Mini hamburgueses de carbassó

Les carbassoneres de l’hort no paren de fer carbassons, i jo m’haig d’espavilar si no vull menjar-los sempre cuinats de la mateixa manera. Aquesta recepta té un petit inconvenient (des del punt de vist saludable) i és que les “hamburgueses” s’han de fregir, per compensar-ho us suggereixo que les serviu acompanyades d’una amanida. 

MINI HAMBURGUESES DE CARBASSÓ 


Ingredients: 600 grams de carbassó, 200 grams de ceba, 2 grans d’all de Belltall, 70 grams de pa eixut, 2 ous, 25 grams menta fresca, sal, pebre, nou moscada i oli.

Si teniu un robot elèctric aquesta és una recepta fàcil, doncs us estalviarà molta feina. Ratllarem el carbassó i la ceba, els posarem en un drap de cotó i els escorrerem, penseu que és molt important escorre’ls bé per eliminar-ne el màxim d’aigua que tenen. En el mateix robot triturarem la menta, el pa eixut i els grans d’alls.
Posarem en un bol gran el carbassó i la ceba ratllats escorreguts; la menta, els grans d’all i el pa eixut triturats; els ous i la sal, el pebre i la nou moscada i ho barrejarem molt bé. 
Mentre estem barrejant tots els ingredients, escalfarem oli en una paella. Una cullera sopera ens servirà de mida per anar fent les mini hamburgueses; l’omplirem ben plena (la cullera) amb la barreja, la posarem a la paella i la fregirem uns minuts per cada costat. Al traure-les les deixarem damunt d’un paper de cuina perquè absorbeixi l’oli. 
Les servirem amb amanida com a primer plat i són genials per posar-les en un bufet lliure. Heu de calcular que us sortiran unes 24 “mini hamburgueses” més o menys.

Melmelada de cireres

Hi ha molts tipus de cireres i segons amb quines d’ells treballeu tindreu un color o un altre de melmelada. No us faci mandra la feina que suposa treure els pinyols, doncs el resultat d’aquesta melmelada s’ho mereix. 

MELMELADA DE CIRERES


Ingredients: 1 quilo cireres sense pinyol, 500 grams de sucre, 1 barra de canyella i el suc d’una llimona. 

Rentar, treure la cua i el pinyol de les cireres. Macerar-les amb 500 grams de sucre, la barra de canyella i el suc d’una llimona durant la nit. 
A l’endemà coure-les uns 30 o 45 minuts, treure la barra de canyella i passar-hi lleugerament la batedora de forma que quedi una textura grumollosa, però no com un puré. Deixar-la uns 5 minuts més remenant perquè no s’enganxi, fins aconseguir el punt, escumar i omplir el pots. 
Per saber si està tirar unes gotes en un plat fred: si quan s’inclina el plat la confitura no rellisca i qualla, vol dir que ja està al punt, si no s’ha de continuar la cocció. 
Empotar sempre amb calent, en el moment que s’apaga el foc. Els pots s’omplen fins dalt de tot procurant que no hi quedin bombolles, abans de tapar tirar-hi unes gotes de brandi o ginebra i un cop tapats es giren cap per avall per fer el buit. També es poden esterilitzar amb bany maria durant ½ hora. Són el mètodes més senzills i eficaços, perquè la melmelada i /o confitura es conservi durant molt de temps. 

NOTA: Millor esperar un dies abans de començar a menjar qualsevol melmelada o confitura.

Conill amb canyella, ametlles i alls

Sóc conscient que hi ha gent que no els agrada el conill, potser per allò de que són animalons simpàtics i de comtes, però és un carn blanca molt sana i crec que hauríem de incorporar-la a la nostra dieta. 

CONILL AMB CANYELLA, AMETLLES I ALLS 


Ingredients: 1 conill, 50 grams d’ametlles, 10 grams d'all, 20 grams de galetes Maria, 500 mil·lilitres d'aigua, sal, pebre, canyella en pols i oli. 

