Coca de carbassó, tomàquets cirerol i pesto

Crec que les carbassoneres i les tomaqueres cirerol són unes de les plantes més productives d’un hort, doncs a mig estiu la seva producció és un “non stop”. Podeu cuinar-les de moltes maneres, però fer-ne un coca és un molt bona solució, ja que és fàcil, ràpid i saludable. 

COCA DE CARBASSÓ, TOMÀQUETS CIREROL I PESTO 

Ingredients: 1 massa finíssima de pizza de 260 grams, 200 grams de carbassó net, 6 cullerades de postre de salsa pesto d’alfàbrega, 10 (+ o -) de tomàquets cirerol, sal, pebre i oli. 

La base d’aquesta coca pot ser de qualsevol tipus de massa, però com més fina millor, almenys pel meu gust. 
Escalfareu el forn a 200º i mentrestant preparareu la coca. Cobrireu la massa amb la salsa pesto d’alfàbrega, damunt i repartireu les rodanxes de carbassó tallades amb la mandolina i el tomàquets cirerol oberts per la meitat, salpebrareu i ruixareu amb un rajolí d’oli d’oliva. 
L’enfornareu uns 15 minuts, més o menys, tot dependrà del tipus de massa amb el que treballeu. Normalment faig la coca sencera, però per la foto (com no tinc un safata tan gran) n’he fet dues de llargues. 
 Serviu-la calenta acompanyada d’unes fulles de ruca o enciam. Quantitat per 4 racions.

Tirabuixons amb salsa de pebrot vermell i farigola

No us agrada la sonoritat que té la paraula tirabuixó? a mi m’encanta i em recorda com han canviat les coses al nostre país, ja que a la meva infantesa els únics tirabuixons que jo coneixia (no sé vosaltres) eren els que em feia la meva mare els dies de celebracions importants. 

TIRABUIXONS AMB SALSA DE PEBROT VERMELL I FARIGOLA 

Ingredients: 200 grams de tirabuixons, 8 cullerades soperes de salsa (aprox.) i cibulet. 

Posareu a coure els tirabuixons en una olla amb aigua i sal durant els minuts que us digui el fabricat, però vigileu de no passar-vos amb la cocció, ja que sempre els heu de coure al dente, almenys pel meu gust. 
Posareu la salsa de pebrot vermell i farigola en el mateix bol o safata on tingueu pensat servir la pasta, hi vesareu, damunt, els tirabuixons escorreguts, barrejareu amb cura de no trencar-los i hi afegireu cibulet tallada petitona. 

Servireu el Parmesà ratllat en un bol, doncs així cada comensal es servirà al seu gust. Quantitat per dos persones. 

SUGGERIMENTS.- Suposo que ja ho sabeu, però una bona manera que la pasta no s’enganxi al fons de l’olla és remenar-la el primer minut, just acabada de vessar a l’olla, fins que arrenqui a bullir de nou l’aigua. 

Els tirabuixons, normalment els trobareu amb el nom de fusilli.

Pastís de mató en fred

Pastís molt adient per un dia que tingueu convidats, doncs és fàcil de fer, està boníssim i el podeu preparar el dia abans. 

PASTÍS DE MATÓ EN FRED 

Ingredients: 170 grams de galetes, 90 grams de mantega, 500 grams de mató, 170 grams de sucre, 200 mil·lilitres de crema de llet (nata per muntar), 1 cullerada de postre de canyella i 1 cullerada de postre de pasta concentrada de vainilla Bourbon. 

Triturareu les galetes Maria (les de tota la vida) -tan fines com pugueu, doncs com més fines siguin les engrunes millor us anirà a l’hora de integrar-les amb els altres ingredients- i les barrejareu amb la canyella i la mantega fossa. 

Folrareu la base d’un motllo desmuntable de 22 centímetres de diàmetre amb paper sulfurat i l’untareu, la base folrada i el laterals, amb mantega o amb oli vegetal. Cobrireu el fons del motllo amb massa de les galetes triturades i barrejades amb la mantega i la canyella, la repartireu equilibradament pressionant bé perquè quedi ben anivellat i posareu el motllo a refredar a la nevera. 

Deixareu escórrer el mató, fins que no tregui gota de suc a la nevera. Muntareu la crema de llet amb el sucre i la reservareu a la nevera. En un bol barrejareu el mató escorreu amb la pasta concentrada de vainilla, hi afegireu la nata muntada que heu reservat a la nevera i barrejareu tots els ingredients amb una espàtula de silicona. 
Vessareu la barreja sobre la base que havíeu preparat, l’allisareu i el posareu 2 o 3 hores al congelador. Passat el temps el traureu del congelador i abans de posar-lo a la nevera el desemmotllareu. Passareu un ganivet pels laterals del motllo, l’obrireu i amb moltíssima cura el traspassareu a la safata i el guardareu a la nevera (1 o 2 hores perquè es descongeli) fins el moment de servir-lo a taula. Heu de calcular que us sortiran unes 8 racions ben be. La decoració al vostre gust. 

SUGGERIMENTS.- Les clàssiques galetes Maria són, pel meu gust, les més adients, però també podeu utilitzar-ne de xocolata, de gingebre… o personalitzar-les amb alguna especie que us agradi. Donat amb el tipus de ingredients amb que està fet, lo millor és menjar-lo quan abans millor i no tenir-lo masses dies passejant per la nevera. 
Si no voleu posar-lo al congelador l’heu de tenir un mínim de 8 hores a la nevera, però el desemmotllament és molt més delicat i complicat.

Broquetes de carbassó i tomàquet bombeta groc

Aquesta és un recepta cent per cent d’estiu, doncs gairebé no cal cuinar-la i dóna molt poca feina. Els entremesos, no vermut, jo els entenc com un sortit de viandes posades al mig de la taula, majoritàriament substituint el primer plat, on cada comensal es serveix allò que més li ve de gust. 

BROQUETES DE CARBASSÓ I TOMÀQUET BOMBETA GROC 

Ingredients: 2 carbassó, 300 grams (aprox..) tomàquet bombeta groc, sal, pebre negre mòlt i oli d’oliva. 

Abans que res vull dir-vos que les quantitats són aproximades, ja que podeu muntar les broquetes de diferents mides, doncs us donarà un joc més divertit al plat. 
Rentareu els carbassons i els tomàquets, els eixugareu i reservareu. Pelareu els carbassons, però no del tot, a ratlles que us quedi com una zebra i amb la mandolina els tallareu a làmines ben fines. Les enrotllareu i anireu muntant les broquetes. Si no són prou fines és trencaran. 
Escalfareu la planxa a foc viu, l’untareu amb oli d’oli, coureu les broquetes un parell de minuts per cada costat i les salpebrareu just acabades de traure del foc. Tèbies és com més bones estan. 

