Tiramisú

El tiramisú té mil i una versions. Jo sempre l’he fet igual, però al llarg dels anys he anat canviant la manera de servir-lo. El tiramisú és un postres de cullera i lo més normal és que al servir-lo es desmunt-hi. Com l’aspecte que té posat al plat és una mica lamentable, fa molts anys que vaig decidir-me per muntar-lo directament en gots individuals. 
No és un postre lleuger malgrat la seva aparença, doncs la seva textura suau pot enganyar-nos i conduir-nos a pensar amb ell com “un postre light”. Normalment el faig en dies assenyalats com: aniversaris, festa major, retrobaments amb amics,… i per això m’agrada posar un llaç al got, per donar-hi un caire més festiu. 

TIRAMISÚ

Ingredients: 200 grams de formatge Mascarpone, 180 grams de melindros, 75 (50 grams + 25 grams) grams de sucre llustre, 3 rovells, 2 clares, 200 mil·lilitres de cafè, sal i cacau en pols amarg. Opcional.- 2 cullerades soperes de licor Amaretto. 

Traureu els ous de la nevera i el formatge Mascarpone, doncs si estan a temperatura ambient els treballareu millor a l’hora de utilitzar-los. Feu un cafè fort i deixeu-lo refredar. Poseu en un bol 50 grams de sucre llustre, afegiu-hi els rovells, barregeu amb unes barnilles fins que tingueu una crema suau, llavors afegiu-hi el Mascarpone i barregeu-ho novament fins que estiguin tots el ingredients ben incorporats un amb l’altre. 
Munteu les clares a punt de neu. Per fer-ho poseu les clares a temperatura ambient amb un pessic de sal en un bol que no tingui cap reste de greix, ja que llavors no pujaran. Mentre bateu aneu-hi afegint els 25 grams de sucre llustre. Bateu fins que les clares hagin pujat i us quedi un merengue ben fort i consistent. Barregeu, de manera suau perquè no baixi, el merengue amb la crema i reserveu-ho a la nevera fins el moment de muntar el tiramisú. 
Poseu una capa de melindros remullats, no xops, amb el cafè al fons del got de vidre, premeu un mica i acabeu d’omplir-lo, però no fins dalt del got, amb la crema que havíeu reservat a la nevera. Torneu els gots plens a la nevera. El cacau amarg el posareu ( amb l’ajuda d’un colador perquè no quedin grumolls) just abans de servir-los a taula, ja que si ho feu abans s’humiteja i no queda agradable a la vista. Deixeu a la nevera un dia per l’altre, però no més. amb aquestes quantitats surten 6 gots com els de la fotografia. 

SUGGERIMENTS.- Mai hi poso licor, doncs a mi m’agrada trobar el gust fort del cafè, però si voleu (licor) podeu afegir-lo a la crema o al cafè on remullareu els melindros ambdós opcions són valides. 
La qualitat dels ingredients és molt important, doncs d’ella dependrà l’èxit del tiramisú. Els ous sobretot frescos, el cafè fort, el cacau amarg i de qualitat, el Mascarpone i els melindros de la millor classe i mena que trobeu. 
La recepta clàssica té varies capes i normalment és fa en un motllo rectangular de vidre, però a mi m’agrada muntar-lo amb un got de vidre i dedicar una sola capa a cada un dels ingredients. 
Si us decidiu per un got no l’heu d’omplir fins dalt, ja que al introduir la cullera fins al fons per agafar una mica de tot, us vessarà.

Patates al forn amb llimona

Aquesta recepta és una versió de les “patates al forn amb all i romaní” dedicada a la gent que no els agrada l’all. Us les recomano especialment com acompanyament d’un peix al vapor o a la planxa. Penseu que aquestes patates al forn tenen molt poques grasses saturades. 

PATATES AL FORN AMB LLIMONA

Ingredients: 500 grams de patates, 2 cullerades soperes d’oli, 1 llimona (el suc i mitja pell) i sal. 

Escalfareu el forn a 200 º. Pelareu, tallareu i bullireu les patates uns 10 o 15 minuts en una olla amb aigua i sal. Escorrereu les patates i les posareu a la safata amb l’oli, que haureu escalfat uns minuts dins del forn, ruixareu amb el suc de la llimona i les posareu a coure uns 20 o 25 minuts. Just acabades de treure del forn (opcional) hi ratllareu la pell de mitja llimona. 
Quantitat per 4 persones. Podeu servir-les com a primer plat acompanyades d’una amanida o com a guarnició d’un segon plat especialment si és de peix al vapor o planxa.

Quiche d’espinacs, panses i pinyons

Fa uns dies vaig llegir que la quiche és una versió francesa del “Kuchen” pastís alemany. No penso posar-me a favor de ningú, ja que no tinc suficients coneixements per fer-ho, però jo crec que la quiche, sense ànims d’ofendre, és gairebé com una truita, ja que accepte un número indeterminat de possibles ingredients amb que fer-la. 

