Empedrat a les fines herbes

L'empedrat és un plat, molt complert dietèticament parlant, tradicional de la cuina catalana que es serveix fred. Les mongetes blanques, el bacallà dessalat, les olives negres i l’oli d’oliva són ingredients bàsics i imprescindibles, tots els altres podem adaptar-los al nostre gust o possibilitats. M’agrada amb un bon variat de herbes fresques, molt especialment amb cibulet i sajolida. 

EMPEDRAT A LES FINES HERBES

Ingredients: 400 grams de mongetes blanques de Sant Pau cuites ( o qualsevol altre varietat), 200 grams de bacallà dessalat esmicolat, pebrot vermell, pebrot verd, pastanaga, olives negres, herbes fresques (orenga, sajolida, romaní, cibulet…), sal, pebre negre molt, vinagre i oli d’oliva. 
Opcional: ceba i tomàquet. 

En un bol hi posareu les mongetes cuites, el bacallà dessalat esmicolat (ho fareu amb les mans, doncs encara que sembli mentida fet així queda millor) i les verdures i herbes fresques tallades a ben petitones, salpebrarem i amanirem amb vinagre i un bon raig d’oli d’oliva. Barrejarem i ho deixareu reposar a la nevera fins l’hora de servir. Quantitats per quatre persones. 

SUGGERIMENTS: És perfecte fer-lo amb matí per servir a l’hora de dinar, però cal traure’l de la nevera una estona abans, doncs si està molt fred per sabor.

Trufes de formatge de cabra

Podeu arrebossar-les de mil i un gustos i fer-ne tants com vulgueu, doncs puc assegurar-nos que desapareixen en un vist i no vist. Són bones, decoratives, fàcils de preparar i molt adient per servir en qualsevol entremès junt amb un bon variat de altres viandes. 

TRUFES DE FORMATGE DE CABRA

Ingredients: 300 grams de formatge cabra de barra, sense l’escorça, sal, pebre negre molts i mel. Suggeriments per arrebossar: llavors de sèsam, pebre vermell de la Vera, cibulet, avellanes torrades, tomàquet Crunch Ingredissimo, pebre rosa, Parmesà ratllat… 

Posareu cada un dels ingredients que hàgiu seleccionat per arrebossar en un bol individual. En un altra bol hi posareu el formatge de cabra esmicolat, sense l’escorça, salpebrareu i barrejareu bé. Fareu boletes de 15 grams i les deixareu en una safata. Heu de calcular que us sortiran unes 18-20 boletes o sigui que heu de preparar 5 tipus d’arrebossats diferents -dos bolets per arrebossat-, però podeu improvisar i fer-ho com us vagi millor. 

Barrejareu la mel amb unes gotes d’aigua per liquar-la una mica i unteu-hi la superfície de cada una de les boletes. Poseu la boleta dins del bol on hi ha l’ingredient amb que voleu arrebossar i feu rodolar fins que quedi recoberta per un igual. Poseu-les a la mateixa safata en la que vulgueu servir-les a taula i repetiu el mateix sistema amb totes les boletes i tots els diferents arrebossats. 

Podeu menjar-vos-les tot seguit o bé reservar-les a la nevera fins més tard. Si us decanteu per la segona opció, recordeu-vos de traure-les una ½ abans de servir. 

SUGGERIMENTS.- Podeu calcular que amb un cullerada de postre de cada arrebossat us sortiran dues boletes, amb el pebre vermell de la Vera amb ½ en tindreu prou.

Tonyina marinada amb soia i gingebre

A tots aquells que sou poc amants de menjar tonyina fresca, puc assegurar-vos que aquesta recepta us farà canviar d’opinió. 
La base d’aquesta marinada és la salsa de soia que sempre dóna un toc asiàtic a qualsevol plat i el gingebre, però un simple gra d’all li aporta una característica molt interessant. 

TONYINA MARINADA AMB SOIA I GINGEBRE
 
Ingredients: 250 grams de tonyina fresca, 2 o 3 cullerades soperes de salsa de soia, gingebre fresc, 2 grans d’all de Belltall, oli i 1 o 2 cullerades soperes de llavors de sèsam. 
Opcional: ruca i patates vapor amb la seva pell. 

