Crema de verdures amb cruixent de gingebre

Aquesta crema està dins de la llista de receptes responsables i sostenibles. Gràcies a ella netejareu la nevera d’aquelles verdures que estan a punt de morir i que moltes vegades no sabem que fer amb elles. No hi ha cap guió establert, doncs la gràcia està en improvisar. 

CREMA DE VERDURES AMB CRUIXENT DE GINGEBRE 

Ingredients: 500 grams (+ o -) de verdures (carbassó, porro, fonoll, patata, bròquil, coliflor…) aigua, sal, gingebre fresc i oli d’oliva. 

Bullireu les verdures el temps necessari segons quin tipus utilitzeu amb aigua i sal uns 10 o 15 minuts més o menys. Les escorrereu, però reservareu una part de l’aigua on les heu bullit. 
Posareu les verdures cuites i un parell o tres de cullerots de l’aigua que heu reservat dins del got de la batedora. I ho batreu 3 minuts ben bons, doncs com més estona ho bateu més emulsionat us quedarà. Tastareu, rectificareu si cal, doncs potser que necessiti una mica més de líquid o sal i ja està apunt per servir. 

M’agrada servir-la tèbia, amb uns brins de gingebre fregit. Quantitats per quatre persones. 

SUGGERIMENTS.- Podeu fer-la amb qualsevol tipus de verdura, però per mantenir el color daurat (de la foto) us suggereixo que no hi poseu, per exemple, pastanaga, carbassa, moniato…, doncs elles us canviaran el color de la crema.

Pollastre farcit de Nadal

Si el dia de Nadal no sou molts asseguts a taula, aquesta és una recepta idònia, ja que com treballem amb la meitat d’un pollastre, no s’ha de suportar aquella carmanyola plena de reste de “pollastre farcit” a la nevera com a mínim una setmana. 

POLLASTRE FARCIT DE NADAL

Ingredients: 500 grams de pit de pollastre, 50 grams de botifarra crua, 50 grams de codony escalivat, 1 cullerada sopera de panses de Corint, 1 cullerada sopera de nabius, 2 prunes, 1 cullerada de pa ratllat de gra gran, 1 mandarina (suc i pell ratllada), 3 cullerades de conyac, 1 pastanaga, ½ ceba, porro, api, gingebre, sal, pebre i oli d’oliva. 
Glacejat: 6 cullerades soperes de melmelada i 2 o 3 de conyac. 

Partireu (deixant les cuixes en una part i els pits a l’altra part) el pollastre per la meitat. Desossareu els pits obrin el pollastre per la part del darrera, ja que no els heu de separar, doncs quan els tingueu desossats i oberts han de quedar-vos com si fossin una papallona. Heu de tenir cura de aprofitar el màxim la pell del pollastre, ja que aquesta us anirà bé a l’hora de cosir després de farcir-lo. Salpebrareu i hi ratllareu la pell d’una mandarina a la part interior dels pits de pollastre abans de farcir-lo. 
FARCIT.- Tallareu a bocins ben petitons les panses, prunes, nabius i el codonyat escalivat i els barrejareu amb la carn de la botifarra crua i el pa ratllat de gra gran. 
Posareu les verdures tallades al fons de la cocotte, damunt hi posareu el pollastre salpebrat i el ruixareu amb oli d’oliva, el suc de la mandarina i el conyac, tapareu i el coureu al forn escalfat a 180º durant 1 hora ben bona. Heu de controlar-ho, doncs segons el tipus de forn -igual necessiteu més o menys temps-, els darrers 20 minuts l’heu de destapar, ja que així s’enrossirà lleugerament. 
GLACEJAT.- Escalfareu la melmelada de mandarina i el conyac en un cassó i quan comenci a bullir apagareu el foc, colareu i sense esperar que es refredi el glacejat recobrireu generosament amb una cullera (no pinzell) el pollastre. Això ho heu de fer quan ambdós (pollastre i glacejat) encara estan calents. 

Presenteu-lo acompanyat d’unes fulles de roure i decorat amb uns grills de mandarina com a la fotografia, ja que d’aquesta manera us anirà millor a l’hora de tallar-lo (us recordo que no ha d’estar calent, doncs llavors tindreu problemes per tallar-lo) i podreu fer-ho a la mateixa taula. 
Penseu a fer algun acompanyament com ara: xirivies amb mandarina, compota de poma, cebes caramel·litzades, figues confitades… Amb aquestes quantitats en tindreu per unes 6 persones ben bé, doncs sé suposa que abans heu fet la tradicional escudella i carn d’olla. 

SUGGERIMENTS.- Les verdures que posareu al fons de la cocotte són per fer de llit del pollastre, jo normalment no les utilitzo mai. La cocotte, com suposo que ja sabeu, és com una cassola amb tapa. Si voleu podeu posar les fruites seques a macerar una estona i després aprofitar el mateix conyac per ruixar el pollastre, però si no estan molt seques no cal… vosaltres mateixos.

Torró de rovell d’ou cremat

Fer torrons no és ni molt menys tan complicat com a priori pot semblar, i molt malament a d’anar l’operació perquè aquesta no sigui satisfactòria. 
Feu-ne una quantitat proporcional al nombre de comensals que s’asseuran a taula, doncs aquests dies més que mai cal tenir cura de no passar-se. 

TORRÓ DE ROVELL D’OU CREMAT 

Ingredients: 200 grams de farina d’ametlla Marcona (ametlla crua ratllada), 250 grams de sucre, 3 rovells d’ou (55 grams + o -), 80 grams d’aigua, ½ pell de llimona ratllada i canyella en pols. 

Posareu en un cassó el sucre i l’aigua, i a foc lent preparareu l’almívar. Estarà a punt quan agafant-ne una punta amb l’índex i el polze se’ns faci un fil entre els dos dits. 
En una cassola hi posareu els rovells d’ou i els batreu amb unes gotes d’aigua abans d’abocar-hi poc a poc l’almívar ja fet. Heu de deixar refredar una mica l’almívar perquè si estigues massa calent ens quallaria els rovells d’ou. Quan ho tingueu ben barrejat hi anireu afegint la farina d’ametlla a petites quantitats perquè s’incorpori bé i la pell ratllada de llimona. 
Vessareu la meitat de la massa al motlle, que ja haureu folrat amb paper sulfurat, l’empolsareu amb canyella i l’acabareu d’omplir amb l’altra meitat de la massa, la repartireu i la pressionareu bé tenint cura de que no us quedin espais buits. El deixareu reposar un parell de dies a la nevera. El desemmotllareu, ensucrareu i el cremareu amb la pala de cremar la crema catalana o un bufador. 
Heu de calcular que omplireu un motllo de 24 centímetres de llarg, 8 centímetres ample i 2 centímetres d’alt. 

