Braç de gitano de carbassó farcit de patata amb coulis de tomàquet

Avui en dia això de titular una recepta amb el nom de “braç de gitano” potser no és políticament correcte, però a casa sempre n’hem dit així, sigui dolç o sigui salat. 
No és complicat de fer, ja que podeu fer la base al matí o el dia abans i el muntatge més tard, just a l’hora de servir-lo. 

BRAÇ DE GITANO DE CARBASSÓ FARCIT DE PATATA AMB COULIS DE TOMÀQUET


Ingredients: 750 grams de carbassó, 1 ceba, 2 ous, 50 grams de formatge Parmesà, 6 cullerades soperes farina, menta, julivert, sal, pebre i nou moscada. 
Ingredients farcit: 500 grams de patata, 10 grams de mantega, sal i pebre blanc. 

Ratllarem el carbassó i la ceba, els posarem en un drap de cotó i els escorrerem, penseu que és molt important escorre’ls bé per eliminar-ne al màxim l’aigua que tenen. Posarem en un bol el carbassó i la ceba ratllats escorreguts, els ous, la farina, el formatge ratllat, la menta, el julivert, la sal, el pebre i la nou moscada i ho barrejarem (amb les mans mateix) fins que tinguem un massa consistent. Si cal podeu afegir-hi una cullerada més de farina, però vigileu que no us quedin massa farinosos, per això lo important de escorre bé la verdura ratllada. 
Folrarem una safata amb paper de forn, estendrem la barreja, com si anéssim a fer un braç de gitano i ho deixarem coureu un 30 minuts al forn escalfat a 200 graus. Al traure’l del forn el deixarem refreda una mica i l’abocarem damunt d’un drap de cotó o paper de forn per poder traure el paper, amb molta cura, on l’hem cuit, l’enrotllarem donant-li la forma de braç de gitano i el deixarem reposar a la nevera una bona estona, fins i tot d’un dia per l’altre. Quan tinguem preparat el farcit el desenrotllarem, estendrem el farcit (deixant un parell de centímetres al final sense farcit) i el tornarem a enrotllar. El farcit pot ser de lo que vulgueu, aquest l’he farcit amb patata bullida, xafada i ben barrejada amb una mica de mantega, sal i pebre blanc, però qualsevol pot servir, important a l’hora de triar-lo el joc de color. 
A vegades el serveixo acompanyat d’amanida per també m’agrada molt servir-lo damunt d’un fondo de coulis de tomàquet o qualsevol altra salsa que us agradi.

Salsa pesto d'alfàbrega

El pesto d'alfàbrega és una salsa típica i originaria de la Liguria (Itàlia) i el seu principal ingredient és l’alfàbrega (Ocimum basilicum). Sembla que la paraula pesto ve del genovès “pestare” que vol dir picar o moldre en un morter que és la manera en que tradicionalment és preparava aquesta salsa. 
Tot i estar bàsicament associada a la pasta no deixeu de provar-la amb pèsols o mongetes tendres al vapor. 

SALSA PESTO D'ALFÀBREGA


Ingredients: 25 grams de formatge Parmesà ratllat, 25 grams de pinyons, 80 grams d’oli d'oliva, 15 o 20 grams d’alfàbrega fresca,  ½ gra d’all de Belltall i sal. 

Triturareu / barrejareu l’alfàbrega, el formatge Parmesà ratllat, els pinyons, l’all i l'oli d'oliva al robot, batedora de braç... o qualsevol altra aparell fins que tingueu una textura el màxim de fina i homogènia. Tastareu per si necessita un polsim de sal, però com el Parmesà ja juga el paper d'aquesta, segurament no us caldra.

Amb aquestes quantitats heu de calcular salsa pesto d'alfàbrega ben bé per quatre persones.

Pastis de pastanaga

El pastis de pastanaga és un pastis agraït, ja que té la mateixa feina que qualsevol altre, però com ompla bastant en surten, en proporció, més porcions o sigui que és més rentable. La part més laboriosa és la de ratllar la pastanaga, doncs ja sé sap que la felicitat complerta no existeix, però si teniu robot elèctric us facilitarà molt la feina i el fareu molt sovint. 

PASTIS DE PASTANAGA


Ingredients: 350 grams de farina, 250 de sucre moreno, 250 grams de pastanaga ratllada, 100 grams de mantega o oli, 4 ous, 1 sobre de llevat químic Royal, 1 cullerada de postre de canyella en pols, ½ cullerada de postre de sal, ½ nou moscada ratllada o ½ cullerada de postre i la pell d’1 taronja o llimona ratllada. 

