Tatin de tomàquets cirerol i alfàbrega

No explicaré la historia de les germanes Tatín, Stephanie i Caroline, a les que aquest pastís els hi deu el nom, però si que vull fer referència a que els pastissos invertits van crear-se abans que els forns fossin un element imprescindible a les cuines, ja que es feien en una cassola damunt del foc i per coure la massa posaven sobre la tapa brases. 

TATIN DE TOMÀQUETS CIREROL I ALFÀBREGA 

Ingredients: 1 pasta full de 230 grams, 450 grams de tomàquets cirerol, 3 cullerades de sucre moreno, sal, pebre negra mòlt, oli i alfàbrega fresca. 
Opcional: 1 ou per pintar la pasta full. 

Rentareu el tomàquets cirerol, els eixugareu i els reservareu. Posareu un raig d’oli a la paella, esperareu que s’escalfi (no ha d’estar molt, molt calent) abans de vessar-hi els tomàquets, salpebrareu, hi donareu un parell de voltes, hi afegireu el sucre i ho deixareu al foc bellugat la paella amb moviments envoltants. Poc a poc s’anirà desfent el sucre, aquest recobrirà el tomàquets i quan els vegeu ben brillants ja podeu apagar el foc i vessar-los al motllo on vulgueu fer la tatin. Tot això és molt ràpid de fer, doncs com a màxim tardareu 5 minuts. 
Abans de cobrir-los amb la pasta full hi repartireu per damunt les fulles d’alfàbrega tallada ben petitona. 
Heu d’assegurar-vos que tota la superfície (els tomàquets) quedi ben coberta, per això us suggereixo que talleu la pasta full més gran que el motllo, ja que així podreu doblegar-la i us ajudarà a mantenir els tomàquets i tots els sabors dins de la tatin. Punxareu la pasta full amb una forquilla, perquè pugui evaporar-se l’aigua dels tomàquets. 
La coureu durant uns 20 / 25 minuts, al forn a la temperatura de 200º, fins que la pasta full estigui daurada. Després de treure-la del forn l’heu de deixar refredar uns minuts abans de donar-li la volta, igual que amb una truita. 
Serviu-la calenta o tèbia acompanyada d’unes fulles de ruca. Amb aquestes quantitats en tindreu suficient per un motllo de 20 o 22 centímetres de diàmetre, i heu de calcular per 4 persones com a primer plat. 

SUGGERIMENTS:- Si teniu una paella que pugui anar al forn podeu fer-la directament a la paella. No la serviu mai freda. Si voleu podeu pintar-la amb ou abans de posar-la al forn.

Remolatxa i ceba al forn

Fa un parell d’anys que a l’hort de cas sembrem remolatxa i estic enamorada del seu magnífic color. Estic descobrint, de mica en mica, que poden cuinar-se de diferents maneres i que com a guarnició són una excel·lent opció. 

REMOLATXA I CEBA AL FORN
 
Ingredients: 400 grams de remolatxa crua i neta, 1 ceba, 4 cullerades de vinagre de balsàmic, 3 cullerades de mel o sucre integral, sal, pebre i oli d’oliva. 

Posareu en una safata, que pugui anar al forn, la remolatxa: crua, neta, pelada, tallada a trossos junt amb la ceba tallada a bocins irregulars i els amanireu amb el vinagre balsàmic, l’oli, la mel o sucre integral, la sal i un polsim de pebre. Tapareu la safata i la posareu al forn (escalfat a 180º) durant uns 40 minuts. 
Destapareu, remenareu i ho deixareu coure uns 30 minuts més o menys. Quan la remolatxa ja estigui cuita (per saber-ho punxeu-la amb un escuradents) ho traureu del forn, colareu, reservareu la remolatxa i la ceba en un bol i reduireu la salsa. 
La salsa reduïda millor posar-la en una gerra al mig de la taula perquè cada comensal pugui servir-se al seu gust. Heu de calcular que com acompanyament en tindreu per unes 4 o 6 persones. 

