Salsa de tomàquet i balsàmic

El color fosc de la salsa és perquè he utilitzat tomàquets negres per fer-la, però el sucre integral i el vinagre balsàmic també hi ajuda. Naturalment podeu fer-la amb els tipus de tomàquet que tingueu a mà o que més us agradi, doncs l'única cosa que us passarà és que el color no serà tan fosc i la salsa, trobo jo, que per un punt del seu interès. 

SALSA DE TOMÀQUET I BALSÀMIC 

Ingredients: 400 grams de tomàquets, 225 grams de ceba tendra, 4 cullerades soperes de sucre integral, 4 cullerades soperes de vinagre balsàmic, herbes aromàtiques fresques: orenga, sajolida, julivert, alfàbrega…, sal, pebre negra mòlt i oli d’oliva. 

Rentareu les cebes, les tallareu i les posareu a coure en una paella amb un raig d’oli a foc més aviat baix; mentrestant rentareu el tomàquets, els tallareu i els afegireu a la paella, remenareu, salpebrareu i ho deixareu coure uns 10 minuts abans d’afegir-hi el sucre i el vinagre balsàmic, remenareu bé i ho deixareu coure uns 10 minuts més o menys, tastareu, rectificareu si cal i ja podeu apagar el foc. 
Ho passareu pel passapurés per eliminar-ne les pells i les llavors dels tomàquets i ja podeu reservar-la fins el moment de utilitzar-la. Heu de calcular que tindreu salsa per preparar un plat de pasta per 6 o 8 persones. 

SUGGERIMENTS.- Jo he fet la salsa amb uns tomàquets negres, bé més que negres entre vermells i verds, però molt foscos. Suposo que qualsevol classe de tomàquet serveix encara que llavors el color de la salsa pot variar.

Gelatina de mores

Crec que ja us he explicat que la meva atracció per cuinar amb gelatina està vinculada al records d’infantessa, doncs sempre que l’utilitzo recordo els “aspics” de verdures que feia la meva mare. 

GELATINA DE MORES

Ingredients: ½ litre de llet, 60 grams de sucre, 5 fulles de gelatina i 30 o 40 grams de pasta concentrada de mores “Home Chef”. 

Posareu en un cassó la llet amb el sucre i la fareu escalfar, mentrestant remullareu les fulles de gelatina en un bol amb aigua freda uns 8 minuts més o menys. Quan la llet estigui a punt de bullir, la traureu del foc, hi afegireu la gelatina escorreguda, remenareu, la deixareu refredar una miqueta abans de afegir-hi la pasta concentrada de mores “Home Chef” i la vessareu als motllos que haureu untat amb oli de baix sabor. Els deixareu refredar a la nevera fins que estigui completament quallat abans de desemmotllar-los. 
Amb aquestes quantitats omplireu 6 o 8 motllos individuals, però també podeu fer-ne un de gran i tallar-lo a l’hora de servir-lo. 

SUGGERIMENTS.- Podeu fer-la amb melmelada de mores, però amb la pasta concentrada de mores “Home Chef” el sabor de la gelatina és sorprenentment suau, subtil i agradable i, també, tindreu un color més intens a la gelatina.

Sopa freda de tomàquet i síndria

Aquesta recepta té unes tres versions: la de crema, la de sopa i la de còctel. La base és la mateix per a totes elles. 
Més consistència per la crema, doncs ens la menjarem amb cullera; més lleugera per la sopa, sobretot si la serviu en una copa o got, o sigui que hi haureu d’afegir una mica d’aigua freda i un raig de vodka, ginebra… si voleu un còctel. Totes les versions són bones i refrescants per un estiu calorós com el que tenim enguany. 

SOPA FREDA DE TOMÀQUET I SÍNDRIA 

Ingredients: 1 quilo de síndria neta, 1 quilo de tomàquets, 6 cullerades soperes d’oli d’oliva, sal, pebre i unes fulles de menta fresca. 
Opcional: aigua freda i / o licor. 