La barra de la fotografia l’he decorat amb una estrella no comestible i l’he escapçat uns 7 centímetres perquè em càpigues a la safata on la volia fotografiar. 

SUGGERIMENTS.- Els trobo molt més bons acabats de cremar, per això us suggereixo que calculeu la quantitat que necessitareu ( un quart, la meitat… de barra) i que la cremeu una estona abans de servir-la a taula.

Xai amb gingebre, romaní i mel

Aquesta recepta és una versió una mica més elaborada, però tampoc massa més, de la clàssica recepta de “Xai al forn”. 

XAI AMB GINGEBRE, ROMANÍ I MEL 

Ingredients: 1 espatlla de xai (per exemple), 30 grams de gingebre fresc, 3 o 4 alls, romaní fresc, 1 llimona (el suc), mel, sal, pebre i oli d’oliva. 

Picareu al morter els alls, el romaní amb la sal i el pebre, hi afegireu el gingebre ratllat, el suc de la llimona i un raig d’oli d’oliva, barrejareu i amb aquesta pasta empastifareu els talls de xai. 
Posareu els talls de xai en una cocotte, la tapareu i la coure al forn escalfat a 180º durant uns 90 minuts, la destapareu, posareu una cullerada sopera de mel damunt de cada tall de xai i la deixareu uns 15 o 20 minuts més abans d’apagar el forn. 
Com el xai s’ha de servir calent, almenys pel meu gust, jo deixo la cocotte al forn mentre ens mengem el primer plat. 

Unes “Làmines de patata amb romaní al forn” és un bon acompanyament, ja que podeu coure ambdós plats a l’hora. 

SUGGERIMENTS.- Els temps de cocció heu d’adaptar-los al vostre forn i a la qualitat del xai, doncs segons l’edat del xai més o menys temps.

Flam d’ou en fred

Aquesta recepta de flam jo la tinc classificada com “econòmica”, ja que no cal forn i l’únic cosa imprescindible per fer-la és que s’ha de treballar amb ous ben frescos com els de les nostres “gallines felices” que viuen com volen. 
He de dir que és molt, però que molt fàcil i la tremolo que té el flam al desemmotllar-lo és cent per cent autèntica tremolo de flam. També la seva textura, gràcies a la gelatina, és més lleugera. 

FLAM D’OU EN FRED

Ingredients: ½ litre de llet, 4 ous sencers molt frescos, 100 grams de sucre, 5 fulles de gelatina (10 grams), 4 cullerades de postre de sucre, 1 cullerada de postre d’extracte de vainilla i oli vegetal. 

Posareu ½ cullerada de postre (2,50 grams + o -) de sucre en el fons de cada flamera, les posareu al foc fins que el sucre tingui color caramel i reservareu. En un plat fondo amb aigua freda i deixareu en remull les fulles de gelatina uns 8 o 10 minuts. Mentrestant en un cassó escalfareu la llet i quan comenci a bullir la traureu del foc i hi afegireu les fulles de gelatina escorregudes, remenareu amb energia fins que s’hagin desfet ben bé i la deixareu que és refredi una miqueta el temps just de batre el ous amb el sucre i la vainilla. 
Vesareu llet amb la gelatina ja desfeta al bol on hi teniu els ous, el sucre i l’extracte de vainilla batuts, barrejareu i ja podeu omplir les flameres. Les deixareu refredar a temperatura ambient abans de posar-les a la nevera. Heu d’esperar un dia més o menys abans de desemmotllar-los. 
Calculeu que amb les quantitats de la recepta us sortiran 8 flams. La mida de la flamera és de 8 centímetres de diàmetre, però podeu fer-los amb flameres més petites. 

SUGGERIMENTS.- Si pinteu els laterals de les flameres amb una mica d’oli us facilitarà la feina a l’hora de desemmotllar-los. Podeu substituir l’extracte de vainilla per una pell de llimona, escorça de canyella, flors de lavanda, fulles de romaní, brins de safrà… (que posareu a la llet) o qualsevol altra aroma que us vingui de gust o tingueu a l’abast.

Croquetes de moniato

Aquestes croquetes no tenen res a veure amb les “de la mare”, però, com qualsevol altra croqueta, són especialment adients per servir en uns entremesos. 
Ja he explicat en altres posts que jo entenc el entremesos com un substitut del primer plat i que a casa sempre els mengem asseguts a taula. 

CROQUETES DE MONIATO

Ingredients: 300 grams de moniato cuit i escorregut, 50 grams de formatge ratllat, 30 grams pa ratllat de gra gran, 2 grans d’all de Belltall, 5 grams de llevat, julivert, pebre negra mòlt, nou moscada acabada de ratllar, farina de pa ratllat de gra fi i oli. 

Pelareu, tallareu i bullireu els moniatos amb agua amb sal, uns 15 minuts, els deixareu escórrer 1 hora més o menys abans de començar a fer la massa de les croquetes. 
En un bol aixafareu el moniatos escorregut i els barrejareu amb tots els ingredients, no hi heu de posar sal, doncs ja li heu posat a l’hora de bullir-los. però heu de tastar la massa per saber si cal rectificar-la. La massa no ha de quedar humida, doncs llavors no podreu fer les croquetes, per això és molt important que deixeu escórrer molt bé els moniatos després de bullir-los. 

Escalfareu oli en un cassó amb suficient quantitat per què cobreixi les croquetes. Mentrestant posareu un paper d’alumini damunt del marbre on hi anireu deixant les croquetes, en forma de pilotes. Quan les tingueu totes fetes passeu-les per farina de pa ratllat de gra fi i deixeu-les, un altra cop, damunt d’una part neta del paper d’alumini. El temps de fer les croquetes tindreu l’oli calent i ja podreu començar a fregir-les. Heu de calcular que us sortiran unes 20 / 24 croquetes. 

SUGGERIMENTS.- Utilitzeu un formatge de gustós com: un Parmesà, manxego, de cabra… tipus sec o semi-sec, però mai un tipus “Emmental”, doncs al coure les croquetes se us desfaran. Podeu servir-les acompanyades d’una amanida com a primer plat o en qualsevol entremès junt a un bon variat de altres viandes.

Sopa de remolatxa i mel amb formatge

Fa tres o quatre anys que plantem remolatxes a l’hort i diria que són agraïdes, doncs no donem cap mena de problema. M’agrada el seu sabor, però sobretot m’entusiasma el seu color. 