SUGGERIMENTS.- Les broquetes podeu fer-les barrejant diferents verdures, però a mi no m’agrada barrejar masses tipus diferents, doncs trobo que queda més bonic de dos en dos i jugant, sempre, amb els colors.

Salsa de pebrot vermell i farigola

Aquesta salsa podeu utilitzar-la per acompanyar qualsevol aliment cuinat a la planxa com: pollastre, peix, verdures…, però on llueix en tot el seu esplendor és en un plat de pasta al dente. 

SALSA DE PEBROT VERMELL I FARIGOLA 

Ingredients: 275 grams de pebrot vermell net, 2 grans d’all de Belltall, 1 branca de farigola, 3 cullerades soperes d’oli d’oliva, sal, pebre negra mòlt i pebre vermell de la Vera

Rentareu, traureu les llavors i parts blanques, tallareu a bocins els pebrots vermells, els posareu en un cassó amb els alls pelat, la branca de farigola, els cobrireu amb aigua, els bullireu uns 10 minuts i els deixareu refredar una mica en el mateixa aigua de cocció. 
Posareu al got de la batedora el pebrot, l’all, la sal, el pebre negra mòlt, el pebre de la Vera i una mica de l’aigua on heu bullit els pebrots, triturareu, tastareu per si cal rectificar i ja podeu posar-la en una salsera per servir-la taula o en un pot si voleu utilitzar-la en un altra moment. 

SUGGERIMENTS.- No us passeu amb el pebre de la Vera, doncs si ho feu us emmascararà els altres sabors, i és importants trobar-los a tots.

Gaspatxo

Sé que hi ha tantes receptes de gaspatxo com llars hi ha al país, doncs és un clàssic de l’estiu. Després de provar diferents i variats suggeriments, no sempre exitosos, he decidit per fer-me meva la recepta del meu bon amic Manolo de Sevilla. 

GASPATXO 

Ingredients: 1 quilo de tomàquets, ½ cogombre (150 grams aprox.), 1 pebrot verd (70 grams aprox.), 1 gra d’all de Belltall, 1 cullerada sopera de vinagre, 6 cullerades soperes d’oli d’oliva, ¼ de litre d’aigua freda i sal. 

Rentareu bé totes els ingredients, els tallareu a bocins més aviat petitons, els posareu en un bol amb el vinagre, l’oli d’oliva, l’aigua freda i la sal i ho triturareu fins que quedi ben emulsionat. Tastareu per si cal rectificar abans de passar-ho pel colador “xino” i ho reservareu a la nevera fins el moment de servir. 
Heu de calcular que us sortirà gaspatxo per unes 4 persones més o menys. Si voleu afegir-hi bocins de verdures al gaspatxo heu de calcular-les a part, doncs com a casa no ens hi agraden no els he tingut en compte a l’hora de pesar els ingredients. 

SUGGERIMENTS.- Com la recepta és tan senzilla i bàsica l’èxit de la mateixa és que utilitzeu productes de qualitat. El gra d’all millor picar-lo. No afegiu tota l’aigua de cop, doncs segons les verdures podeu necessitar-ne més o menys.

Pasta de full amb confitura de cabell d’àngel

Aquest postre és la meva versió del tradicional “bisbalenc” uns especialitat dolça típica de la Bisbal d’Empordà. 

PASTA DE FULL AMB CONFITURA DE CABELL D’ÀNGEL 

Ingredients: 1 massa de pasta de full de 230 grams, confitura de cabell d’àngel i sucre llustre. 

Tallareu la massa de pasta de full en rectangles d’uns 10 per 6 centímetres segons la mida de la vostra massa, ja que no totes les que hi ha al mercat són iguals. 
Posareu la meitat d’ells en una safata que pugui anar al forn folrada de paper sulfurat, damunt de cada un dels rectangles de pasta de full hi posareu una cullera de postre de confitura de cabell d’àngel, més o menys, la repartireu deixant un centímetre de marge per els quatre costats dels rectangle, tapareu amb l’altra meitat de rectangles de pasta de full i amb l’ajuda d’una forquilla pressionareu per tancar el rectangles. 
Coure uns 20 o 30 minuts al forn escalfat a 200, els deixareu refreda una mica abans d’empolsar-los amb sucre llustre. Heu de calcular que us sortiran uns 7 o 8 porcions. 

SUGGERIMENTS.- La confitura de cabell d’àngel podeu fer-la vosaltres o comprar-la, però si la compreu decidiu-vos per una de qualitat, doncs és la clau de l’èxit d’aquesta recepta.

Quiche d’espàrrecs i carbassó amb formatge blau

Podeu substituir les verdures que jo he utilitzat per unes altres, però segons quines trieu (de verdures) possiblement hàgiu de canviar el formatge blau per un altra tipus de formatge, doncs no tot lliga amb tot. 

QUICHE D’ESPÀRRECS I CARBASSÓ AMB FORMATGE BLAU 

Ingredients: 1 massa brisa de 230 grams, 320 grams de verdures (espàrrecs i carbassó), 3 ous, 150 mil·lilitres de llet, 50 grams de formatge blau, sal i pebre negra mòlt. 

Escalfareu el forn i seguint les indicacions del fabricant coure la massa brisa, jo cobreixo el fons amb un paper i damunt hi poso cigrons secs (qualsevol altra llegum serveix, podeu guardar-la i tornar-la a utilitzar) perquè la massa quedi plana i no s’infli. Passat 20 minuts trec el paper i els cigrons que cobreixen el fondo i la torno a posar al forn un cinc minuts. 
Mentre es cou la massa brisa tindreu temps de preparar el farcit de la quiche. 
Rentareu i tallareu a bocins petitons els espàrrecs i el carbassó, però podeu utilitzar qualsevol altra tipus de verdures que tingueu a mà o de temporada. Salpebrareu les verdures i les reservareu. 
En un bol batreu els ous amb un polsim de sal i pebre, hi afegireu la llet, el formatge blau esmicolat, barrejareu bé i finalment hi afegireu les verdures tallades petitones que havíeu reservat. 
Vesareu el farcit dins de la massa brisa ja cuita, damunt hi distribuireu les puntes del espàrrecs i la coure al forn escalfat a 180º entre 30 o 40 minuts. 

La mida del motllo és de 28 centímetres. Heu de calcular que en tindreu per unes 6 o 8 porcions si la serviu com a primer plat i unes 4 com a plat principal. En ambdós opcions sempre acompanyada d’una amanida i si és de ruca molt millor. 

