Sopa de carbassó i patata amb pesto d’alfàbrega

Aquesta és una excel·lent sopa per fer amb els darrers carbassons de la temporada, doncs a finals de setembre o primers d’octubre ja no bé de gust menjar coses fredes i aquesta és una sopa especialment adient per menjar-la tèbia. 

SOPA DE CARBASSÓ I PATATA AMB PESTO D’ALFÀBREGA 

Ingredients: 800 grams de carbassó net i pelat, 200 grams de patata neta i pelada i 4 cullerades soperes de salsa pesto d’alfàbrega.

Bullireu la patata i el carbassó, però recordeu que primer heu de posar a l’olla la patata i quan aquesta porti uns 10 minuts afegiu-hi el carbassó, doncs si ho poseu tot junt els carbassó es desfarà. En total no ha de bullir més de 15 minuts més o menys. 
Omplireu el got de la batedora amb les patates, els carbassons, una mica de brou de la cocció i la salsa pesto d’alfàbrega i ho batreu 3 minuts ben bons, doncs com més estona ho bateu més emulsionat us quedarà. Tastareu, rectificareu si cal, doncs potser que necessiti una mica més de líquid o de sal i ja la podeu servir. 
M’agrada servir-la tèbia en amb unes fulles d’alfàbrega fresca tallada petitona pel damunt. Quantitats per quatre persones.

Galetes de mantega i ametlla

No us feu enrere per la mantega, doncs estan boníssimes i regalar-se un petit plaer, alguna vegada, no està gens malament. No us haureu de penedir de res si només en mengeu una o dos acompanyades d’una tassa de te o cafè. 

GALETES DE MANTEGA I AMETLLA 

Ingredients: 200 grams de mantega, 285 grams de farina de rebosteria, 180 grams de sucre llustre, 150 grams ametlla molta, 4 rovells d’ou, 1 cullerada de postre de ratlladura de pell de llimona i 1 d’extracte de vainilla, ¼ de cullerada (1,25ml.) de llevat en pol i de sal. 

Batreu en un bol la mantega (a temperatura ambient) per estovar-la i hi afegireu el sucre tamisat, els rovells d’ou, la vainilla, la ratlladura de llimona, l’ametlla ratlla, la farina, també tamisada el llevat i la sal. Barrejareu bé fins que tingueu una massa homogènia. L’embolicareu en paper film i la reservareu a la nevera un parell d’hores ben bé, fins que estigui ben pressa per poder-la treballar. 

Traureu la massa de la nevera, fareu boletes de 15 grams cada una, les posareu en una safata i les posareu a la nevera uns 30 minuts més o menys. 
Escalfareu el forn a 175º de temperatura i mentrestant (s’escalfa el forn) començareu a preparar la primera safata de galetes: posareu damunt de la safata del forn folrada amb paper sulfurat les boletes i amb un boci de paper sulfurat damunt de cada boleta i amb l’ajuda d’una pala de fusta pressionareu fins aplanar-les, llavors si voleu podeu fer-hi un encuny amb l’ajuda d’un tallador de galetes o qualsevol estri que tingueu a mà i ja podeu coure-les durant 15 o 17 minuts. 

Les deixareu refredar abans de posar-les en un pot o capsa. Surten uns 65 / 70 unitats segons la mida de les boletes. 

SUGGERIMENTS.- No traieu totes les boletes de la nevera. Traieu-ne tan sols unes 12 o 14 que són les que podreu posar a la safata del forn, doncs així les treballareu millor.

Remolatxa envinagrada

Sóc una enamorada de la remolatxa, doncs a part del seu bonic color és una hortalissa energètica, rica amb sucres i ferro que redueix la hipertensió arterial, millora la funció hepàtica, les infeccions a la bufeta, és laxant, té vitamina B i C… i un bon grapat més de coses, però no oblideu que, també, tenyeix com cap altra hortalissa a l’hora de manipular-la. 

REMOLATXA ENVINAGRADA

Ingredients: 1 quilo de remolatxa cuita, ½ litre d’aigua, ¼ litre de vinagre, 50 grams de sucre, 1 cullerada sopera de sal, 1 cullerada de postre de pebre negre en gra, 1 clau, 1 caiena i 3 o 4 fulles de llorer fresc o sec. 

Rentareu les remolatxes i les bullireu un 20 minuts senceres amb la pell. Les deixareu refredar dins de l’aigua on les heu bullit, els hi traureu la pell, les tallareu a trossos, omplireu el post de vidre i reservareu. Mentrestant posareu al foc un cassó amb l’aigua, el vinagre, el sucre i les especies / herbes. Apagareu el foc quan arrenqui a bullir, deixareu que es refredi abans de colar i vessar dins dels pots de vidre plens de remolatxa. 
Tapareu els pots i esperareu un parell de setmanes abans de començar a menjar-les, doncs així hauran absorbit tots els sabors de les especies. 
Sempre he guardat els pots a la nevera un parell de mesos ben be, però he de dir que mai han durat massa més. Aquest any he deixat un pot al rebost per comprovar fins quan es conservarà. Prometo informar-vos al respecte. 