SOPA DE REMOLATXA I MEL AMB FORMATGE 

Ingredients: 450 grams de remolatxa crua, 200 grams de patates netes, 1 cullerada de mel, sal i pebre blanc. 

Bullireu les remolatxes tallades a bocins, però amb la pell i les patates pelades amb agua i sal uns 20 minuts i ho deixareu refredar dins de la mateixa olla. 
Escorrereu les patates i la remolatxa, però heu de reservar una part de l’aigua on les heu bullit. 
Pelareu les remolatxes i les posareu junt amb les patates i una parell o tres de cullerots de l’aigua que heu reservat dins del got de la batedora. I ho batreu 3 minuts ben bons, doncs com més estona ho bateu més emulsionat us quedarà. Hi afegireu la mel i un polsim de pebre blanc (opcional) i tornareu a batre. Tastareu, rectificareu si cal, doncs potser que necessiti una mica més de líquid i ja està apunt per servir. 

M’agrada servir-la tèbia, amb plat fondo i amb una mica de formatge de cabra esmicolat pel damunt. Quantitats per quatre persones. 

SUGGERIMENT.- No us passeu amb la mel. Utilitzeu-ne una de qualitat i de sabor neutre, doncs si té un sabor molt marcat i potent anul·larà el gust de la remolatxa.

Galetes amb melmelada de mores

Hi ha receptes que cauen en l’oblit i -no sabria dir ben bé perquè- deixes de fer-les. Aquesta recepta m’agrada fer-la amb melmelada de mores, però qualsevol melmelada de color vermellós fosc que tingueu us servirà. 

GALETES AMB MELMELADA DE MORES  

Ingredients: 250 grams de farina, 125 de mantega, 50 grams de sucre llustre, 1 ou, 1 cullerada de cafè de pasta concentrada de vainilla Bourbon i de melmelada de mores

Escalfareu el forn a 180º de temperatura. Mentrestant en un bol barrejareu el sucre, la mantega fossa (no líquida) i la pasta concentrada de vainilla Bourbon, hi afegireu l’ou, barrejareu de nou i per última la farina tamisada i barrejareu fins tenir tots els ingredients ben incorporats uns amb els altres. Fareu boletes de 15 grams cada una i les deixareu damunt del marbre de la cuina o directament a la safata del forn folrada amb paper sulfurat. Per aplanar-les posareu un boci de paper sulfurat damunt de cada boleta i amb l’ajuda d’una pala de fusta pressionareu fins aplanar-les. Abans de posar-les al coure, al forn entre 15 i 17 minuts els hi fareu un petit encuny que omplireu amb la melmelada que hàgiu decidit, però sense foradar del tot la galeta, ja que llavors vessaria la melmelada. 

Les deixareu refredar abans de posar-les en un pot o capsa. Heu de calcular que us sortiran unes 30 / 32 unitats segons la mida de les boletes. 

SUGGERIMENTS.- Si sou molt llaminer podeu fer l’encuny un mica més gran. Podeu utilitzar qualsevol melmelada feta amb fruites del bosc: gerds, maduixetes, nabius… , però a mi, particularment, la de mores és la que més m’agrada.

Ous farcits amb maionesa i pebre de la Vera

Si us agrada el pebre de la Vera sé que us enganxareu a ells. 

OUS FARCITS AMB MAIONESA I PEBRE DE LA VERA 
 
Ingredients: 6 ous, 2 cullerades de postre de maionesa, sal, pebre de la Vera, pebre negra mòlt, sal i julivert. 

Bullireu els ous 8 minuts, els submergireu en un bol ple d’aigua freda amb glaçons, els pelareu, els tallareu per la meitat, posareu els rovells en un bol i reservareu totes les mitges clares menys dues. 

Aixafareu amb una forquilla els rovells i les dues mitges clares, hi afegireu la maionesa, la sal, el pebre negra mòlt i el pebre de la Vera, barrejareu, tastareu per si cal rectificar, omplireu les mitges clares que havíeu reservat i hi posareu pel damunt julivert tallat. 

Amb una amanida d’enciam “Maravilla” acabat de collir o uns cabdells són com a mi més m’agrada servir-los, però també estan molt bons i són un bon acompanyament d’un plat verdura al vapor.

Cebetes caramel·litzades

Són un acompanyament perfecte per qualsevol vianda cuita al vapor o a la planxa, doncs elles alleugereixen el toc d’ensopit que hi ha vegades que aquestes tenen i en ajuden a no defallir si estem a dieta. 

CEBETES CARAMEL·LITZADES

Ingredients: 300 grams de cebetes netes, 125 mil·lilitres d’aigua, 20 grams de mantega, 2 cullerades soperes d’oli,1 cullerada sopera de sucre llustre, sal i pebre. 

Pelareu, rentareu i deixareu escórrer les cebetes. Posareu l’oli i la mantega a la paella i esperareu fins que la mantega s’hagi fos per afegir-hi les cebetes. Les coureu a foc mig alt uns 5 minuts, sacsejant la paella sovint perquè les cebetes prenguin color a banda i banda, abans de afegir-hi el sucre llustre, les coureu uns 5 minuts més, salpebrareu i hi vesareu l’aigua pel damunt, tapareu, baixareu el foc al mínim i les deixareu coure entre 10 i 15 minuts. Els darrers 5 minuts les heu de vigilar, doncs és en aquest moment quan poden cremar-se fàcilment. 

SUGGERIMENTS.- Millor si les cebetes tenen més o menys la mateixa mida, ja que així es couen per un igual. Jo els hi trec la primera capa, després de pelar-les, doncs trobo que acostuma a ser molt dura.

Guisat de botifarra amb tomàquet

Això de que la botifarra com més bona està és a la brasa no es del tot cert. La meva teoria és que la “brasa” pot dissimular la baixa qualitat d’alguns productes, entre ells una botifarra de nivell baix, però una botifarra comprada a un obrador de confiança és cent per cent apta per cuinar-la de diferents maneres. 

GUISAT DE BOTIFARRA AMB TOMÀQUET 

Ingredients: 500 grams de botifarra, 300 grams de ceba tallada i neta, 1 pot de tomàquets en conserva sencers i pelats (780 grams aprox.), 3 grams d’all de Belltall, 2 cullerades soperes sucre integral (aprox.), sal, pebre negra mòlt, oli i orenga sec esmicolat. 