SUGGERIMENTS.- Serviu-la sempre acabada de fer o tèbia, però mai freda, almenys pel meu gust.

Pastís de brandada de bacallà

Que jo sàpiga no hi ha res escrit sobre que els pastissos sempre hagin de ser dolços. És un plat ideal per posar en un bufet lliure i si teniu convidats us el recomano especialment, doncs el podeu fer el dia abans i així us descarregueu de feina el dia de la trobada amb familiars o amics. 

PASTÍS DE BRANDADA DE BACALLÀ 

Ingredients: 280 grams de bacallà cuit i ben escorregut (450 grams de remullat més o menys), 160 grams de patata neta i crua, 3 o 4 fulles de llorer, 5 grans de pebre, 4 ous, 2 grans d’all de Belltall, julivert, sal, pebre negra molt i mantega. 

Bullireu en una cassola amb abundant aigua, sal, uns grans de pebre negra i unes fulles de llorer el bacallà i les patates. Traureu el bacallà quan porti uns cinc minuts, doncs aquest estarà cuit abans que les patates, el deixareu escórrer i uns minuts més tard fareu lo mateix amb les patates. 
Mentre es refreda el bacallà i s’escorre bé, doncs eliminar el màxim d’aigua és una part de l’èxit de la recepta, untareu els motllos amb mantega i cobrireu el fons amb un paper sulfurat que també untareu amb mantega i reservareu. 

Netejareu de pell i espines el bacallà i el posareu en un bol junt amb les patates i triturareu ambdós ingredients abans d’afegir-hi el ous batuts, els grans d’all picats, el julivert tallat ben petit, la sal i el pebre negra mòlt. Tastareu per si cal rectificar i vessareu als motllos que havíeu preparat i reservat. 
Posareu els motllos en una safata amb un drap de cotó al fons, hi vesareu aigua calenta fins que aquesta cobreixi la meitat dels motllos i ho posareu al forn escalfat a 180º entre uns 30 / 40 minuts. Per comprovar si ja estan cuits els heu de punxar amb una broqueta i si aquesta surt neta vol dir que ja estan. 
Esperareu que es refredin un mica per desemmotllar-los, lo millor per fer-ho és passant un ganivet pel lateral de motllo i amb molta cura deixar-los caure damunt d’una safata. Recordeu-vos de treure el paper del fons abans de servir a taula. 

Necessitareu dos motllos de 14 centímetres de diàmetre i en tindreu per unes 8 persones, si serviu el pastís com a primer plat acompanyat d’una amanida feta amb hortalisses de temporada. 

SUGGERIMENTS.- Podeu fer-los un dia per l’altre i reservar-los a la nevera, però recordeu-vos de traure’ls una estona abans de servir-los a taula, perquè no estiguin massa freds i sobretot no els guardeu a la nevera dins del motllo, doncs llavors us serà més difícil de desemmotllar-los. A mi m’agrada la lleugera crosta que queda al pastís al coure’l sense tapar el motllo amb paper d’alumini, però si voleu un aspecte més tipus flam o mousse podeu tapar-lo, vosaltres mateixos.

Galetes d’ametlla i nabius

A casa les galetes ens les mengem a l’hora del te, però aquestes estan especialment bones, també, menjades amb un gelat o unes maduixes amb vainilla. 

GALETES D’AMETLLA I NABIUS 

Ingredients: 150 grams de sucre, 100 mil·lilitres d’oli, 2 ous, 120 grams d’ametlles crues, 65 grams de nabius, 285 grams de farina, 2 cullerades (10 ml.) de llevat en pols, ½ cullerada (5 ml.) de sal, ½ cullerada (5 ml.)de nou moscada, 1 pell ratllada de llimona i 1 ou batut amb 2 cullerades soperes d’aigua. 

Preparareu tots el ingredients per no deixar-vos res i començareu per posar en un bol els ous, el sucre, l’oli i la pell de la llimona ratllada, batreu lleugerament i quan ja tingueu una textura ben cremosa, hi afegireu les ametlles i el nabius, barrejareu bé i finalment tots els altres ingredients secs (farina, llevat, sal i nou moscada) tamisats. Barrejareu fins que hàgiu incorporat bé els ingredients secs amb els humits i llavors posareu la massa sobre el marbre de la cuina enfarinat, dividireu la massa en dos part i amb cada una d’elles fareu un rotllo, tipus barra de pa, d’uns 30 centímetres que posareu a la safata del forn folrada amb un paper sulfurat i els pintareu amb l’ou batut amb les 2 cullerades soperes d’aigua. Important deixeu separació entre ambdós rotllos, doncs heu de pensar que amb el llevat pujaran una mica, i si no tenen espai suficient s’enganxaran. 
Els posareu a coure al forn escalfat a 170º uns 35 minuts. Després de treure’ls del forn els deixareu refredar durant 30 minuts sobre una reixeta. 

Passat el temps que necessiten per refredar-se, tallareu a llesques el rotllos i posareu les llesques a la safata de forn folrada amb paper sulfurat, doncs els heu de tornar a coure al forn escalfat a 170º uns 20 minuts més. Deixareu refredar les llesques / galetes damunt d’una reixeta abans de guardar-les en una caixa que tanqui hermèticament. Us sortiran uns 40 o 45 galetes. 

SUGGERIMENTS.- Amb les dos meitats de la massa no fareu un rotllo perfecte, doncs la textura no us ho permetrà, però si que podreu donar-li una forma de rotllo allargat, pla, arrodonit dels costats. Heu de pensar que la massa s’enganxa una mica a les mans o sigui cal enfarinar-se-les igual que la taula o marbre de treball.

Guisat de bacallà amb carxofes

La part més complicada d’aquesta recepta és netejar les carxofes, doncs el reste és molt fàcil de fer i sobretot és saludable. 

GUISAT DE BACALLÀ AMB CARXOFES 

Ingredients: 300 grams de bacallà, 4 o 6 carxofes, 3 pebre de Caiena, 3 cullerots de brou vegetal o de peix, 1 cullerada de farina, julivert, sal, pebre negra mòlt i oli d’oliva. 

Preparareu un bol ple d’aigua freda amb un bon grapat de julivert on hi anireu posant les carxofes netes i tallades perquè no s’ennegreixin. 
Posareu una cassola amb un raig d’oli d’oliva al foc, el pebre de Caiena, amb les carxofes que teníeu preparades al bol d’aigua freda, salpebrareu, tapareu i ho deixareu coure a foc baix les carxofes uns minuts abans de afegir-hi el brou vegetal i la farina, remenareu amb cura de no malmetre les carxofes, tapareu, deixareu reduir una mica el brou, tastareu per si cal rectificar i hi traureu el pebre de Caiena abans de posar-hi el talls de bacallà. Coure uns 3 o 4 minuts, segons el gruix dels talls de bacallà, per cada costat abans d’apagar el foc. 
Millor si ho deixeu reposar un 5 minuts abans de servir-ho a taula. 

