Cigrons marinats amb herbes fresques

Una bona manera de menjar llegums a l’estiu. No heu de patir per les herbes fresques podeu treballar amb les que tingueu a mà, però pel meu gust el coriandre i dóna un toc fresc molt adient per l’estiu. 

CIGRONS MARINATS AMB HERBES FRESQUES


Ingredients: 1 pot de cigrons cuits de 400 grams escorreguts, 1 grans d’all, herbes fresques: julivert, coriandre, orenga…, 40 mil·lilitres de suc de llimona, 2 cullerades soperes d’oli d’oliva, pebre i sal. 

Si treballeu amb cigrons de pot millor passar-los per aigua, escorre’ls ben be i posar-los en un bol –el mateix on els servirem-. Barrejar els cigrons escorreguts amb les herbes fresques picades ben petitones, l’all xafat, el suc de la llimona, l’oli. la sal i el pebre. Deixar-ho marinar com a mínim 30 minuts, remenat-ho de tan en tan. Trobo que són més bons si han marinat un parell d’hores.
Quantitat per dues persones com a plat principal i per a quatre si el serviu com a primer. Ambdós opcions acompanyat d’una amanida. 

NOTA: No els poseu a la nevera.

Amanida tèbia de remolatxa, ceba i ruca

El color de la remolatxa crec que és un dels motius principals que m’anima a cercar receptes en que pugui utilitzar-la, doncs trobo que té molt de joc a l’hora de jugar amb altres productes. El fet d’acompanyar-la amb rúcula no és tan sols pel joc de color, sinó per la combinació / contrasts de sabors. 

AMANIDA TÈBIA DE REMOLATXA, CEBA I RUCA


Ingredients: 400 grams de remolatxa crua i neta, 1 (150 grams) ceba, 4 cullerades de vinagre de balsàmic, 3 cullerades de mel o sucre integral, sal, pebre, oli i unes fulles de ruca. 

Posarem en una safata, que pugui anar al forn, la remolatxa crua, neta i tallada a trossos junt amb la ceba tallada a cercles i els amanirem amb el vinagre de balsàmic, l’oli, la mel o sucre integral, la sal i un polsim de pebre, taparem i la posarem al forn (escalfat a 180º) durant un 35 minuts. Destaparem, remenarem i ho deixarem coure uns 25 minuts més. Traurem del forn, colarem i reservarem la remolatxa i la ceba en un bol, mentre reduïm la salsa. 
La servirem acompanyada d’unes fulles de ruca i rajolí de la salsa reduïda. Quantitats per 4 persones.

Pissaladière - Coca de ceba, anxoves i olives negres

Aquesta és una versió de les moltes que hi ha de la Pissaladière. La primera que vaig fer la vaig copiar d’algú llibre de cuina, d’això fa una pila d’anys. L’he anat rectificant i provant suggeriments d’altres cuineres, però finalment m’he quedat amb la que avui comparteixo amb vosaltres. Tots els productes són importants, però la qualitat de les anxoves és bàsica. 

PISSALADIÈRE - COCA DE CEBA, ANXOVES I OLIVES NEGRES 


Ingredients: 1 massa finíssima de pizza de 260 grams, 500 grams de ceba, 40 grams d’olives negres, 40 grams de formatge Parmesà, 30 grams d’anxoves de l’Escala amb oli, 2 cullerades soperes de vinagre balsàmic, 1 cullerada sopera de sucre moreno, 2 cullerades soperes de fulles d’orenga fresc i oli d’oliva. 