Enrossireu la botifarra tallada a bocins en una cassola amb un parell de cullerades d’oli d’oliva, els traureu i els reservareu. 
A la mateixa cassola hi posareu la ceba tallada, salpebrareu i amb la cassola tapada i el foc baix la deixareu coure una bona estona, fins que estigui ben transparent, però també amb un color lleugerament daurat. Llavors hi vessareu el pot de tomàquet, inclòs el suc, aixafareu els tomàquets sencers amb una forquilla, hi afegireu el sucre integral i l’orenga sec esmicolat, remenareu, tapareu la cassola i amb el foc baix ho deixareu coure uns 25 minuts. Cal remenar de tan en tan, controlar si és necessari aixafar més el tomàquets i és convenient tastar-ho per si cal rectificar. 
Quan ja tingueu la salsa al vostre gust -que serà quan una bona part del suc dels tomàquets s’hagi evaporat, doncs mai ens ha de quedar aigualida- hi afegireu el bocins de botifarra i ho deixareu acabar de coureu uns 5 minuts més o menys. 
Servireu en un plat fondo amb un raig d’oli i julivert tallat petit pel damunt. No us oblideu de posar una bona panera de pa cruixent a la taula i cullera, doncs els que no vulgui sucar pa a la salsa podrà menjar-la amb la cullera. Quantitats per quatre persones 

SUGGERIMENTS.- Si utilitzeu tomàquets frescos els haureu de ratllar en lloc de aixafar-los i substituir el suc de la conserva per una mica de brou vegetal. Els tomàquets siguin en conserva o frescos és important la seva qualitat.

Pastís de mores

Encara que setembre sigui el més per excel·lència per fer coses amb mores, per fer aquest pastís tan sols les necessiteu per decorar-lo, doncs el secret d’aquest pastís és fer-lo amb la pasta concentrada de mores “Home Chef” un magnífic i extraordinari producte fet a casa nostra. 

PASTÍS DE MORES 

Ingredients: 250 grams de farina, 250 grams de sucre, 4 ous, 1 sobre de llevat en pols, 100 mil·lilitres de llet, 50 mil·lilitres d’oli i 2 cullerades soperes de pasta concentrada de mores “Home Chef”. Opcional decoració: sucre llustre i fulles i mores fresques. 

Barrejareu el sucre i els ous fins que tingueu una crema de textura esponjosa i suau, hi afegireu els ingredients líquids i la pasta concentrada de mores, barrejareu bé i finalment hi afegireu la farina (no oblideu de tamisar-la) i el llevat i remenareu amb energia, per incorporar la farina, fins que tingueu una massa ben fina i cremosa. 
Vessareu la massa a un motllo untat amb mantega o folrat amb paper sulfurat i posareu el pastís al forn, escalfat a la temperatura de 180º, durant uns 35 /45 minuts aproximadament. Punxareu amb una broqueta i si aquesta us surt seca vol dir que ja està cuit. El deixareu refredar dins del motllo uns 10 minuts abans de desemmotllar-lo, després el deixareu refredar del tot damunt d’una reixeta. 

Amb aquestes quantitats podeu utilitzar un motllo de 25 o 27 centímetres de diàmetre i heu de calcular que us sortiran unes 12 porcions. Podeu empolsar-lo amb sucre llustre i decorar amb un bouquet de mores fresques. 

SUGGERIMENTS.- Podeu substituir la pasta concentrada de mores “Home Chef” per melmelada de mores. Aquest pastís us quedarà d’un lleuger color morat. El sucre llustre és simplement decoratiu o sigui que si voleu no cal posar-lo.

Carpaccio de patates amb cibulet

La tècnica de preparació denominada carpaccio, consisteix en tallar a làmines fines, en principi, carn, però també es pot utilitzar en qualsevol altre aliment com ara verdures, fruita o peix. 

CARPACCIO DE PATATES AMB CIBULET 

Ingredients: 400 grams de patates, sal, oli d’oliva i cibulet. 

Netegeu, talleu a làmines el màxim de fines les patates, però sense pelar-les i reserveu-les. 
Talleu a la mateixa mida del fons de la cistella de bambú de coure al vapor uns papers sulfurats, punxeu-los per fer-hi uns forats, pinteu-los amb oli, distribuïu les làmines de patates que heu reservat, poseu els papers amb les patates un damunt de l’altre, tapeu la cistella de bambú i coeu-les uns 12 o 15 minuts, no han de quedar excessivament cuites, lleugerament al dente. 
Traieu-les del foc, poseu-hi la sal i deixeu-les refreda una mica no molt. 
Distribuïu-les de forma bonica en el mateix plat (individual) que servireu a taula posant-hi pel damunt cibulet tallada petitona. Si voleu podeu ruixar-les amb una rajolí d’oli, però jo les prefereixo sense. 
La mida de la meva cistella de bambú de coure al vapor fa uns 23 centímetres de diàmetre i amb quatre papers he cuit totes les patates. Un paper per persona més o menys. 

SUGGERIMENTS.- Heu de posar les làmines de patates als papers per coure-les una al costat de l’altre, doncs si les poseu una damunt de l’altra s’enganxen i llavors no podreu muntar el plat tipus carpaccio, ja que uns quedaran… patates al vapor. 
Podeu substituir la cibulet per: ou dur esmicolat, anxoves, trufa picada petitona… doncs la patata accepta moltes coses.

Melmelada de figues

Si podeu treballar amb fruita de collita pròpia sou afortunats, però si l’heu de comprar us suggereixo que ho feu als productors del territori, com més propers millor, doncs la malmesa salut del planeta ens ho agrairà. 

MELMELADA DE FIGUES 

Ingredients: 1 quilo figues netes, 400 (100+300) grams de sucre, 1 beina de vainilla i el suc d’una llimona. 

Passareu un drap humit per netejar la pols de les figues, les escapçareu, tallareu a trossos i les posareu a macerar amb 100 grams de sucre tot la nit. 
Posareu a coure les figues, amb la cassola tapa, a foc baix entre 15 o 20 minuts fins que aquestes estiguin toves Si us agrada la melmelada molt fina, podeu triturar-la abans d’afegir-hi els 300 grams de sucre i la beina de vainilla, remenareu perquè quedi el sucre ben desfet i coureu uns 10 o 15 minuts mes. Hi tirareu el suc de la llimona, remenareu i la deixareu coure 5 minuts, remenant perquè no s’enganxi, fins aconseguir el punt. Apagareu el foc, traureu la beina de vainilla i ja podeu omplir el pots. 
Per saber si està tirar unes gotes en un plat fred: si quan s’inclina el plat la confitura no rellisca i qualla, vol dir que ja està al punt, si no s’ha de continuar la cocció. 
Empotar sempre amb calent, en el moment que s’apaga el foc. Els pots s’omplen fins dalt de tot procurant que no hi quedin bombolles, abans de tapar tirar-hi unes gotes de brandi o ginebra i un cop tapats es giren cap per avall per fer el buit. També es poden esterilitzar amb bany maria durant ½ hora. Són el mètodes més senzills i eficaços, perquè la melmelada i /o confitura es conservi durant molt de temps. 