SUGGERIMENT.- Molt adient per servir-la com a guarnició de viandes (carn o peix blanc) cuinades a la sal, a la planxa o a la graella. Poseu-vos guants o unteu-vos les mans amb oli per manipular les remolatxes, ja que tenyeixen

Perucchie amb carbassó i menta

No sé vosaltres, però jo trobo que la pasta de mida gran i curta va molt millor per fer-la amb verdures al dente que la pasta fina i llarga que la prefereixo amb salses. No tinc cap raó científica per afirmar-ho amb rotunditat i segurament és tan sols una mania meva, però així és com a mi m’agrada. 
La pasta sempre la serveixo com a plat principal acompanya d’una amanida d’hortalisses de temporada. 

PERUCCHIE AMB CARBASSÓ I MENTA 

Ingredients: 200 grams de perucchie, 300 grams de carbassó, un bon grapat de menta, sal, pebre, oli i Parmesà ratllat. 
Opcional: 3 o 4 grans d’alls de Belltall. 

Posareu a coure els perucchie en una olla amb aigua i sal. Al mateix temps posareu al foc, més aviat viu, una cassola amb un raig d’oli generós on hi coureu el carbassons tallats a rodanxes primer i després cada rodanxa en tres o quatre trossos, salpebrareu, remenareu i ho deixareu coure uns tres minuts més o menys, doncs el carbassó us ha de quedar al dente. Just abans d’apagar el foc hi afegireu la menta tallada ben petitona i els alls picats (si heu decidit posar-n’hi), remenareu i hi vessareu els perucchie escorreguts, però no del tot, ja que una mica d’aigua de la cocció els farà més amorosos, damunt; remenareu novament amb cura de no trencar els perucchie i ja podeu servir-los. 

El Parmesà ratllat sempre el poso en un bol al mig de la taula, perquè cada comensal es serveixi. Quantitat per dos persones. 

SUGGERIMENTS.- Els perucchie també podeu trobar-los amb el nom de radiatori.

Melmelada de meló amb vainilla

La vainilla té, al meu entendre, el poder màgic de millorar tot allò que toca i, puc ben assegurar-vos que, encara que sembli estrany, una simple beina ha transformat una melmelada de meló bàsica en una d’extraordinària. 

MELMELADA DE MELÓ AMB VAINILLA

Ingredients: 1 quilo net sense pell ni llavors de meló, 500 grams de sucre, 1 llimona el suc i la pell i 1 beina de vainilla o una cullerada de cafè de pasta concentrada de vainilla Bourbon.

Tallareu el meló per la meitat i després a llesques. Traureu les llavors, el tallareu a trossos i anireu controlant-ne el pes.  Quan tingueu el quilo de meló el posareu a macerar, tota la nit o un mínim de 4 hores, en una cassola amb el sucre, el suc i la pell de la llimona i la beina de la vainilla oberta per la meitat al llarg. 
L’endemà ho posareu a coure a foc suau i quan comenci a bullir, pujareu el foc. Heu de deixar-ho coure entre 20 i 30 minuts, heu de remenar-ho perquè no s’enganxi, fins aconseguir el punt. 
Apagareu el foc, traureu la pell de llimona, la beina de vainilla, escumareu i ja podeu omplir el pots. 

Per saber si està tirar unes gotes en un plat fred: si quan s’inclina el plat la confitura no rellisca i qualla, vol dir que ja està al punt, si no s’ha de continuar la cocció. Empotar sempre amb calent, en el moment que s’apaga el foc. Els pots s’omplen fins dalt de tot procurant que no hi quedin bombolles, abans de tapar tirar-hi unes gotes de brandi o ginebra i un cop tapats es giren cap per avall per fer el buit. També es poden esterilitzar amb bany maria durant ½ hora. Són el mètodes més senzills i eficaços, perquè la melmelada i /o confitura es conservi durant molt de temps. 

SUGGERIMENTS.- Si voleu una melmelada fina, heu de triturar-la just quan comença a bullir, abans de pujar el foc, però recordeu que heu de traure la pell de la lllimona per triturar la polpa del meló i tornar-la a posar després. Si durant la maceració el meló ha deixat anar molt suc podeu eliminar-ne una mica, doncs així no l'haureu de tenir tanta estona al foc perquè agafi el punt. La beina de vainilla podeu tallar-la a trossos petits i posar-ne un a cada pot, doncs li donarà un sabor més intens al meló. Millor esperar un dies abans de començar a menjar qualsevol melmelada o confitura.