Pastís de mató

Aquest és un pastís molt adient per servir-lo com a postre, doncs és lleuger. No és difícil de fer, però si que cal tenir cura al manipular-lo, ja que és delicat.

PASTÍS DE MATÓ 


Ingredients: 250 grams de mató, 75 grams de sucre, 45 grams de mantega, 2 ous, 1 cullerada de cafè de postre de llevat. 
Opcional decoració: sucre llustre. 

Deixareu escórrer el mató, fins que no tregui gota de suc. En un bol barrejareu bé el mató, el sucre, el llevat, els rovells d’ou i la mantega fosa fins que quedi una pasta ben llisa. 
Muntareu les clares a punt de neu i les afegireu a la pasta procurant no remenar gaire, perquè no es desinfli. 

Folrareu la base d’un motllo desmuntable de 22 centímetres de diàmetre amb paper sulfurat i l’untareu amb mantega o amb oli vegetal abans de vessar-hi la pasta. A l’hora de tallar el paper per folrar la base l’heu tallar una mica més gran que la base del motllo perquè quan poseu l’anella lateral i la tanqueu aquest (el paper) us sobresurti per fora del motllo, doncs aquest paper més tard el necessitareu. 

Posareu a coure el pastís al forn escalfat a 150º durant uns 45 / 55 minuts. Per saber si ja està cuit el punxareu amb una broqueta, i si aquesta surt neta ja el podeu treure del forn. 

És un pastís delicat per això us recomano que el deixeu refredar dins del motllo uns 10 minuts, aproximadament, abans de passar un ganivet per desenganxar-lo dels laterals i desmuntar el motllo. Quan ja hàgiu tret el lateral del motllo ja podeu posar el pastis -sense la base del motllo, però si amb el paper sulfurat- damunt d’un reixeta perquè s’acabi de refredar del tot. 
El paper sulfurat és la clau de l’èxit en el moment de passar el pastis d’un lloc a l’altre. Quan ja el tingueu a la safata on el vulgueu servir amb molt cura elimineu-ne el que sobresurti, però no intenteu eliminar-lo del tot, doncs podeu trencar el pastis. 
Heu de calcular que us sortiran ben bé us 8 racions. Podeu empolsar-lo amb sucre llustre o no. 

SUGGERIMENTS.- Per muntar bé les clares millor treballar-les a temperatura ambient, amb un pessic de sal i en un bol que no tingui cap reste de greix, ja que llavors (si el bol està greixos) no pujaran.

Timbal de carbassa amb Gorgonzola

Sembla que definitivament, ara sí, la tardor ja s’ha instal·lat a casa nostra. He de dir que l’estava esperant, doncs ja tenia ganes de començar a experimentar noves receptes amb les carbasses de l’hort. 

TIMBAL DE CARBASSA AMB GORGONZOLA 


Ingredients: 400 grams de polpa de carbassa cuita al forn i formatge gorgonzola. 

Tallareu la carbassa per la meitat, traure les llavors, fareu unes marques amb un ganivet, la ruixareu amb sal, pebre i oli i la posareu al forn escalfat a 220º uns 35 minuts fins que quan la punxeu amb el ganivet aquest us entri amb facilitat i tingui una textura suau. Traure la carbassa del forn i la deixareu refredar fins que pugueu manipular-la sense cremar-vos. Quan la carbassa s’hagi refredat amb l’ajuda d’una cullera buideu la carbassa, reservareu la polpa i llençareu la pell. 

Xafareu la polpa de la carbassa i amb ella muntareu uns timbals que posareu en una safata que pugui anar al forn amb uns bocins de formatge Gorgonzola al damunt. Els posareu uns minuts al forn per escalfar la carbassa i que el formatge es fongui. 

Jo he posat els timbals en plats individuals, per la fotografia, però normalment els faig en una safata tots junts. Per donar-hi un toc de color podeu posar-hi uns brins qualsevol herba aromàtica que tingueu a mà quan els hàgiu tret del forn. Quantitat per dos racions.

SUGGERIMENTS.- Les carbasses per fer aquest timbal són les de pell fina amb forma de bombeta.

Quiche d’herbes aromàtiques fresques al pesto d’alfàbrega

Podeu utilitzar les herbes aromàtiques que tingueu a mà, però l’alfàbrega ha de dominar sobre les altres, doncs així potenciareu la salsa de pesto. 