SUGGERIMENTS.- Millor esperar un dies abans de començar a menjar qualsevol melmelada o confitura.

Crema amb fruites del bosc

Les úniques fruites del bosc que podem collir a casa són les mores, doncs cap altra creix al territori, però aquesta crema podeu fer-la amb qualsevol altra fruita collida per vosaltres o comprada, us desaconsello les congelades. 

CREMA AMB FRUITES DEL BOSC

Ingredients: 1 litre de llet, 6 rovells d’ou, 150 grams de sucre, 50 grams de midó, 1 cullerada sopera d’extracte de vainilla i fruites del bosc (mores, gerds, maduixetes, nabius…) 

Rentareu, eixugareu, repartireu en uns bols les fruites del bosc, però us en reservareu algunes per posar damunt la crema. 

Apartareu una tassa de llet. Posareu la resta en una cassola / olla al foc amb el sucre. Barrejareu el midó i la tassa de llet que heu retirat abans amb els rovells d’ou i la vainilla i quan la llet que tenim al foc trenqui el bull, la barrejareu amb els rovells a poc a poc i la tornareu a posar al foc. Quan torni a començar a bullir retireu-la del foc, repartiu-la entre els bols que heu preparat abans i, abans que es qualli del tot, hi posareu alguns fruites damunt la crema.

Heu de calcular que us sortiran entre 6 i 8 racions.

Crema de tomàquet i síndria

Saludable, fàcil, econòmica, refrescant… una autèntica delícia pels dies calorosos de l’estiu. 

CREMA DE TOMÀQUET I SÍNDRIA

Ingredients: 1 quilo de síndria neta, 1 quilo de tomàquets, 6 cullerades soperes d’oli d’oliva, sal, pebre i una mica de cibulet.

Posareu en un bol el tomàquets netes i tallats a bocins més aviat petitons, la síndria també tallada i neta de llavors, un pessic de sal, un polsim de pebre mòlt i l’oli d’oliva, ho triturareu fins que quedi ben emulsionat, ho tastareu per si cal rectificar abans de passar la crema pel colador “xino” i la reservareu a la nevera fins el moment de servir-la. 

Heu de calcular que us sortirà un 1 ½ litres de crema (més o menys). Per poder apreciar millor el seu gust cal traure-la de la nevera una ½ hora abans de servir-la. 
Podeu posar-hi pel damunt una brins de cibulet tallats o unes fulles de menta, ja que ambdós són molt adients. 

SUGGERIMENTS.- Com la recepta és tan senzilla i bàsica l’èxit de la mateixa és que utilitzeu productes de qualitat.

Tirabuixons amb salsa de carbassó, fonoll i porro

No us agrada la sonoritat que té la paraula tirabuixó? a mi m’encanta i em recorda com han canviat les coses al nostre país, ja que a la meva infantesa els únics tirabuixons que jo coneixia (no sé vosaltres) eren els que em feia la meva mare els dies de celebracions importants. 

TIRABUIXONS AMB SALSA DE CARBASSÓ, FONOLL I PORRO 

Ingredients: 200 grams de tirabuixons, 8 cullerades soperes de salsa (aprox.), llavors de fonoll torrades i oli d’oliva. 
Opcional: menta fresca. 

Posareu a coure els tirabuixons en una olla amb aigua i sal durant els minuts que us digui el fabricat, però vigileu de no passar-vos amb la cocció, ja que sempre l’heu de coure-la al dente. 
Posareu la salsa de carbassó, fonoll i porro en el mateix bol o safata on tingueu pensat servir la pasta, hi vesareu, damunt, els tirabuixons escorreguts, barrejareu amb cura de no trencar-los, hi afegireu les llavors de fonoll torrades i un rajolí d’oli. 
Servireu el Parmesà ratllat en un bol, doncs així cada comensal es servirà al seu gust. Quantitat per dos persones. 

SUGGERIMENTS.- Suposo que ja ho sabeu, però una bona manera que la pasta no s’enganxi al fons de l’olla és remenar-la el primer minut, just acabada de vessar a l’olla, fins que arrenqui a bullir de nou l’aigua. 

Els tirabuixons, normalment els trobareu amb el nom de fusilli.

Quiche de tomàquets cirerol i Mozzarella

Normalment acostumo a substituir la nata líquida, tan associada a la quiche, per llet, però la recepta que avui us proposo no necessita cap d’ambdós productes o sigui que no haureu de decidir amb quin d’ells la feu. 

La Mozzarella és un formatge de pasta filada, amb un 45% de matèries grasses, fet amb llet de vaca i, originàriament, de búfala. No hi ha cap varietat de mozzarella que pugui comparar-se amb la feta amb la llet de les búfales d’aigua, però com aquesta no és gens fàcil de trobar als mercats i/o botigues lo millor és utilitzar-ne una feta amb llet de vaca, però de bona qualitat. 

QUICHE DE TOMÀQUETS CIREROL I MOZZARELLA 

Ingredients: 1 massa brisa de 230 grams, 350 o 400 grams de tomàquets cirerol, 1 bola de Mozzarella (150 grams + o -), 150 grams de formatge ratllat (un mínim de 3 tipus), 2 cullerades soperes de mostassa Dijon, pebre negra mòlt i orenga sec esmicolat. 

Escalfeu el forn i seguint les indicacions del fabricant coure la massa brisa, jo cobreixo el fons amb un paper i damunt hi poso cigrons secs (qualsevol altra llegum serveix, podeu guardar-la i tornar-la a utilitzar) perquè la massa quedi plana i no s’infli. Passat 20 minuts trec el paper i els cigrons que cobreixen el fondo i la torno a posar al forn un cinc minuts. 
Renteu, eixugareu el tomàquets cirerol i els reservareu. Tallareu a làmines fines la Mozzarella i reservareu. Ratllareu o esmicolareu el formatges que hàgiu seleccionat per posar a la quiche i reservareu fins el moment de muntar-la. 
Repartireu molt bé sobre el fondo de la massa brisa, ja cuita, la mostassa, damunt hi posareu les lamines de la Mozzarella i el formatge ratllat que hàgiu seleccionat. Tallareu el tomàquets cirerol per la meitat i els posareu damunt de la base de formatges amb que heu omplert el motllo, amanireu amb el pebre negra acabat de moldre i l’orenga sec esmicolat. La coureu al forn escalfat a 180º uns 30 minuts. 