Posareu en un bol el tomàquets netes i tallats a bocins més aviat petitons, la síndria també tallada i neta de llavors, un pessic de sal, un polsim de pebre mòlt i l’oli d’oliva, ho triturareu fins que quedi ben emulsionat i ho tastareu per si cal rectificar abans de passar-ho pel colador “xino”. 
Si voleu servir-la amb un copa o got segurament necessitareu afegir-hi una mica d’aigua freda per fer-la més lleugera, però no us passeu. La reservareu a la nevera fins el moment de servir-la. 

Heu de calcular que us sortirà un 1 ½ litres de sopa (més o menys). Per poder apreciar millor el seu gust cal traure-la de la nevera una ½ hora abans de servir-la. Decorareu la copa amb unes fulles de menta. 

SUGGERIMENTS.- Com la recepta és tan senzilla i bàsica l’èxit de la mateixa és que utilitzeu productes de qualitat. Si voleu servir-la com a còctel podeu posar-hi un raig de licor tipus: vodka, ginebra, rom blanc...)

Coca de carbassó, tomàquets cirerol i pesto

Crec que les carbassoneres i les tomaqueres cirerol són unes de les plantes més productives d’un hort, doncs a mig estiu la seva producció és un “non stop”. Podeu cuinar-les de moltes maneres, però fer-ne un coca és un molt bona solució, ja que és fàcil, ràpid i saludable. 

COCA DE CARBASSÓ, TOMÀQUETS CIREROL I PESTO 

Ingredients: 1 massa finíssima de pizza de 260 grams, 200 grams de carbassó net, 6 cullerades de postre de salsa pesto d’alfàbrega, 10 (+ o -) de tomàquets cirerol, sal, pebre i oli. 

La base d’aquesta coca pot ser de qualsevol tipus de massa, però com més fina millor, almenys pel meu gust. 
Escalfareu el forn a 200º i mentrestant preparareu la coca. Cobrireu la massa amb la salsa pesto d’alfàbrega, damunt i repartireu les rodanxes de carbassó tallades amb la mandolina i el tomàquets cirerol oberts per la meitat, salpebrareu i ruixareu amb un rajolí d’oli d’oliva. 
L’enfornareu uns 15 minuts, més o menys, tot dependrà del tipus de massa amb el que treballeu. Normalment faig la coca sencera, però per la foto (com no tinc un safata tan gran) n’he fet dues de llargues. 
 Serviu-la calenta acompanyada d’unes fulles de ruca o enciam. Quantitat per 4 racions.

Tirabuixons amb salsa de pebrot vermell i farigola

No us agrada la sonoritat que té la paraula tirabuixó? a mi m’encanta i em recorda com han canviat les coses al nostre país, ja que a la meva infantesa els únics tirabuixons que jo coneixia (no sé vosaltres) eren els que em feia la meva mare els dies de celebracions importants. 

TIRABUIXONS AMB SALSA DE PEBROT VERMELL I FARIGOLA 

Ingredients: 200 grams de tirabuixons, 8 cullerades soperes de salsa (aprox.) i cibulet. 

Posareu a coure els tirabuixons en una olla amb aigua i sal durant els minuts que us digui el fabricat, però vigileu de no passar-vos amb la cocció, ja que sempre els heu de coure al dente, almenys pel meu gust. 
Posareu la salsa de pebrot vermell i farigola en el mateix bol o safata on tingueu pensat servir la pasta, hi vesareu, damunt, els tirabuixons escorreguts, barrejareu amb cura de no trencar-los i hi afegireu cibulet tallada petitona. 

Servireu el Parmesà ratllat en un bol, doncs així cada comensal es servirà al seu gust. Quantitat per dos persones. 

SUGGERIMENTS.- Suposo que ja ho sabeu, però una bona manera que la pasta no s’enganxi al fons de l’olla és remenar-la el primer minut, just acabada de vessar a l’olla, fins que arrenqui a bullir de nou l’aigua. 

Els tirabuixons, normalment els trobareu amb el nom de fusilli.