Posareu les carxofes omplint el fondo del plat i damunt d’elles el tall de bacallà ruixat amb un raig d’oli d’oliva i el julivert picat ben petitó. Podeu utilitzar bacallà salat o fresc. Quantitats per 2 persones.

Espàrrecs de marge amb cansalada

L’espàrrec és la tija principal d’una planta de la família del lliri Asparagus officinalis considerat un exquisidesa en l’època grega i romana. 
Després de recollits els espàrrecs perden suculència i també van fent-se més fibrosos o sigui com més dies portin passejant per les carreteres del nostre país menys espàrrec comestible arribarà a casa nostra, però si els compreu a un productor del territori problema resolt. 

ESPÀRRECS DE MARGE AMB CANSALADA 

Ingredients: espàrrecs de marge, cansalada, sal i oli d’all. 

Retallareu uns centímetres l’extrem llenyós dels espàrrecs, els rentareu i els bullireu amb aigua amb sal entre 5 o 8 minuts o fins que estiguin al dente, doncs el temps de cocció el determinarà el gruix de l’espàrrec. Al treure’ls del foc els remullareu amb aigua freda per parar-ne la cocció i després els deixareu damunt d’un drap de cotó perquè aquest absorbeixi l’aigua. 

Els pintareu amb oli d’all i amb la cansalada enrossida en dibuixareu una ratlla d’un parell de centímetres damunt dels espàrrecs. 

SUGGERIMENTS.- Sobretot no us passeu a l’hora de coure els espàrrecs, ja que és vital que quedin al dente.

Pasta amb espinacs i mató al forn

Aquesta recepta és una bona opció per incorporar verdura a la nostra dieta. A mi m’agraden els espinacs, però sembla ser que no són del tot ben acollits entre els infants i, també, entre alguns adults. No té res a veure amb la clàssica recepta de “macarrons gratinats”, doncs els seu sabor i textura és força diferent, però si us animeu a fer-la estic segura que triomfareu. 

PASTA AMB ESPINACS I MATÓ AL FORN 

Ingredients: 180 grams de pasta (macarrons, pennoni…), 300 grams d’espinacs nets, 100 grams de mató, 30 grams de Parmesà, 70 mil·lilitres de crema de llet, 1 ou, ½ llimona (el suc), sal, pebre negra, nou moscada, oli d’oliva i mantega. 
Opcional: Llorer o farigola. 

Posareu a coure la pasta en una olla amb aigua, sal i unes fulles de llorer o una branca de farigola durant els minuts que us digui el fabricat. Vigileu de no passar-vos amb la cocció, ja que sempre l’heu de coure-la al dente. Mentrestant preparareu la salsa i coureu els espinacs. 

SALSA.- En un bol barrejareu la crema de llet i el suc de mitja llimona, hi afegireu el Parmesà ratllat, el mató, l’ou batut, la sal i el pebre negra mòlt, barrejareu bé de nou i reservareu. 

ESPINACS.- En una paella amb un rajolí d’oli hi anireu posant els espinacs nets -els heu d’anar trencant amb les mans mateix-, en un primer moment sembla que no els hi pugueu posar tots, però ja veure com minven a marxes forçades. Quan ja tingueu tots els espinacs a la paella els amanireu amb sal, pebre negra mòlt i nou moscada i els deixareu coure fins que hagin perdut tota l’agua, apagareu el foc i els afegireu al bol on hi teniu la salsa preparada, barrejareu i reservareu. 

Vesareu la pasta escorreguda en una safata que pugui anar al forn untada generosament de mantega i amb una cullera anireu repartint fins que tota la pasta estigui coberta de la barreja d'espinacs i salsa que havíeu reservat. Posareu la safata al forn escalfat a 180º i ho deixareu coure uns 30 minuts més o menys. Per tallar-ne bé les porcions millor que reposi uns 5 minuts. 

Heu de calcular que amb aquestes quantitats en tindreu per unes 2 racions com a plat principal i per 4 racions si el sevir com a primer plat. Una bona amanida de tomàquet és un fantàstic maridatge. 
Podeu utilitzar una safata o motllos individuals ambdós opcions són bones, ja que la pasta és molt fàcil de tallar si la feu en una safata. Crec que la millor pasta per fer aquesta recepta és qualsevol de la família dels clàssics macarrons. 

SUGGERIMENTS.- Suposo que ja ho sabeu, però una bona manera que la pasta no s’enganxi al fons de l’olla és remenar-la el primer minut, just acabada de vessar a l’olla, fins que arrenqui a bullir de nou l’aigua.

Pastís de xocolata glacejat de crema de mantega i xocolata

No us deixeu impressionar per títol de la recepta, doncs encara que aquest sigui una mica llarga no és difícil de fer, ja que l’única feina que heu d’afegir-hi a la de fer un pastís és fer el glacejat. Jo l’acostumo a fer en dies assenyalats i que hi hagi prou gent a casa per menjar-lo tot, ja que el glacejat acabat de fer està molt més bo que si ha passat per la nevera. 

PASTÍS DE XOCOLATA GLACEJAT DE CREMA DE MANTEGA I XOCOLATA

Ingredients: 200 grams de farina, 50 grams de cacau amarg, 250 grams de sucre, 4 ous, 1 sobre de llevat en pols, 100 mil·lilitres de llet, 50 mil·lilitres d’oli i 200 grams de cobertura de xocolata. 
Glacejat de mantega i xocolata: 60 grams de mantega, 55 grams de sucre llustre i 60 grams de cobertura de xocolata negra. 
Opcional decoració i farcit: melmelada de taronja, taronja confitada i menta fresca. 

Barrejareu el sucre i els ous fins que tingueu una crema de textura esponjosa i suau; hi afegireu els ingredients líquids, barrejareu bé; hi afegireu la farina, el cacau amarg i el llevat -no oblideu de tamisar-ho abans d’afegir-ho a la massa- remenareu amb energia perquè tot quedi ben incorporat i finalment hi afegireu la xocolata desfeta al bany maria i barrejareu fins que tots els ingredients estiguin ben incorporats uns amb els altres. 
Vessareu la massa a un motllo untat amb mantega o folrat amb paper sulfurat i posareu el pastís al forn, escalfat a la temperatura de 180º, durant uns 35 /45 minuts aproximadament. Punxareu amb una broqueta i si aquesta us surt seca vol dir que ja està cuit. El deixareu refredar dins del motllo uns 10 minuts abans de desemmotllar-lo, després el deixareu refredar del tot damunt d’una reixeta. 
Tallareu el pastís per la meitat, el farcireu amb la melmelada de taronja (si us heu decidit per aquesta opció) i el cobrireu amb el glacejat de crema de mantega i xocolata. 
Totes les quantitats (pastís i glacejat) són per un motllo de 25 o 27 centímetres i en ambdós opcions heu de calcular que us sortiran entre 10 o 12 racions, ben bé. 