La mida del motllo és de de 28 centímetres. Calculeu per 6 o 8 persones com a primer plat i per 4 persones com a plat principal, en ambdós opcions sempre acompanyada d’una amanida. Servir-la acabada de fer o tèbia, però mai freda, almenys pel meu gust.

Amanida de mongeta verda i olives

Aquesta és una amanida lleugera, sana, refrescant i molt adient per fer-la a l’estiu. 

AMANIDA DE MONGETA VERDA I OLIVES 

Ingredients: 1 quilo de mongeta verda, olives negres d’Aragó, ½ ceba vermella, 6 cullerades d’oli d’oliva, 2 o 3 cullerades de vinagre de sidra, i gra d’all i sal. 
Opcional: encenalls de pernil.

Rentareu, traureu el dos extrems, els nervis i tallareu a tires les mongetes. Les coureu amb abundant agua amb sal, sense tapar-les, durant uns 8 minuts com a màxim, recordeu que us han de quedar al dente. 
Les escorrereu i les posareu a refredar en un bol amb aigua freda on hi nedaran uns glaçons, doncs d’aquesta forma mantenen el seu color verd intens. Les escorrereu de nou i si no encara no les heu de servir les reservareu en un bol tapades. 
Un moment abans de servir l’amanida preparareu una vinagreta amb l’all picat, la sal, la ceba vermella tallada petitona, el vinagre i l’oli d’oliva, la tastareu per si cal rectificar-la i la vessareu damunt de les mongets verdes, barrejareu amb cura de no trencar les tires de les mongetes, hi afegireu les olives negres, barrejareu de nou i ja podeu servir la amanida. 

SUGGERIMENTS.- Després de treure les mongetes de l’aigua freda amb glaçons poder deixar-les damunt d’un drap de cotó un moment perquè absorbeixi bé l’excés d’aigua, doncs trobo que queden més gustoses, ja que no s’aigualeix la vinagreta.

Gelatina de roses

Aquesta recepta és facilíssima de fer, el seu color és impressionant i el sabor és subtil, suau i molt agradable, però sobretot us aportarà motiu de conversació a taula, doncs tothom voldrà saber com l’heu fet. 

GELATINA DE ROSES

Ingredients: ½ litre de llet, 60 grams de sucre, 5 fulles de gelatina i 30 o 40 grams de pasta concentrada de rosa “Home Chef”

Posareu en un cassó la llet amb el sucre i la fareu escalfar, mentrestant remullareu les fulles de gelatina en un bol amb aigua freda uns 8 minuts més o menys. Quan la llet estigui a punt de bullir, la traureu del foc, hi afegireu la gelatina escorreguda, remenareu, la deixareu refredar una miqueta abans de afegir-hi la pasta concentrada de roses “Home Chef” i la vessareu als motllos que haureu untat amb oli de baix sabor. Els deixareu refredar a la nevera fins que estigui completament quallat abans de desemmotllar-los. 
Amb aquestes quantitats omplireu 6 o 8 motllos individuals, però també podeu fer-ne un de gran i tallar-lo a l’hora de servir-lo. 

SUGGERIMENTS.- No confondre la pasta concentrada de rosa “Home Chef” amb l’aigua de rosa o essència de roses, doncs si utilitzeu la pasta que jo us recomano o qualsevol altra de qualitat el sabor de la gelatina és sorprenentment suau, subtil i agradable. A més pasta concentrada de roses més intens el color de la gelatina

Bacallà fresc amb tomàquets cirerol i xoriço

El bacallà fresc és un dels peixos que, normalment, té un bon preu dels exposat al taulell de la peixateria. És especialment adient per aquelles llars que no gaudeixen menjat peix, doncs la seva carn de textura ferma, però gust suau fa que sigui fàcilment acceptat per gairebé tothom. 

BACALLÀ FRESC AMB TOMÀQUETS CIREROL I XORIÇO 

Ingredients: 800 grams de bacallà fresc (tallats en 4 porcions), 120 grams de xoriço, 12 grans d’all de Belltall, 20 tomàquets cirerol, 1 llimona (la pell ratllada) pebre vermell de la Vera, sal, pebre negre, oli d’oliva i orenga o farigola fresca. 

Posareu el talls de peix en un safata que pugi anar al forn i els amanireu amb la sal, el pebre negre, un polsim de pebre vermell de la Vera i la meitat de la pell ratllada de la llimona. Entre els talls de bacallà hi repartireu el tomàquets cirerol, els grans d’all i les rodanxes de xoriço. Ruixareu tots els ingredients amb un raig d’oli d’oliva i ho posareu a coure al forn escalfat a 200º uns 8 o 10 minuts. 
Passat aquests minuts traureu la safata del forn i hi acabareu de posar la pell de llimona ratllada i les fulles d’orenga o farigola fresca. Tornareu a posar-la al forn uns 5 o 8 minuts més o fins que el peix estigui cuit. 
El servireu immediatament. Podeu acompanyar-lo de patates bullides, arròs blanc o d’un bon pa de pagès. 

SUGGERIMENTS.- És important que el xoriço sigui de qualitat. Podeu substituir el bacallà fresc que qualsevol altra peix blanc.

Vichyssoise de poma

La vichyssoise és un clàssic d’estiu. Aquesta de poma és més saludable que la tradicional i també diria que més fàcil de fer. Servida fresqueta està boníssima i com podem preparar-la abans és molt i molt encertat fer-la si tenim convidats. 

VICHYSSOISE DE POMA

Ingredients: 325 grams de poma, 200 grams de patata, 175 grams de porro, 1 litre de brou vegetal o aigua, 1 cullerada sopera d’oli, 100 grams de mató, 1 cullerada petita de sucre (opcional), sal, pebre mòlt blanc i cibulet. 

El pes de totes les verdures és amb aquestes netes i tallades. Posareu a bullir el brou en un cassó i quan comenci a fer-ho hi vessareu l’oli, la poma, la patata, el porro i un pessic de sal, tapareu, coureu uns 10 minuts o fins que la patata sigui cuita, apagareu el foc i ho deixareu refredar una mica. 
Posareu les verdures amb part del brou on les heu cuit al got de la batedora, triturareu fins que quedi una crema ben fina -si la crema ho necessita hi afegireu més brou-, salpebrareu, triturareu de nou, tastareu per si cal rectificar i la deixareu refredar del tot al mateix got de la batedora abans de afegir-hi el mató. Quan hi hàgiu afegit el mató triturareu de nou perquè s’integrin tots els ingredient. 