QUICHE D’ESPINACS, PANSES I PINYONS 

Ingredients: 1 massa brisa de 230 grams, 400 grams d’espinacs crus, 2 ous, 150 mil·lilitres de llet, 60 grams de formatge Mascarpone, 35 grams de panses de Corint, 2 cullerades soperes de pinyons, sal, pebre, nou moscada i oli. 

Escalfeu el forn i seguint les indicacions del fabricant coure la massa brisa, jo cobreixo el fons amb un paper i damunt hi poso cigrons secs (qualsevol altra llegum serveix, podeu guardar-la i tornar-la a utilitzar) perquè la massa quedi plana i no s’infli. Passat 20 minuts trec el paper i els cigrons que cobreixen el fons i la torno a posar al forn un cinc minuts. 
Mentre es cou la massa brisa al forn hi ha temps de preparar el farcit de la quiche. Renteu els espinacs ben nets, centrifugueu-los (cal eliminar el màxim d’aigua) i deixeu-los damunt d’un drap de cotó al marbre de la cuina. 
En una paella amb un rajolí d’oli aneu-hi posat els espinacs -els heu d’anar trencant amb les mans mateix-, veureu que en un primer moment sembla que no els hi pugueu posar tots, però ja veure com minven a marxes forçades. Quan ja tingueu tots els espinacs a la paella deixeu-los coure un 5 minuts com a molt, apagueu el foc, amaniu-los amb sal, pebre mòlt i nou moscada, afegiu-hi les panses i remeneu bé. 
Omplireu el motllo de massa brisa que ja haureu tret del forn amb els espinacs barrejats amb les panses, vessareu pel damunt la barreja dels ous batuts amb la llet i el formatge Mascarpone i la posareu de coure al forn uns 35 minuts, però abans hi repartireu els pinyons pel damunt. 
La mida del motllo és de de 28 centímetres. Calculeu per 6 o 8 persones com a primer plat i per 4 persones com a plat principal, en ambdós opcions sempre acompanyada d’una amanida. Millor servir-la acabada de fer.

Melmelada de mandarina

Mai havia fet melmelada de mandarina, però si sou dels que us agrada fer melmelades i confitures no podeu deixar de fer-la. La mandarina el cítric menys àcid de la família dels cítrics, dolça i aromàtica com cap dels seus parents es mereix un espai al rebost de qualsevol casa. Tan o més bona que la de taronja, però molt més fàcil. 

MELMELADA DE MANDARINA

Ingredients: 1 quilo de mandarines, 1 ½ litres d’aigua, 500 grams de sucre i 1 llimona (suc i pell).

Trieu les mandarines més boniques de color i sense taques. Renteu-les fregant la pell amb un fregall d’alumini, peleu-les i poseu en un bol els grills i en un altre les pells. 
Poseu ½ litre d’aigua en un casso i quan comenci a bullir afegiu-hi les pells de les mandarines i deixeu-les coure 10 minuts fins que estiguin toves, escorreu-les, tritureu o talleu a juliana i reserveu. 
Poseu en un cassola un 1 litre d’aigua i quan comenci a bullir tireu-hi el 500 grams de sucre, deixeu que es dissolgui bé i que l’almívar es vagi espessint. Quan faci bombolles grosses, tirareu-hi les pells de les mandarines triturades o tallades a juliana, el suc 1 llimona i la seva pell, remeneu i tireu-hi el grills de mandarina ben netes de fils blancs. Un cop torna a bullir deixeu coure un 15 o 20 minuts fins aconseguir el punt. Retireu la pell de la llimona i l’escuma abans d’omplir el pots. 
Empotar sempre amb calent, en el moment que s’apaga el foc. Els pots s’omplen fins dalt de tot procurant que no hi quedin bombolles, abans de tapar tirar-hi unes gotes de brandi o ginebra o rom i un cop tapats es giren cap per avall per fer el buit. També es poden esterilitzar amb bany maria durant ½ hora. Són el mètodes més senzills i eficaços, perquè la melmelada i /o confitura es conservi durant molt de temps. 

SUGGERIMENT.-  Si no us agrada trobar bocins de fruita, els grills el podeu tallar, doncs no sempre es trenquen al remenar la melmelada. Millor esperar un dies abans de començar a menjar qualsevol melmelada o confitura.

Iogurt amb fruites

Acabades les festes és un bon moment per repassar que ens ha quedat al rebost i / o nevera. Crec que lo millor és preparar un pla estratègic de com utilitzar-los i penjar-lo a la porta de la nevera per no oblidar-nos d’ell. A la recepta d’avui us proposo una bona manera de gastar les fruites confitades i seques que us puguin haver quedat de les passades festes. 

IOGURT AMB FRUITES

Ingredients: 750 mil·lilitres de llet, 1 iogurt natural de 125 grams, 150 grams de fruites confitades i seques (figues, prunes, panses, nabius, dàtils, cireres, taronja…) 1 llimona i 3 cullerades d’aigua. 