GLACEJAT: Batreu la mantega a temperatura ambient, això és important, amb el sucre llustre fins que aquesta crema tingui una textura suau, gens arenosa, i llavors hi afegireu la xocolata desfeta al bany maria, lleugerament freda, però encara líquida, barrejareu novament i ja podeu estendre-la per damunt del pastís. El glacejat es pot estendre totalment llis o de manera irregular. Amb aquestes quantitats de glacejat en tindreu per cobrir la part superior del pastís, si voleu també cobrir els laterals heu de duplicar. 

SUGGERIMENTS.- Si el pastís no us queda ben pla del mig no importa, doncs amb el glacejat podeu dissimular-ho. El pastís ha d’estar fred abans de cobrir-lo amb el glacejat. No poseu el glacejat mai a la nevera, ja que us perdrà la suavitat, doncs ja sabeu que passa amb la mantega a la nevera.

Minis de xocolata i praliné d’avellana

Aquesta recepta podríem dir que és una versió fàcil de fer bombons casolans. Serviu-los sempre amb el cafè, doncs el seu sabor serà el darrer que recordaran els vostres convidats. 

MINIS DE XOCOLATA I PRALINÉ D’AVELLANA 

Ingredients: 200 grams de praliné d’avellanes, 200 grams de cobertura de xocolata negra i canyella en pols. 
Opcional: cacau amarg en pols i varis per decorar. 

Barregeu el praliné d’avellanes, la cobertura de xocolata tèbia i un bon polsim de canyella en pols, remeneu fins que els ingredients estiguin ben incorporats uns amb els altres i ja podeu omplir els motllos de paper de 2,75 centímetres de diàmetre la base posats en una safata de motllos de fer magdalenes petites perquè no es deformin. Els posareu a la nevera fins que estiguin quallats. 
A l’hora de presentar els “minis” podeu fer-ho com més us agradi. Jo els he cobert amb cacau amarg i damunt hi he posat des d’un boci de taronja confitada, fins a un polsim de sucre llustre… Jo els serveixo amb el cafè. Amb aquesta quantitat en omplireu 24 motllos més o menys. 

SUGGERIMENTS: La cobertura de xocolata podeu desfer-la al bany maria o al microones. Aquesta és una recepta molt encertada per si teniu convidats, ja que podeu preparar-la varis dies abans.

Guisat de gambes amb tomàquet i all

Fer les gambes guisades dóna una mica més de feina que fer-les a la planxa, però crec que val la pena, ja que el resultat s’ho mereix, doncs estan boníssimes. 

GUISAT DE GAMBES AMB TOMÀQUET I ALL 

Ingredients: 250 grams de gambes crues i netes, 1 ceba, 2 grans d’all de Belltall, 300 grams de tomàquets en conserva sencers i pelats, 250 mil·lilitres de brou vegetal, 100 mil·lilitres de vi blanc, sal, pebre, oli d’oliva i julivert. 
Opcional: sucre integral. 

Preparareu tots el ingredients abans de començar a cuinar, doncs us serà més ràpid i fàcil. 
Salpebrareu el caps de les gambes, els posareu a la paella amb un raig d’oli, quan hagin canviat de color els cobrireu amb el brou vegetal i ho deixareu coure uns 10 minuts més o menys, apagareu el foc, ho passareu pel colador xino i reservareu. 
Posareu una cassola al foc amb una raig d’oli d’oliva, l’all, la ceba i un polsim de sal, tapareu i ho deixareu uns 8 minuts remenant-ho sovint i fins que la ceba sigui brillant i transparent. Hi afegireu el tomàquets aixafats amb una forquilla, el vi, el brou (brou que hem reservat), salpebrareu i a foc suau ho deixarem coure uns 10 o 15 minuts fins que s’hagi espessit una mica. Heu de tastar-ho quan faci uns 5 minuts que està al foc per si necessita una mica de sucre, doncs el tomàquet, normalment, és més aviat àcid. 
Quan ja tingueu la salsa al vostre gust hi afegireu les gambes hi les deixareu coure uns 5 minuts més o menys, apagareu el foc i hi afegireu el julivert tallat petit. 
Servireu en un plat fondo amb un raig d’oli i julivert tallat petit pel damunt de les gambes. No us oblideu de posar una bona panera de pa a la taula i cullera, doncs els que no vulgui sucar pa a la salsa podrà menjar-la amb la cullera. 
Quantitats per dos persones. 

SUGGERIMENTS.- Si utilitzeu tomàquets frescos els haureu de ratllar en lloc de aixafar-los. Els tomàquets siguin en conserva o frescos és important la seva qualitat.

Confitura de cabell d’àngel

El cabell d’àngel s’obté d’un tipus de carbassa verda amb estries blanques de pell molt dura. Ja sé que actualment no és producte molt popular, però d’entre tots els tipus de carbasseres que vam plantar a l’hort l’any passat, van colar-nos un parell de carbasseres de cabell d’àngel i finalment m’he decidit a fer uns pots de confitura. 

CONFITURA DE CABELL D’ÀNGEL 

Ingredients: 1.250 grams de polpa de carbassa de cabell d’àngel, 1.500 mil·lilitres d’aigua, 800 grams de sucre, 1 llimona (pell i suc i una barra de canyella. 

Trencareu la carbassa tirant-la a terra perquè s’obri. Traureu la polpa, retirareu les granes i els fils grocs. Pesareu la polpa, la posareu la posareu en una olla, la cobrireu d’aigua i la bullireu uns 40 minuts dins que quedi transparent. 
L’escorrereu i la tirareu dins d’un bol d’aigua freda, desfilareu la polpa a mà, hi canviareu l’aigua 2 o 3 cops i la deixareu escórrer. 
Mentrestant preparareu un almívar amb 1.500 mil·lilitres d’aigua i el 800 grams de sucre, i quan comenci a fer bombolles grosses hi afegireu la polpa de la carbassa cuita i escorreguda, la barra de canyella, el suc i la pell de llimona. Ho deixareu coure uns 45 minuts. 