Tallarem el conill a trossos, els rentarem bé i els deixarem escórrer. Posarem la cassola amb oli al foc i mentre l’oli es va escalfant, salpebrarem el conill amb la sal, el pebre i la canyella amb pols. Els posarem a la cassola i els deixarem enrossir. 
A la mà de morter picarem els alls, les ametlles, les galetes Maria, barrejarem aamb una mica d'aigua calenta, remenarem bé i ho posarem a la cassola on ja tenim els talls de conill enrossits, remenarem, afegiurem el reste d'aigua calenta, baixarem el foc al mínim, taparem la cassola i ho deixarem que es vagi coent molt a poc a poc durant uns 30 minuts, més o menys. 
Podem servir-ho amb arrós blanc o amb unes bones llesques de pa, però tingueu cura de que sigui de qualitat el pa, doncs la salsa és lo millor d’aquesta recepta i per molta que n’hagi sempre en falta.

Quiche de pèsols i tonyina

La crema de llet és un producte que no ocupa un espai important al meu rebost, i sempre que puc el substitueixo per la llet que és més lleugera. A casa les quiches les acostumem a servir com a plat únic acompanyades amb una amanida feta amb productes de temporada.

QUICHE DE PÈSOLS I TONYINA 


Ingredients: 1 massa brisa de 230 grams, 3 ous, 200 mil·lilitres de crema de llet o llet, 200 grams de pèsols, 1 llauna de tonyina de 150 grams escorregut, 60 grams de formatge Parmesà, 1 cullerada sopera de mostassa Dijon, 15 grams de menta fresca picada fina i pebre. 

Escalfar el forn i seguint les indicacions del fabricant coure la massa brisa, jo cobreixo el fons amb un paper, damunt i poso cigrons secs (qualsevol altra llegum serveix, podeu guardar-la i tornar-la a utilitzar) perquè la massa quedi plana i no s’infli. Passat 20 minuts trec el paper i els cigrons que cobreixen el fons i la torno a posar al forn un cinc minuts. 
FARCIT.- Batre els ous en un bol (jo sols hi he posat un rovell) amb la crema de llet o la llet i un polsim de pebre negre. Afegir-hi el formatge Parmesà ratllat, la menta fresca picada, la mostassa de Dijon, els pèsols, la tonyina escorreguda i esmicolada i barrejar bé.
Vessar-ho dins de la massa brisa que ja tenim cuita. Posar-ho de nou al forn a coure uns 35 0 45 minuts a 180º de temperatura. 
La quiche es pot servir calenta, tèbia o freda, però acabada de fer a mi, particularment, m’agrada molt més. La mida del motllo és de de 28 centímetres i podeu calcular per 6 o 8 persones com a primer plat i per 4 persones com a plat principal, en ambdós opcions sempre acompanyades amb amanida. 

SUGGERIMENTS.- Si utilitzem pèsols congelats no cal bullir-los, sols descongelar-los.

Melmelada d’albercoc

Fa molts anys que faig melmelada de diferents fruites, però sabia que podia millorar les meves receptes i per això vaig fer un taller al Museu de la Confitura de Torrent amb la Georgina Regàs. He millorat moltíssim i estic encantada d’haver-lo fet. 
Si no teniu la possibilitat de treballar amb productes de collita pròpia, us suggereixo que ho feu amb productes del territori, com més propers millor, doncs la malmesa salut del planeta ens ho agrairà.

MELMELADA D’ALBERCOC


Ingredients: 1 quilo d’albercocs, 500 grams de sucre, 1 llimona el suc i la pell. 

