Quiche de tomàquets cirerol i Mozzarella

Normalment acostumo a substituir la nata líquida, tan associada a la quiche, per llet, però la recepta que avui us proposo no necessita cap d’ambdós productes o sigui que no haureu de decidir amb quin d’ells la feu. 

La Mozzarella és un formatge de pasta filada, amb un 45% de matèries grasses, fet amb llet de vaca i, originàriament, de búfala. No hi ha cap varietat de mozzarella que pugui comparar-se amb la feta amb la llet de les búfales d’aigua, però com aquesta no és gens fàcil de trobar als mercats i/o botigues lo millor és utilitzar-ne una feta amb llet de vaca, però de bona qualitat. 

QUICHE DE TOMÀQUETS CIREROL I MOZZARELLA 

Ingredients: 1 massa brisa de 230 grams, 350 o 400 grams de tomàquets cirerol, 1 bola de Mozzarella (150 grams + o -), 150 grams de formatge ratllat (un mínim de 3 tipus), 2 cullerades soperes de mostassa Dijon, pebre negra mòlt i orenga sec esmicolat. 

Escalfeu el forn i seguint les indicacions del fabricant coure la massa brisa, jo cobreixo el fons amb un paper i damunt hi poso cigrons secs (qualsevol altra llegum serveix, podeu guardar-la i tornar-la a utilitzar) perquè la massa quedi plana i no s’infli. Passat 20 minuts trec el paper i els cigrons que cobreixen el fondo i la torno a posar al forn un cinc minuts. 
Renteu, eixugareu el tomàquets cirerol i els reservareu. Tallareu a làmines fines la Mozzarella i reservareu. Ratllareu o esmicolareu el formatges que hàgiu seleccionat per posar a la quiche i reservareu fins el moment de muntar-la. 
Repartireu molt bé sobre el fondo de la massa brisa, ja cuita, la mostassa, damunt hi posareu les lamines de la Mozzarella i el formatge ratllat que hàgiu seleccionat. Tallareu el tomàquets cirerol per la meitat i els posareu damunt de la base de formatges amb que heu omplert el motllo, amanireu amb el pebre negra acabat de moldre i l’orenga sec esmicolat. La coureu al forn escalfat a 180º uns 30 minuts. 

La mida del motllo és de de 28 centímetres. Calculeu per 6 o 8 persones com a primer plat i per 4 persones com a plat principal, en ambdós opcions sempre acompanyada d’una amanida. Servir-la acabada de fer o tèbia, però mai freda, almenys pel meu gust.