QUICHE D’HERBES AROMÀTIQUES FRESQUES AL PESTO D’ALFÀBREGA 

Ingredients: 1 massa brisa de 230 grams, 30 grams d’herbes aromàtiques fresques (alfàbrega, julivert, sajolida, menta…), 4 ous, 100 mil·lilitres de llet o crema de llet, 100 grams de formatge ratllat ( 2 o 3 tipus), sal, pebre negra mòlt i 3 cullerades de postres de salsa de pesto d’alfàbrega. 

Escalfareu el forn i seguint les indicacions del fabricant coure la massa brisa, jo cobreixo el fons amb un paper i damunt hi poso cigrons secs (qualsevol altra llegum serveix, podeu guardar-la i tornar-la a utilitzar) perquè la massa quedi plana i no s’infli. Passat 20 minuts trec el paper i els cigrons que cobreixen el fondo i la torno a posar al forn un cinc minuts. 
Mentre es cou la massa brisa tindreu temps de preparar el farcit de la quiche. En un bol batreu els ous amb un polsim de sal i pebre, hi afegireu la llet o la crema de llet, el sortit de formatges (Parmesà, manxego, cabra…), barrejareu bé i finalment hi afegireu les herbes aromàtiques fresques netes i tallades ben petitones i reservareu. 
Deixareu refredar la massa brisa abans de cobrir amb la salsa pesto d’alfàbrega el fondo de la quiche i vesar-hi el farcit que heu reservat. L’heu de coure a la temperatura de 180º uns 30 minuts, més o menys, heu de tenir cura de no passar-vos en el temps de cocció. 

La mida del motllo és de 28 centímetres. Heu de calcular que en tindreu per unes 6 o 8 porcions si la serviu com a primer plat i unes 4 com a plat principal. En ambdós opcions sempre acompanyada d’una amanida i si és de ruca molt millor. 

SUGGERIMENTS.- Serviu-la sempre acabada de fer o tèbia, però mai freda, almenys pel meu gust. 

Salsa de tomàquet i balsàmic

El color fosc de la salsa és perquè he utilitzat tomàquets negres per fer-la, però el sucre integral i el vinagre balsàmic també hi ajuda. Naturalment podeu fer-la amb els tipus de tomàquet que tingueu a mà o que més us agradi, doncs l'única cosa que us passarà és que el color no serà tan fosc i la salsa, trobo jo, que per un punt del seu interès. 

SALSA DE TOMÀQUET I BALSÀMIC 

Ingredients: 400 grams de tomàquets, 225 grams de ceba tendra, 4 cullerades soperes de sucre integral, 4 cullerades soperes de vinagre balsàmic, herbes aromàtiques fresques: orenga, sajolida, julivert, alfàbrega…, sal, pebre negra mòlt i oli d’oliva. 

Rentareu les cebes, les tallareu i les posareu a coure en una paella amb un raig d’oli a foc més aviat baix; mentrestant rentareu el tomàquets, els tallareu i els afegireu a la paella, remenareu, salpebrareu i ho deixareu coure uns 10 minuts abans d’afegir-hi el sucre i el vinagre balsàmic, remenareu bé i ho deixareu coure uns 10 minuts més o menys, tastareu, rectificareu si cal i ja podeu apagar el foc. 
Ho passareu pel passapurés per eliminar-ne les pells i les llavors dels tomàquets i ja podeu reservar-la fins el moment de utilitzar-la. Heu de calcular que tindreu salsa per preparar un plat de pasta per 6 o 8 persones. 

SUGGERIMENTS.- Jo he fet la salsa amb uns tomàquets negres, bé més que negres entre vermells i verds, però molt foscos. Suposo que qualsevol classe de tomàquet serveix encara que llavors el color de la salsa pot variar.

Gelatina de mores

Crec que ja us he explicat que la meva atracció per cuinar amb gelatina està vinculada al records d’infantessa, doncs sempre que l’utilitzo recordo els “aspics” de verdures que feia la meva mare. 

GELATINA DE MORES

Ingredients: ½ litre de llet, 60 grams de sucre, 5 fulles de gelatina i 30 o 40 grams de pasta concentrada de mores “Home Chef”. 