És important l’ordre a l'hora de barrejar els ingredients. Començarem barrejant l’oli amb el sucre, hi afegirem els ous d’un en un, fins aconseguir una barreja cremosa i de color clar, llavors hi afegirem les especies: canyella, nou moscada, pell ratllada de taronja o llimona i la pastanaga ratllada, barrejarem de nou. 
En un bol a part barrejarem la farina amb la sal i el llevat químic, aquesta barreja la anirem afegint cullerada a cullerada a la primera. Omplirem un motllo de 27 centímetres de diàmetre i ho courem a una temperatura de 180º al forn durant 1 hora, més o menys, fins que estigui cuit (per saber-ho punxar-lo amb un escuradents o broqueta i si surt sec és que ja està). El deixarem refreda dins el mateix motllo abans de treure’l i després en una reixa fins que estigui fred. 
Suggereixo guardar-lo en una caixa, ja que millor que no s’assequi. Aquest pastis ompla bastant per això podeu calcular ben bé que en surten 10 0 12 porcions.

Pollastre al vapor amb sàlvia

Aquesta és una recepta tan sols apta per la gent que els hi agrada la sàlvia, o per aquells que no els hi fa por provar gustos nous, ja que entre la sàlvia i l’adob queda força especial. 

POLLASTRE AL VAPOR AMB SÀLVIA 

 
Ingredients: 6 cuixes senceres de pollastre, 12 llenques de cansalada viada o beicon, 2 porros, 24 fulles de sàlvia fresca, sal, pebre i 12 tires de ràfia natural. 
Ingredients adob: 1 got de vi blanc, 1 de vinagre i 1 d’aigua. 

Traurem la pell de les cuixes del pollastre i les posarem dins de l’adob i les deixarem unes dues hores a la nevera. Passades les dues hores les traurem, les tallarem en dos part separant la cuixa de la contra cuixa i les desossarem. 
Posarem damunt del marbre el trossos del pollastre amb la part d’on em tret l’os de cara amunt, salpebrarem i al mig de cada un d’ells una falla de sàlvia tallada petitona. Embolicarem cada un d’ells amb una llenca de cansalada viada o beicon, sense la corna, posarem un fulla de sàlvia sencera i lligarem els farcellets amb la ràfia natural. 
Posarem els porros tallats a juliana al fondo del cistell de bambú i damunt el farcellets que els farem coure uns 20 o 25 minuts. Jo els serveixo a taula amb la mateixa cistella, però també els podeu treure i posar-los en una safata. 
La quantitat és una cuixa sencera per persona. Unes patates al vapor o escalivades són ideals com acompanyament.

Melmelada de remolatxa

La remolatxa la trobareu al mercat cuita o crua. La remolatxa cuita tenyeix molt, però això us recomano que us poseu un guants per pelar-la o bé que us unteu les mans amb oli. 

MELMELADA DE REMOLATXA


Ingredients: 500 grams de remolatxa cuita, 250 grams de sucre, ½ llimona i una cullerada de postre de ciboulette. 

Bullir la pastanaga, deixar-la escórrer, pelar-la i passar-la pel passapurés o trituradora fins aconseguir un puré. Posar en una cassola el puré de remolatxa, el sucre, el suc de la llimona i la seva pell. Coure durant uns 20 o 25 minuts fins aconseguir el seu punt, empolvorar amb una cullerada de postre de ciboulette trinxat, remenar i deixar-ho coure un parell de minuts més abans d’empotar. 
S’han d’omplir el posts amb la melmelada encara calenta fins dalt, procurant que no quedin bombolles. Mai hem de netejar amb aigua les vores dels pots, si cal fer-ho amb un paper impregnat d’alcohol (ginebra, brandi) tapar i esterilitzar-los al bany maria una ½ hora, també un cop tapats es poden girar cap per avall per fer el buit. Són el mètodes més senzills i eficaços perquè la melmelada es conservi. 
Com les melmelades fetes a casa com no porten conservants, es millor omplir pots petitons, ja que un cop obert s’ha de conservar a la nevera i menjar força despresa.

Cloïsses amb llimona

Aquest recepta serveis exactament igual per qualsevol altra varietat, ja que la idea és cuinar-les amb la seva pròpia aigua. 