La servireu freda en un bol amb una mica de cibulet tallada petitona pel damunt. Calculeu que us sortiran 4 racions ben complertes. 

SUGGERIMENTS.- Perquè una crema quedi ben cremosa l’heu batre com a mínim 4 minuts a la batedora, doncs com més temps ho feu més cremosa us quedarà.

Salsa de carbassó, fonoll i porro

Aquesta salsa no guanyarà cap premi per la seva aparença, però està molt bona, és sana, saludable i una bona aliada per introduir als més clàssics de la família a nous sabors. 

SALSA DE CARBASSÓ, FONOLL I PORRO  

Ingredients: 450 grams de carbassó, 1 bulb de fonoll (200 grams aprox.), 125 grams de porro, sal, pebre i oli d’oliva 
Opcional: llavors de fonoll torrades. 

El pes de totes les verdures és amb aquestes netes i tallades. Quan ja les tingueu totes tallades petitones les posareu a coure en una cassola amb un rajolí d’oli d’oliva a foc baix i abans de tapar la cassola les salpebrareu. Les deixareu coure uns 20 minuts remenat-les sovint. Perquè no us quedin molt aigualides podeu destapar la cassola uns minuts abans de apagar el foc. No us oblideu de tastar-les de sal i pebre per si cal rectificar. La verdura que millor us assenyalarà que ja estan cuites és el fonoll, doncs de totes elles és la més consistent. 
Quan les hàgiu tret del foc ja podeu triturar-les fins que tingueu una textura suau i cremosa, però sobretot que no us quedi molt líquida, ja que mai ha de semblar un puré. 
Heu de calcular que amb aquestes quantitats us sortirà salsa per acompanyar unes 6 racions de pasta més o menys. 

SUGGERIMENTS.- Les llavors torrades de fonoll accentuen el sabor a fonoll de la salsa, però sé (per experiència) que hi ha gent que els molesta trobar-se-les, per això us suggereixo que les serviu a part, doncs així cada persona es posarà les que ella vulgui i problema solucionat.

Coca de carbassó, formatge de cabra i pesto

Les carbassoneres de gairebé tots els horts del país ja han començat a donar carbassons, i com a partir d’ara això serà un “non stop”, us suggereixo una recepta, fàcil i ràpida de fer, on podreu utilitzar-los. 

COCA DE CARBASSÓ, FORMATGE DE CABRA I PESTO 

Ingredients: 1 massa finíssima de pizza de 260 grams, 200 grams de carbassó net, 6 cullerades de postre de salsa pesto d’alfàbrega, 75 grams de formatge de cabra de barra sense escorça, sal, pebre i oli. 

La base d’aquesta coca pot ser de qualsevol tipus de massa, però com més fina millor, almenys pel meu gust. 
Escalfareu el forn a 200º i mentrestant preparareu la coca. Cobrireu la massa amb la salsa pesto d’alfàbrega, damunt hi repartireu les rodanxes de carbassó tallades amb la mandolina i el formatge de cabra esmicolat, salpebrareu i ruixareu amb un rajolí d’oli d’oliva. 
L’enfornareu uns 15 minuts, més o menys, tot dependrà del tipus de massa amb el que treballeu. Normalment faig la coca sencera, però per la foto (com no tinc un safata tan gran) n’he fet dues de llargues. 
Serviu-la calenta acompanyada d’unes fulles de ruca o enciam. Quantitat per 4 racions.

Tortiglioni amb tomàquets cherry confitats

Els tortiglioni són una de les moltes variacions que hi ha dels macarrons. La seva forma sembla feta expressament per recollir tots el condiments entre les espires de les seves estries i, segurament, per això la trobo més encertada per aquesta recepta que els clàssics macarrons, doncs ella com cap altra recull l’almívar de la salsa a les seves espires. 
La pasta sempre la serveixo com a plat principal acompanya d’una amanida d’hortalisses de temporada. 

TORTIGLIONI AMB TOMÀQUETS CHERRY CONFITATS 

Ingredients: 200 grams de tortiglioni, 100 grams tomàquets cherry confitats, oli, pebre negre mòlt, fulles d’alfàbrega fresca i Parmesà ratllat. 

Posareu a coure els tortiglioni en una olla amb aigua i sal durant els minuts que us digui el fabricat, però vigileu de no passar-vos amb la cocció, ja que sempre l’heu de coure-la al dente. 
Posareu el tortiglioni escorreguts en un bol o safata on tingueu pensat servir-los a taula i els amanireu amb pebre negre mòlt al moment i un rajolí d’oli abans d’afegir-hi la salsa de tomàquets cherry confitats i les fulles d’alfàbrega fresca tallades petitones. De la salsa heu de posar-hi els tomàquets cherry sencers i també almívar, ja que aquest, l’almívar, és el que l’hi dóna un toc especial a la recepta. 

Servireu el Parmesà ratllat en un bol, doncs així cada comensal es servirà al seu gust. Quantitat per dos persones. 

SUGGERIMENTS.- Suposo que ja ho sabeu, però una bona manera que la pasta no s’enganxi al fons de l’olla és remenar-la el primer minut, just acabada de vessar a l’olla, fins que arrenqui a bullir de nou l’aigua. 

Els tortiglioni també podreu trobar-los amb el nom de succhuetti.

Amanida de patata i pop

Aquesta amanida la tinc catalogada com a rústica, ja que m’agrada tallar tan les patates com el pop a bocins més aviat grans i irregulars, però podeu tallar ambdós com més us agradi a vosaltres. Important, almenys pel meu gust, posar-hi cibulet. 

AMANIDA DE PATATA I POP 

Ingredients: 200 o 250 grams de pop cuit, ½ quilo de patates, 1 gra d’all, sal, oli d’oliva i cibulet. 

Bullireu les patates amb la pel en una aigua lleugerament salada, a borbollons suaus, perquè no es trenquin. Les colareu i les deixareu refredar una mica per poder-les manipular i pelar millor. 
Un com pelades, les tallareu a bocins i les posareu en un bol juntament amb els bocins de pop, l’all picat, l’oli d’oliva i la cibulet tallada petitona, remenareu, tastareu per si cal rectificar de sal i ja està apunt per servir. 

SUGGERIMENTS.- Serviu-la tèbia o a temperatura ambient, però mai freda, doncs trobo que la gràcia d’aquesta amanida és que les patates conservin una mica d’escalfor.