Posareu en un cassó la llet amb el sucre i la fareu escalfar, mentrestant remullareu les fulles de gelatina en un bol amb aigua freda uns 8 minuts més o menys. Quan la llet estigui a punt de bullir, la traureu del foc, hi afegireu la gelatina escorreguda, remenareu, la deixareu refredar una miqueta abans de afegir-hi la pasta concentrada de mores “Home Chef” i la vessareu als motllos que haureu untat amb oli de baix sabor. Els deixareu refredar a la nevera fins que estigui completament quallat abans de desemmotllar-los. 
Amb aquestes quantitats omplireu 6 o 8 motllos individuals, però també podeu fer-ne un de gran i tallar-lo a l’hora de servir-lo. 

SUGGERIMENTS.- Podeu fer-la amb melmelada de mores, però amb la pasta concentrada de mores “Home Chef” el sabor de la gelatina és sorprenentment suau, subtil i agradable i, també, tindreu un color més intens a la gelatina.

Sopa freda de tomàquet i síndria

Aquesta recepta té unes tres versions: la de crema, la de sopa i la de còctel. La base és la mateix per a totes elles. 
Més consistència per la crema, doncs ens la menjarem amb cullera; més lleugera per la sopa, sobretot si la serviu en una copa o got, o sigui que hi haureu d’afegir una mica d’aigua freda i un raig de vodka, ginebra… si voleu un còctel. Totes les versions són bones i refrescants per un estiu calorós com el que tenim enguany. 

SOPA FREDA DE TOMÀQUET I SÍNDRIA 

Ingredients: 1 quilo de síndria neta, 1 quilo de tomàquets, 6 cullerades soperes d’oli d’oliva, sal, pebre i unes fulles de menta fresca. 
Opcional: aigua freda i / o licor. 

Posareu en un bol el tomàquets netes i tallats a bocins més aviat petitons, la síndria també tallada i neta de llavors, un pessic de sal, un polsim de pebre mòlt i l’oli d’oliva, ho triturareu fins que quedi ben emulsionat i ho tastareu per si cal rectificar abans de passar-ho pel colador “xino”. 
Si voleu servir-la amb un copa o got segurament necessitareu afegir-hi una mica d’aigua freda per fer-la més lleugera, però no us passeu. La reservareu a la nevera fins el moment de servir-la. 

Heu de calcular que us sortirà un 1 ½ litres de sopa (més o menys). Per poder apreciar millor el seu gust cal traure-la de la nevera una ½ hora abans de servir-la. Decorareu la copa amb unes fulles de menta. 

SUGGERIMENTS.- Com la recepta és tan senzilla i bàsica l’èxit de la mateixa és que utilitzeu productes de qualitat. Si voleu servir-la com a còctel podeu posar-hi un raig de licor tipus: vodka, ginebra, rom blanc...)

Coca de carbassó, tomàquets cirerol i pesto

Crec que les carbassoneres i les tomaqueres cirerol són unes de les plantes més productives d’un hort, doncs a mig estiu la seva producció és un “non stop”. Podeu cuinar-les de moltes maneres, però fer-ne un coca és un molt bona solució, ja que és fàcil, ràpid i saludable. 

COCA DE CARBASSÓ, TOMÀQUETS CIREROL I PESTO 

Ingredients: 1 massa finíssima de pizza de 260 grams, 200 grams de carbassó net, 6 cullerades de postre de salsa pesto d’alfàbrega, 10 (+ o -) de tomàquets cirerol, sal, pebre i oli. 

La base d’aquesta coca pot ser de qualsevol tipus de massa, però com més fina millor, almenys pel meu gust. 
Escalfareu el forn a 200º i mentrestant preparareu la coca. Cobrireu la massa amb la salsa pesto d’alfàbrega, damunt i repartireu les rodanxes de carbassó tallades amb la mandolina i el tomàquets cirerol oberts per la meitat, salpebrareu i ruixareu amb un rajolí d’oli d’oliva. 
L’enfornareu uns 15 minuts, més o menys, tot dependrà del tipus de massa amb el que treballeu. Normalment faig la coca sencera, però per la foto (com no tinc un safata tan gran) n’he fet dues de llargues. 
 Serviu-la calenta acompanyada d’unes fulles de ruca o enciam. Quantitat per 4 racions.