Heu d’empotar sempre amb calent i el cabell d’àngel us ha de quedar ben cobert amb l’almívar. Omplireu el pots fins dalt de tot procurant que no us hi quedin bombolles, abans de tapar podeu tirar-hi unes gotes de brandi o ginebra i un cop tapats es giren cap per avall per fer el buit. També els podeu esterilitzar al bany maria durant ½ hora. Són el mètodes més senzills i eficaços, perquè la melmelada i /o confitura es conservi durant molt de temps. 

SUGGERIMENTS.- Millor esperar un dies abans de començar a menjar qualsevol melmelada o confitura.

Sopa de carbassa amb coco

Sempre havia bullit la carbassa per fer una sopa o crema, però aquesta vegada l’he cuit al forn i el resultat de la sopa és increïblement sorprenent. La sopa està boníssima i sembla mentida la gran diferència que hi ha entre coure-la d’una manera o altra. He de dir que els altres ingredients com el gingebre i el coco també ajuden. 

SOPA DE CARBASSA AMB COCO 

Ingredients: 800 grams de cabassa crua, 1 ceba (180 / 200 grams aprox.), 2 grans d’all de Belltall, 50 grams de mantega, 900 mil·lilitres de brou vegetal o de pollastre, 1 boci d’uns 2 centímetres de gingebre fresc, oli, sal, pebre i coco deshidratat. 

Tallareu la carbassa per la meitat, traure les llavors, fareu unes marques amb un ganivet, la ruixareu amb sal, pebre i oli i la posareu al forn escalfat a 220º uns 35 minuts fins que quan la punxeu amb el ganivet aquest us entri amb facilitat i tingui una textura suau. Junt amb la carbassa també heu d’escalivar el dos grans d’all aixafats. Traure la carbassa del forn i la deixareu refredar fins que pugueu manipular-la sense cremar-vos. 

Posareu una olla al foc amb la mantega i un rajolí d’oli a foc baix. Hi afegireu la ceba tallada, salpebrareu, tapareu i la deixareu coure, a fonc ben baix, uns 20 minuts més o menys. L’heu de remenar de tan en tan. 
Mentre teniu la ceba al foc amb l’ajuda d’una cullera buideu la carbassa, reservareu la polpa i llençareu la pell. 
Afegireu a l’olla on hi teniu la ceba cuita la polpa de la carbassa, els grans d’all escalivats i pellats, el gingebre ratllat i el brou, tapareu l’olla i ho deixareu al foc fins que comenci a bullir. Apagareu el foc, triturareu, tastareu per si cal rectificar i ja podeu servir-la. 
Servireu la sopa en un plat fondo. Posareu un bol amb el coco deshidratat a la taula perquè cada comensal pugui servir-se al seu gust. Heu de calcular que surten unes 6 racions. 

SUGGERIMENTS.- Les carbasses per fer aquesta sopa són les de pell fina amb forma de bombeta.

Espaguetis amb alls tendres i cruixent ibèric

Si a una pasta de qualitat amb unes simples verdures de temporada hi afegiu un toc cruixent de qualsevol producte ibèric, per exemple, tindreu els ingredients perfectes per preparar un saludable, fàcil i saborós àpat. Aquesta és una recepta ben senzilla i simple que fareu en un moment. 

ESPAGUETIS AMB ALLS TENDRES I CRUIXENT IBÈRIC 

Ingredients: 300 grams d’espaguetis, 1 manat d’alls tendres, 100 grams (aprox.) de cansalada o pernil ibèric, oli d’oliva, sal i pebre negra mòlt.
Opcional: formatge Parmesà ratllat. 

Netejareu els alls tendres, els tallareu ben petitons i els reservareu. Tallareu la cansalada petitona i reservareu. 
Coureu en una olla amb aigua i sal els espaguetis, i mentre es couen, passareu per la paella els alls tendres prèviament salpebrats que un cop cuits posareu a la mateixa safata on voleu servireu a taula els espaguetis. A la mateixa paella hi coureu la cansalada fins enrossir-la del tot i reservareu. 
Vessareu damunt dels alls tendres que teniu a la safata els espaguetis i el cruixent ibèric, barrejareu bé i ja podeu servir-ho. 
Jo aquesta recepta, concretament, la prefereixo sense formatge Parmesà, però sempre podeu posar un bol de formatge Parmesà ratllat al mig de la taula, doncs així cada comensal podrà triar com vol menjar-se-les.

SUGGERIMENTS: La pasta en general, sempre al dente i millor no escorre-la del tot, ja que una mica d’aigua ens aporta suavitat i ens ajuda a que no quedi seca, però en aquesta recepta en concret no us passeu, dons llavors us humitejarà el cruixent.

Pomes al forn amb coco i vainilla

Les pomes al forn són un clàssic o millor dit eren un clàssic de la cuina d’hivern, però avui en dia, sense saber molt bé per quina raó, diria que poques cases deuen quedar que, encara, el segueixin fet com a postre. Recordeu que el farcit és important, però la qualitat de les pomes és bàsic i no us oblideu de treballar amb productes de proximitat. 

POMES AL FORN AMB COCO I VAINILLA 

Ingredients: 6 pomes, 60 grams de coco deshidratat, 60 grams de mantega, 3 cullerades soperes de sucre, 1 cullerada sopera de farina de blat i 1 cullerada de cafè de pasta concentrada de vainilla Bourbon. 

Rentareu les pomes, les eixugareu, els hi traureu el cor i els hi fareu una marca a la pell horitzontalment amb un ganivet. En un bol barrejareu el coco, la farina, el sucre, la vainilla i la mantega fosa. 
Amb aquesta barreja farcireu les pomes, les posareu en una safata amb el fons cobert amb paper sulfurat i les coureu al forn escalfat a 180º entre 40 o 45 minuts. 
Les deixareu reposar uns 10 minuts dins del mateix forn apagat abans de servir-les. L’heu de servies calentones o tèbies, però mai, mai fredes. 

SUGGERIMENTS.- Heu de traure molt bé el cor, fins hi tot podeu traure una mica de polpa de la poma, doncs així tindreu més espai per posar-hi més farcit. 
El farcit l’heu de pressionar bé perquè no us quedin buits. Si reserveu el peduncles de les pomes els podreu utilitzar a l’hora de servir-les a taula, doncs us hi donarà un toc divertit al plat.

Panadons de carbassa i formatge blau

Els panadons són una clàssica recepta de les terres de Lleida que es feia i en molts pobles encara es fa per Setmana Santa. Habitualment estan farcits de espinacs, però no hi ha cap llei, almenys que jo conegui, que no es puguin farcit de qualsevol altra cosa. 