Ulleres farcides de pesto i olivada

Són una molt bona opció per introduir a la quitxalla i, perquè no dir-ho, a alguns grans a nous gustos. Servides calentones desapareixen en un moment i, realment, són molt fàcils de fer. 
  
ULLERES FARCIDES DE PESTO I OLIVADA 

Ingredients: 1 massa de pasta fullada de 230 grams, 2 cullerades soperes de pesto, 2 cullerades soperes d’olivada i 1 ou lleugerament batut per pintar. 

Folrareu la safata del forn amb paper sulfurat i reservareu. Posareu damunt del taulell de la cuina lleugerament enfarinat la pasta fullada, la tallareu per la meitat, empastifareu amb la salsa pesto una meitat i amb la salsa olivada l’altra meitat. 

Enrotllareu per ambdós costat de la massa fins que aquests es trobin cara a cara al mig d'una de les parts de la pasta fullada i repetireu amb l’altra part. Heu de deixar-les que reposin uns 15 o 20 minuts a la nevera abans d’enfornar-les. 

Escalfareu el forn a 200º. Traureu el rotllos de la nevera, els pintareu lleugerament amb l’ou batut (opcional) i amb un ganivet ben esmolat els anireu tallant a rodanxes que anireu posant a la safata de forn que ja teniu folrada amb el paper sulfurat. 
Les coureu uns 20 minuts (més o menys) fins que la pasta fullada s’hagi inflat i enrossit. 

SUGGERIMENTS.- No les poseu molt juntes a la safata del forn, ja que, com molt bé sabeu, la pasta fullada s’inflarà i si estan molt juntes s’enganxaran. Altres alternatives per empastifar la pasta fullada són la sobrassada, el formatge Gorgonzola o Roquefort… Podeu comprar qualsevol pasta fullada de les ja preparades, congelada o no, i a l’hora de cuinar-la sempre és un encert seguir les indicacions i consells del fabricant.

Pastís de roses

Les úniques roses que necessitareu per fer aquest pastís són les que, si voleu, podeu posar al mig per decorar. 
Les roses amb que jo l’he decorat són les primeres que floreixen al poble. Són les del roser de Cal Ramon Carchant i encara que no són les més boniques, aquestes arribaran més tard, si que és el roser més generosos de tots els que tenim al poble, ja que la quantitat de roses que cada d’any ens regala és immensa. 

PASTÍS DE ROSES 

Ingredients: 250 grams de farina, 250 grams de sucre, 4 ous, 1 sobre de llevat en pols, 100 mil·lilitres de llet, 50 mil·lilitres d’oli i 1 cullerada sopera (aprox. 20 ml.) de pasta concentrada de rosa “Home Chef”. 
Opcional decoració: sucre llustre i roses fresques. 

Barrejareu el sucre i els ous fins que tingueu una crema de textura esponjosa i suau, hi afegireu els ingredients líquids i la pasta concentrada de rosa, barrejareu bé i finalment hi afegireu la farina i el llevat i remenareu amb energia, per incorporar la farina, fins que tingueu una massa ben fina i cremosa. 
Vessareu la massa a un motllo untat amb mantega o folrat amb paper sulfurat i posareu el pastís al forn, escalfat a la temperatura de 180º, durant uns 35 /45 minuts aproximadament. Punxareu amb una broqueta i si aquesta us surt seca vol dir que ja està cuit. El deixareu refredar dins del motllo uns 10 minuts abans de desemmotllar-lo, després el deixareu refredar del tot damunt d’una reixeta. 

Amb aquestes quantitats podeu utilitzar un motllo de 25 o 27 centímetres de diàmetre i heu de calcular que us sortiran unes 10 o 12 porcions. Podeu empolsar-lo amb sucre llustre i decorar amb roses fresques. 

SUGGERIMENTS.- No confondre la pasta concentrada de rosa “Home Chef” amb l’aigua de rosa o essència de roses, doncs si utilitzeu la pasta que jo us recomano o qualsevol altra de qualitat el sabor del pastís és sorprenentment suau, subtil i agradable. Aquest pastís us quedarà d’un lleuger color rosat. No oblideu de tamisar la farina sempre abans d’afegir-la a qualsevol massa.

Gelatina de maduixes

La meva atracció per cuinar amb gelatina crec que està vinculada al records d’infantessa, doncs sempre que l’utilitzo recordo els aspics de verdures que feia la meva mare. 
Per assolir èxit amb aquesta recepta necessiteu treballar amb unes maduixes de qualitat i organitzar-vos, però no té cap dificultat. 

GELATINA DE MADUIXES 

Ingredients: 500 grams de maduixes, 120 grams de sucre, 400 mil·lilitres de llet aproximadament i 5 fulles de gelatina. 
Opcional: vinagre balsàmic i pebre negra mòlt. 

Per fer aquesta recepta heu d’organitzar-vos, doncs el temps de la seva preparació cal dividir-lo en tres fases. 

Per la primera fase rentareu 250 grams de les maduixes, les deixareu escórrer, els hi traure el peduncle, les tallareu a trossos i les posareu a macerar durant tot la nit amb 50 grams de sucre. 

Per la segona fase triturareu les maduixes macerades, les colareu amb un colador de malla molt petita, mesurareu el suc i reservareu. Posareu en un cassó la mida de llet que sumada al suc de les maduixes triturades i colades us doni 500 mil·lilitres. Afegireu a la llet 50 grams de sucre i la fareu escalfar, mentrestant remullareu les fulles de gelatina en un bol amb aigua freda uns 8 minuts més o menys. Quan la llet estigui a punt de bullir, la traureu del foc, hi afegireu la gelatina escorreguda, remenareu, la deixareu refredar una miqueta, la barrejareu amb el suc de les maduixes que heu reservat i el vessareu al motllo que haureu untat amb oli de baix sabor. El deixareu refredar a la nevera fins que estigui completament quallat. 

Per la tercera fase rentareu els 250 grams de les maduixes restants, les deixareu escórrer, els hi traure el peduncle, les tallareu a quarts i les posareu a macerar uns 30 o 40 minuts amb 20 grams de sucre, un rajolí de vinagre balsàmic i un polsim de pebre. Desemmotllareu la gelatina i omplireu el mig de la corona amb les maduixes i decorareu amb una fulleta de menta. 

SUGGERIMENTS.- Recordeu de rentar les maduixes sempre abans de traure’ls-hi el peduncle perquè no els entri aigua. Per fer el suc de maduixes aprofiteu les maduixes més irregulars i que tinguin alguna tara o puguin estar una mica malmeses, les més maques guardeu-les per omplir el motllo del mig.