Podeu fer-vos els iogurts o comprar-los. Si us decidiu a fer-los lo millor és seguir les pautes assenyalades al catàleg de la iogurtera. 
IOGURT.- Poseu un cullerada de postre d’un iogurt natural comprat a cada un dels recipients de vidre i acabeu-lo d’omplir amb llet tèbia (fresca, descremada, pasteuritzada…). Barregeu-ho bé, endolleu la iogurtera durant un mínim de 8 hores ( el consum és mínim 14w ). Passat el temps, apague-la i poseu els iogurts a la nevera tapats. 
FRUITES.- Talleu-les ben petitones i poseu-les a macerar d’un dia per l’altre amb el suc de la llimona i l’aigua, remeneu-les de tant en tant. En un pot tancat i a la nevera us aguantaran algunes dies, però no els hi deixeu una eternitat, ja que s’estovaran massa i perdran sabor. Penseu que amb aquests quantitats en tindreu per sis o set iogurts. 
Els brins de pell de llimona no són de decoració, doncs al barrejar-ho tot (fruites i iogurt) reforcen el toc cítric del suc de llimona amb que hem macerat les fruites donat-li un toc especial.

Xirivia al forn amb mandarina

La xirivia és una arrel aromàtica, coneguda i utilitzada per grecs i romans, i, al igual que altres arrels, era un important aliment abans de la introducció de la patata al nostre continent. Les xirivies d’hivern són les més dolces i aromàtiques potser per això el maridatge amb la mandarina és el millor d’entre tots els cítrics, doncs la mandarina sempre deixa traspuar el perfum de la xirivia. 

XIRIVIA AL FORN AMB MANDARINA  

Ingredients: 500 grams de xirivies netes, 2 mandarines, ½ llimona, 4 cullerades soperes d’aigua, sal i oli. 

 Escalfeu el forn a 230 º de temperatura. Mentrestant peleu, renteu i talleu a rodanxes amb la mandolina les xirivies. Poseu-les en un bol amb una mica de sal i un rajolí d’oli; barregeu-ho amb les mans, procurant de que les xirivies quedin ben untades; veseu-hi el suc de les 2 mandarines, la ½ llimona i 4 cullerades soperes d’aigua, remeneu i poseu-ho al forn, amb una safata o cassola que pugui tapar-se, a coure durant 30 minuts. Heu de remenar-ho de tant en tant. 
Passat els 30 minuts destapeu la safata, baixeu la temperatura a 200º i deixeu-ho coure uns 15 minuts més, remeneu de nou, poseu les rodanxes més boniques al damunt, ratlleu-hi una mica de pell de mandarina per sobre, ruixeu-ho amb un raig d’oli i torneu a posar al forn 5 minuts, apagueu el forn i deixeu-les 5 minuts més dintre amb el forn apagat. Les heu de servir ben calentes. 
 Heu de calcular per 6 persones, tant si les serviu com a primer plat acompanyades d’una amanida o si elles són l’acompanyament d’un segon plat. 

SUGGERIMENTS: Qualsevol cítric serveix per fer-les, però com millor queden, pel meu gust, és amb mandarina. Encara que poden semblar seques i eixutes, les xirivies al cuinar-les s’estoven i queden molt suaus i gustoses.

Carpaccio de pinya i sèsam caramel·litzat

Si parlem de carpaccio, estem referint-nos a qualsevol aliment tallat a làmines ben fines i servit cru. Que jo sàpiga, no hi ha cap restricció a l’hora de seleccionar de que volem fer un carpaccio i per això el podem preparar de: carn, peix, verdura,… i de fruita. 
La recepta d’avui té varies coses al seu favor: fàcil de preparar, bona, sana i econòmica, ja que al tallar la pinya tan fina –d’una peça en tindreu per més racions-. Un tall de pinya ens aporta tan sols unes 65 Kcal i és un font de vitamina C, la vitamina antioxidant. És un gran encert incorporar-la als nostres menús en qualsevol moment, però en època de festes i d’àpats excessius diria que és especialment escaient. 

CARPACCIO DE PINYA I SÈSAM CARAMEL·LITZAT 

Ingredients: 70 o 100 grams per persona, rom Bacardí (opcional) i sèsam caramel·litzat Ingredíssimo

Talleu la pinya a rodanxes d’un centímetre de gruix, més o menys. Partiu cada rodanxa amb quatre trossos i amb l’ajuda d’un ganivet ben esmolat aneu fem làmines ben fines. Poseu-les en una safata gran ben repartides i ruixeu-les amb un vaporitzador amb rom Bacardí (opcional i sempre que no hi hagi nens a taula) o simplement reserveu-les fins l’hora de muntar els plats individuals. 
La idea de servir-la amb plats individuals va bé per un àpat de 2 o 4 persones, però, si sou més, també queda molt bé servir la pinya en una safata gran i en un bol petitó posar-hi el sèsam caramel·litzat o qualsevol altra producte cruixent que us agradi o tingueu a mà, i que cada comensals es serveixi ell mateix. 

SUGGERIMENT: Podeu substituir el sèsam caramel·litzat per qualsevol altra producte cruixent. L’empresa Ingredíssimo està a Tarragona, més informació al web www.ingredissimo.com .