CLOÏSSES AMB LLIMONA


Ingredients: 1 quilo de cloïsses, ½ llimona, sal, pebre, oli i julivert.

Posar una paella al foc i quan estigui ben calenta tirar-hi les cloïsses ben netes i tapar-la. Quan es comencin a obrir salpebrar-les, afegir-hi el suc de la llimona i tornar a tapar la paella un minut o dos. Servir en un plat fondo amb una mica de julivert picat i un raig d’oli. Queda molt bé acompanyat d’unes llesques de pa rústic torrat per sucar-hi el suc del fondo del plat que deixen anar les cloïsses. Calculeu per a quatre persones si el serviu com un entrant.

Rostes “torrijas” de Santa Teresa

Aquest postre és d’aquells que si us decidiu ha fer-lo ni per un moment heu de pensar en les calories que té, ja que llavors no gaudireu d’ell. He de confessar-vos que he fet la recepta de memòria, doncs a casa, amb moltes Teresa’s a la família, era postre obligat per Santa Teresa. 

ROSTES “TORRIJAS” DE SANTA TERESA


Ingredients: 200 mil·lilitres de llet, 2 cullerades soperes de sucre, ½ pell de llimona, ½ barreta de canyella, 100 grams de pa, 1 ou, oli i 1 cullerada de postres de sucre llustre. 

Bullir la llet amb el sucre, la pell de llimona i la canyella. Mullar les llesques a la llet bullida i deixar-les reposar una al costat de l’altra en un safata una mitja hora abans de passar-les per ou batut i fregir-les fins que quedin ben daurades. 
Deixar-les damunt d’un paper de cuina perquè absorbeix el màxim d’oli abans de servir-les. 
Posar en un plat un parell de rostes amb unes tires de la pell de llimona i un bri de la canyella que hem utilitzat per donar gust a la llet i empolvorar-les amb sucre llustre. Amb aquestes quantitats surten 10 rostes i es poden servir fredes o bé calentes.

Corona de patata amb salsa verda

Cada 100 grams de patata bullida, segons “La guia de la composición dels alimentos”, té 70 Kcal i 291 KJ, però fregida en té 264 kcal i 1.105 KJ, o sigui que això de que les patates engreixen, potser no és del tot cert, ja que dependrà de com les cuinem. 

CORONA DE PATATA AMB SALSA VERDA 


Ingredients: 600 grams de patates pelades i netes, 2 cullerades soperes de salsa verda, 1 tomàquet i 1 ou dur. 

Quan ja estiguin cuites les patates les aixafeu, les barrejau molt bé amb les dues cullerades de salsa verda i ompliu el motllo, heu de tenir cura d’omplir-lo bé perquè no us quedin forats buits, que haureu untat amb oli perquè el pugueu desemmotllar bé. Per un motllo corona de 19 centímetres de diàmetre necessitareu les quantitats que us dic al encapçalament de la recepta. Calculeu per unes sis persones, si no són molt menjadors.

Quiche d’albergínia i tomàquet

Aquesta quiche m’agrada, ja que no porta crema llet, doncs ja sabeu que no sóc molt amant de cuinar amb ella. La primera vegada pot semblar una mica complicada, però tot és qüestió d’organitzar-se. Primer posar l’albergínia amb sal, passada una hora més o menys rentar-la i ja podem començar. Mestre és cou la massa brisa, fent l’albergínia a la planxa i per últim rallarem els tomàquets amb els que farem la salsa. Muntem la quiche, al forn i a la taula. 

QUICHE D’ALBERGÍNIA I TOMÀQUET


Ingredients: 1 massa brisa de 230 grams, 750 grams d’albergínies, 250 grams de tomàquet cru ratllat, 3 ous, julivert i alfàbrega, sal, pebre i oli.

Tallar les albergínies a rodanxes, salar-les i deixar-les durant 1 hora més o menys, perquè deixin anar líquid. Rentar-les, eixugar-les i passar-les per la planxa ben calenta amb una mica d’oli. Cal tenir cura de que no quedin olioses, doncs l’albergínia absorbeix l’oli molt ràpidament. 
Escalfar el forn i seguint les indicacions del fabricant coure la massa brisa, jo cobreixo el fons amb un paper i damunt i poso cigrons secs (qualsevol altra llegum serveix, podeu guardar-la i tornar-la a utilitzar) perquè la massa quedi plana i no s’infli.  Passat 20 minuts trec el paper i els cigrons que cobreixen el fons i la torno a posar al forn cins minuts.
Ratllar els tomàquets, picat el julivert i l’alfàbrega i barrejar-ho amb els ous, la sal, el pebre.
Quan ja tinguem cuita la massa brisa, primera part, l’omplirem amb les albergínies cuites a la planxa i la barreja de tomàquet, ous i herbes fresques que ja tenim preparada. Posar-la al forn uns 45 minuts, més o menys. Temperatura 200º, safata forn nivell baix. 
La mida del motllo amb la que jo he fet la quiche és de 28 centímetres i podeu calcular per 6 persones. Us recomano menjar-la tèbia, abans de que s’estovi i humitegi la massa.