PANADONS DE CARBASSA I FORMATGE BLAU 

Ingredients: 1 massa finíssima de pizza de 260 grams, 600 grams de carbassa crua, 50 grams de formatge blau, sal, pebre, i oli d’oliva.

Tallareu la carbassa per la meitat, traure les llavors, fareu unes marques amb un ganivet, la ruixareu amb sal, pebre i oli i la posareu al forn escalfat a 220º uns 35 minuts fins que quan la punxeu amb el ganivet aquest us entri amb facilitat i tingui una textura suau. Traure la carbassa del forn i la deixareu refredar fins que pugueu manipular-la sense cremar-vos. Quan la carbassa s’hagi refredat amb l’ajuda d’una cullera buideu la carbassa, reservareu la polpa i llençareu la pell. 

La massa pot ser de qualsevol tipus, però com més fina millor, almenys pel meu gust. Tallareu la massa en sis part i al mig de cada una d’ells i posareu uns 60 grams de la polpa de la carbassa aixafada i barrejada amb el formatge blau, els tancareu, però deixant-hi una obertura al mig de cada panadó, els ruixareu amb un raig d’oli i els posareu a coure al forn escalfat a 220º entre 15 o 20 minuts. 

SUGGERIMENTS.- Les carbasses per fer aquesta reepta són les de pell fina amb forma de bombeta. Les herbes fresques de la fotografia són per fer bonic

Gratinat de bròquil i xistorra

Gratinar una verdura, com ara el bròquil, pot ajudar-nos a classificar-la en una millor categoria i ben segur que la família l’acceptarà de més bon grat. Sé que no descobreixo res amb aquest recepta, ja que tothom sap fer un gratinat, però sovint oblidem que aquesta tècnica pot ser una bona aliada a la cuina, del dia a dia, de casa nostra. 

GRATINAT DE BRÒQUIL I XISTORRA 

Ingredients: 1 bròquil, 100 grams de xistorra, 60 grams de formatge, oli i mantega. 

Rentareu els brots del bròquil que ja haureu anant separant i el coure al vapor uns 10 minuts és o menys, doncs us han de quedar “al dente”. 
Mentrestant enrossireu en una paella la xistorra o qualsevol altra vianda que hàgiu decidit utilitzar, l’escorrereu i reservareu fins el moment de muntar el plat. 
Quan ja tingueu cuit el bròquil, immediatament després d’apagar el foc, el barrejareu amb la meitat del formatge i la xistorra enrossida, sense gens d’oli. 
Untareu el fondo de la safata que pugui anar al forn amb una mica d’oli, hi posareu el bròquil que heu barrejat amb el formatge i la xistorra, hi repartireu per damunt el reste de formatge i uns dau de mantega i ho gratinareu. 
Servireu calent just acabat de traure del forn. Segons la mida del bròquil o si serviu el gratinat com a primer plat o acompanyament en tindreu per dos o quatre persones 

SUGGERIMENTS.- Podeu utilitzar dos tipus de formatge, substituir la xistorra per una bona botifarra negra esmicolada i passada per la paella o només amb el formatge.

Pastís-cassoletes de “ganache” de xocolata

Si us decidiu a fer aquesta recepta lo primer que heu de fer és no pensar amb les calories, doncs si ho feu no el gaudireu i puc assegurar-vos que val la pena delectar-se amb ella fins l’últim mos. 

PASTÍS-CASSOLETES DE “GANACHE” DE XOCOLATA 

Ingredients: 150 grams de galetes, 60 grams de mantega, 1 cullerada de postre de canyella, 200 grams de cobertura de xocolata, 200 grams de crema de llet, ½ cullerada de cafè de pasta concentrada de vainilla. 
Opcional decoració: brins de canyella, fruita fresca o confitada… 

Untareu amb oli vegetal o mantega els sis motllos acanalats i amb la base desmuntable de 8 o 10 centímetres de diàmetre. Triturareu les galetes Maria (les de tota la vida) -tan fines com pugueu, doncs com més fines i petites siguin les engrunes millor us anirà a l’hora de integrar-les amb els altres ingredients- i les barrejareu amb la canyella i la mantega fossa. Quan tingueu els tres ingredients ben integrats uns amb els altres dividireu la massa amb sis parts. 
Posareu cada una de les part en un dels motllos untats i pressionareu perquè la massa quedi fixada als laterals i al fons. Els coureu al forn escalfat a 180º uns 15 o 20 minuts i els deixareu refredar abans d’omplir-los. 
Mentre es refreden els motllos preparareu la “ganache”. Escalfareu la crema de llet fins que comenci a bullir, llavors la vesareu damunt de la xocolata i la deixareu reposar un minut sense tocar-la. Passat el minut amb una espàtula començareu, molt suaument, a remenar des del mig i de mica en mica anireu ampliant els cercles fins que la xocolata estigui completament desfeta. Hi afegireu la vainilla, remenareu novament i ja podreu omplir el motllos. Un cop plens els heu de posar com a mínim un parell d’hores a la nevera abans de servir el pastís- cassoletes de “ganache” de xocolate. 
Suposo que no cal que us digui que per servir-les a taula les heu de traure del motllo i decorar-les com més us agradi a vosaltres. 

SUGGERIMENTS.- Les clàssiques galetes Maria són, pel meu gust, les més adients, doncs podeu personalitzar-les amb alguna especie, però també podeu utilitzar-ne de xocolata, de canyella, de gingebre… Si no treballeu amb cobertura de xocolata, les clàssiques pastilles que utilitzen els professionals, haureu de trossejar la xocolata a bocins petitons.

Sopa d’espinacs amb pinyons torrats

L’espinac és molt agraït, ja que al collir les fulles exteriors de la planta aquesta segueix creixent i donant fulles a lo llarg de tot l’hivern. Les més petitones són excel·lents per afegir a l’amanida i amb les altres podem fer una sopa, per exemple. 

SOPA D’ESPINACS AMB PINYONS TORRATS 

Ingredients: 500 grams d’espinacs frescos, 1 ceba (120 grams aprox.), 15 grams de mantega, 1 cullerada sopera d’oli d’oliva, 600 mil·lilitres d’aigua, sal, pebre, nou moscada i 50 grams de pinyons. 

Posareu la mantega i l’oli d’oliva en un cassola i hi afegireu la ceba tallada petitona i la deixareu coure, a foc no molt fort, uns 5 minuts amb la cassola tapada més o menys. Quan la ceba ja estigui cuita / transparent hi afegireu el espinacs, remenareu, tapareu la cassola i ho deixareu coure uns 5 minuts més abans de vessar-hi l’aigua, tapareu la cassola, baixareu el foc quan comenci a bullir i ho deixareu coure uns 15 minuts. Apagareu el foc, deixareu que es refredi una mica abans de vessar-ho al got de la batedora i assaonareu amb sal, pebre i nou moscada abans de triturar-ho com a minin 3 minuts ben bons, doncs com més estona ho bateu més emulsionat us quedarà i millor serà la textura. Tastareu, rectificareu si cal de sal, pebre o nou moscada i la reservareu en un cassó per poder-la escalfar abans de servir a taula. 