La base d’aquesta coca pot ser de qualsevol tipus de massa, però com més fina millor, almenys pel meu gust. En una paella amb una mica d’oli coure la ceba a foc baix durant uns 15 minuts, remenant-la de tan en tan, fins que la ceba estigui tova i transparent. Afegir-hi el vinagre, el sucre i deixar un parell de minuts més al foc, apagar el foc i deixar-ho refredar. Un cop refredada i just abans de cobrir amb ella la coca / pissaladière afegir-hi, a la ceba cuita, les olives negres, les anxoves tallades a bocins i les fulles de orenga fresc, barrejar-ho bé i ja estarà a punt per muntar-la. 
Escalfeu el forn i prepareu la massa segons les instruccions que us indiqui el fabricant. Normalment faig la coca / pissaladière sencera, però per la foto (no tinc un safata tan gran) n’he fet quatre d’individuals. 
Cobrir amb el formatge Parmesà la base de la massa i posar-hi al damunt la cobertura de: ceba, anxoves, olives negres i orenga fresc, enfornar-la uns 15 minuts, segons el tipus de massa necessitareu més o menys. 
Servir-la calenta acompanyada d’unes fulles de ruca o enciam. Quantitat per 4 racions.

Sardines escabetxades

Crec que a l’estiu els plats escabetxats són molt adients. Com han de reposar podem fer-los amb antelació i menjar-los quan ens vagi bé, doncs a la nevera aguantaran uns quants dies. Aquesta recepta de sardines escabetxades us la recomano especialment per un sopar informal amb un grup d’amics. 

SARDINES ESCABETXADES


Ingredients: 500 grams sardines, 2 grans d’all de Belltall, oli, vinagre, sal, pebre vermell, pebre negra en gra i herbes seques: llorer, farigola i orenga. 

Es netegen les sardines, se’ls treu el cap i les tripes, es renten i es deixen escórrer. En una cassola de fang es posa un rajolí d’oli i les sardines una al costat de l’altra fent diversos pisos. 
Damunt de les primeres sardines s’hi tira sal, pebre vermell i unes fulles o branquillons de les diferents herbes seques, repetint la mateix operació amb els altres pisos de sardines. Per últim s’hi posa els alls, el pebre negra en gra i un bon raig de vinagre. Tapar la cassola i deixar-ho coure a foc baix de 15 a 20 minuts. 
Important abans de menjar-les s’ha de deixar refredar 24 hores, doncs són molt més bones, ja que han absorbit el gust de l’escabetx. 
Pel meu gust són molt adients per un àpat d’estiu on hi hagi tot un variat de plats i que cada comensal es serveixi lo que més l’hi agradi.

Amanida de carbassó, albergínia i coriandre

Aquesta amanida és idònia per fer a l’estiu, doncs està feta amb productes de l’època i és refrescant, bonica de colors, lleugera, sana… Jo no em canso mai de menjar-la, ja que és una de les meves preferides. 

AMANIDA DE CARBASSÓ, ALBERGÍNIA I CORIANDRE


Ingredients: 1 carbassó, 1 albergínia, 2 cullerades de suc de llimona, sal, pebre, oli i coriandre. 

Tallarem l’albergínia a rodanxes primes les salarem i les deixarem reposar una bona estona perquè deixin anar líquid. Les rentarem, eixugarem, les untarem amb una mica d’oli per les dos cares i les posarem al forn escalfat a la temperatura de 250 º uns 8 minuts, més o menys, per cada cara fins que tinguin un color daurat. 
Mentrestant tallarem el carbassó a làmines ben fines (amb el pelador de patates) i prepararem l’amaniment en el mateix bol que servirem l’amanida. 
Barrejarem molt bé i amb força la sal, el suc de llimona, el pebre, l’oli i el coriandre tallat molt petitó; afegirem les làmines de carbassó, barrejarem, i per últim hi afegirem les rodanxes d’albergínia. Ho remenarem tinguen molta cura de no malmetre les làmines i rodanxes (doncs són bastant fràgils i delicades) i ja podem servir-ho. Quantitat per dues persones segons mida de les peces. 

SUGGERIMENTS.- El coriandre és pot substituir per alfàbrega.

Quiche de porro, sàlvia i sèsam

Una bona manera de fer una quiche més lleugera és utilitzar llet i no posar-hi els rovells dels ous. A casa les quiches les acostumem a servir com a plat únic acompanyades d’una abundant amanida. 

QUICHE DE PORRO, SÀLVIA I SÈSAM


Ingredients: 1 massa brisa de 230 grams, 300 grams de porro (la part més blanca), 3 ous, 200 mil·lilitres de llet, 2 cullerades soperes de sèsam, sàlvia, sal, pebre, nou moscada i oli. 