Posareu els talls de tonyina a marinar amb la salsa de soia, el gingebre i els alls tallat a làmines fines a la nevera entre 3 o 4 hores, a la meitat doneu-hi la volta perquè quedin ben amarats per ambdós costats. 
Torrareu les llavors de sèsam a foc viu en un paella amb un rajolí d’oli, però no massa, durant 3 minuts més o menys. Heu de vigilar-les i remenar-les de tan en tant perquè no es cremin. Quan ja les tingueu torrades hi afegireu el talls de tonyina escorreguts, però sense les làmines d’all i gingebre. La paella l’heu de tenir ben calent al posar-hi la tonyina, doncs així quedarà ben segellada. El temps de cocció dependrà de com us agradi la tonyina de cuita. 

M’agrada servir-la amb unes patates bullides al vapor amb la pell i unes fulles de ruca o enciam fulla de roure amanit amb un raig d’oli d’oliva, però la guarnició podeu decidir-la vosaltres mateixos segons lo que tingueu a mà o us vingui de gust. Les quantitats són per dos persones. 

SUGGERIMENTS.- Si utilitzeu una paella que sigui més gran que la mida dels talls de tonyina i cobriu el fons de llavors de sèsam, tindreu llavors de sèsam torrades suficients per ambdós cares. No poseu sal a la tonyina, ja que la salsa de soia ja és salada.

Clafoutis de cireres

El clafoutis és un espectacular pastís tradicional francès fet amb cireres. El meu consell és que no el feu mai amb cireres sense pinyol, doncs lo realment deliciós d’aquest pastis és el sabor i textura de les cireres senceres. Si els hi traieu el pinyol, lo que esteu fent és un pastís de cireres, però no un “clafoutis de cireres”

CLAFOUTIS DE CIRERES

Ingredients: 2 ous, 80 grams d’ametlla triturada, 20 grams de farina, 100 mil·lilitres de llet, 1 cullerada de cafè de pasta concentrada de vainilla Bourbon i 250 o 300 grams de cireres amb pinyol. 
Engreixar motllo: mantega i farina. 
Opcional: sucre llustre. 

Rentareu les cireres, les deixareu escórrer, les eixugareu i reservareu. Batreu els ous amb el sucre, hi afegiu la llet i la vainilla, barrejareu de nou, hi afegireu la ametlla triturada i la farina tamisada i barrejareu fins que tingueu una massa lleugera. 
Vessareu la massa en un motllo de 20 centímetres de diàmetre, engreixat amb mantega i espolsat amb farina, repartireu les cireres per tota la superfície i el posareu al forn escalfat a 180º damunt d’una reixa entre 35 - 45 minuts. Per saber si ja està cuit heu de punxar-lo amb un escurades 
Traureu el clafoutis del forn i el deixareu refredar a temperatura ambient abans de empolvorar-lo amb sucre llustre. El clafoutis també està deliciosos fresquet, així que si voleu podeu posar-lo a la nevera (tapat amb paper film) i servir-lo com un postre fred. Si us decidiu per la segona opció no hi poseu el sucre llustre fins el moment de servir a taula. Recordeu que és un postre que no aguanta gaire, o sigui que millor consumir-lo en un dia. Amb les quantitats d’aquesta recepta heu de calcular 6 porcions. 

SUGGERIMENTS.- Com no és fàcil de traure’l del motllo lo millor és fer-lo en un motllo que es desmunti o bé amb un motllo de ceràmica bonic que pugui anar al forn i després a taula. Quan està el forn la massa puja bastant, no us amoïneu, ja que al traure’l del forn baixarà.

Olivada - Tapenade

La “tapenade ” és una salsa d’olives que s’acostuma a menjar sobre llesques de pa torrat. Hi ha receptes que porten anxoves i tàperes o ambdós, però la millor recepta (que n’hi ha moltes) és aquella que el gust de les olives no queda amagat per cap altre sabor. 

OLIVADA - TAPENADE

Ingredients: 400 grams d’olives negres sense pinyol, 2 grans d’alls de Belltall, 1 cullerada sopera de suc de llimona, oli, pebre i farigola seca (opcional) 

Traureu els pinyols de les olives, les triturareu i les posareu en un bol on hi afegireu el suc de la llimona, un polsim de pebre, una mica de farigola seca (opcional), un bon raig d’oli i una part dels grans d’alls picats al morter, barrejareu molt bé i ho tastareu per equilibrar els sabors, ja que el gust de l’all no domini, per això el suggeriment de no posar-hi tots els alls picats de cop, doncs així sempre ho podem rectificar. Quan estigui al vostre gust la posareu en un pot de vidre. A la nevera es guardarà un parell de setmanes. 

SUGGERIMENTS.- No la feu mai amb olives comprades sense pinyol, doncs tenen un gust estrany. Com més bones siguin les olives, millor us quedarà l’olivada.