Posareu la sopa d’espinacs a escalfar i mentrestant en una paella petita torrareu el pinyons. La servireu en un plat fondo amb els pinyons torrats pel damunt. Quantitats per quatre persones. Heu d’afegir els pinyons junts abans de començar a menjar la sopa perquè no s’estovin. 

SUGGERIMENTS.- No vesseu tot el líquid al got de la batedora a l’hora de triturar els espinacs, reserveu-vos-en una mica, doncs així podreu controlar la textura de la sopa. 
Per la fotografia jo he fet una sopa més aviat espesa i densa, ja que no volia que els pinyons s’enfonsessin, però de normal la faig un pel menys densa.

Estofat de sípia i patates

Aquest estofat és un petit homenatge a la cuina senzilla de casa nostra, a la que sovint m’agrada fer-hi un cop d’ull per recuperar-ne alguna que altra recepta. Tots els ingredients que hi participant són a l’abast de qualsevol i no vol cap excusa per no fer-la. 

ESTOFAT DE SÍPIA I PATATES

Ingredients: 1 quilo de sípia neta, 800 grams de patates netes, 1 ceba gran, 2 grans d’all de Belltall, 2 pebre Caiena, 2 fulles de llorer, 100 mil·lilitres de vi blanc, sal, pebre negre molt, oli d’oliva i julivert. 
Opcional: 1 cullerada sopera de farina. 

Rentareu la sípia, la tallareu a trossos i la deixareu escórrer. Ratllareu la ceba, picareu els grans d’all i ho reservareu. Posareu al foc una cassola de fang amb un raig d’oli d’oliva junt amb la sípia, la ceba ratllada, els alls picats, el pebre de Caiena, el llorer, el vi blanc i un polsim de pebre negra mòlt, tapareu i a foc molt suau ho deixareu coure uns 30 minuts, sacsejareu un parell de vegades la cassola. Traure les fulles de llorer i els pebres de Caiena, salareu l’estofat (recordeu que abans no ho hem fet) i hi afegireu les patates netes i tallades a trossos, tapareu i a foc igualment suau ho deixareu coure uns 15 / 20 minuts més, fins que les patates estiguin cuites. Uns minuts abans d’apagar el foc tastareu l’estofat per si cal rectificar de sal. 

Si us queda massa sec l’estofat podeu afegir-hi una mica d’aigua o de vi blanc, però si us queda massa líquid podeu desfer una cullerada sopera de farina amb una mica de brou de l’estofat per espessir-lo. La servireu en un plat fondo amb un rajolí d’oli i una mica de julivert picat. Heu de calcular que surten 6 racions ben bones. 

SUGGERIMENTS.- Aquest estofat és molt més bo reposat que menjat acabat de fer. No hi afegiu la sal fins que la sípia estigui gairebé cuita, doncs la sal la endureix. Si treballeu amb sípia que no sigui fresca el meu consell és que tingueu molta cura amb la sal, doncs no sé molt bé perquè, però acostuma ha quedar més forta de sal.

Llenties amb ceps

Les llenties són unes llegums fàcils de cuinar, doncs al ser planes i fines la seva cocció és més ràpida que la majoria de les altres llegums, però, també són riques amb fibra i molt saludables. 

LLENTIES AMB CEPS

Ingredients: 200 grams de llenties, 1 pastanaga, 1 porro, 100 grams de cansalada viada, 50 de xoriço, 6 grans d’all, 3 fulles de llorer, 3 o 4 làmines de ceps secs, sal, pebre, oli i aigua freda. 

Posareu una cassola al foc amb un raig d’oli d’oliva i la cansalada viada, amanida amb sal i pebre, tallada a bocins i la coure amb la cassola tapada. 
Mentrestant netejareu la pastanaga i el porro, els tallareu a rodanxes i les afegireu a la cassola junt amb els alls, les fulles de llorer, el xoriço tallat a rodanxes i les làmines de ceps esmicolades, salpebrareu, barrejareu, hi afegireu les llenties i l’aigua freda –aquesta (l’aigua) ha sobrepassar un dit ben bé tots els ingredients, baixareu el foc i ho deixareu bullir amb la cassola tapada un 30 minuts. Recordeu-vos de tastar-ho quan portin uns 20 minuts al foc per si cal rectificar de sal. 

Si les feu un temps abans de servir-les, us suggereixo que al apagar el foc estiguin caldoses, doncs és millor que quan les escalfeu no hi hàgiu d’afegir aigua, ja que llavors s’aigualiran. Quantitats per dos persones com a plat principal. Les servireu en un plat fondo, posareu un branquilló de sajolida o alguna altra herba fresca per donar un toc fresc al plat i les ruixareu amb un rajolí d’oli d’oliva. 

SUGGERIMENTS.- Si les voleu fer vegetarianes, podeu substituir la cansalada viada i el xoriço per altres verdures i/o patates.

Gelatina de soia amb canyella i taronja

Crec que ja ho explicat altres vegades que la meva afició a la gelatina està vinculada a la meva infantessa. La meva mare feia un “aspic de verdures” que m’encantava i que jo -per molt que ho he intentat- encara no he aconseguit trobar-li el punt exacte, però de moment ja he començat a dominar-la a l’hora de fer un postre. 

GELATINA DE SOIA AMB CANYELLA I TARONJA

Ingredients: ½ litre de soia, 50 grams de sucre, 5 fulles de gelatina, canyella en pols i bocins de taronja confitada. 

Posareu en un cassó la soia amb el sucre i la fareu escalfar, mentrestant remullareu les fulles de gelatina en un bol amb aigua freda uns 8 minuts més o menys. Quan la soia estigui a punt de bullir, la traureu del foc, hi afegireu la gelatina escorreguda, remenareu, la deixareu refredar una miqueta i la vessareu als motllos que haureu untat amb oli de baix sabor. Els deixareu refredar a la nevera fins que estigui completament quallat. 

Els desemmotllareu, empolsareu amb canyella amb pols i els hi posareu uns bocins de taronja confitada damunt. 

SUGGERIMENTS.- Podeu omplir motllos individuals o fer-ne un de gran i tallar-lo a l’hora de servir-lo. La gelatina de la fotografia l’he fet en un motllo de 8 centímetres de diàmetre i 4 d’alçada.