de pensar que aquest és un arròs a la cassola o sigui que millor que quedi caldós, jo treballo amb un arrós del Montsià i el brou vegetal si no he tingut temps de fer-lo el faig de pastilla fetes amb productes ecològics.
Fa molts anys un excel·lent cuinera va dir-me que l’èxit assegurat de qualsevol plat d’arròs era el brou, ja que el gra d’arròs s’impregna d’ell, tot ajuda però, segons ella, el brou és fonamental.
Terrina de peix
in PEIX I MOL·LUSCS on de juliol 01, 2014
Aquesta recepta té les seves arrels i / o inspiració en el cebiche, un plat típic de la gastronomia de diversos països de Llatinoamèrica.
La base d’aquesta terrina, al igual que en el cebiche és el peix, naturalment, el suc de llimona i el coriandre. Es pot fer amb altres herbes fresques, com ara el julivert, estragó, cerfull… però el toc que l’hi dóna el coriandre no us el donarà cap altra herba que utilitzeu.
La qualitat del peix és important, doncs té relació directa amb el resultat final, però és una bona manera de utilitzar aquelles part més lletxes i menys vistoses.
TERRINA DE PEIX
Ingredients: 250 grams de peix net de pell i espines, 30 grams de mantega, 30 grams de pa blanc, 2 clares d’ou, 20 grams de coriandre fresc o julivert, 1 gra d’all de Belltall, ½ llimona (el suc), sal, pebre, nou moscada i llet.
Escalfar el forn a 200º de temperatura. Treure la mantega de la nevera. Posar el pa en remull amb una mica de llet. Netejar i tallar a trossos el peix. Triturar-lo i reservar-lo en un bol. Triturar el coriandre, el gra d’all, el pa remullat i escorregut i la mantega; afegir-ho al peix que ja hem triturar abans i que hem reservat. Incorporar-hi el suc de la mitja llimona, les clares d‘ou, la sal, pebre i la nou moscada, barrejar-ho molt bé i omplir el motllo.
MOTLLO. Untar amb mantega el motllo, posar un paper, de forn, untat amb mantega tan al fons del motllo com damunt abans de tapar-lo. Posar-lo a coure al forn al bany maria durant uns 45 o 50 minuts, fins que la superfície estigui elàstica al tacte i al punxar-lo l’agulla surti neta.
Amb aquestes quantitats omplireu un motllo de 16x10 centímetres, més o menys, i heu de calcular que us sortiran unes 6 racions. Podeu servir-lo amb amanida, però damunt d’una torrada de pa de llavors està boníssim.