Rentar, eixugar, partir per la meitat i treure el pinyol. Macerar-les amb 500 grams de sucre durant la nit o fins que treguin el suc, mínim tres hores. 
Posar la cassola amb els albercocs que hauran tret el seu suc, remenar bé perquè el sucre qui desfet. Coure a foc baix, tapat, uns 15 minuts fins que els albercocs quedin tous i transparents. Treure els albercocs amb una espàtula, deixar espessir el suc i tornar-hi a tirar els albercocs (que podeu triturar si voleu una melmelada molt fina). Afegir-hi el suc d’una llimona i la pell. Coure uns 15 minuts a foc viu, remenant perquè no s’enganxi, fins aconseguir el punt. apagar el foc, treure la pell de llimona, escumar i ja podeu omplir el pots. 
Per saber si està tirar unes gotes en un plat fred: si quan s’inclina el plat la confitura no rellisca i qualla, vol dir que ja està al punt, si no s’ha de continuar la cocció. 
Empotar sempre amb calent, en el moment que s’apaga el foc. Els pots s’omplen fins dalt de tot procurant que no hi quedin bombolles, abans de tapar tirar-hi unes gotes de brandi o ginebra i un cop tapats es giren cap per avall per fer el buit. També es poden esterilitzar amb bany maria durant ½ hora. Són el mètodes més senzills i eficaços, perquè la melmelada i /o confitura es conservi durant molt de temps. 

NOTA: Millor esperar un dies abans de començar a menjar qualsevol melmelada o confitura.

Espàrrecs verds amb salsa de llimona i all

Si teniu l’oportunitat d’anar a recollir espàrrecs no us la perdeu, doncs és tan o més gratificant que “anar al bolet”. Normalment jo els compro, ja que a la zona de casa nostra no se’n fan. L’espàrrec verd és baix en calories, té un baix contingut en sal i és ric en potassi. 

ESPÀRRECS VERDS AMB SALSA DE LLIMONA I ALL 


Ingredients: 24 espàrrecs, 10 grams de mantega, 2 cullerades d’oli, 2 cullerades de suc de llimona, 1 gra d’all de Belltall, sal i pebre.

Fer farcellets d’uns 12 espàrrecs per persona, coure’ls al vapor. Mentre es couen preparar la salsa. Posar en un cassó el suc de llimona, l’all laminat, l’oli, la mantega, la sal i el pebre i a temperatura molt baixa remenar-ho fins que estigui emulsionat, traure l’all i servir tot seguit, just acabat de fer. 
M’agrada presentar-ho en plats individuals, doncs trobo que queda molt bonic de colors, però també podeu posar-ho en una safata amb els farcellets i la sala a part -vosaltres mateixos- . 
Aquestes mides són per dues persones.

Sopa primavera amb formatge fresc

Aquesta sopa m’ha quedat del mateix color dels camps de cereals que encerclen casa meva a la primavera -un verd intens preciós-. No hi ha cap norma estricta a l’hora de fer-la, doncs sols cal treballar amb productes de temporada com: els primers carbassons, les darreres faves, alguns pèsols frescos o congelats, un manat d’espàrrecs… i les patates que ens ajudaran a emulsionar-la. Important servir a temperatura ambient. 

SOPA PRIMAVERA AMB FORMATGE FRESC 


Ingredients: 400 grams de carbassó, 200 grams de pèsols, 200 grams d’espàrrecs, 200 grams de patates, 100 grams de formatge fresc (mató, ricotta, de cabra…) sal, pebre, oli i menta fresca. 

Posarem tots els vegetals a coure en una olla amb aigua, una mica de sal i unes branques de menta fresca. No cal fer-la amb les quantitats exactes que jo he posat, també es pot canviar algun dels productes si no els teniu a mà, doncs la idea és treballar amb productes de proximitat i de temporada. Quan estiguin cuits, triturarem, passarem pel xino, tastarem per saber con està de sal, rectificarem si cal, i reservarem a temperatura ambient fins a l’hora de servir. 
En un bol batrem el formatge fresc (per exemple si utilitzeu mató) amb un rajolí d’oli i un polsim de sal i pebre –segons el tipus de formatge no cal- i ho reservarem a la nevera fins el moment de muntar el plat. 
Omplirem el plat amb la sopa, al mig hi posarem una bola del formatge fresc (que farem amb l’ajuda de dues culleres) que hem reservat a la nevera, un rajolí d’oli i una fulleta de menta. Quantitats per 4 persones. 