Escalfar el forn i seguint les indicacions del fabricant coure la massa brisa, jo cobreixo el fons amb un paper i damunt hi poso cigrons secs (qualsevol altra llegum serveix, podeu guardar-la i tornar-la a utilitzar) perquè la massa quedi plana i no s’infli. Passat 20 minuts trec el paper i els cigrons que cobreixen el fons i la torno a posar al forn un cinc minuts. 
Mentre es cou la massa brisa al forn hi ha temps de preparar el farcit de la quiche. En una paella amb una mica d’oli coure els porros a foc baix durant uns 15 minuts, remenant-los de tan en tan, millor tapar la paella, almenys els primers 10 minuts. Si els porros deixen anar massa aigua destapeu-la, doncs no ens han de quedar “tipus bullit”, afegiu-hi un polsim de sal, les fulles de sàlvia tallades petitones, remenar i apagar el foc. 
Omplir el motllo de massa brisa que ja haurem tret del forn amb el porros i vessar-hi pel damunt la barreja dels ous batuts (jo sols hi he posat un rovell) amb la llet, la sal, el pebre i la nou moscada. Per últim, i abans de posar-la a coure al forn uns 35 o 45 minuts, posar-hi el sèsam ben repartit pel damunt. 
Es pot servir calenta, tèbia o freda, però acabada de fer a mi, particularment, m’agrada molt més. La mida del motllo és de de 28 centímetres i podeu calcular per 6 o 8 persones com a primer plat i per 4 persones com a plat principal, en ambdós opcions sempre acompanyat amb amanida.

Amanida de cuscús, ceba i enciam fulla de roure

A primer cop de vista sembla que els ingredients no lliguin gaire, però puc assegurar-vos que no sé molt bé per quina raó encaixen perfectament. És molt important que el cuscús reposi una estona amb tots els ingredients i que el serviu a temperatura ambient, mai calent. 

AMANIDA DE CUSCÚS, CEBA I ENCIAM FULLA DE ROURE


Ingredients: 180 grams de cuscús, 1 ceba, 300 mil·lilitres de brou, 1 cullerada sopera de mostassa de Dijon, 2 cullerades soperes d’oli, 2 cullerades soperes de suc de llimona, pebre negre, sal i enciam fulla de roure. 

Courem en una paella la ceba fins que estigui tova, transparent i lleugerament daurada, s’ha de remenar de tan en tan. Mentre es cou la ceba prepararem el cuscús. 
Partim de la base que ja tenim un bon brou fet –podem treballar amb brou de pollastre o vegetal, però ha de ser de qualitat-. Posarem els cuscús en un bol, cobrirem amb el brou ben calent, taparem i el deixarem reposar durant 5 minuts, fins que hagi absorbit tot el brou. 
En un altre bol barrejarem la mostassa, l’oli, el suc de llimona, la sal, el pebre, la ceba cuita i finalment el cuscús, remenarem bé i ho deixarem reposar uns 20 minuts perquè el cuscús s’impregni de tots els sabors i el servirem a temperatura ambient, mai calent. 
L’acompanyarem d’unes fulles d’enciam de fulla de roure o qualsevol altra classe que tinguem a l’hort o a mà. Quatre racions. 

SUGGERIMENTS.- El podeu servir com amanida de primer, però també és excel·lent com acompanyament d’un filet de vedella a la planxa o unes bones hamburgueses. Penseu que com acompanyament en tindreu per sis racions.

Arròs amb conill, pastanaga i farigola

 Ja sabeu que no suport llençar menjar i per això no hi ha res que em faci més il·lusió que amb “sobres” i poca cosa més poder fer un bon plat. Amb aquesta recepta, tan simple i senzilla, tan sols vull encoratjar-vos a que proveu a crear receptes inspirades en quelcom que us hagi sobrat, doncs tot és qüestió d’acostumar-s’hi. 

ARRÒS AMB CONILL, PASTANAGA I FARIGOLA 


Ingredients: 2 tasses d’arròs, 2 pastanaga, ½ porro, 3 talls de conill cuinats sobrers, farigola fresca, 4 tasses de brou vegetal, oli, sal i pebre. 