Carpaccio de carbassó, tomàquet i advocat

Aquest plat diria que  és més aviat un antipasto tal com diuen els italians que una amnida com l'entenem a casa nostra. L’hi he posat carpaccio perquè les verdures estan tallades a làmines fines, tan fines com he pogut, doncs la tècnica de preparació denominada carpaccio consisteix en tallar a làmines fines, en principi carn, però que també es pot utilitzar en qualsevol altre aliment com ara verdures o peix. L’acompanyament clàssic del carpaccio de carn és el formatge Parmesà, però amb les verdures que he utilitzat en aquesta recepta m’hi agrada més la Mozzarella. 

CARPACCIO DE CARBASSÓ, TOMÀQUET I ADVOCAT 


Ingredients: Carbassó, tomàquet madur i verd, advocat, formatge Mozzarella, alfàbrega, sal, pebre i oli. 

Laminar tots els ingredients, muntar el plat, esmicolar unes fulles d’alfàbrega damunt, salpebrar i ruixar amb un bon raig d’oli. 
No puc donar-vos quantitats, però normalment per quatre o sis persones utilitzo un advocat i una bola Mozzarella. Els altres ingredients com són de l’hort no tic mida, ja que vaig omplint el plat fins que queda com a mi agrada.

Figues confitades

La figuera on collim les figues està just a l’entrada del poble. El meu consell és que mai poseu un figuera al hort, ja que aquest arbre té una força imparable i sempre acaba inundant-ho tot, i no sabeu la feinada que us donarà si voleu eliminar-la, millor dit, no podreu amb ella. 

FIGUES CONFITADES


Ingredients: 2 quilos de figues, 1 ½ litres d’aigua, 750 grams de sucre i una beina de vainilla. 

Les figues tenen que estar senceres i al punt de maduració. S’han de pelar parcialment, ja que han de quedar a ratlles tipus zebra. 
Posar en una cassola l’aigua, el sucre i la beina de vainilla oberta de dalt a baix, remenar i deixar-ho que a foc baix es vagui desfent el sucre. Quan comenci a bullir posar-hi les figues d’una en una, cal tenir cura de que les figues no es malmetin ni es trenquin. Les dues primeres hores pràcticament no cal vigilar la cassola, sols remenar-ho amb molta cura de tan en tan, però a partir de la tercera hora ja hem de vigilar-ho, té que bullir un màxim de tres. 
Quan creiem que ja té la textura i el color adient apagarem el foc i omplirem els pots, millor fer-ho amb calent doncs així no queden bombolles d’aire. Els tancarem i els farem bullir al “bany maria” uns 20 minuts, us recordo que és important datar totes les conserves casolanes.

Salsa verda

Cada mestressa de casa té la seva pròpia manera de fer aquesta salsa, i ben segur que algunes d’elles són millors que la meva, però aquesta és la que jo faig i que comparteixo amb vosaltres. La menta és un bon digestiu, potser per això tradicionalment (la salsa verda o de menta) es serveix amb carns una mica indigestes com el xai, però jo trobo que és una companya excel·lent de patates, pèsols, mongetes,… i en amanides. 

SALSA VERDA

 
 
Ingredients: 15 grams de menta, 15 grams de julivert, 1 cullerada de cafè de tàperes, 1 cullerada de cafè de mostassa, 1 gra d’all de Belltall, 2 cogombre petitons amb vinagre, 1 cullerada sopera de vinagre, 4 anxoves (opcional), sal, pebre i oli. 

Triturar amb el robot o amb qualsevol altre aparell tots els ingredients, salpebrar, barrejar de nou, tastar, rectificar si cal, afegir-hi l’oli, barrejar un altre cop i ja està. Jo la faig sense anxoves, però si us agraden podeu posar-n’hi, però llavors cal vigilar amb la sal.