NOTA: Si és vol accentuar el gust a menta podeu posar-hi oli a la menta.

Peix blanc amb tomàquet i olives negres

Sempre hi ha un primer dia, i aquest recepta des del dia que va entrar a casa, he de dir que s’hi ha quedat. Té moltes possibilitats, ja que accepta diferents classes de peix blanc, i això vol dir que està a l’abast de qualsevol pressupost. 

PEIX BLANC AMB TOMÀQUET I OLIVES NEGRES 


Ingredients: 300 grams de peix blanc, 300 grams de patates, 350 grams de salsa de tomàquet crua, 200 mil·lilitres de brou vegetal, 1 ceba, 2 grans d’all de Belltall, 2 cullerades de sucre, 30 grams d’olives negres, 20 grams d’orenga fresc, sal, pebre i oli.

 Començarem per preparar tots el ingredients, ja que l’elaboració del plat és senzilla i ràpida, però cal tenir els productes preparats.
Tallarem la ceba i les patates a rodanxes i laminarem l’all. Tindrem el brou i la salsa de tomàquet –si no teniu salsa de tomàquet casolana podem utilitzar un pot de conserva de la marca que més ens agradi- no us equivoqueu la salsa de tomàquet crua. 
Posarem una mica d’oli en una cassola i courem, a foc baix, la ceba i l’all, durant uns 4 minuts, fins que la ceba estigui tova i transparent. Afegirem les patates, el brou i la salsa de tomàquet, taparem i ho deixarem al foc uns 10 minuts. Destaparem, afegirem una mica de sal (ull amb la sal, ja que les olives que hi afegirem més tard també ens aportaran sal al plat) i pebre, remenarem –mes que remenar sacsejarem la cassola, per no trencar les rodanxes de patata- i ho deixarem coure un 10 minuts fins que espesseixi. Us suggereixo que a la meitat del temps de cocció ho tasteu per si cal posar-hi un pel de sucre per contrarestar l’acides del tomàquet. 
Just abans de posar-hi el peix i afegirem l’orenga picat ben petitó i les olives, sacsejarem la cassola novament i ja podem posar els dos talls de peix blanc que hàgim triat. Deixarem coure el peix uns 6/10 minuts i servirem. 
Les quantitats són per dues persones i com és un plat complert jo de primer serveixo una amanida variada o una crema de verdures. 

NOTA: Podeu substituir l’orenga per l’alfàbrega.

Espaguetis al pesto

El pesto és una salsa típica i originaria de la Liguria (Itàlia) i el seu principal ingredient és l’alfàbrega (Ocimum basilicum). Sembla que la paraula pesto ve del genovès “pestare” que vol dir picar o moldre en un morter que és la manera en que tradicionalment és preparava aquesta salsa. Tot i estar bàsicament associada a la pasta no deixeu de provar-la amb pèsols o mongetes tendres al vapor. 

ESPAGUETIS AL PESTO


Ingredients: 250 grams d’espaguetis, 25 grams de formatge Parmesà, 25 grams de pinyons, 35 grams d’oli, 15 o 20 grams d’alfàbrega fresca, 3 o 4 cullerades soperes d’aigua, ½ gra d’all de Belltall i sal. 

Triturar l’alfàbrega, el formatge Parmesà, els pinyons i l’all al robot o picar-ho a mà, afegir-hi l’aigua, barrejar, i afegir-hi l’oli i una mica de sal si cal. Abans de posar-hi sal tastar-ho, doncs el formatge Parmesà ja juga el paper de la sal. 
Posar la salsa pesto en una safata i damunt d’ella directament des de l’olla els espaguetis, que traurem amb unes pinces, la gràcia és que al no escorre’ls, afegim, així, una mica d’aigua a la salsa perquè no quedin tan secs. 
Els espaguetis sempre al dente i servir-los just després de cuits. Les quantitats assenyalades són per quatre persones.