Pastís de mató en fred

Pastís molt adient per un dia que tingueu convidats, doncs és fàcil de fer, està boníssim i el podeu preparar el dia abans. 

PASTÍS DE MATÓ EN FRED 

Ingredients: 170 grams de galetes, 90 grams de mantega, 500 grams de mató, 170 grams de sucre, 200 mil·lilitres de crema de llet (nata per muntar), 1 cullerada de postre de canyella i 1 cullerada de postre de pasta concentrada de vainilla Bourbon. 

Triturareu les galetes Maria (les de tota la vida) -tan fines com pugueu, doncs com més fines siguin les engrunes millor us anirà a l’hora de integrar-les amb els altres ingredients- i les barrejareu amb la canyella i la mantega fossa. 

Folrareu la base d’un motllo desmuntable de 22 centímetres de diàmetre amb paper sulfurat i l’untareu, la base folrada i el laterals, amb mantega o amb oli vegetal. Cobrireu el fons del motllo amb massa de les galetes triturades i barrejades amb la mantega i la canyella, la repartireu equilibradament pressionant bé perquè quedi ben anivellat i posareu el motllo a refredar a la nevera. 

Deixareu escórrer el mató, fins que no tregui gota de suc a la nevera. Muntareu la crema de llet amb el sucre i la reservareu a la nevera. En un bol barrejareu el mató escorreu amb la pasta concentrada de vainilla, hi afegireu la nata muntada que heu reservat a la nevera i barrejareu tots els ingredients amb una espàtula de silicona. 
Vessareu la barreja sobre la base que havíeu preparat, l’allisareu i el posareu 2 o 3 hores al congelador. Passat el temps el traureu del congelador i abans de posar-lo a la nevera el desemmotllareu. Passareu un ganivet pels laterals del motllo, l’obrireu i amb moltíssima cura el traspassareu a la safata i el guardareu a la nevera (1 o 2 hores perquè es descongeli) fins el moment de servir-lo a taula. Heu de calcular que us sortiran unes 8 racions ben be. La decoració al vostre gust. 

SUGGERIMENTS.- Les clàssiques galetes Maria són, pel meu gust, les més adients, però també podeu utilitzar-ne de xocolata, de gingebre… o personalitzar-les amb alguna especie que us agradi. Donat amb el tipus de ingredients amb que està fet, lo millor és menjar-lo quan abans millor i no tenir-lo masses dies passejant per la nevera. 
Si no voleu posar-lo al congelador l’heu de tenir un mínim de 8 hores a la nevera, però el desemmotllament és molt més delicat i complicat.

Broquetes de carbassó i tomàquet bombeta groc

Aquesta és un recepta cent per cent d’estiu, doncs gairebé no cal cuinar-la i dóna molt poca feina. Els entremesos, no vermut, jo els entenc com un sortit de viandes posades al mig de la taula, majoritàriament substituint el primer plat, on cada comensal es serveix allò que més li ve de gust. 

BROQUETES DE CARBASSÓ I TOMÀQUET BOMBETA GROC 

Ingredients: 2 carbassó, 300 grams (aprox..) tomàquet bombeta groc, sal, pebre negre mòlt i oli d’oliva. 

Abans que res vull dir-vos que les quantitats són aproximades, ja que podeu muntar les broquetes de diferents mides, doncs us donarà un joc més divertit al plat. 
Rentareu els carbassons i els tomàquets, els eixugareu i reservareu. Pelareu els carbassons, però no del tot, a ratlles que us quedi com una zebra i amb la mandolina els tallareu a làmines ben fines. Les enrotllareu i anireu muntant les broquetes. Si no són prou fines és trencaran. 
Escalfareu la planxa a foc viu, l’untareu amb oli d’oli, coureu les broquetes un parell de minuts per cada costat i les salpebrareu just acabades de traure del foc. Tèbies és com més bones estan. 

SUGGERIMENTS.- Les broquetes podeu fer-les barrejant diferents verdures, però a mi no m’agrada barrejar masses tipus diferents, doncs trobo que queda més bonic de dos en dos i jugant, sempre, amb els colors.