La remolatxa envinagrada podeu afegir-la a les amanides o servir-la sola amb una mica de cibulet tallada petitona pel damunt. Aquesta darrera opció és ideal per servir com entremesos, junt amb un variat de viandes totes elles posades al mig de la taula i on cada comensal es serveix al seu gust. Ja he explicat en altres posts que jo entenc el entremesos com un substitut del primer plat i que a casa sempre el mengem asseguts a taula, ja que no és un “pica-pica”. 

SUGGERIMENTS: Poseu-vos guants o unteu-vos les mans amb oli per manipular les remolatxes, ja que tenyeixen.

Quiche de Ricotta i tomàquets cirerol

La quiche és un plat especialment adient per solucionar imprevistos, ja que podem fer-la farcida de mil i una cosa. M’agrada experimentar (malgrat no tots els experiments surtin bé) amb els ingredients a l’hora de fer el farcit, però reconec que la combinació de farcit que us proposo en aquesta recepta és més que acceptable, fins i tot diria que molt recomanable, doncs a part de bona és molt bonica de colors. 
La Ricotta és un formatge de tipus fresc, granulós i cremós de gust lleugerament dolç que tranquil·lament podeu substituir per recuit / mató. 

QUICHE DE RICOTTA I TOMÀQUETS CIREROL 

Ingredients: 1 massa brisa de 230 grams, 250 grams de formatge Ricotta, 250 o 300 grams de tomàquets cirerol, 1 ceba (200 grams + o -), 3 ous, 3 cullerades soperes de llet, 10 o 12 grams d’alfàbrega fresca, sal, pebre i oli. 

Escalfeu el forn i seguint les indicacions del fabricant coure la massa brisa, jo cobreixo el fons amb un paper i damunt hi poso cigrons secs (qualsevol altra llegum serveix, podeu guardar-la i tornar-la a utilitzar) perquè la massa quedi plana i no s’infli. Passat 20 minuts trec el paper i els cigrons que cobreixen el fondo i la torno a posar al forn un cinc minuts. 
Mentre es cou la massa brisa al forn hi ha temps de preparar el farcit de la quiche. Renteu, eixugareu el tomàquets cirerol i els reservareu. En una paella amb un rajolí d’oli coureu la ceba tallada a bocins petits i reservareu. 
Batreu lleugerament els ous, els barrejareu amb el formatge Ricotta, la ceba cuita, la llet, l’alfàbrega tallada petitona, un polsim de sal i pebre i amb la barreja de tots els ingredients omplireu el motllo de massa brisa, que ja haureu tret del forn, repartint-hi pel damunt els tomàquets cirerol que enfonsareu una mica. La coureu al forn escalfat a 180º entre 35/45 minuts. 
La mida del motllo és de de 28 centímetres. Calculeu per 6 o 8 persones com a primer plat i per 4 persones com a plat principal, en ambdós opcions sempre acompanyada d’una amanida. Millor servir-la acabada de fer o tèbia, però mai freda, almenys pel meu gust. 

Tomàquet.- Cherry Pera Angelle.
Formatge Ricotta.- Recuit / mató.

Salsa de tomàquets cherry confitats

Sembla mentida la quantitat de tomàquets que poden produir un parell de tomaqueres cirerol. Aquest any van plantat tres varietats i la que més tomàquets ha fet ha estat la Cherry Pera Angelle. Aquesta salsa és d’aquelles que transforma qualsevol plat bàsic en un de superior. 

SALSA DE TOMÀQUETS CHERRY CONFITATS 

Ingredients: tomàquets i sucre. 

Fareu un petita incisió en forma de creu a cada un dels tomàquets, els escaldareu, els hi traureu la pell i els pesareu per saber la proporció de sucre que necessitareu. 
Els posareu en una recipient més aviat gran, perquè els tomàquets no us quedin amuntegats, amb una quarta part de sucre (del pes dels tomàquets) i els deixareu macerar a la nevera un dia. 

A l’endemà veureu que els tomàquets ha deixat anat una bona quantitat d’aigua que ha desfet i s’ha barrejat amb el sucre, aquest és el nostre almívar. Omplireu els pots de vidre amb molta cura de no malmetre els tomàquets, hi vessareu l’almívar fins cobrir-los, tapareu, els hi fareu un bany Maria d’uns 15 minuts i per últim els deixareu refredar cap per avall. 

Podeu servir-la d’acompanyament amb qualsevol vianda (carn o peix blanc) cuinada a la sal, a la planxa o a la brasa; damunt d’una torrada de pa amb formatge Brie o similar està especialment bona; amb pasta curta al dente afegint-hi unes fulles d’alfàbrega; amb formatge fresc com a postre, us sorprendrà gratament… aquestes són algunes idees, però segur que n’hi ha moltes més. 

SUGGERIMENTS: Els millor tomàquets per fer aquesta salsa són els petitons coneguts popularment amb el nom de cherry o cirerol. Jo l’he fet amb un tipus de tomàquet pera petitot, però qualsevol varietat us anirà bé. Si sou molt llaminers podeu posar una proporció més alta de sucre per exemple: meitat i meitat, però jo trobo que amb una quarta part n’hi ha més que suficient. Sempre l’he guardat a la nevera, un parell de mesos ben be, però he de dir que mai ha durat massa més. Aquest any he deixat un pot al rebost per comprovar fins quan es conservarà. Prometo informar-vos al respecte. 

Tomàquet.- Cherry Pera Angelle