Posarem la cassola al foc amb oli, quan estigui calent hi posarem el porro tallat ben petitó, la pastanaga tallada a rodanxes i l’all picat. A foc baix ho deixarem coure uns minuts. Mentrestant dels talls de conill, ja cuits, separarem la carn dels ossos l’afegirem a la cassola, remenarem, ho deixarem uns minuts més hi afegirem la farigola fresca esmicolada i donarem un parell de voltes i ja podrem tirar-hi l’arròs i el brou. Les quantitats (1 d’arròs per 2 de brou) però heu de pensar que aquest és un arròs a la cassola o sigui que millor que quedi caldós, jo treballo amb un arrós del Montsià i el brou vegetal si no he tingut temps de fer-lo el faig de pastilla fetes amb productes ecològics. 

Fa molts anys un excel·lent cuinera va dir-me que l’èxit assegurat de qualsevol plat d’arròs era el brou, ja que el gra d’arròs s’impregna d’ell, tot ajuda però, segons ella, el brou és fonamental.

Sopa freda de carbassó i julivert

Aquesta sopa de carbassó freda és idònia per posar-la en un bufet lliure, trencar la rutina del dia a dia o tenir-la a la nevera i veure-la a l’arribar a casa en un dia calorós, doncs és molt més lleugera que un gaspatxo i /o un refresc. 

SOPA FREDA DE CARBASSÓ I JULIVERT 


Ingredients: 2 carbassons, 1 porro, julivert, menta (opcional) sal, llimona.

Bullir els carbassons, el porro i el julivert amb aigua i sal uns 10 minuts més o menys. Triturar i passar pel colador xino, doncs ens ha de quedar molt fina i líquida. Reservar a la nevera fins l’hora de servir-la. Heu de calcular per unes 6 persones, ja que heu de pensar que és més liquida que la clàssica crema de carbassó. 
 Servir-la amb un got amb glaçons i just abans de fer-ho exprimir-hi unes gotes de llimona. Podeu decorar-la amb una fulleta de julivert.

Terrina de peix

Aquesta recepta té les seves arrels i / o inspiració en el cebiche, un plat típic de la gastronomia de diversos països de Llatinoamèrica. 
La base d’aquesta terrina, al igual que en el cebiche és el peix, naturalment, el suc de llimona i el coriandre. Es pot fer amb altres herbes fresques, com ara el julivert, estragó, cerfull… però el toc que l’hi dóna el coriandre no us el donarà cap altra herba que utilitzeu. 
La qualitat del peix és important, doncs té relació directa amb el resultat final, però és una bona manera de utilitzar aquelles part més lletxes i menys vistoses. 

TERRINA DE PEIX

 
Ingredients: 250 grams de peix net de pell i espines, 30 grams de mantega, 30 grams de pa blanc, 2 clares d’ou, 20 grams de coriandre fresc o julivert, 1 gra d’all de Belltall, ½ llimona (el suc), sal, pebre, nou moscada i llet. 

Escalfar el forn a 200º de temperatura. Treure la mantega de la nevera. Posar el pa en remull amb una mica de llet. Netejar i tallar a trossos el peix. Triturar-lo i reservar-lo en un bol. Triturar el coriandre, el gra d’all, el pa remullat i escorregut i la mantega; afegir-ho al peix que ja hem triturar abans i que hem reservat. Incorporar-hi el suc de la mitja llimona, les clares d‘ou, la sal, pebre i la nou moscada, barrejar-ho molt bé i omplir el motllo. MOTLLO. Untar amb mantega el motllo, posar un paper, de forn, untat amb mantega tan al fons del motllo com damunt abans de tapar-lo. Posar-lo a coure al forn al bany maria durant uns 45 o 50 minuts, fins que la superfície estigui elàstica al tacte i al punxar-lo l’agulla surti neta. 
Amb aquestes quantitats omplireu un motllo de 16x10 centímetres, més o menys, i heu de calcular que us sortiran unes 6 racions. Podeu servir-lo amb amanida, però damunt d’una torrada de pa de llavors està boníssim.